Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501913 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 3 | 0 |
2501913 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 4 | 0 |
2502533 Estudis Francesos | OB | 2 | 1 |
No s’escau.
- Dotar l'alumnat d'una visió global sobre els principals esdeveniments històrics i els principals processos socials i culturals que han marcat l'evolució i la difusió de la llengua francesa (història externa de la llengua francesa), especialment en les seves etapes inicials.
- Sensibilitzar l'alumnat respecte als canvis que s'han anat produint a la fonètica, morfologia, sintaxi, semàntica i lèxic de la llengua francesa tot al llarg de la seva història (història interna de la llengua francesa), amb especial atenció als estadis més allunyats de l'ús actual de la llengua.
- Capacitar l'alumnat perquè pugui relacionar els coneixements adquirits en història externa i interna de la llengua francesa amb les seves restants llengües de treball i amb el conjunt del seu bagatge cultural.
HISTÒRIA DE LA LLENGUA FRANCESA
1. DEL LLATÍ AL PROTO-FRANCÈS
1.1. Història externa del proto-francès
1.2. Història interna del proto-francès
2. EL FRANCÈS ANTIC
2.1. Història externa del francès antic
2.2. Història interna del francès antic
3. EL FRANCÈS MITJÀ
3.1. Història externa del francès mitjà
3.2. Història interna del francès mitjà
4. DEL FRANCÈS DEL RENAIXEMENT AL FRANCÈS CONTEMPORANI
N.B.: s'introduirà la perspectiva de gènere tant en història interna (p. ex.: evolució de les formes del masculí/femení) com en història externa (p. ex. rol de personalitats femenines destacades, com ara Elionor d'Aquitània o Christine de Pizan en el seu context creatiu i lingüístic).
La metodologia docent es basa principalment en :
- Classes magistrals amb suport TIC i discussió col·lectiva.
- Lectura crítica (llengua, datació, temàtica) de textos que han marcat una fita en la història de la llengua francesa.
- Visualització i comentari de documents audiovisuals.
- Exercicis de gramàtica històrica, canvi lingüístic i evolució del lèxic.
- Exposicions orals dels estudiants.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals amb suport TIC | 50 | 2 | |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories i exercicis entorn virtual | 12 | 0,48 | |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi i lectures proposades | 85 | 3,4 |
L’avaluació del curs serà contínua i inclourà tant les diverses proves com els treballs/exercicis/comentaris lliurats durant tot el semestre i la participació activa a les classes. Inclourà almenys dos exàmens, un d'ells parcial i un de síntesi.
Per participar a la recuperació, l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. Només té dret a la recuperació l'alumnat que, havent suspès, tingui almenys una nota mitjana final de 3,5 sobre 10. La recuperació consistirà en un examen final de síntesi. Les presentacions orals i les tasques relacionades amb l’activitat docent diària queden excloses de la recuperació.
Es considerarà com a ‘NO AVALUABLE’ l'alumnat que hagi realitzat menys de 2/3 parts de les activitats d'avaluació.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, s'informarà l’alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions.
El plagi: El plagi total i parcial de qualsevol dels exercicis es considerarà automàticament un SUSPENS (0) de l’exercici plagiat. PLAGIAR és copiar de fonts no identificades, sigui una sola frase o més, fent-ho passar per producció pròpia. És una falta greu.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitats proposades a classe (o via campus virtual) | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10, 12, 13, 14 |
Examen 1 | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13 |
Examen 2 | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13 |
Audisio, Gabriel et Rambaud, Isabelle (2003): Lire le français d’hier, Paris: Armand Colin.
Blanco, Xavier et Bogacki Krzysztof (2014): Introduction à l'histoire de la langue française, Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
Bruneau Charles (1969): Petite histoire de la langue française, 2 vols, Paris: A Colin.
Chaurand, Jacques (1972): Histoire de la langue française, Paris: PUF.
Chaurand, Jacques (1977): Introduction à l'histoire du vocabulaire français, Paris: Bordas.
Cohen, Marcel (1967): Histoire d’une langue : le français. Paris: Éditions sociales.
Hélix, Laurence (2011): Histoire de la langue française, Paris: Ellipses.
Huchon, Mireille (2002): Histoire de la langue française, Paris: Librairie Générale Française.
Marchello-Nizia, Christiane (1999): Le français en diachronie. Douze siècles d’évolution. Paris: Ophrys.
Perret, Michèle (2003): Introduction à l’histoire de la langue française, Paris: Armand Colin.
Picoche, Jacqueline et Christiane Marchello-Nizia (1989): Histoire de la langue française, Paris: Nathan.
Rey, Alain (1993) (dir.): Dictionnaire historique de la langue française, 2 vols, Paris: Le Robert.
Wartburg, Walther von (1969) : Évolution et structure de la langue française, Berne: Francke.