Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2502442 Medicina | OB | 5 | 0 |
Es recomana haver assolit les competències de les següents assignatures: Bioquímica i Biologia Molecular, Biologia Cel·lular, Anatomia Humana (I y II), Histologia, Genètica Humana, Bases Psicològiques, Patologia General, Fonaments de la Cirurgia, Microbiologia, Radiologia i Medicina Física, Anatomia Patològica, Farmacologia, Immunologia, Epidemiologia, Obstetrícia i Ginecologia.
Seria aconsellable un repàs, per tenir coneixement suficient sobre ciències bàsiques atès que aquestes s'han cursat fa tres o quatre anys. És convenient manejar amb fluïdesa la fisiopatologia, la semiologia, la propedèutica general, per tal d'afrontar l'estudi d'aquestes matèries clíniques i la indicació i interpretació de les proves complementàries de diagnòstic. El coneixement de la farmacologia és necessari per poder fer les prescripcions i indicacions oportunes en les diferents patologies i valorar les possibilitats iatrogèniques o tòxiques.
L'estudiant adquirirà el compromís de preservar la confidencialitat i secret professional de les dades que pugui tenir accés per raó dels aprenentatges als serveis assistencials. També en mantenir una actitud d'ètica professional en totes les seves accions.
Neurologia:
La matèria Neurologia-Neurocirurgia dins de l'assignatura MIC IV està programada en cinquè curs del Grau de Medicina. Al final del període de formació, on el coneixement de l'alumne li permet afrontar al pacient amb molèsties que impliquen el sistema nerviós, per fer un diagnòstic sindròmic, d'acord amb la simptomatologia observada, plantejar una topografia lesional, el que permetrà d'acord amb la clínica i les proves complementàries, establir la causa etiològica, per permetre la realització d'un pronòstic i tractament.
Aquesta guia docent proposa mecanismes d'ensenyament i aprenentatge dirigits a obtenir uns objectius preestablerts i definits a priori, que poden i s'han de modificar al llarg del temps per tal d'adaptar-los a noves necessitats.
L’estudiant ha d'haver adquirit:
1. El coneixement, actituds i aptituds per a la cura del pacient amb patologia neurològica-neuroquirúrgica.
2. Saber obtenir, classificar, utilitzar i analitzar la informació proporcionada pel pacient i el seu entorn, així com utilitzar i interpretar proves complementàries.
3. Establir un ordre de problemes i recursos, per tal de planejar i realitzar una escala de prioritats i objectius.
4. Conèixer i tractar les malalties neurològiques més comunes, valorant les de risc vital i processos urgents.
5. Aplicar mètodes de la medicina preventiva per disminuir la freqüència de malaltia neurològica.
6. Manejar la bibliografia específica utilitzant tots els mitjans d'informació disponibles, remarcant el concepte de formació continuada.
Endocrinologia:
1-Adquirir coneixement (etiologia, clínica, diagnòstic, tractament i rehabilitació) de les patologies endocrinològiques, de la nutrició i metabolisme, i desenvolupar actituds i aptituds per la cura del pacient amb patologia endocrinològica, metabòlica i nutricional.
2-Obtenir, classificar i analitzar la informació proporcionada pel pacient i el seu entorn, així com utilitzar i interpretar les proves complementàries.
3-Manejar la bibliografia específica utilitzant tots els mitjans d’informació disponibles, remarcant la importància de la formació continuada.
5-Establir un ordre de problemes i recursos, per tal de planejar i realitzar una escala de prioritats i objectius.
6-Conèixer i tractar les malalties endocrinològiques, nutricionals i del metabolisme més comunes, valorant les de risc vital i processos urgents.
7-Aplicar mètodes de medicina preventiva per tal de disminuir la freqüència d’aquestes malalties.
Malalties infeccioses:
La docència de la patologia infecciosa en els estudis de grau de medicina es pot definir com el conjunt d'activitats destinades a proporcionar a l'alumne un nivell de competència en aquesta àrea, adequat per a un metge recent llicenciat, així com una base sòlida per poder adquirir en el futur les competències pròpies d'un especialitat.
La patologia infecciosa té una sèrie de característiques diferencials
1 .- Els seus continguts són transversals, semblant a la oncologia.
