Estructura de la Comunicaciķ
Codi: 104764 Crčdits: 6| Titulaciķ | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2503868 Comunicaciķ de les Organitzacions | FB | 1 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Aida Martori Muntsant
- Correu electrōnic:
- Aida.Martori@uab.cat
Utilitzaciķ d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritāria:
- catalā (cat)
- Grup íntegre en anglčs:
- No
- Grup íntegre en catalā:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
És recomanable el seguiment de les informacions d'actualitat sobre el sistema de mitjans, principalment a Catalunya, Espanya i Europa, així com de les tendències de canvi als mercats transnacionals i globals de la comunicació.
Objectius
Aquesta assignatura introdueix l’alumnat en el coneixement dels trets estructurals dels sistemes de mitjans i les indústries comunicatives i culturals. Es farà una aproximació als factors polítics, econòmics i socials que conformen o contribueixen a la conformació d’aquests sistemes, i les estratègies dels diferents actors (organismes reguladors, grups de comunicació, entitats empresarials i professionals, etc.).
A banda de descriure els trets estructurals dels sistemes de mitjans, s’aporten claus d'interpretació sobre els perquès de la seva configuració, per la qual cosa es té en compte el marc històric, econòmic, polític, social, cultural i tecnològic en què es desenvolupen.
L'atenció es focalitza principalment en els contextos català i espanyol, emmarcant-los dins de l'Europa occidental. També es té present l’àmbit internacional, en el context de l’era digital i la globalització mediàtica. Es posarà l'èmfasi en la incidència d'internet i la digitalització en el redisseny de l'estructura de la comunicació.
L'objectiu central de l'assignatura és desenvolupar una actitud reflexiva i la capacitat de poder analitzar críticament fets comunicatius d'actualitat.
Competčncies
- Cercar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i de document útil per a lelaboraciķ de missatges.
- Demostrar un coneixement adequat del mķn contemporani en les dimensions social, econōmica, política i cultural.
- Diferenciar les principals teories relatives a la comunicaciķ de les organitzacions, que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents āmbits.
- Gestionar el temps de manera adequada i ser capaį de planificar tasques a curt, mitjā i llarg terminis.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una ārea d'estudi que parteix de la base de l'educaciķ secundāria general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avanįats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informaciķ, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sāpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocaciķ d'una manera professional i tinguin les competčncies que se solen demostrar per mitjā de l'elaboraciķ i la defensa d'arguments i la resoluciķ de problemes dins de la seva ārea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Contrastar i verificar la veracitat de les informacions aplicant criteris de valoraciķ.
- Definir els conceptes bāsics de la comunicaciķ.
- Descriure l'estructura dels mitjans de comunicaciķ i les seves dināmiques.
- Exposar per escrit i oralment la síntesi de les anālisis realitzades.
- Identificar els fonaments estructurals del sistema comunicatiu.
- Interpretar i discutir documents de les principals teories de la comunicaciķ.
- Planificar i executar treballs acadčmics en l'āmbit de la teoria, la histōria i l'estructura de la comunicaciķ.
- Presentar els treballs de l'assignatura en els terminis previstos i mostrar-ne la planificaciķ individual o grupal aplicada.
- Relacionar els sistemes de comunicaciķ amb l'evoluciķ cultural de la societat contemporānia.
- Trobar el que és substancial i rellevant en documents de l'assignatura.
Continguts
1. Delimitació conceptual i perspectives teòriques. Què és un sistema de mitjans? Tipologia i característiques. Sistemes mediàtics comparats.
2. Anàlisi d'actors que contribueixen a l'articulació dels sistemes de mitjans: mitjans públics, empreses i grups de comunicació, mitjans comunitaris, etc. El paper de l'Estat i dels reguladors independents.
3. Anàlisi de sectors mediàtics (premsa, ràdio i televisió). Panorama i característiques de l'oferta. Nous serveis i nous mitjans. Transformació dels models de consum i de negoci.
