Logo UAB
2020/2021

Anatomia Humana II

Codi: 102969 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500892 Fisioteràpia FB 1 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Rosa Mirapeix Lucas
Correu electrònic:
Rosa.Mirapeix@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Angela Maria Bellmunt Fontanet
David Cánovas Verge

Prerequisits

Tot i que no hi ha prerequisits és convenient que l’estudiant hagi assolit unes competències bàsiques d’autoaprenentatge i de treball en grup, així com els coneixements de biologia de nivell pre-universitari.  És recomanable que els estudiants tinguin superada l’assignatura d’Anatomia Humana I del primer semestre.

Objectius

L’assignatura d’Anatomia Humana I és una assignatura que s'imparteix en el segon semestre del primer curs del Grau de Fisioteràpia i forma part de les assignatures de formació bàsica. Aquesta assignatura es complementa amb d’altres assignatures de la formació bàsica i obligatòria com són l’Anatomia Humana I i la Funció del cos humà.

Els objectius de l’assignatura són:

  • Conèixer l’organització anatòmica i anatomia descriptiva, així com l'anatomia topogràfica de les principals regions del cos humà.
  • Aprendre i utilitzar correctament la nomenclatura anatòmica.
  • Identificar les diferents estructures anatòmiques.
  • Obtenir habilitats pràctiques.

Competències

  • Analitzar i sintetitzar.
  • Demostrar que té coneixement de la morfologia, la fisiologia, la patologia i la conducta de les persones, tant sanes com malaltes, en el medi natural i social.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar i sintetitzar.
  2. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  3. Explicar la funció d'aquestes estructures anatòmiques.
  4. Localitzar mitjançant la palpació en superfície les diferents estructures anatòmiques.
  5. Reconèixer la disposició de les estructures anatòmiques en un subjecte viu.

Continguts

PART 1- ANATOMIA DEL CAP i DE L’APARELL RESPIRATORI
Anatomia del cap: Estudi de les normes vertical, lateral, occipital, frontal i basal (exo i endocranials). Estudi de les sutures i punts antropomètrics del crani. Fosses cranials. Musculatura mímica.
Anatomia de l’aparell respiratori: Nas, cavitats nasals i sins paranasals. Laringe. Tràquea i bronquis. Pulmons. Cavitats pleurals i pleura. Mediastí. Innervació, vascularització i drenatge limfàtic del sistema respiratori. Anatomia topogràfica, clínica i radiològica de l'aparell respiratori.

  • Classes teòriques: 5 hores.
  • Pràctiques de laboratori a la sala de dissecció (PLAB 1): 2 hores.
  • Seminari d’anatomia del cap (SEM 1): 3 hores.

PART 2- SISTEMA UROGENITAL

Anatomia topogràfica, clínica i radiològica de l'aparell urogenital
Aparell urinari: ronyons, urèters, bufeta de l’orina, uretra masculina i femenina. Innervació, vascularització i drenatge limfàtic de l’aparell urinari.
Aparell reproductor masculí: Testicles i epidídim, conductes deferents i ejaculadors. Cordó espermàtic. Glàndules accessòries: pròstata, vesícules seminals, i glàndules bulbouretrals. Escrot. Penis. Innervació, vascularització i drenatge limfàtic de l’aparell reproductor masculí.
Aparell reproductor femení: Ovaris, úter, trompes uterines, vagina i genitals externs femenins. Mama. Innervació, vascularització i drenatge limfàtic de l’aparell reproductor femení.

  • Classes teòriques: 4 hores.
  • Pràctiques de laboratori a la sala de dissecció (PLAB 2A): 1 hora.

