Logo UAB
2020/2021

Dislàlies i disfèmies: valoració i intervenció

Codi: 104142 Crèdits: 9
Titulació Tipus Curs Semestre
2500893 Logopèdia OB 2 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Cristina Cambra Verges
Correu electrònic:
Cristina.Cambra@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Nuria Miranda Codina

Prerequisits

Prerequisits

S'aconsella repassar els continguts sobre l'adquisició i el processament del llenguatge.

Objectius

En acabar l'assignatura, l'estudiant serà capaç d'avaluar els problemes evolutius que poden presentar-se relatius a l'adquisició de la parla i a la fluïdesa verbal així com proposar un programa d'intervenció logopèdica conseqüent.

Competències

  • Actuar d'acord amb el codi deontològic de la professió: respectar el secret professional, aplicar criteris professionals de finalització i derivació dels tractaments.
  • Demostrar que es comprenen els trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.
  • Dissenyar i dur a terme els tractaments logopèdics, tant individuals com col·lectius, establint objectius i etapes, amb els mètodes, les tècniques i els recursos més eficaços i adequats, i tenint en compte les diferents etapes evolutives de l'ésser humà.
  • Organitzar i planificar amb l'objectiu d'establir un pla per desenvolupar en un període establert.
  • Tenir una actitud d'aprenentatge estratègica i flexible.

Resultats d'aprenentatge

  1. Descriure els principals trastorns de la parla, la veu, l'audició i la deglució.
  2. Explicar la repercussió de diversos trastorns de la parla, la veu, l'audició i la deglució en els processos comunicatius.
  3. Identificar les situacions que requereixen derivar el pacient a altres professionals.
  4. Organitzar i planificar amb l'objectiu d'establir un pla per desenvolupar en un període establert.
  5. Tenir una actitud d'aprenentatge estratègica i flexible.
  6. Tractar o reeducar pacients amb trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.

Continguts

INTRODUCCIÓ
BLOC A: LES DISLÀLIES
Tema 1. Tipus de dislàlies
Tema 2. Avaluació de les dislàlies
Tema 3. Relació entre les dislàlies productives i l'odontologia
Tema 4. Estratègies d'intervenció logopèdica i orientacions conseqüents

BLOC B: LA DISFÈMIA
Tema 5. Descripció de la disfèmia
Tema 6. Avaluació de la disfèmia
Tema 7. Estratègies d'intervenció logopèdica i orientacions conseqüents

Metodologia

L'assignatura consta de:

  1. Classes magistrals.
  2. Seminaris de discussió de casos pràctics i valoració del pla d'intervenció logopèdica conseqüent.
  3. Tutories per aclarir dubtes, seguiment de les activitats i revisió de casos pràctics.
  4. Activitats autònomes: redacció de les activitats pràctiques i estudi

Nota: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària.

 

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 36 1,44 1, 3, 5
Seminaris de discussió 32 1,28 2, 4, 5, 6
Tipus: Supervisades      
Tutories 15 0,6 2, 4
Tipus: Autònomes      
Estudi 72 2,88 5
Redacció d'activitats 54 2,16 1, 2, 3, 4, 6

Avaluació

La nota final de l'assignatura correspondrà als següents percentatges:


EV1. Treball escrit en petit grup sobre l'avaluació i la intervenció d'un cas pràctic amb dislàlia (10%)

EV2. Prova escrita individual sobre l'avaluació i la intervenció en dislàlies (40%)

EV3. Treball escrit en petit grup sobre l'avaluació i la intervenció d'un cas pràctic amb disfèmia (15%)

EV4. Prova escrita individual sobre l'avaluació i la intervenció en disfèmia (35%)

Per poder fer la suma ponderada i obtenir la nota final és necessari tenir una qualificació mínima de 4 com a nota mitjana de les dues evidències tipus examen (EV2 i EV4).

Definició de superació de l'assignatura: l'estudiant supera l'assignatura quan s'ha presentat a totes les evidències d'aprenentage i obté una qualificació mínima de 5 punts (escala 0-10) com a suma ponderada de totes elles.

Definició de No avaluable en l'assignatura:Un/a estudiant que hagi lliurat evidències d'aprenentatge amb un pes inferior a 4 punts (40%) constarà com a "no avaluable".


Prova de recuperació: Podran optar a realitzar alguna de les proves de recuperació aquell alumnat que no hagi assolit els criteris establerts per superar l’assignatura i que hagi estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. L'estudiant pot optar a una recuperació de les evidències d'aprenentatge no superades si la qualificació final de l'avaluació continuada és igual o superior a 3,5 (escala 0-10) i inferior a 5.