2 .- És uns disciplina bàsicament mèdica
3 .- És una disciplina molt extensa
No tots els continguts potencials de la patologia infecciosa han de formar part d'una assignatura troncal, sinó que en ocasions s’ han de compartir amb altres especialitats. El repartiment de continguts dependrà de la diferent organització dels serveis hospitalaris, dels departaments universitaris i de les línies de recerca.
Es important una bonacoordinació amb l'assignatura de Microbiologia. S’ha de desenvolupar una adequada integració vertical entre les dues assignatures .
Un qüestió molt important és com enfocar el pla docent. En molts programes es segueix un criteri etiològic. Aquesta concepció contrasta amb la realitat clínica, en què les malalties es presenten en forma de síndromes. L'enfocament sindròmic serà fonamental per orientar el diagnòstic i la conducta davant la majoria de situacions clíniques, de tota manera l'enfocament etiològic, pot tenir validesa en alguns microorganismes o grups de microorganismes especialment rellevants. Així mateix i encara que en la formació de grau la prioritat han de ser les infeccions de la comunitat amb una major prevalença, també és adequat incorporar al pla docent nocions sobre la infecció nosocomial, la salut internacional i l'ús pràctic dels antimicrobians.
Per tant els objectius de formació són que l'alumne haurà d'adquirir els coneixements teòrics i les habilitats necessàries per identificar els principals problemes produïts per les malalties infeccioses. Així mateix haurà de ser capaç d'orientar el diagnòstic i tractament de les principals infeccions de la comunitat i hospitalàries. També haurà d'adquirir les actituds adequades en la seva relació amb els pacients i així amb la resta de treballadors de la sanitat, especialment la infermeria
Neurologia - Neurocirurgia
Sistema nerviós; Neurologia, Neurocirurgia. Cefalees primàries i secundàries i neuràlgies craneofacials. Demències. Epilèpsia, síndromes epilèptics i estatus epilèptic. Infeccions del SN (meningitis, encefalitis, SIDA i prionopaties). Els ictus (AIT, infart cerebral, hemorràgia intracerebral, hemorràgia subaracnoidea i trombosis de venes i/o sens cerebrals). Els trastorns del moviment (malaltia de Parkinson, síndromes parkinsonianos i síndromes discinéticos). La síndrome vestibular. Síndrome cerebel•losa i atàxies hereditàries. Patologia de la medul·la espinal. Malalties de la mielina. Malalties de la motoneurona. Neuropaties perifèriques. Malalties musculars (Distròfies musculars, miopaties congènites, malalties miotòniques-canalopaties, miopaties metabòliques, inflamatòries, endocrines i tòxiques). Malalties de la unió neuromuscular (miastènia gravis, síndromes miasteniformes presináptics). Síndrome de hipertensió cranial. Tumors intracraneals. Patologia vascular cerebral neuroquirúrgica. Traumatismes craneoencefàlics (*TCE). Patologia infecciosa cerebral neuroquirúrgica. Patologia raquimedular. Malformacions congènites crani espinals i hidrocefàlies. Tractament neuroquirúrgic del dolor crònic i neurocirurgia funcional.
Programa teòric
- Patologia Neuromuscular
Introducció, exploració , EMG indicacions
Malalties de Motoneurones
Malalties dels nervis
Mononeuropaties - plexopatías - radiculopaties
Polineuropaties : Adquirides - hereditàries
Immunomediades
Malalties de la uniómuscular
Miopaties hereditàries adquirides
Immunomediades
- Demències
Primàries : Alzheimer, Pic, Lewy, corticobasal, frontotemporal.
Secundàries: AVC, hidrocefàlia, altres
Concepte, epidemiologia, impactosocial. Fisiopatologia, bases moleculars, genètica, etiologia.
Quadre clínic, proves complementàries, anatomia patològica.
Diagnòstic - Tractament. profilaxi
- Cefalees
Concepte i definició de les diferents cefalees primàries: Migranya, cefalea de tensió, cefalees trigeminoanatòmiques.
Epidemiologia, fisiopatologia, classificació criteri diagnòstic.
Exploració, símptomes, proves complementàries.
