Seguretat Internacional
Codi: 104475 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2503778 Relacions Internacionals | OB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Juan Pablo Soriano Gatica
- Correu electrònic:
- JuanPablo.Soriano@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- anglès (eng)
- Grup íntegre en anglès:
- Sí
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Prerequisits
Encara que no hi ha requisits previs obligatoris, el programa està dissenyat per a estudiants que comptin amb un coneixement general d'història política internacional contemporània, i que tinguin un coneixement general de les principals teories i conceptes de Relacions Internacionals. A més, s'espera que els estudiants segueixin de manera habitual notícies internacionals mitjançant fonts fiables i de qualitat.
El curs s'imparteix en anglès, i totes les instruccions, exàmens, lectures i altres documents relacionats amb l'organització i el desenvolupament del curs seran en anglès. Per tant, s'espera que les persones que segueixin aquest curs tinguin un bon coneixement d'aquesta llengua.
Objectius
Descripció del curs
Aquest curs està dissenyat per oferir una introducció general al significat, conceptes clau i problemes més rellevants en els estudis contemporanis de seguretat internacional. El curs introdueix diferents enfocaments teòrics que plantegen diverses formes de teoritzar la seguretat. Així mateix, assumeix una perspectiva àmplia sobre la seguretat, no només sobre el que és la seguretat i els mitjans per a aconseguir-la, sinó també respecte a quina seguretat s'ha de garantir o promoure, què s'ha de protegir i com s'ofereix, en la pràctica, la seguretat.
En incloure problemes de seguretat tradicionals i no tradicionals, el curs busca proporcionar als estudiants les bases teòriques i empíriques per a una millor comprensió de la complexitat dels problemes contemporanis de seguretat. Els enfocaments tradicionals de seguretat internacional es contrastaran críticament amb les noves perspectives de la seguretat (inclosa la seguretat humana, la seguretat global, la governança de la seguretat, i la seguretat integral, entre altres).
El curs està dividit en cinc parts, i una sessió d'introducció. La primera part, "Marc analític", inclou els següents temes: pensar en la seguretat internacional i definir la seguretat. La Part II, "Teoritzar sobre la seguretat internacional: enfocaments clàssics", revisa formes tradicionals per a abordar els assumptes de seguretat internacional: realisme, liberalisme, estructuralisme i estudis de pau. En la Part III, "Teoritzar sobre la seguretat internacional: enfocaments contemporanis", els estudiants examinaran formes més recents d'estudiar i analitzar assumptes de seguretat internacional:constructivisme social, estudis de securitización, seguretat humana, teoria crítica i enfocaments feministes de la seguretat. La Part IV revisa l'evolució de problemes tradicionals i no tradicionals de seguretat internacional. Depenent de l'evolució del curs, almenys dos dels següents temes seran revisats detalladament: l'evolució de la guerra i les diferents formes de violència entre estats; l'impacte del crim organitzat transnacional; canvi climàtic, medi ambient i seguretat internacional; o les implicacions de seguretat internacional del ciberespai i la tecnologia. Finalment, la cinquena part del programa inclou les presentacions dels estudiants sobre temes clau de seguretat en diferents regions del món, i una sessió final de conclusions sobre els desafiaments per al futur de la seguretat internacional.
Una sessió normal del curs inclou una combinació de classe magistral, discussió col·lectiva del textos assignats, anàlisis d'esdeveniments rellevants de seguretat internacional, i identificació de les possibles implicacions polítiques (policy implications) dels diferents enfocaments conceptuals de seguretat internacional.
Objectius del Curs
El curs està dissenyat perquè els estudiants puguin:
- Discutir i avaluar els diversos significats atribuïts a la seguretat internacional, tant en el món acadèmic com en el de les polítiques públiques.
- Obtenir una comprensió general dels desafiaments que planteja oferir seguretat, tant en teoria com en el món de les polítiques (policy).
- Aplicar enfocaments i conceptes clau de seguretat internacional a esdeveniments de seguretat específics en les relacions internacionals, i demostrar una comprensió dels fenòmens que generen inseguretat.