PART 3- SISTEMA DIGESTIU

Cavitat oral: galtes, llavis, vestíbul oral, boca, paladar, llengua, dents i glàndules salivals. Glàndules tiroide, paratiroides i timus. Faringe. Esòfag. Estómac. Peritoneu i cavitat peritoneal. Intestí prim: duodè, jejú i íleus. Intestí gros: cec, apèndix vermiforme, còlon (ascendent, transversal, descendent i sigmoide), recte i canal anal. Sistema hepatobiliar: fetge, vesícula biliar i arbre biliar. Pàncrees, melsa i glàndules suprarenals. Vascularització i innervació del sistema digestiu. Anatomia topogràfica, clínica i radiològica del tracte digestiu.

  • Classes teòriques: 10 hores.
  • Pràctiques de laboratori a la sala de dissecció (PLAB 2B, 3): 3 hores.

PART 4- ÒRGANS DELS SENTITS

Audició: Orella externa, membrana timpànica, orella mitjana o caixa del timpà (ossets, músculs, parets), orella interna o laberint (còclea, conductes semicirculars, vestíbul).
Visió: Cavitat orbitària. Membranes: externa o fibrosa, mitjana o úvea, interna o nerviosa. Mitjans transparents: humor aquós, cristal·lí i humor o cos vitri. Parpelles. Aparell lacrimal. Musculatura extraocular.

  • Classes teòriques: 4 hores.
  • Pràctiques de laboratori a lasala de dissecció (PLAB 4A): 1 hora.

PART 5- SISTEMA NERVIÓS
Generalitats del sistema nerviós. Telencèfal. Diencèfal. Tronc encefàlic (mesencèfal, protuberància i bulb). Cerebel. Medul.la espinal. Tractes (ascendents i descendents). Vascularització del sistema nerviós. Meninges. Sistema ventricular. SNA. Parells cranials.

  • Classes teòriques: 16 hores.
  • Pràctiques de laboratori a la sala de dissecció (PLAB 4B, 5): 3 hores.
  • Seminari d’anatomia clínica (SEM 2): 1 hora.

 

Metodologia

D'acord amb els objectius de l'assignatura, la metodologia docent del curs es basa en les següents activitats:

ACTIVITATS DIRIGIDES:

Classes  teòriques: Exposició  sistematitzada  del  temari  de  l'assignatura,  donant  rellevància  als  conceptes  més importants.  L'alumne  adquireix  els  coneixements   bàsics  de  l'assignatura  assistint   a  les  classes  magistrals  i complementant-les amb l'estudi personal dels temes explicats. Es programen 37 hores de classes teòriques.

Seminaris: Sessions amb un nombre més reduït d'alumnes per a la discussió i resolució d'exercicis de caràcter pràctic. Els coneixements adquirits en les classes de teoria i en l'estudi personal s'apliquen a la resolució de casos clínics que es plantegen en els seminaris. En aquestes pràctiques d'aula es profunditza en el coneixement de parts del cos humà important en la pràctica clínica. Els alumnes treballen en grups reduïts. Es programen 6 hores per grup.

Pràctiques de laboratori: Els alumnes assistiran en grups reduïts a la sala de dissecció per estudiar els diferents continguts temàtics de l'assignatura en preparacions anatòmiques d'espècimens humans i la seva correlació  amb tècniques de diagnòstic per imatge (radiologia, tomografia computaritzada, ressonància magnètica i ecografia). L'objectiu és consolidar els coneixements adquirits en les classes teòriques, pràctiques d'aula, tutories i a les activitats autònomes. En cadascuna de les pràctiques primer es farà a una aula de seminari 30 minuts de repàs de la teoria i la resta de la pràctica es farà a la sala de dissecció. Es programen 10 hores per grup.

ACTIVITATS  SUPERVISADES:

Tutories: Les tutories es realitzaran de forma personalitzada al despatx del professor (horari a convenir, enviar email a través del campus virtual). Les tutories tenen com a objectiu clarificar conceptes, assentar els coneixements adquirits i facilitar l'estudi per part dels alumnes. També poden ser utilitzades per resoldre dubtes que els alumnes tinguin sobre la preparació dels seminaris.