Cefalees secundàries. Síndrome hipertensió intracranial, neuràlgies.
Maneig terapèutic de les cefalees.
Tractament agut, preventiu, crònic.
Grups farmacològics.
- Mielopatías Atàxies
Malalties de la medul·la
Els grans síndromes medul·lars
Les causes mitjans diagnòstics
Atàxies
Estudis genètics
Tractament mèdic - rehabilitador
- Trastorns del moviment
Malaltia de Parkinson
Síndromes Parkinsonians
Tremolor - Corea - Balisme - Distonia - Tics - Disquinesies - Atetosis
- Patologia infecciosa
Meningitis - característiques LCR
Agudes, subagudes, Cròniques, Víticas, Bacterianes, Químiques, parasitàries, Fongs
Encefalitis
Polioencefalitis - Leucoencefalitis - Panencefalitis
Infeccions per virus lents
- Patologia Vascular
Isquèmia: Accident isquèmic transitori (AIT), infart cerebral
Infart lacunar - Síndrome Pseudobulbar
Encelopatía hipertensiva
Patologia Venosa
Hemorràgies subaracnoïdal - parenquimatosa
Patologia vascular de la medul·la
- Epilèpsia
Introducció. Definicions.
Epidemiologia
Etiologia, fisiopatogènia, Etiologia Anatomia patològica
Classificació: Crisi. Sindròmic, Etiològic, diferencial
Síncope. Pseudocrisis
Proves complementàries EEG, TAC, RM
Tractament: Mèdic. Quirúrgic. Fàrmacs
- Patologia Metabòlica carencial Tòxica
Encefalopaties: Metabòliques - Carencials - Tòxiques - Tatrógenas
Trastorn metabolisme; hepàtic urèmica glucosa - aigua- electròlits
Dèficit vitamínic: B12 - fòlic - pellagua - B1 - B6 - Beri Beri . Wernicke Korsakof
Tòxics: Orgànics. Inorgànics
Alcoholisme
Drogues, substàncies, abús
Neurotoxines: Animals - Insectes - Plantes Marines -Agents Físics
- Malalties de la mielina
Concepte, definicions
Esclerosi Múltiple
Clínica: símptomes, signes, evolució, pronòstic
Proves complementàries: PL - RM - PEV
Criteris diagnòstics clínics. Variants
Tractament de fons del brot
Tractament simptomàtic
Conceptes encefalomielitis i de leucodistrofias i altres desmielinizaciones
- Introducció a la neurocirurgia. La síndrome d'hipertensió intracranial: etiologia, fisiopatologia i tractament.
- Tumors del sistema nerviós central: Epidemiologia i classificació. La classificació de l'OMS. Tumors neuroectodémrics d'estirp glial (gliomes). Abordatge integral als tumors malignes del SNC.
- Meningiomes i schwanomes.
- Accidents vasculars cerebrals hemorràgics. Epidemiologia. La HSA espontània i els hematomes intraparenquimatosos espontanis.
- Traumatismes cranioencefàlics:Epidemiologia, biomecànica, fisiopatologia i tipus de lesions, avaluació clínica, protocoldiagnòstic i terapèutic. Escales d'avaluació de la gravetat i les seqüeles neurològiques en el pacient amb un TCE.
- Avaluació clínica, protocol diagnòstic i pautes de tractament.
- Hidrocefàlies i alteracions de la dinàmica del líquid cefaloraquidi. Etiologia, manifestacions clíniques, diagnòstic i tractament. La hidrocefàlia de pressió normal. La hipertensió intracranial benigna.
- Neurocirurgia funcional i estereotàctica. Aplicació de tècniques d'estimulació i lesió en el tractament del dolor refractari al tractament mèdic, l'epilèpsia, els trastorns del moviment i la psicocirurgia. Concepte de radiocirurgia i les seves indicacions.