- Relacionar els enfocaments teòrics de pauiseguretat internacionals i aplicar-los als problemes de seguretat contemporanis; i discutir els "pros" i "contres" que es deriven de diferents enfocaments de seguretat internacional.
- Reflexionar críticament sobre els problemes clau de seguretat del món contemporani.
- Desenvolupar habilitats bàsiques per a analitzar críticament i avaluar polítiques de seguretat.
Competències
- Analitzar casos i fenòmens de l’esfera internacional i interpretar textos polítics diversos fent servir les teories polítiques contemporànies.
- Analitzar el comportament dels actors internacionals, tant estatals com no estatals.
- Analitzar els desafiaments a la seguretat internacional, incloent les condicions que propicien la pau i generen conflictes i l’evolució de l’arquitectura de seguretat internacional.
- Analitzar l’elaboració i la implementació de polítiques públiques rellevants en l’àmbit internacional, en particular la política exterior i les polítiques de seguretat i de defensa.
- Analitzar l’estructura i el funcionament de les institucions i organitzacions internacionals (polítiques, econòmiques, de seguretat i militars, mediambientals, de desenvolupament i ajuda d’emergència), tant a l’àmbit universal com al regional, amb particular èmfasi en la Unió Europea, a partir de casos reals i/o simulats.
- Aplicar tècniques d’anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
- Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
- Diferenciar les principals teories de les relacions internacionals i els seus diversos camps (teoria internacional, conflictes i seguretat, organitzacions internacionals, economia política internacional, etc.) per aplicar-los a la pràctica professional.
- Elaborar i preparar la presentació d’informes i/o propostes d’intervenció.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar l’anglès tant per rebre com per comunicar informació, anàlisis i propostes.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar el comportament d'actors diversos en els principals temes i problemes relacionats amb la seguretat internacional, els conflictes internacionals i la promoció de la pau.
- Analitzar polítiques públiques de països concrets, en particular polítiques exteriors, i aprehendre’n els trets de continuïtat i de canvi en perspectiva històrica.
- Aplicar les diferents teories i enfocaments a l'anàlisi dels principals problemes relacionats amb la seguretat, les polítiques exteriors i els conflictes armats i la promoció de la pau.
- Aplicar raonadament diferents teories polítiques contemporànies a fenòmens relacionats amb la seguretat internacional, els conflictes internacionals, les polítiques exteriors dels principals estats i la promoció de la pau.
- Aplicar tècniques d’anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
- Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
- Conèixer i avaluar respostes als reptes i a les amenaces de l'agenda de seguretat internacional, identificant actors clau, tant estatals com no estatals, i tant governamentals com no governamentals.
- Elaborar i preparar la presentació d’informes i/o propostes d’intervenció.
- Explicar l'evolució de la seguretat internacional.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
- Identificar i analitzar alguns dels reptes clau de la seguretat internacional i dels conflictes internacionals des d'una perspectiva multidimensional.
- Identificar les principals institucions amb competències i treball en matèria de seguretat internacional, conflictes internacionals i promoció de la pau i analitzar-ne el comportament concret.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar les eines d'anàlisi comparada de les polítiques exteriors i aplicar-les a casos concrets i simulats.
- Utilitzar l’anglès tant per rebre com per comunicar informació, anàlisis i propostes.
- Valorar les condicions que propicien la pau internacional i les que la dificulten.
Continguts
Estructura del curs
Introducció. Pensant en la seguretat internacional
- Introducció general. Breu presentació dels objectius i continguts del curs. Descripció de l'avaluació
Part I. Marc analític
1. Pensar els estudis de seguretat internacional
2. Definicions sobre seguretat.
Part II. Teorització sobre seguretat internacional: enfocaments “clàssics”.
3. Realisme
4. Liberalisme
5. Estructuralisme i materialisme històric
6. Estudis de pau
Part III. Teorització sobre seguretat internacional: enfocaments “contemporanis”.
