2020/2021
Dislàlies i disfèmies: valoració i intervenció
Codi: 104142
Crèdits: 9
Titulació |
Tipus |
Curs |
Semestre |
2500893 Logopèdia |
OB |
2 |
2 |
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Nuria Miranda Codina
Prerequisits
Prerequisits
S'aconsella repassar els continguts sobre l'adquisició i el processament del llenguatge.
Objectius
En acabar l'assignatura, l'estudiant serà capaç d'avaluar els problemes evolutius que poden presentar-se relatius a l'adquisició de la parla i a la fluïdesa verbal així com proposar un programa d'intervenció logopèdica conseqüent.
Competències
- Actuar d'acord amb el codi deontològic de la professió: respectar el secret professional, aplicar criteris professionals de finalització i derivació dels tractaments.
- Demostrar que es comprenen els trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.
- Dissenyar i dur a terme els tractaments logopèdics, tant individuals com col·lectius, establint objectius i etapes, amb els mètodes, les tècniques i els recursos més eficaços i adequats, i tenint en compte les diferents etapes evolutives de l'ésser humà.
- Organitzar i planificar amb l'objectiu d'establir un pla per desenvolupar en un període establert.
- Tenir una actitud d'aprenentatge estratègica i flexible.
Resultats d'aprenentatge
- Descriure els principals trastorns de la parla, la veu, l'audició i la deglució.
- Explicar la repercussió de diversos trastorns de la parla, la veu, l'audició i la deglució en els processos comunicatius.
- Identificar les situacions que requereixen derivar el pacient a altres professionals.
- Organitzar i planificar amb l'objectiu d'establir un pla per desenvolupar en un període establert.
- Tenir una actitud d'aprenentatge estratègica i flexible.
- Tractar o reeducar pacients amb trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.
Continguts
INTRODUCCIÓ
BLOC A: LES DISLÀLIES
Tema 1. Tipus de dislàlies
Tema 2. Avaluació de les dislàlies
Tema 3. Relació entre les dislàlies productives i l'odontologia
Tema 4. Estratègies d'intervenció logopèdica i orientacions conseqüents
BLOC B: LA DISFÈMIA
Tema 5. Descripció de la disfèmia
Tema 6. Avaluació de la disfèmia
Tema 7. Estratègies d'intervenció logopèdica i orientacions conseqüents
Metodologia
L'assignatura consta de:
- Classes magistrals.
- Seminaris de discussió de casos pràctics i valoració del pla d'intervenció logopèdica conseqüent.
- Tutories per aclarir dubtes, seguiment de les activitats i revisió de casos pràctics.
- Activitats autònomes: redacció de les activitats pràctiques i estudi
Nota: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària.
Avaluació
La nota final de l'assignatura correspondrà als següents percentatges:
EV1. Treball escrit en petit grup sobre l'avaluació i la intervenció d'un cas pràctic amb dislàlia (10%)
EV2. Prova escrita individual sobre l'avaluació i la intervenció en dislàlies (40%)
EV3. Treball escrit en petit grup sobre l'avaluació i la intervenció d'un cas pràctic amb disfèmia (15%)
EV4. Prova escrita individual sobre l'avaluació i la intervenció en disfèmia (35%)
Per poder fer la suma ponderada i obtenir la nota final és necessari tenir una qualificació mínima de 4 com a nota mitjana de les dues evidències tipus examen (EV2 i EV4).
Definició de superació de l'assignatura: l'estudiant supera l'assignatura quan s'ha presentat a totes les evidències d'aprenentage i obté una qualificació mínima de 5 punts (escala 0-10) com a suma ponderada de totes elles.
Definició de No avaluable en l'assignatura:Un/a estudiant que hagi lliurat evidències d'aprenentatge amb un pes inferior a 4 punts (40%) constarà com a "no avaluable".
Prova de recuperació: Podran optar a realitzar alguna de les proves de recuperació aquell alumnat que no hagi assolit els criteris establerts per superar l’assignatura i que hagi estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. L'estudiant pot optar a una recuperació de les evidències d'aprenentatge no superades si la qualificació final de l'avaluació continuada és igual o superior a 3,5 (escala 0-10) i inferior a 5.
- Cal superar amb una puntuació igual o majora 5 punts cadascuna de lesevidències d'aprenentatge a lesquals l'estudiant es presenta en la recuperació.
- En el càlcul ponderat de la nota final s'incorporarà una puntuació de 5 punts per a cadascuna de les evidències d'aprenentage recuperades.