De totes les patologies d'aquest programa s'ha de conèixer:
Concepte - Definició - Epidemiologia - Classificació - Fisiopatologia - Anatomia Patològica - Símptomes - Diagnòstic topogràfic i etiològic - Diagnòstic diferencial - Proves complementàries - Curs evolutiu - Pronòstic - Tractament medicoquirúrgic - Fàrmacs - Complicacions - Seqüeles
Programa pràctica clínica:
Pràctica clínica assistencial
Seminaris de casos clínics
Assistència a sala, dispensaris, quiròfans
Endocrinologia: Medico quirúrgica
Sistema endocrí: Fonaments de l’Endocrinologia Mèdica i la Cirurgia Endocrina. Malalties de la hipòfisi anterior i de l'hipotàlem. Malalties de la neurohipòfisi i la pineal. Malalties de la glàndula tiroide i paratiroide.Malalties de les glàndules suprarenals (escorça i mèdula). Malalties endocrinològiques de la funcióreproductora. Oncologia Endocrinològica. Síndromes pluriglandulars de naturalesa autoimmune.
Metabolisme: Diabetis Mellitus i hipoglucèmia. Hiperlipidèmies i altres alteracions del metabolisme de les lipoproteïnes. Síndrome metabòlica i risc cardiovascular. Alteracions del metabolisme ossi i mineral.
Nutrició: Avaluació del risc nutricional. Alteracions de la conducta alimentària. Obesitat, anorèxia i malnutrició. Dietoteràpia de les malaties més freqüents. Nutrició artificial. Legislació alimentària. Higiene dels aliments.
Teoria
Malalties de la hipòfisi anterior i de l’hipotàlem
Tumors hipofisiàris
Malalties de la neurohipòfisi i la pineal
Malalties de la glàndula tiroide (I) (Goll, tiroïditis, hipotiroïdisme)
Malalties de la glàndula tiroide (II) (Hipertiroïdisme. Crisi tirotòxica)
Malalties de la glàndula tiroide (III) (Nòduls tiroïdals. Carcinoma tiroïdal)
Malalties de les glàndules paratiroides (hiperparatiroïdisme, hipoparatiroïdisme)
Malalties del metabolisme ossi i mineral (osteoporosi; osteomalàcia i raquitisme; malaltia de Paget)
Malalties de la glàndula suprarenal (I) (insuficiència suprarenal, hipoaldosteronism, hiperplàsia suprarenal congènita, malaltia pluriglandular autoimmune)
Malalties de la glàndula suprarenal (II) (síndrome de Cushing, hiperaldosteronisme)
Malaltiesdela glàndula suprarenal (III) (incidentaloma, feocromocitoma, paraganglioma)
Diabetis mellitus (I) (Classificació;DM-1, prevenció, insulinoteràpia)
Diabetis mellitus (II). (Secreció i resistència insulínica; control glicèmic, tractament dietètic, exercici i hàbits saludables; agents orals i insulinoteràpia)
Diabetis mellitus (III). Clínica, diagnòstic i tractament de la microangiopatiadiabètica (retinopatia, nefropatia) y neuropatia diabètica. Dermopatia diabètica. Hipertensió i diabetis. Cardiopatia diabètica. Malatia coronaria i diabetes. Malaltia cerebrovascular i diabetis. Malaltia vascular perifèrica. Peu diabètic.
Diabetis mellitus (IV). (Complicacions agudes de la diabetis mellitus. Crisis hiperosmolar no cetòsica. Cetoacidosis. Hipoglicèmia).
Obesitat i Síndrome metabòlica: Risc CV.
Obesitat mòrbida i morbiditat associada. Cirurgia bariàtrica
Dislipidèmies (Classificació de las dislipidèmies. Hipertrigliceridèmia. Hipercolesterolèmia. Hiperlipidèmies mixta. Dieta, exercici, fàrmacs)
Endocrinologia de la reproducció (Alteracions de la pubertat. Hipogonadisme masculí i femení. Hirsutisme, hiperandrogemisme, virilització. Andropausa i menopausa).
Tumors neuroendocrins del tracte gastrointestinal i pancreàtic.Neoplàsia Endocrina Múltiple. (Diagnòstic genètic; clínica i tractament).