7. Constructivisme social i estudis de securitización.
8. Seguretat humana i desenvolupament.
9. Teoria crítica i aproximacions feministes a la seguretat.
Part IV. Temes tradicionals i no tradicionals de seguretat internacional
10. Depenent de l'evolució del curs, si més no dos dels següents temes s'analitzaran en major profunditat.
- L'evolució de la guerra i les diferents formes de violència entre estats
- L'impacte de la delinqüència organitzada transnacional
- Canvi climàtic, medi ambient i seguretat internacional
- El ciberespai i els canvis tecnològics: implicacions de seguretat internacional
Part V. Presentacions dels alumnes i conclusions del curs
11. Presentacions dels estudiants sobre temes clau de seguretat en diferents regions del món
- Àfrica: Mediterrani i Àfrica subsahariana
- Europa: Europa occidental i oriental
- Àsia: Àsia Central, Àsia Oriental i Sud-est Asiàtic
- Amèriques: Nord, Centre, Sud i Carib
Conclusió: desafiaments per al futur de la seguretat internacional
Metodologia
La dedicació de temps esperada per a aquest curs es divideix en diferents tipus d'activitats, cadascuna amb un nombre específic d'hores de treball.
- Activitats dirigides. Aquestes són activitats realitzades sota la direcció del professor, i inclouen: classes magistrals (amb el suport de les tecnologies de la informació i la comunicació, i debats en classe); així com seminaris i sessions pràctiques en grups reduïts per a discutir diferents estudis de cas, i per analitzar diversos exemples empírics.
- Activitats supervisades. Aquestes activitats són realitzades per cada estudiant fora de l'aula i d'acord amb un horari de treball dissenyat, supervisat i avaluat per l'instructor. Aquestes activitats inclouen tutories per a la preparació d'assajos, exàmens i projectes grupals.
- Activitats autònomes. Aquestes són totes les activitats que cada persona realitza pel seu compte, i d'acord amb els requisits necessaris per a aprovar el curs amb èxit, i inclouen hores d'estudi autònom per a la preparació d'assajos, seminaris i exàmens.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Activitats dirigidas a l'aula amb el suport de les TIC | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 9, 11, 12, 13, 18, 19 |
| Seminaris i sessions pràctiques amb grups reduits | 4 | 0,16 | 4, 5, 7, 11, 18 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories per a la preparació de treballs escrits, exàmens i treballs en grup | 4 | 0,16 | 5, 8, 14, 17, 18 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi autònom, preparació d´assajos, seminaris i exàmens | 90 | 3,6 | 1, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 19 |
Avaluació
Avaluació del curs
L'avaluació del curs inclou les següents parts:
1. Debats, participació i altres activitats (10% de la nota).
2. Assaig individual (20% de la nota).
3. Examen parcial, que inclou els temes 1 a 6 (40% de la nota).
4. Projecte/Treball en grup (30% de la nota).
Projecte de grup. El projecte en grup implica la elaboració d'un policy paper o informe breu, de vuit o deu pàgines, sobre un problema de seguretat contemporani, i haurà de estar fonamentat en les eines analítiques abordades durant el curs. L'objectiu és explicar i proposar una solució, preliminar, a un problema de seguretat contemporani. Si les circumstàncies ho permeten, les principals conclusions/recomanacions del document es presentaran a tot el grup.
Consideracions importants
Per a aprovar el curs, serà necessari, però no suficient, obtenir una qualificació d'almenys 5,0 en l'exàmen parcial. Una vegada que s'hagi aconseguit aquesta nota mínima de 5, la qualificació final del curs serà el resultat de la nota mitjana obtinguda en totes les activitats avaluables.
Una vegada que la qualificació final del curs sigui igual o superior a 5,0, l'estudiant obtindrà una qualificació aprovatòria. Si l'estudiant completa més del 50% de les activitats avaluables es cancel·la la possibilitat de rebre una qualificació de "NO PRESENTAT".
La data de totes lesactivitats avaluables s'anunciarà amb suficient antelació. Això permetrà als estudiants preparar i completar totes les tasques assignades.