Dra. Rosa Mirapeix (contactar a través de l'email del moodle)

ACTIVITATS AUTÒNOMES:

Lectura comprensiva de textos i articles. Estudi personal. Realització d'esquemes i resums. Assimilació conceptual dels continguts de l'assignatura. Preparació del dossier.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
PRÀCTIQUES DE LABORATORI (PLAB) 10 0,4 1, 2, 3, 4, 5
SEMINARIS (SEM) 4 0,16 1, 2, 5
TEORIA (TE) 39 1,56 3, 5
Tipus: Supervisades      
TUTORIES 15,5 0,62 1, 2, 3
Tipus: Autònomes      
ELABORACIÓ DE RESUMS / ESTUDI PERSONAL 77 3,08 1, 2, 3, 5

Avaluació

Les competències de l’assignatura s’avaluen mitjançant dos exàmens parcials, cadascun amb un pes del 50% a la nota final de l’assignatura. La matèria de cada examen parcial pot ser eliminatòria si l'estudiant assoleix una nota mínima de 5,00 en cada parcial. Tots els estudiants tindran dues oportunitats per aprovar les dues parts de l’assignatura: examen parcial (durant el semestre) i examen de recuperació (al final del semestre).

EXAMENS PARCIALS:

L’assignatura programarà 2 exàmens parcials amb un pes cadascun del 50%.

  • Primer parcial: aquest examen es centra en els continguts de l’anatomia del cap i dels sistemes respiratori, urogenital i digestiu. Classes teòriques de les parts 1, 2, 3 + PLAB 1, 2, 3 + SEM 1.
  • Segon parcial: versarà sobre els continguts del temari d’òrgans dels sentits i sistema nerviós. Classes teòriques de la part 4, 5 + PLAB 4, 5 + SEM 2.

Cada parcial consistirà en: una avaluació escrita: prova objectiva basada en els continguts de les classes teòriques, SEM i PLAB.

  • Examen test – Test multiresposta: test amb 5 respostes i només 1 vàlida. Penalització de 0,25 punts per cada resposta incorrecta. Aquesta avaluació representa el 70% de la nota del parcial.
  • Examen no test – En el moment de la convocatòria de l'examen, el coordinador de l'assignatura informarà sobre el tipus de preguntes. Aquesta avaluació representa el 30% de la nota del parcial.

La nota de cada parcial = examen test (70%) + examen no test (30%). L'alumnat haurà eliminat matèria quan la nota del parcial sigui superior o igual a 5,00.  Si la nota del parcial és inferior a 5,00 l'alumnat haurà de presentar-se a l’examen de recuperació del parcial no eliminat.

EXAMEN DE RECUPERACIÓ:
Els estudiants que hagin eliminat matèria en les avaluacions parcials no estaran obligats a fer aquesta avaluació.
L’assignatura programarà una avaluació final o de recuperació, d’acord amb el calendari docent de la Facultat de Medicina.

S’hauran de presentar a l’examen de recuperació:

  • Els estudiants que no hagin eliminat matèria en 1 o en els 2 exàmens parcials.
  • Els estudiants que no s’hagin presentat a qualsevol dels exàmens parcials.
  • Els estudiants que hagin eliminat matèria en els exàmens parcials però vulguin pujar nota d’un o dels dos parcials aprovats. En aquests casos
    • Cal avisar al coordinador de l’assignatura (per email) com a mínim 1 setmana abans de l’examen  de recuperació.
    • Tot i que l’alumne que es presenta a l’examen de recuperació ja tingui l’assignatura aprovada, haurà d’obtenir obligatòriament, una nota mínima de 5,0 a l’examen parcial que vulgui pujar nota. En cas contrari, l’estudiant haurà SUSPÈS l’assignatura.

L’examen de recuperació consistirà en avaluacions escrites: proves objectives basades en els continguts de les classes teòriques, SEM i PLAB. El coordinador de l'assignatura informarà en la convocatòria del examen de recuperació el tipus de preguntes que es formularàn (el tipus d'examen pot ser diferent als exàmens realitzats durant el curs). Els estudiants que hagin de recuperar els 2 parcials recuperaran el primer parcial + el segon parcial.  Tindran doncs, una nota de recuperació del primer parcial i una nota de recuperació del segon parcial.