Alimentació saludable (recomenaciones dietètiques; dieta mediterrànea; nutrició infantil, en l’adolescència, embaràs, edat adulta i edat avançada). Aliments transgènics
Nutrició i malalties consumptives (Neoplàsies, VIH)
Tractament dietètic de l’obesitat, diabetis, malaltiacardiovascular i renal
Nutrició i malalties gastrointestinals
Nutrició i Salut Comunitària (Intoxicacions i al.lèrgies alimentàries; interaccions entre fàrmacs i nutrients; higiene alimentària; additius i conservants; legislació alimentària)
Programa pràctica clínica
Seminaris de casos clínics
Evaluació Nutricional y Formulació Dietètica
Nutrició enteral i parenteral (Video)
Cirurgiade tiroide i paratiroide (Video)
Cirurgia suprarenal (Video)
Presentació i discussió de casos de patologia hipofisària
Presentació i discussió de casos de patologia tiroidea, paratiroidea i metabolisme mineral
Presentació i discussió de casos de patologia suprarenal
Presentació i discussió de casos de patologia endocrinològica de la reproducció
Presentació i discussió de casos de diabetis mellitus i las seves complicacions
Presentació i discussió de casos de neoplàsia endocrina múltiple i malaltia pluriglandular autoimmune.
Pràctiques Clíniques Assistencials
Asistencia a sala, dispensaris, quirófans
Realització d’anamnesi, exploració física, indicació i avaluació de proves analítiques, estudis d’imatge (Radiologia convencional, TAC, RMN, escintigrafies, imatge corporal total amb I-131, eco-doppler, angiografia, ECG, densitometria òssia, PAF-citologia tiroidal)
Tractament d’urgències endocrino-metabòliques; monitorització continua de glucosa intersticial,infusió continua d’insulina
Avaluació nutricional de malalts amb malnutrició, obesitat, hiperlipidèmia,diabetis, síndrome metabòlica. Elaboració de dietes a malalts ingressats i ambulatoris amb aquestes patologies. Visita a la cuina dietètica de l’hospital.
Conèixer dia a dia les funcions de l’hospital, el tracte directe amb el pacient, el treball en equip, les tècniques quirúrgiques i les indicacions de la cirurgia de l’hipertiroïdisme, nòduls tiroidals i adenomes /hiperplàsies de paratiroide, de la cirurgia suprarenal (adenomes i carcinomes).
Malalties infeccioses: Medico quirúrgica
TEORIA
Síndrome Febril
Enfoc clinic, microbiològic i terapèutic devant d´un síndrome febril
Infeccions Del Tracte Respiratori Superior
Refredat comú
Faringitis, laringitis, otitis, sinusitis, mastoïditis i laringotraqueobronquitis aguda.
Grip
Infeccions Del Tracte Respiratori Superior
Pneumònia
Agents responsables de la pneumònia de la comunitat.
Infeccions Cardiovasculars
Endocarditis Infecciosa
Infeccions Del Sistema Nerviós Central
Meningitis agudes i subagudes
Infeccions De l´Os, Articulacions i Teixits Tous
Infeccions osteoarticulars
Erisipela, cel·lulitis. Piomiositis (tropical). Gangrena gaseosa (mionecrosis per Clostridium). Altres miositis crepitants. Síndrome del shock tòxic estafilococic. Sindrome del shock tòxic estreptococic (miositis necrotitzant estreptocòcica)
Infeccions Del Aparell Urinari
Infeccions del tracte urinari superior i inferior
InfeccionsGastrointestinals
Diarrees
Enteropatògens especifics: infeccions gastrointestinls i sistèmiques.
Shok Sèptic
Brucelosis. Actinomicosis. Nocardiosis
Tetanus. Botulisme. Infeccions Mixtes per Bacteris Anerobis.
Leishmaniosis. Toxoplasmosi. Leptospirosis. Malalties per Ricketsies
Tuberculosis
Micosis Invasores
Infeccions pels Virus del Grup Herpes. Sindrome Mononucleòsica.
Infeccions pel VIH
Infeccions en el Malalt Inmunodeprimit no VIH.