Els estudiants que no hagin aprovat l'exàmen parcial tindran l'oportunitat de tornar a presentar-ho al final del semestre, en el dia especificat per la Facultat per a l'avaluació compensatòria. El treball individual i el projecte final en grup no es poden tornar a presentar en una data diferent a l'establerta pel professor.
El plagi, i copiar durant un examen, són activitats severament penalitzades, i podrien resultar en una qualificació de zero en l'exercici assignat o en l'examen.
Si us plau, revisa: Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, “Guia sobre Com Citar i Com Evitar el Plagi” (en Català): https://www.uab.cat/doc/GuiaCitesiPlagiEstudiants
Consulta també la guia del Servei de Biblioteques de la UAB (Servei de Biblioteques):
- English: Guide for “Citations and Bibliography”: https://www.uab.cat/web/study-and-research/citations-and-bibliography-1345738248581.html
- Catalan: “Citacions i Bibliografia”: https://www.uab.cat/web/estudia-i-investiga/citacions-i-bibliografia-1345708785665.html
- Castellá: “Citaciones y Bibliografía”: https://www.uab.cat/web/estudia-e-investiga/citaciones-y-bibliografia-1345733232823.html
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen parcial | 40% | 2 | 0,08 | 1, 3, 4, 9, 11, 12, 13, 18 |
| Participació en debats i altres activitats | 10% | 1 | 0,04 | 1, 8, 11, 14, 16, 18 |
| Treball en grup | 30% | 2 | 0,08 | 1, 2, 4, 7, 8, 11, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Treball individual escrit | 20% | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 18, 19 |
Bibliografia
Els textos claus per aquest curs són:
- Baylis, J., Wirtz, J., & Gray, C. (Eds.). (2016). Strategy in the contemporary world. 6th edition. Oxford University Press. Alternatively, other editions can be consulted.
- Williams, Paul D. (2013). Security Studies: An Introduction. Routledge. 2nd edition. Alternatively, other editions can be consulted.
Altres textos especialment recomanats
- Browning, C. S. (2013). International security: a very short introduction. OUP Oxford.
- Collins, Alan (Ed.) (2019). Contemporary Security Studies. Oxford University Press. 5th edition. Alternatively, other editions can be consulted.
- Dannreuther, R. (2013). International Security: The Contemporary Agenda. Polity press. 2nd edition. Alternatively, other editions can be consulted.
- Hough, P. (2013). Understanding global security. 3rd edition. Routledge. Alternatively, other editions can be consulted.
Llibres en línia disponibles a la web de biblioteca UAB (llistat actualizat juliol 2020)
Gamba, S. L. (2019). Approaches to International Peace and Security and Its Prospects. Lambert Academic Publishing. Online book available at the UAB library website
Jordán, J. (2013). Manual de estudios estratégicos y seguridad internacional. Madrid: Editorial Plaza y Valdés. Online books available at the UAB library website.
Lundestad, G. (Ed.). (2012). International Relations since the end of the Cold War: New and old dimensions. OUP Oxford. Online book available at the UAB library website.
Martínez Capdevila, C., Abad Castelos, M., & Casado Raigón, R. (2017). Las amenazas a la seguridad internacional hoy. Tirant lo Blanch. Online book available at the UAB library website
McCarthy, S. (2013). International handbook of war, torture, and terrorism. K. Malley-Morrison, & D. Hines (Eds.). New York: Springer. Online book available at the UAB library website.
Tickner, J. A. (2014). A feminist voyage through international relations. Oxford University Press. Online book available at the UAB library website.
Toje, A. (Ed.). (2018). Will China's Rise be Peaceful? The Rise of a Great Power in Theory, History, Politics, and the Future. Oxford University Press. Online book available at the UAB library website
Bibliografia general sobre seguretat internacional
Adler, Emanuel and Michael Barnett (eds.) (1988). Security Communities. Cambridge: Cambridge University Press.
Agnew, John (2004). Geopolitics: Re-visioning world politics. Routledge.