No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
Pautes d’avaluació de la facultat: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Activitats d'avaluació
Títol |
Pes |
Hores |
ECTS |
Resultats d'aprenentatge |
EV1: Treball en petit grup sobre dislàlies |
10% |
6
|
0,24 |
2, 3, 4, 5, 6
|
EV2: prova escrita individual sobre dislàlies |
40% |
2
|
0,08 |
1, 2, 3, 4, 6
|
EV3: Treball en petit grup sobre disfèmia |
15% |
6
|
0,24 |
2, 3, 4, 5, 6
|
EV4: prova escrita individual sobre disfèmia |
35% |
2
|
0,08 |
1, 2, 3, 4, 6
|
Bibliografia
Bibliografia bàsica sobre dislàlies:
- Massana,M. (2003). Tractament i prevenció de la dislàlia. Barcelona: Edicions EPL.
- Zambrana,N i Dalva,L. (1998) Logopedia y ortopedia maxilar en la rehabilitación orofacial. Barcelona:Masson.
Bibliografia bàsica sobre disfèmia:
- Fernández-Zúñiga, A. (2008). Guía de intervención logopédica en la tartamudez infantil. Madrid: Editorial Síntesis.
- Salgado,A. (2005). Manual práctico de tartamudez. Ed.Síntesis.
Bibliografia complementària sobre dislàlies:
- Bartuilli,M.; Cabrera,P.J.; Periñán,M.C. (2008). Guía técnica de intervención logopèdica. Terapia Miofuncional. Madrid: Editorial Síntesis.
- Bigenzahn,W. (2004). Disfunciones orofaciales en la infancia. Barcelona: Ed. Ars Médica.
- Gispert,D. i Ribas,L. (2002). Els sons entremaliats (s/l-r-d/ll/rr). Vic: Edicions l'Àlber.
- González, J.N. (2003). Alteraciones del habla en la infancia. Aspectos clínicos. Ed. Médica Panamericana.
- Grandi,D i Donato,G. (2006). Terapia miofuncional. Diagnóstico y tratamiento. Barcelona: Ed.Lebón.
- Monge, R. (2009). Atenció auditiva, 5-8 anys. Barcelona: Lebón.
- Pascual,P. (1978) La dislalia. Madrid: CEPE.
- Queiroz,I. (2002). Fundamentos de fonoaudiología. Ed.Médica-Panamericana.
- Ribas,L. i Gispert,D. (2000). Jocs fonològics. Vic: Ed. L'Àlber.
- Segovia, MªL. (1977) Interrelaciones entre la odontoestomatología y la Fonoaudiología. La deglución atípica. Buenos Aires: Ed.Médica Panamericana. (2ªed.).
- Villegas,F. (2004). Manual de logopedia. Evaluación eintervención de las dificultades fonológicas. Barcelona: Ed.Psicologia Pirámide.
- Zambrana,N. i Puyuelo,M. (2017). Terapia miofuncional orofacial. Actualización en nuevos campos de actuación. Madrid: Ed.EOS
Bibliografia complementària sobre disfèmia:
- Biain de Touzet, B. (2003). Una disfluència con cuerpo y alma. Ed. Paidós.
- Cautela,J.R i Groden,J. (1987). Técnicas de relajación. Biblioteca de Psicología, Psiquiatría y Salud. Manual práctico para adultos, niños y educación especial. Ed. Martínez Roca.
- Conture, E. (2008). Stuttering and related disorders of fluency. Ed. George Thieme.
- Fernández-Zúñiga, A. (2008). Tratamiento de la tartamudez en niños. (2 vols). Barcelona: Ed.Masson.
- Gallego,J.L. (2004). La tartamudez: guía para profesionales y padres. Ed.Aljibe.
- LeHuche, F. (2000). La tartamudez. Opción curación. Ed.Masson.
- Pintanel, M. (2005). Técnicas de relajación creativa y emocional. Madrid: Thomson.
- Santacreu,J. i Froján,M.J. (1993). La tartamudez. Madrid: Ed.Pirámide. Col.lecció "Ojos solares".
- Rodríguez Morejón, A. (2003). La tartamudez: naturaleza y tratamiento. Barcelona: Ed.Herder.
- Agustoni,D.H. (1989). Deglución atípica. Buenos Aires: Ed.Puma.
Bibliografia complementària de l'assignatura:
- Mendizábal, N.; Jimeno, N.; García, N. i Santiago, B. (2013). Guía práctica para la elaboración de informes logoedicos. Ed.Medica Panamericana.