Infeccions Nosocomials
Malalties Importades en el Viatger o Relacionades amb l´Emigració
SEMINARIS. (tipologia SESP)
Infeccions del tracte respiratori
Infeccions cardiovasculars
Infeccions del sistema nerviós central
Infeccions urinàries
Infeccions gastrointestinals
Infeccions pel VIH
Malalties importades en el viatger o relacionades amb l´emigració
Infecció nosocomial
Infeccions de l´os, articulacions i teixits tous
Infeccions i cirurgia
PRACTIQUES CLÍNIQUES ASSISTENCIALS (Tipologia PCA)
Assistència a la sala d’ hospitalització i/o consultes externes durant 10 hores (2 hores per 5 dies).
El·laboració d´ històries clíniques idiscussió amb el tutor en sessions interactives de grup.
Nota: D’acord amb el nombre d’alumnes assignat a cada Unitat Docent la tipologia docent d’aquesta assignatura es podrà modificar previ acord entre alumnes i professorat de les mateixes.
Aquesta Guia descriu el marc, continguts, metodologia i normes generals de l'assignatura, d'acord amb el pla d'estudis vigent. L'organització final de l'assignatura pel que fa al nombre i mida de grups, distribució en el calendari i dates d'exàmens, criteris específics d'avaluació i revisió d'exàmens, es concretaran a cada una de les Unitats Docents Hospitalàries (UDH), que ho explicitaran a través de les seves pàgines web i el primer dia de classe de cada assignatura, a través delS professors responsables de l'assignatura a les UDH.
Pel present curs, els professors designats pels Departaments com a responsables de l'assignatura a nivell de Facultat i de les UDH són:
Departament(s) responsable(s): Medicina i Cirurgia
Responsable de Facultat:
Susan Webb Youdale (swebb@santpau.cat)
Responsables UDH
Unitat Docent Sant Pau
Responsable assignatura/part a la UDH |
Responsable assignatura/part a la UDH - Cirurgia |
Responsable assignatura/part |
|
Medicina i cirurgia IV |
S. Webb swebb@santpau.cat |
Antonio Moral amoral@santpau.cat |
S. Webb swebb@santpau.cat |
• Malalties de l'aparell neurològic |
I. Illa Sendra |
Antonio Moral amoral@santpau.cat |
I. Illa Sendra iilla@sanpau.cat |
• Malalties de l'aparell endocrí |
S. Webb |
Antonio Moral amoral@santpau.cat |
S.Webb swebb@santpau.cat |
• Malalties infeccioses | M. Gurguí Ferrer mgurgui@santpau.cat |
Antonio Moral amoral@santpau.cat |
Mercedes Gurguí mgurgui@santpau.cat |
Unitat Docent Vall d'Hebron
Responsable assignatura/part a la UDH |
Responsable assignatura/part a la UDH - Cirurgia |
Responsable assignatura/part |
|
Medicina i cirurgia IV |
Juan Ignacio Esteban |
-- | |
• Malalties de l'aparell neurològic |
Joan Sahuquillo |
Joan Sahuquillo Barris sahuquillo@neurotrauma.net |
Juan Ignacio Esteban jiesteban@vhebron.net |
• Malalties de l'aparell endocrí |
Ramon Vilallonga Puy (rvilallonga@vhebron.net) |
Ramon Vilallonga Puy (rvilallonga@vhebron.net) | Juan Ignacio Esteban jiesteban@vhebron.net |
• Malalties infeccioses | Vicenç Falcó vfalco@vhebron.net Nivardo Rodriguez nirodriguezvhebron.net |
Nivardo Rodriguez Conde |
Vicenç Falcó vfalco@vhebron.net |
Unitat Docent Germans Trias i Pujol
Responsable assignatura/part a la UDH |
Responsable assignatura/part a la UDH - Cirurgia |
Responsable assignatura/part |
|
Medicina i cirurgia IV |
Miquel Sabrià Leal |
Jaume Fdez.-Llamazares Rodríguez jfllamazares.germanstrias@gencat.cat |
Miquel Sabrià Leal miquel.sabria@uab.cat |
• Malalties de l'aparell neurològic |
Antoni Dávalos Errando |
Josep M. Cladellas Ponsà jmcladellas.germanstrias@gencat.cat |