Art, R. J., Jervis, R., & Jervis, R. (2000). International politics: enduring concepts and contemporary issues. New York: Pearson/Longman.
Balcells, Laia (2017). Rivalry and Revenge: The Politics of Violence during Civil War. Cambridge University Press.
Baldwin, David A. (1997). “The Concept of Security”, Review of International Studies, 23/1, pp. 5-26.
Barbé, Esther (2020). Relaciones internacionales, 4a Edición, Madrid, Tecnos. Alternatively, other editions can be consulted.
Barkawi, Tarak, and Mark Laffey (2006). "The postcolonial moment in security studies." Review of International Studies 32.2: 329-352.
Baylis, J., Smith, S., & Owens, P. (Eds.). (2017). The globalization of world politics: An introduction to international relations. Oxford University Press.
Baylis, J.,Wirtz, J.,& Gray, C. (Eds.). (2002, 2007, 2012, 2018). Strategy in the contemporary world. Oxford and New York: Oxford University Press.
Bergeron, J. (2013). “Transnational Organised Crime and International Security: A Primer”, RUSI Journal, Vol. 158, (2), pp. 6-9.
Betts, Richard K (1997). “Should Strategic Studies Survive?”, World Politics, 50/1, pp. 7-33.
Bilgin, Pinar (2010). "The ‘Western-centrism’ of security studies: ‘Blind spot’ or constitutive practice?." Security Dialogue 41.6: 615-622.
Bobea, L. (2016). “El Estado como demiurgo de la criminalidad”, Nueva Sociedad, (mayo-junio), núm. 263, pp. 64-80;
Booth, Ken (ed) (2005). Critical security studies and world politics. Boulder: Lynne Rienner Publishers.
Breslin, S., y Croft, S., (eds.) (2013). Comparative regional security governance, Londres y Nueva York, Routledge.
Brodie, B. (1973). War and politics.
Brodie, B. (1978). The development of nuclear strategy. International Security, 2(4), 65-83.
Bull, Hedley (1977). The Anarchical Society: A study of Order in World Politics (New York: Columbia University Press.
Burleigh, M. (2014). Pequeñas guerras, lugares remotos: Insurrección global y la génesis del mundo moderno. Madrid: Taurus.
Buzan, B (2015). “The English School: A neglected approach to international security studies”, Security Dialogue, Vol. 46, núm. 2, pp. 126-143;
Buzan, B. (2008). People, States & Fear: An agenda for international security studies in the post-cold war era. ECPR Press.
Buzan, B. Wæver, O., & De Wilde, J. (1998). Security: a new framework for analysis. London: Lynne Rienner Publishers.
Caballero-Anthony,M. (Ed.). (2016). An introduction to non-traditional security studies: a transnational approach. London: Sage.
Caballero-Anthony, M. (2018). Negotiating governance on non-traditional security in Southeast Asia and beyond. Columbia University Press.
Caprioli, Mary (1999). "Primed for violence: The role of gender inequality in predicting internal conflict." International Studies Quarterly 49.2: 161-178.
Carr, E. H. The Twenty-Years’ Crisis, 1919-1939: An Introduction to the Study of International Relations (New York: Palgrave 2001[1946]);
Clark, I. (2015). Waging war: A new philosophical introduction. Oxford University Press.
Claude, I. L. (1988). Just Wars: Doctrines and Institutions. In States and the Global System (pp. 70-86). Palgrave Macmillan, London.
Cockayne, J. (2013). “Chasing shadows: strategic responses to organised crime in conflict-affected situations”, RUSI Journal, Vol. 158, 2013, núm. 2, pp. 10-24.;
Copeland, Dale C. (2000). The Origins of Major War. Ithaca, NY: Cornell University Press.
Del Arenal, C., y Sanahuja, J.A. (coords.) (2015). Teorías de las Relaciones Internacionales, Madrid, Tecnos.
Edwards, A. (2017). Strategy in war and peace: a critical introduction. Edinburgh University Press.
Fearon, James (1995). “Rationalist Explanations for War,” International Organization, Vol. 49, No. 3, pp. 379-414.
