Fonaments d’Ordenació del Territori
Codi: 104234 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2503710 Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial | FB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Oriol Nel·lo Colom
- Correu electrònic:
- Oriol.Nello@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
El curs s'impartirà en català. Les tasques escrites es poden lliurar en català, castellà i anglès.Equip docent
- Nuria Valdovinos Perdices
- Antonio López Gay
Prerequisits
No hi ha requisits especials per a cursar l’assignatura.
Objectius
L'ordenació del territori pot ser definida com aquell conjunt d’actuacions i normes de les que la societat es dota per tal d'endreçar i projectar els usos del sòl, així com per regular la utilització dels recursos. Es tracta d'una pràctica que pot desenvolupar-se a diverses escales: de la estrictament urbanística, sobre àmbits reduïts, fins a territoris més amplis. Així mateix, pot ser desenvolupada directament a través dels poders públics o d'altres instàncies, com empreses públiques i privades o entitats ciutadanes.
L’ordenació del territori té una component eminentment tècnica però, en prendre decisions que afecten els interessos dels diversos grups socials i les relacions de poder entre ells, planteja, de manera inevitable, qüestions de caràcter ètic i implicacions polítiques. Per això s'ha afirmat que es tracta "d'una pràctica política tècnicament assistida" (F. Indovina).
L’assignatura té per objectiu introduir l'alumne en la definició, la temàtica i la història de l'ordenació del territori, tot familiaritzant-lo amb els principals autors i els temes que s’hi relacionen.
Competències
- Analitzar amb esperit crític la relació de la societat amb el territori aplicant el marc conceptual i teòric de la geografia.
- Elaborar propostes d’acció i intervenció en el territori que abordin problemes sociodemogràfics i ambientals.
- Introduir els aspectes teòrics i aplicats de les principals polítiques territorials, ambientals i urbanes en la pràctica professional.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Treballar de manera cooperativa en equips multidisciplinaris.
- Utilitzar el llenguatge científic i professional propi de les ciències socials.
Resultats d'aprenentatge
- Assenyalar els principals conceptes teòrics de l'ordenació del territori.
- Conèixer els principals instruments i figures vigents d'ordenació del territori, preferentment de Catalunya.
- Conèixer els principals instruments vigents de planejament urbanístic, preferentment de Catalunya.
- Distingir els instruments d'ordenació i planejament adequats per a cada problemàtica territorial.
- Identificar els principals conceptes teòrics del planejament urbanístic.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Treballar de manera cooperativa en equips multidisciplinaris.
- Utilitzar el llenguatge científic i professional propi de les ciències socials.
Continguts
L’assignatura es desenvoluparà d’acord amb el següent temari.
|
Presentació del curs |
|
PART 1 EL NAIXEMENT DE L’URBANISME CONTEMPORANI: REFORMES I EIXAMPLES URBANS Els orígens del procés d’urbanització contemporània. Revolució liberal, revolució burgesa i transformació urbana “The city of the dreadful night” i els orígens de la disciplina urbanística: urbanisme utòpic, crítica revolucionària i urbanisme burgés. El París del Baró G. E. Haussmann Els inicis de l’expansió de la ciutat sobre el territori a Catalunya. La Barcelona d’Ildefons Cerdà Pràctica 1. Trames urbanes. De la ciutat de l’antic règim a l’eixample del segle XIX Sessió de debat 1. Canviar la societat vs. Canviar la ciutat. F. Engels i I. Cerdà. |
|
PART 2 L’EXPANSIÓ DE LES XARXES URBANES I LA CIUTAT-JARDÍ L’expansió de les xarxes urbanes i la formació de les primeres metròpolis: ferrocarril, tramvia, metro i enllumenat públic La ciutat-jardí com a resposta a la ciutat industrial i els seus problemes. Ebenezer Howard. La ciutat-jardí a Catalunya. Cebrià de Montoliu i Nicolau M. Rubió i Tudurí Pràctica 2. Ferrocarril i ciutat. Els Ferrocarrils Catalans i les “ciutats jardí”: la Floresta, Valldoreix, Mirasol i Bellaterra Sessió de debat 2. Camp vs. Ciutat. G. Alomar i Gaziel |
|
PART 3 EL FUNCIONALISME I EL MOVIMENT MODERN La ciutat fordista. Indústria, funcionalitat i conflicte social. El moviment modern i el funcionalisme. Le Corbusier El GATCPAC i el moviment modern a Catalunya. Josep Lluís Sert. Pràctica 3. Habitatge i ciutat. La “casa bloc” Sessió de debat 3. Propietaris vs. Llogaters. A. Marshall i H. George |
|
PART 4 LA CIUTAT DE L’AUTOMÒBIL I LA DISPERSIÓ DE LA URBANITZACIÓ La irrupció de l’automòbil i la dispersió urbanística L’adaptació de la ciutat a l’automòbil. Robert Moses. Els plans d’infraestructures a Catalunya. El Pla d’Obres Públiques de Catalunya i Victoriano Muñoz Oms Pràctica 4. Els orígens de la dispersió urbana. Les urbanitzacions dels anys seixanta i setanta Sessió de debat 4. Cotxes vs. Vianants. Robert Moses i Jane Jacobs |
|
PART 5 L’”EXPLOSIÓ DE LA CIUTAT”, POLÍTIQUES NEOLIBERALS I URBANISME REFORMISTA L’”explosió de la ciutat”, urbanització extensiva i urbanització planetària Les polítiques urbanes a la ciutat contemporània: entre la ciutat neoliberal i l’urbanisme reformista La ciutat com a instrument de redistribució social. Pasqual Maragall i Oriol Bohigas Pràctica 5. La rehabilitació urbana i el problema de la gentrificació. Els barrisdel Raval i Sant Antoni Sessió de debat 5. Ciutat mercaderia vs. Ciutat redistributiva. Richard Florida i Bernardo Secchi. |
El temari previst pot conèixer modificacions per raó d'incidències del curs o d'altres circumstàncies
Metodologia
NOTA IMPORTANT: LA METODOLOGIA DOCENT QUE A CONTINUACIÓ S'INDICA POT EXPERIMENTAR ALGUNA MODIFICACIÓ EN FUNCIÓ DE LES RESTRICCIONS A LA PRESENCIALITAT I ALTRES PRESCRICPCIONS QUE PUGUIN ESTABLIR LES AUTORITATS SANITÀRIES. Les activitats que no es puguin fer presencialment s’adaptaran a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els exercicis, projectes i classes teòriques es realitzaran a través d’eines virtulals, com tutorials, vídeos, sessions de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
L’assignatura constarà de cinc parts cada una de les quals estarà dedicada a un dels grans períodes de la urbanística i l’ordenació del territori contemporanis. Al seu torn, aquestes parts estaran integrades de lliçons teòriques, una pràctica i una sessió de debat sobre les lectures que oportunament es proposaran.