Antoni Dávalos Errando adavalos.germanstrias@gencat.cat |
• Malalties de l'aparell endocrí |
Manel Puig Domingo |
Jaume Fdez.-Llamazares Rodríguez jfllamazares.germanstrias@gencat.cat |
Manel Puig Domingo mpuigd@gmail.com |
• Malalties infeccioses | Miquel Sabrià Leal miquel.sabria@uab.cat Benjamín Oller Sales benjamin.oller@uab.cat |
Benjamí Oller Sales benjamin.oller@uab.cat |
Miquel Sabrià Leal miquel.sabria@uab.cat |
Unitat Docent Parc Taulí
Responsable assignatura/part a la UDH |
Responsable assignatura/part a la UDH - Cirurgia |
Responsable assignatura/part |
|
Medicina i cirurgia IV |
Mercedes Rigla Cros |
-- | -- |
• Malalties de l'aparell neurològic |
Jordi Estela Herrero |
Salvador Navarro Soto snavarro@tauli.cat |
Jordi Estela Herrero jestela@tauli.cat |
• Malalties de l'aparell endocrí |
Mercedes Rigla Cros |
Salvador Navarro Soto snavarro@tauli.cat |
Mercedes Rigla Cros mrigla@tauli.cat |
• Malalties infeccioses | Lluís Falgueras Lopez lfalgueras@tauli.cat |
Alexis Luna Aufroy aluna@tauli.cat |
Lluís Falgueras Lopez lfalgueras@tauli.cat |
Metodologia docent general:
MIC IV 14 ECTS= 350 hores
ACTIVITATS DIRIGIDES (45% total 157.5 hores)
Aquest percentatge es divideix en 20% teòriques, 10% pràctica clínica assistencial, 5%seminaris de casos clínics i 10% a distribuir lliurement amb les tipologies docents anteriors oen altra activitat complementàriaque es consideri convenient.
TREBALL AUTÒNOM (50% total 175 hores).
Lectura comprensiva de textos i articles, estudi i realització d'esquemes, resum i assimilació conceptual dels continguts. Preparació de les presentacions i lliuraments.
AVALUACIÓ (5% total 17,5 hores): 2 exàmens parcials i 1examen de síntesi final, avaluació pràctiques.
DEPARTAMENT DE MEDICINA (11,85 ECTS = 296.25 h)
Neurologia (3,75 ECTS = 93,75 h)
TEORIA: 19 h
PCA: 23 h
Autònomes: 47 h
Avaluació: 4,75 h
Endocrinologia: (4,5 ECTS = 112,5 h)
TE: 22 h
PCA: 9 h
SCC: 19 h
Avaluació: 5,5 h
Autònomes: 57 h:
Malalties infeccioses: (3,6 ECTS = 90 h)
TE: 21 h
SESP: 11 h
PCA: 8,5 h
Autònomes: 45 h
Avaluació: 4.5 h
DEPARTAMENT DE CIRURGIA (2.15 ECTS = 53.75 h)EPARTAMENT DE CIRURGIA (2,15 ECTS = 53,75 h)
Neurocirurgia (1,25 ECTS =31,25 h)
TE 8 hores
Seminaris SESP 3 h
PCA 4 h
Autònomes 15,6 h
Avaluació 1,5 h
Endocrinologia (0,5 ECTS = 12,5 h)
TE 3 hores
SCC:1h
PCA 1,5 h
Autònomes 6 h
Avaluació 0.75 h
Infeccioses (0,4 ECTS =10 h)
TE 2 hores
Seminaris SESP 1 h
PCA 1,5 h
Autònomes 5 h
Avaluació 0,5 h
Excepcionalment i segons criteri del professorat responsable, els recursos disponibles i la situació sanitària de cada moment a les diferents Unitats Docents, part dels continguts corresponents a les lliçons teòriques, pràctiques i seminaris podran ser impartits de forma presencial o virtual.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
PRÀCTICA CLÍNICA ASSISTENCIAL HUMANA (PCAh) | 47,5 | 1,9 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
SEMINARIS (SEM) | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
SEMINARIS DE CASOS CLÍNICS (SCC) | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
TEORIA (TE) | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
Tipus: Autònomes | |||
ELABORACIÓ DE TREBALLS / ESTUDI PERSONAL / LECTURA D'ARTICLES / INFORMES D'INTERÈS | 175 | 7 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
El sistema d'avaluació es basarà en una part teòrica (70% de la nota final) i una part pràctica (30% de la nota final).