Feliu, Laura & Grasa, Rafael (2013). Armed Conflicts and Religious Factors: The Need for Synthesized Conceptual Frameworks and New Empirical Analyses–The Case of the MENA Region. Civil Wars, 15(4), 431-453.
Finnemore, Martha (2004). The Purpose of Intervention: Changing Beliefs about the Use of Force. Ithaca: Cornell University Press.
Frowe, H., & Lang, G. (Eds.). (2014). How we fight: ethics in war. Oxford University Press.
Gilpin, Robert (1981). War & Change in World Politics. New York: Cambridge University Press.
Glaser, Charles L., “The Security Dilemma Revisited,” World Politics, Vol. 50, No. 1 (1997), pp. 171-201;
Grasa, Rafael (2006). Vínculos entre seguridad, paz ydesarrollo: evolución de la seguridad humana: De la teoría al programa político y la operacionalización. Revista CIDOB d'Afers internacionals, 9-46.
Grasa, Rafael (2016). “Nuevas miradas sobre la seguridad y la delincuencia transnacional”; Nueva Sociedad, (mayo-junio), núm 263, pp. 50-63 (p. 60).
Gray, Colin S. (2007 and 2013). War, peace and international relations: an introduction to strategic history. London and New York: Routledge.
Heine, J., y Thakur, R. (eds.) (2011). The dark side of globalization. Nueva York, UN University Press.
Howard, M. (2000). The invention of peace: reflections on war and international order. New Haven and London: Yale University Press.
Ibáñez, J., y Sánchez Avilés, C. (dir.), Mercados ilegales y violencia armada: los vínculos entre la criminalidad organizada y la conflictividad internacional, Madrid, Tecnos, 2015
Ikenberry, John (2001). After Victory: Institutions, Strategic Restraint, and the Rebuilding of Order After Major Wars (Princeton, NJ: Princeton University Press.
Jakobi, A.P, y Wolf, K. (eds.) (2013). The transnational governance of violence and crime: Non-state actors in security, Londres, Palgrave.
Jervis, Robert (1978). “Cooperation under the Security Dilemma,” World Politics, Vol. 30, No. 2. pp. 167-214;
Jervis, Robert (2017). Perception and Misperception in International Politics: New Edition. Princeton University Press.
Jiménez Piernas, C. (2013). “Estados débiles y Estados fracasados”, Revista Española de Derecho Internacional, Vol. 65, núm. 2, pp. 11-49;
Jordan, D., Kiras, J. D., Lonsdale, D. J., Speller, I., Tuck, C., & Walton, C. D. (2016). Understanding modern warfare. 2ed. Cambridge: Cambridge University Press.
Jordán, J., et al. (2011). La seguridad más allá del estado. Actores no estatales y seguridad internacional, Madrid, Plaza y Valdés.
Kacowicz, A., and Press-Barnathan, G. (2016). “Regional Security Governance”, en Börzel, T., Risse, T., (eds.), The Oxford Handbook of Comparative Regionalism, Oxford, Oxford University Press, pp. 297-322.
Kaldor, M. (2001). Las nuevas guerras: la violencia organizada en la era global. Barcelona: Tusquets editores.
Kaldor, M. (2012). New and old wars: Organised violence in a global era. Cambridge [etc.]: Polity,
Katzenstein, Peter J. (ed.) (1995). The Culture of National Security: Norms and Identity in World Politics (New York: Columbia University Press.
Kirshner, Jonathan (2000). “Rationalist Explanations for War?” Security Studies, Vol. 10, No. 1, pp.143-150;
Krause, Keith and Michael C. Williams (2018). “Security and ‘Security Studies’: Conceptual Evolution and Historical Transformation”, in Alexandra Gheciu and William C. Wohlforth (eds.), The Oxford Handbook of International Security, Oxford, Oxford University Press, pp. 14-28.
Levy, Jack S. (1998). “The Causes of War and the Conditions of Peace,” Annual Review of Political Science, Vol. 1, pp. 139-165;
Levy, M. A. (1995). Is the environment a national security issue?. International security, 20(2), 35-62.