Metodologia
Dos terços de la docència presencial es desenvoluparan amb el grup complet i un terç en seminaris amb grups reduïts.
Les sessions amb tot el grup es portaran a terme fonamentalment a partir de classes magistrals, en què s’explicaran els continguts i s’aclariran els dubtes relatius a les lectures que hagin de fer els/les estudiants i al treball resultant de l’autoaprenentatge.
Als seminaris es realitzaran activitats d'aprofundiment, en alguns casos a partir de documents (notícies, textos acadèmics o altres). Es posaran en comú i es discutiran qüestions d'actualitat, amb la participació activa de l'alumnat, per tal d'actualitzar el temari i identificar elements clau referents a l'evolució dels sistemes de mitjans.
El plantejament de l'assignatura serà sensible a incorporar la perspectiva de gènere en totes les vessants possibles, des del continguts a les dinàmiques de treball i participació de l'alumnat. S’empraran metodologies que propiciïn la igualtat de gènere i les actituds no sexistes que facilitin la intervenció a l'aula tant dels alumnes com de les alumnes.
El dia de presentació de l’assignatura es donarà informació més detallada de l’organització de les sessions, i es farà servir el Campus Virtual per penjar materials docents i informacions necessàries per a l’adequat seguiment de l’assignatura.
En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulaciķ, per a la complementaciķ per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluaciķ de l'actuaciķ del professorat i d'avaluaciķ de l'assignatura/mōdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Seminaris | 17 | 0,68 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Teoria | 34 | 1,36 | 2, 3, 4, 5, 6, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Avaluaciķ | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
| Tutories | 5,5 | 0,22 | 2, 3, 5, 10 |
| Tipus: Autōnomes | |||
| Estudi personal | 80,5 | 3,22 | 2, 3, 5, 6, 9, 10 |
Avaluaciķ
L'assignatura consta de les activitats d'avaluació següents:
1. Diversos exercicis relatius a les qüestions tractades al seminari, que suposaran el 30% de la qualificació. Pel seu caràcter vinculat a l'actualitat, aquestes activitats d’avaluació no seran recuperables.
2. Intervenció als seminaris. Es valorarà de manera qualitativa la intervenció dels seminaris (10% de la nota final). Aquesta activitat d’avaluació no serà recuperable.
3. Dos exàmens parcials sobre els continguts teòrics, cadascun dels quals representa el 30% de la qualificació final, i que són alliberatoris de matèria.
Per aprovar l'assignatura cal superar obligatòriament aquests dos exàmens. En cas que es suspenguin es pot participar a la recuperació, sempre i quan s’hagi estat prèviament avaluat dels dos exàmens parcials i, almenys, una de les altres dues activitats d’avaluació.
Si no es fa un dels dos exàmens parcials la qualificació final serà "no avaluable".
En el supòsit que no se superi la recuperació d’un dels dos exàmens, la qualificació definitiva de l'assignatura serà la que s'obtingui en aquest examen (o la mitjana, si queden tots dos suspesos).
Les dates de les activitats d’avaluació i de recuperació seran anunciades el dia de presentació de l’assignatura. La informació també serà disponible al campus virtual.
Estudiants a partir de la segona matrícula
A partir de la segona matrícula l’alumnat pot optar a l'avaluació mitjançant una prova de síntesi, amb opció a recuperació sempre i quan s’hagi presentat prèviament. La qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi, sobre la qual es donaran més detalls a l’inici de curs.
S'entendrà que l'alumnat a partir de la segona matrícula que no comuniqui explícitament per correu electrònic i en el termini anunciat a principi de curs la seva opció d'avaluació farà la prova de síntesi.