Per aprovar l’examen de recuperació, es necessari que tingui una nota mínima de 5,0 al/s parcial/s examinat/s. 

NOTA DE L’ASSIGNATURA:
Nota de l’assignatura = 1er parcial (50%) + 2n parcial (50%).

Per aprovar l'assignatura és necessari obtenir una nota mínima de 5,0 en cada parcial. En cas que l'alumnat tingui una bona nota d'un parcial però en l'altre parcial la nota sigui inferior a 5,0, l'alumne haurà SUSPÈS l'assignatura, independentment que la suma ponderada dels dos parcials sigui superior o igual a 5,0. En aquest cas, la nota que apareixerà en el seu expedient acadèmic (acta) serà com a màxim de 4,8.

La nota final de l'assignatura tindrà una expressió numèrica, amb un decimal a l'escala de 0-10 i amb una equivalència qualitativa d'acord amb els criteris de la UAB, de "suspens" (0-4,9), "aprovat" ( 5.0-6.9), "notable" (7.0 -8.9) i "excel·lent" (9.0-10.0). S’arrodonirà al número sencer més proper quan la nota estigui a una dècima d’un valor que comporti un canvi qualitatiu de qualificació. S’atorgarà matrícula d'honor entre l’alumnat que hagi assolit una qualificació d’excel·lent. El nombre de matrícules adjudicades no pot superar el 5% dels alumnes matriculats a l'assignatura, tal com estableix per les normes acadèmiques de la UAB.
Es considera estudiant no avaluable, que NO  ha realitzat un mínim de dues activitats d'avaluació (2 avaluacions escrites).

CONVOCATÒRIES, REVISIONS:
Les convocatòries d’exàmens (dia, hora, aula...) i de revisió de les notes s’anunciaran a través del moodle de la UAB. El procediment de revisió de les proves s’ajustarà a la normativa vigent de la UAB i en tot cas serà de forma individual. El resultat de les activitats d’avaluació es donaran a conèixer a través del moodle e la UAB en el termini prèviament anunciat a través de la convocatòria de l’examen.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
A) avaluació nº 1 escrita - prova objectiva, ítems d'elecció múltiple 35% 1,5 0,06 1, 3, 4, 5
B) avaluació escrita nº 1 escrita-prova objectiva, ítems de selecció 15% 0,75 0,03 1, 2, 4
C) avaluació nº 2 escrita - prova objectiva, ítems d'elecció múltiple 35% 1,5 0,06 1, 3, 4, 5
D) avaluació nº 2 escrita- prova objectiva, ítems de selecció 15% 0,75 0,03 1, 2, 4

Bibliografia

Llibres de text (per ordre alfabètic)

  • Drake RL, Vogl W, Mitchell AW (2015).  Gray- Anatomia para estudiantes.  3ª ed. Ed. Elsevier Science, Madrid.
  • Garcia-Porrero JA, Hurlé JM (2015).  Anatomia Humana.  Ed. Mc Graw Hill. Format e-book a la UAB
  • Moore KL, Dailey AF, Agur AMR (2018).  Moore Anatomía con orientación clínica.  8ª ed.  Ed. Woltrs-Kluwer-Lippincott-Williams.  Barcelona.
  • Pro EA (2014). Anatomía clínica. 2ª ed. Ed. Médica Panamericana. Format e-book a la UAB

 Atles d’Anatomia (per ordre alfabètic)

  • Gilroy AM et al. PROMETHEUS Atlas de Anatomía (2013).  2ª ed. Ed. Panamericana: Buenos Aires.  Format e-book a la UAB
  • Rohen JW, Yokochi C, Lütjen-Drecoll E (2011).  Atlas de Anatomía Humana.  8ª ed. Ed. Elsevier Science,   Madrid