Lobasz, J. K. (2009). Beyond border security: Feminist approaches to human trafficking. Security Studies, 18(2), 319-344.
López Martín, A. (2010). “Los estados ‘fallidos’ y sus implicaciones en el ordenamiento jurídico internacional”, Cursos de Derecho Internacional y Relaciones Internacionales de Vitoria-Gasteiz, Bilbao, Universidad del País Vasco, pp. 159-240.
Lucarelli, S., y Ceccorulli, M.,(2013), “Conceptualizing Multilateral Security Governance”, en Lucarelli, S., et al. (eds.), The EU and Multilateral Security Governance, London y Nueva York, Routledge, 2013, pp. 25-39.
Lundestad, G. (various editions). East, West, North, South: International Relations Since 1945. London: Sage.
Luttwak, Edward (2001). Strategy: the logic of war and peace. Harvard University Press.
Mandel, R. (2011). Dark logic: Transnational criminal tactics and global security, Stanford, Stanford University Press.
Martín, A. V. (2017). Guerra y tecnología: interacción desde la Antigüedad al Presente. Madrid: Fundación Ramón Areces.
Mingst, K., y Arreguín-Toft, I. (2017). Essentials of International Relations, Seventh International Student Edition, London and New York:, WW Norton.
Morgan, Patrick M. (2012) “The State of Deterrence in International Politics Today”, Contemporary Security Policy, 33/1, pp. 85-107.
Morgenthau, Hans J. (1948). Politics Among Nations: The Struggle for Power and Peace.
Morillas, Pol (2006). Génesis y evolución de la expresión de la seguridad humana: un repaso histórico. Revista CIDOB d'Afers Internacionals, (76), 47-58.
Murray, W. (2013). War, Strategy, and Military Effectiveness. New York: Cambridge University Press.
Murray, W., Sinnreich, R. H., & Lacey, J. (Eds.). (2011). The Shaping of Grand Strategy: Policy, Diplomacy, and War. Cambridge: Cambridge University Press.
Neack, Laura. (2017). National, international, and human security: A comparative introduction. 2nd Edition. London: Rowman & Littlefield
Oneal, John and Bruce Russett (1999)., “The Kantian Peace: The Pacific Benefits of Democracy, Interdependence, and International Organizations, 1885-1992,” World Politics, Vol. 52, No. 1, pp. 1-37;
Owen, John M. (1994). “How Liberalism Produces the Democratic Peace,” International Security, Vol. 19, No. 2, pp. 87-125;
Paret, P. (1979). Clausewitz y el Estado/Clausewitz and the State. Centro de Estudios Constitucionales,.
Paris, R. (2014). “The ‘Responsibility to Protect’ and the Structural Problems of Preventive Humanitarian Intervention”, International Peacekeeping, 21/5, pp. 569-603.
Parker, Geoffrey (2014). Western geopolitical thought in the twentieth century. Routledge.
Peoples, Columba, and Nick Vaughan-Williams (2014). Critical security studies: An introduction. Routledge.
Reus-Smit, C., y Snidal, D. (eds.) (2008), The Oxford Handbook of International Relations, Oxford, Oxford University Press, pp. 267-285;
Rogers, James (2017). “Drone Warfare: The Death of Precision”, Bulletin of the Atomic Scientists, 12 May.
Sagan, Scott D. and Kenneth N. Waltz (2002). The Spread of Nuclear Weapons: A Debate Renewed (New York: W. W. Norton.
Schelling, Thomas (1960). The Strategy of Conflict (Cambridge, MA: Harvard University Press.
Singer, David. (1961). The level-of-analysis problem in international relations. World Politics, 14(1), 77-92.
Sjoberg, L. (2013). Gendering global conflict: toward a feminist theory of war. Columbia University Press.
Sjoberg, L. (2014). Gender, war, and conflict. John Wiley & Sons.
Smith, M. E. (2010). International security: politics, policy, prospects. London: Palgrave.