Plagi
L'estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat...) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació tindrà una qualificació de 0 en aquest acte d'avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
Activitats d'avaluaciķ
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen parcial 1 | 30% | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 9 |
| Examen parcial 2 | 30% | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 8, 9 |
| Intervenciķ als seminaris | 10% | 1 | 0,04 | 1, 4, 8, 9 |
| Seminari (exercicis) | 30% | 3 | 0,12 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10 |
Bibliografia
- AGUADO-GUADALUPE, Guadalupe (2018) Las relaciones Prensa-Estado en el reparto de publicidad institucional en España, Estudios sobre el Mensaje Periodistico, 24(2), 993.
- ALBORNOZ, Luis i GARCÍA LEIVA, Trinidad (eds.) (2017) Diversidad e industria audiovisual. El desafío cultural del siglo XXI, México: Fondo de Cultura Económica.
- ALMIRÓN, Núria (2010) Journalism in crisis. Corporate Media and Financialization, Cresskill, Nj: Hampton Press.
- ALMIRÓN, Nuria (2006) La financiarización de los grupos de comunicación en España: el caso del grupo PRISA, Pensamiento crítico, comunicación y cultura. I Congreso Nacional ULEPICC-España, Sevilla. BIRKINBINE, Benjamin; GÓMEZ, Rodrigo; i WASKO, Janet (2016) Global media giants, Londres; Nueva York: Routledge.
- CIVIL I SERRA, Marta i LÓPEZ, Bernat (eds.) (2019) Informe de la Comunicació a Catalunya 2017-2018, Barcelona: Generalitat de Catalunya, Col·lecció Lexicon Informes.
- CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA (2018) Estudi sobre la comunicació local a Catalunya, Barcelona: Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
- CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA (2019) Informe 2018. L'audiovisual a Catalunya, Barcelona: Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
- DÖNDERS, Karen (2019) Public service media between theory, rules and practice, Londres: Palgrave Macmillan.
- FERNÁNDEZ ALONSO, Isabel (Ed.) (2017) Austeridad y clientelismo: Política audiovisual en España en el contexto mediterráneo y de la crisis financiera, Barcelona: Gedisa.
- FLEW, Terry; IOSIFIDIS, Petros; i STEEMERS, Jeanette (eds.) (2016) Global media and national policies. The return of theState, Londres: Palgrave Macmillan.
- GARCÍA SANTAMARÍA, José Vicente (2016) Los grupos multimedia españoles: Análisis y estrategias, Barcelona: Editorial UOC.
- GIFREU, Josep (dir.) i COROMINAS, Maria (coord.) (1991) Construir l'espai català de comunicació, Barcelona: Centre d'Investigació de la Comunicació.
- GUIMERÀ i ORTS, Josep Àngel (2014) Les polítiques de comunicació durant els governs de Jordi Pujol, Barcelona: Proa.
- HALLIN, Daniel i MANCINI, Paolo (2008) Sistemas de medios comparados. Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política, Barcelona: Hacer.
- LEVI, Simona (2019) #FakeYou. Fake news i desinformació, Barcelona: Raig Verd.
- MIGUEL de BUSTOS, Juan Carlos y CASADO del RÍO, Miguel Ángel (coords.) (2012) Televisiones autonómicas. Evolución y crisis del modelo público de proximidad, Barcelona, Gedisa.
- PARISER, Eli (2017) El filtro burbuja: Cómo la web decide lo que leemos y lo que pensamos, Barcelona: Penguin Random House Grupo Eidtorial.
- PEIRANO, Marta (2019). El enemigo conoce el sistema: Manipulación de ideas, personas e influencias después de la economía de la atención, Barcelona: Debate.
- ZALLO, Ramón (2011) Estructuras de la comunicación y la cultura. Políticas para la era digital, Barcelona: Gedisa.
- ZALLO, Ramón (2016) Tendencias en comunicación. Cultura digital y poder, Barcelona: Gedisa.
Butlletí d'informació sobre l'audiovisual de Catalunya (BIAC)
Comunicació 21 (http://comunicacio21.cat)
Durantel cursse suggeriran altres referències bibliogràfiques complementàries i altres fonts en línia per aprofundir en els continguts explicats i fer un seguiment de l'actualitat informativa del sector.