Així, cada part constarà en primer lloc de tres sessions teòriques, en les que s’abordarà successivament: la història del procés d’urbanització durant el període estudiat, el reflex que aquest desenvolupament va tenir en els principals corrents de l’urbanisme i l’expressió que aquestes prengueren a Catalunya.
Al seu torn, la pràctica de cada tema consistirà en una exercici –cartogràfic, estadístic, fotogràfic, exploració- d’una de les concrecions dels episodis d’història urbana i d’urbanisme estudiats a l’àmbit metropolità de Barcelona.
Finalment, cada tema serà tancat per un debat en el que es debatran dos conceptes clau en l’evolució de l’urbanisme. Els estudiants prepararan aquests debatsa través d’unes breus lectures i hauran de desenvolupar els corresponents arguments.
Segons la grandària del grup es programaran així mateix activitats de treball de camp. El calendari i les característiques d'aquestes s'anunciaran, si s'escau, a inici de curs.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes pràctiques dirigides | 20 | 0,8 | 2, 3, 4, 6, 7, 8 |
| Classes teòriques dirigides | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories supervisades o en grups reduits | 10 | 0,4 | 6, 7, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures i preparació de les proves escrites | 32,5 | 1,3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8 |
| Realització del dossier de pràctiques | 30 | 1,2 | 2, 3, 6, 7, 8 |
Avaluació
NOTA IMPORTANT: En cas que les activitats d’avaluació no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
L’avaluació del curs serà de caràcter continu i constarà essencialment de dos elements: els exàmens i les pràctiques.
Al final de cada una de les cinc parts que integren el curs es realitzarà un examen. Aquestes seran unes proves breus, cada una de les quals equivaldrà a un 10% de la nota total del curs (50% de la nota total).
D’altra banda, els estudiants hauran de realitzar un dossier amb les practiques que serà lliurat al final del període docent. Aquest dossier equivaldrà al 40% de la nota total.
Finalment, la participació en els debats i en les discussions a l’aula serà valorat amb un 10%.
L’assistència a totes les sessions lectives és obligatòria. En els casos excepcionals d’absència caldrà lliurar el corresponent justificant.
Per superar l’assignatura cal:
a) Haver superat el exàmens amb una qualificació mitjana mínima de 5.
b) Haver lliurat el dossier de pràctiques i els resultats del treball de camp complerts hi haver obtingut d’aquests una qualificació mitjana mínima de 5.
c) Haver participat de manera regular a totes les activitats del curs (lliçons TE, PAUL i PCAM).
Reavaluació:
a) Els exàmens i les practiques seran reavaluables de la forma i en les dates que oportunament s’indicarà.
b) Per optar a reavaluació cal haver participat en les proves d’avaluació i lliurat els materials de les pràctiques de la forma que oportunament s’indicarà.
c) En la reavaluació, la nota màxima que es podrà obtenirper a cada una de les proves reavaludes és de 5.
Alumnat no avaluable:
En cas que no es faci cap lliurament, no s’assisteixi a cap sessió de practiques ni al treball de camp. ni es faci cap examen, la nota corresponent serà un “no avaluable”. En cas que no es realitzi una activitat d’avaluació –examen, pràctica o treball de camp- la nota obtinguda per aquella activitat serà de 0, no serà reavaluable i així constarà en la mitjana ponderada.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Matrícules d'honor:
Les matrícules d'honor es concediran als qui obtinguin una nota superior o igual a 9,5 a cada part, fins al 5% dels matriculats segons ordre descendent de la nota final.A criteri del professorat també se'n podran concedir en d'altres casos.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluació dels continguts teòrics | 50% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Participació en els debats | 10% | 7,5 | 0,3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Pràctiques aula i elaboració dossier | 40% | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Bibliografia
La bibliografia per a cada un dels temes que integren el curs es comunicarà a inici de l'any acadèmic.