Solingen, Etel (2009). Nuclear Logics: contrasting paths in East Asia and the Middle East. Princeton University Press.
Soriano, Juan Pablo (2012). Cultura estratégica y relaciones internacionales: Brasil y México en la seguridad interamericana. Instituto Universitario General Gutiérrez Mellado-UNED y Ed. Marcial Pons
Soriano, Juan Pablo (2014), “Gobernanza global contra la delincuencia transnacional”, Revista CIDOB d'Afers Internacionals, núm. 108, pp. 141-163.
Soriano, Juan Pablo (2019). High expectations. Interregional agendas on global security challenges:East Asia, Europe and Latin America. Revista Brasileira de Política Internacional, 62(1).
Spear, J., & Williams, P. D. (Eds.). (2012). Security and development in global politics: A critical comparison. Washington: Georgetown University Press.
Srikanth, D. (2014). “Non-traditional security threats in the 21st century: A review”, International Journal of Development and Conflict, Vol. 4, no. 1, pp. 60-68.
Thompson, S. E. (2018). Future War: Preparing for the New Global Battlefield. Strategic Studies Quarterly, 12(2), 141-144.
Tickner, J. A., & Sjoberg, L. (Eds.). (2013). Feminism and International Relations: Conversations about the past, present and future. Routledge.
Tickner, A. B., & Smith, K. (Eds.). (2020). International Relations from the Global South: Worlds of Difference. Routledge.
Tuchman Matthews, Jessica (1989). "Redefining Security." Foreign Affairs. Vol. 68, No. 2, pp. 162-177.
Van Evera, Steven, Causes of War: Power and the Roots of Conflict (Ithaca, NY: Cornell University Press, 2001[1999]);
Walt, Stephen M (1987). The Origins of Alliances (Ithaca, NY: Cornell University Press.
Waltz, Kenneth (1959). Man, the State, and War: A Theoretical Analysis. New York: Columbia University Press.
Waltz, Kenneth (1979). Theory of International Politics.
Walzer, M. (1991). Just and unjust wars. New York: Basic Books.
Walzer, M. (2001). Guerras justas e injustas: un razonamiento moral con ejemplos históricos. Barcelona: Paidós.
Walzer, M. (2004). Reflexiones sobre la Guerra. Grupo Planeta.
Walzer, M. (2017). The triumph of just war theory (and the dangers of success). In Empowering Our Military Conscience (pp. 27-44). Routledge.
Webel, Charles,and Johan Galtung (eds.) (2007). Handbook of peace and conflict studies. Routledge.
Weitsman, P. A. (2014). Waging war: alliances, coalitions, and institutions of interstate violence. Stanford, California: Stanford University Press.
Revistes acadèmiques recomanades en temes de seguretat internacional i relacions internacionals
- American Political Science Review
- Anuario Internacional CIDOB
- British Journal of Political Science
- British Journal of Politics & International Relations
- Bulletin of Latin American Research
- China Quarterly
- Chinese Journal of International Politics
- Conflict Management and Peace Science
- Cooperation and Conflict
- European Journal of International Relations
- European Journal of Political Research
- European Political Science Review
- Foreign Affairs
- Foreign Affairs Latinoamérica
- Foreign Policy Analysis
- Geopolitics
- Global Society
- International Affairs
- International Feminist Journal of Politics
- International Organization
- International Political Science Review
- International Security
- International Studies Quarterly
- International Studies Review
- Journal of Conflict Resolution
- Journal of International Relations and Development
- Journal of Modern African Studies
- Journal of Peace Research
- Journal of Strategic Studies
- Latin American Politics and Society
- Mediterranean Politics
- Nueva Sociedad
- Pacific Review
- Política Exterior
- Review of International Studies
- Revista Brasileira de Política Internacional
- Revista CIDOB d'Afers Internacionals
- Revista Española de Derecho Internacional (REDI)
- Security Dialogue
- Security Studies
- Terrorism and Political Violence
- The Political Quarterly
- World Policy Journal
- World Politics