Per la part teòrica (70%)
Es programaran 2 exàmens teòrics parcials de caire eliminatori quan la nota obtinguda sigui superior a 5.
Es proposa que el primer parcial es programi al mes de gener/febrer, durant el període d’avaluacions de primer semestre; i el segon parcial, al mes de juny, durant el període d’avaluacions del segon semestre.
El contingut de cadascun dels parcials dependrà dels continguts impartits fins el període d’exàmens respectiu. Per exemple, el primer parcial pot incloure 2 aparells i sistemes, i el segon parcial pot incloure 2 aparell i sistema; o viceversa.
Per la part pràctica (30%)
L'avaluació de la part pràctica s'especificarà en el programa de cada UDH d'acord amb seves particularitats i es basarà en:
L'avaluació dels seminaris de casos clínics: 20% de la nota final i avaluació de les pràctiques: 10% de la nota final.
L'assistència a les pràctiques és obligatòria. D’acord amb les particularitats de cada Unitat Docents i assignatura, les pràctiques/seminaris es podran avaluar de forma continuada i s’especificarà en el programa de cada UDH.
L'estudiant que no hagi aprovat els parcials i/o no hagi superat les pràctiques, es podrà presentar a la prova final de recuperació que conté una part teòrica i una part pràctica.
Qualificació final
La qualificació final és el promig ponderat dels coneixements teòrics (70%) i de l'avaluació pràctica (30%). No es podrà fer el promig entre l'avaluació teòrica i l'avaluació pràctica, si no s'obtéuna puntuació mínima de 4/10 en ambdues parts.
La nota final de MIC IV serà el promig de las notes parcials de neurologia, endocrinologia i infeccioses. Per poder fer el promig de l’assignatura s’haurà d’haver aprovat cadascuna de les tres parts per separat.
Neuro 5% avaluació (6.25 = 0.25 ECTS)
Endocrino 5% avaluació (6.25 h = 0.25 ECTS)
Infeccioses 5% avaluació (5 h = 0,2 ECTS)
Els alumnes que no hagin superat l'assignatura mitjançant exàmens parcials i que el dia de l'examen final no es presentin a l'examen de les parts no superades, seran qualificats com a "NO AVALUABLE".
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluació pràctica: Registres oberts i descriptius i/o registres tancats; Registres narratius. Seminaris y/o problemes y/o casos clínics: Avaluació escrita mitjançant proves objectives. | 30% | 5,25 | 0,21 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
Teoria. Avaluacions escrites mitjançant proves objectives: items de selecció; proves d'assaig (preguntes amplies/preguntes restringides). Avaluació oral | 70% | 12,25 | 0,49 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
La bibliografia per cada aparell i sistema es pot consultar als programes específics penjats al Campus Virtual de l’assignatura.
Bàsica
Farreras Rozman. Medicina Interna. Decimosexta edición.
Elsevier España, 2008.
Harrison. Medicina Interna 17 Edición.
Mc Graw Hill. 2009.
Específica
Zarranz. Neurología.Harcourt Brace. 2009.
Victor y Adams. Principios de Neurología.
Mc Graw Hill. 2008.
Bradley Daroff. Neurology in Clinical Practice.
Butterworth. 2008.
1. Greenberg MS: Handbook of Neurosurgery. Lakeland, Fla.; New York: Greenberg Graphics; Thieme Medical Publishers, 2001, pp 971
2. Lindsay KW, Bone I, Callander R: Neurology and Neurosurgery Illustrated. Edinburgh ; New York: Churchill Livingstone, 2004, pp 598
3. Louis DN, International Agency for Research on Cancer, World Health Organization: WHO Classification of Tumours of the Central Nervous System. Lyon: International Agency for Research on Cancer, 2007, pp 309
4. Rengachary SS, Ellenbogen RG: Principles of Neurosurgery. Edinburgh; New York: Elsevier Mosby, 2005, pp 865.
Pubmed. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez?db=pubmed
Pubget: http://pubget.com/
Google Scholar: http://scholar.google.es/
Scielo: http://www.scielo.cl/