  • Cal superar amb una puntuació igual o majora 5 punts cadascuna de lesevidències d'aprenentatge a lesquals l'estudiant es presenta en la recuperació.
  • En el càlcul ponderat de la nota final s'incorporarà una puntuació de 5 punts per a cadascuna de les evidències d'aprenentage recuperades.

No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.

Pautes d’avaluació de la facultat: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
EV1: Treball en petit grup sobre dislàlies 10% 6 0,24 2, 3, 4, 5, 6
EV2: prova escrita individual sobre dislàlies 40% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 6
EV3: Treball en petit grup sobre disfèmia 15% 6 0,24 2, 3, 4, 5, 6
EV4: prova escrita individual sobre disfèmia 35% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 6

Bibliografia

Bibliografia bàsica sobre dislàlies:

  • Massana,M. (2003). Tractament i prevenció de la dislàlia. Barcelona: Edicions EPL.
  • Zambrana,N i Dalva,L. (1998) Logopedia y ortopedia maxilar en la rehabilitación orofacial. Barcelona:Masson.

 Bibliografia bàsica sobre disfèmia:

  • Fernández-Zúñiga, A. (2008). Guía de intervención logopédica en la tartamudez infantil. Madrid: Editorial Síntesis.
  • Salgado,A. (2005). Manual práctico de tartamudez. Ed.Síntesis.

Bibliografia complementària sobre dislàlies:

  • Bartuilli,M.; Cabrera,P.J.; Periñán,M.C. (2008). Guía técnica de intervención logopèdica. Terapia Miofuncional. Madrid: Editorial Síntesis.
  • Bigenzahn,W. (2004). Disfunciones orofaciales en la infancia. Barcelona: Ed. Ars Médica.
  • Gispert,D. i Ribas,L. (2002). Els sons entremaliats (s/l-r-d/ll/rr). Vic: Edicions l'Àlber.
  • González, J.N. (2003). Alteraciones del habla en la infancia. Aspectos clínicos. Ed. Médica Panamericana.
  • Grandi,D i Donato,G. (2006). Terapia miofuncional. Diagnóstico y tratamiento. Barcelona: Ed.Lebón.
  • Monge, R. (2009). Atenció auditiva, 5-8 anys. Barcelona: Lebón.
  • Pascual,P. (1978) La dislalia. Madrid: CEPE.
  • Queiroz,I. (2002). Fundamentos de fonoaudiología. Ed.Médica-Panamericana.
  • Ribas,L. i Gispert,D. (2000). Jocs fonològics. Vic: Ed. L'Àlber.
  • Segovia, MªL. (1977) Interrelaciones entre la odontoestomatología y la Fonoaudiología. La deglución atípica. Buenos Aires: Ed.Médica Panamericana. (2ªed.).
  • Villegas,F. (2004). Manual de logopedia. Evaluación eintervención de las dificultades fonológicas. Barcelona: Ed.Psicologia Pirámide.
  • Zambrana,N. i Puyuelo,M. (2017). Terapia miofuncional orofacial. Actualización en nuevos campos de actuación. Madrid: Ed.EOS

Bibliografia complementària sobre disfèmia:

  • Biain de Touzet, B. (2003). Una disfluència con cuerpo y alma. Ed. Paidós.
  • Cautela,J.R i Groden,J. (1987). Técnicas de relajación. Biblioteca de Psicología, Psiquiatría y Salud. Manual práctico para adultos, niños y educación especial. Ed. Martínez Roca.
  • Conture, E. (2008). Stuttering and related disorders of fluency. Ed. George Thieme.
  • Fernández-Zúñiga, A. (2008). Tratamiento de la tartamudez en niños. (2 vols). Barcelona: Ed.Masson.
  • Gallego,J.L. (2004). La tartamudez: guía para profesionales y padres. Ed.Aljibe.
  • LeHuche, F. (2000). La tartamudez. Opción curación. Ed.Masson.
  • Pintanel, M. (2005). Técnicas de relajación creativa y emocional. Madrid: Thomson.
  • Santacreu,J. i Froján,M.J. (1993). La tartamudez. Madrid: Ed.Pirámide. Col.lecció "Ojos solares".
  • Rodríguez Morejón, A. (2003). La tartamudez: naturaleza y tratamiento. Barcelona: Ed.Herder.
  • Agustoni,D.H. (1989). Deglución atípica. Buenos Aires: Ed.Puma.

Bibliografia complementària de l'assignatura:

  • Mendizábal, N.; Jimeno, N.; García, N. i Santiago, B. (2013). Guía práctica para la elaboración de informes logoedicos. Ed.Medica Panamericana.