Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501925 Ciència i Tecnologia dels Aliments | OT | 4 | 2 |
2502445 Veterinària | OT | 5 | 0 |
Aquesta assignatura és una assignatura optativa multiús ja que la poden cursar els estudiants del grau de CiTA (4r curs) i del grau de Veterinària dins l'itinerari de Ciència dels Aliments (5è curs). Tot i que no hi ha pre-requisits oficials, és convenient que l’estudiant hagi cursat les següents assignatures a CiTA (Mètodes de processament d’aliments I i II, Pràctiques de planta pilot) i Veterinària (Ciència dels Aliments, Tecnologia dels Aliments i Higiene i Inspecció dels Aliments).
L’assignatura de Ciència i Tecnologia de la Llet és una assignatura optativa i pertany a la matèria Tecnologia dels Aliments. Aquesta assignatura, de finalitat orientativa cap a l'especialització en futures activitats professionals, complementa la formació de les assignatures de Mètodes de processament d’aliments I i II, i Pràctiques de Planta Pilot. L'objectiu general de l’assignatura és que l'alumne tingui una formació profunda en la indústria làctia, capaç de donar resposta a la preparació exigida pel mercat de treball, fortament marcat per la necessitat de rendibilitzar els processos productius tecnològics.
Objectius de l’assignatura:
- Identificar les principals estructures i components de la llet, relacionant les seves funcions, característiques i possibles interaccions
- Aplicar i comprendre els diferents tractaments a que pot ser sotmesa la llet des del moment en que és extreta del animal productor fins que arriba al consumidor
- Aplicar els coneixements de la ciència de la llet als processos d’obtenció de la llet i productes lactis per determinar i analitzar les possibles causes de deteriorament i com evitar-ho, així com les alteracions produïdes als principals components de la llet pels tractaments tecnològics aplicats i per l’emmagatzematge per tal de prevenir i controlar les reaccions de deteriorament
- Establir i comprendre els processos de producció dels diferents tipus de llets i dels productes lactis, i conèixer les seves característiques, composició i tecnologia.
Bloc I. Ciència de la Llet
Història i situació actual de la indústria làctia. Característiques generals de la llet. Microbiologia de la llet. Components majoritaris i minoritaris (proteïnes, lípids, lactosa i altres carbohidrats, minerals, vitamines, enzims, ...). Llet de cabra i ovella
Bloc II. Tecnologia de la llet
Tractaments de la llet a la granja. Tractaments inicials de la llet a la indústria. Pasteurització i esterilització. Llets concentrades i deshidratades. Modificacions relacionades amb els tractaments inicials, produïdes pel calor i per la concentració i deshidratació.
Bloc III. Tecnologia dels derivats lactis
Nata, mantega, gelats, batuts i postres. La coagulació de la llet. Iogurt i altres llets fermentades. Formatge. Subproductes de la indústria làctia (sèrum de formatgeria). Caseïnes, caseïnats, proteïnes del sèrum i coprecipitats.
Bloc IV. Tendències actuals en el mercat dels productes lactis
Llets i productes lactis especials (sense lactosa, amb vitamines, amb productes funcionals, probiòtiques, prebiòtiques, simbiòtiques, llets maternitzades, ...).
PROGRAMA DE PRÀCTIQUES
P1. Estandardització de la llet. Nata i mantega (4 h)
P2. Elaboració de gelat (4 h)
P3. Elaboració de formatge madurat (4 h)
P4. Elaboració de iogurt (3 h)
PROGRAMA DE SEMINARIS
CASOS (ABP: aprenentatge basat en problemes).
S1. Resolució i discussió dels casos (3 h)
S2. Resolució i discussió dels casos (3 h)
La repartició i presentació delscasos es faran a classe i el seguiment dels casos per tutories.
1. Classes teòriques.
L’alumne adquireix els coneixements científics propis de l’assignatura assistint a les classes expositives (magistrals) i complementant-les amb l’estudi personal dels temes explicats. Aquestes classes són les activitats en les quals s’exigeix menys interacció a l’estudiant ja que estan concebudes com un mètode fonamentalment unidireccional de transmissió dels coneixements del professor a l’alumne.
2. Seminaris i Treball d’autoaprenentatge (ABP: aprenentatge basat en problemes)
Els seminaris estan concebuts per discutir i resoldre dubtes i aprofundir en la matèria. Al llarg del curs es plantejaran casos relacionats amb la llet i els productes lactis. Aquests casos es desenvoluparan mitjançant el següent esquema de treball: presentació i assignació dels casos a resoldre, seguiment dels casos per tutoria, i resolució del cas per exposició oral. Aquests casos es desenvoluparan mitjançant 2 seminaris.
3. Pràctiques de planta pilot
La part de desenvolupament pràctic d’aquesta assignatura es farà en grups reduïts a la planta pilot de Tecnologia dels Aliments. L’objectiu de les classes pràctiques és completar, aplicar i reforçar els coneixements adquirits a les classes teòriques. Els alumnes realitzaran les sessions pràctiques seguint un guió que prèviament s’hauran de llegir. A partir dels coneixements adquirits a la planta pilot, dels resultats obtinguts i de la bibliografia subministrada pels professors, l’alumne haurà de respondre i entregar qüestionaris sobre les pràctiques de plantapilot amb la fi de fixar els continguts pràctics.
4. Visita a indústria làctia
Les visites a les empreses sónde gran importància docent en tant que es recolzen en tècniques i materials per l’aprenentatge, influenciant molt positivament en la millora de l’aprenentatge, així com en la motivació dels estudiants. Al llarg del curs acadèmic es preveu fer una o dos visites a indústries làcties
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 10, 11, 12, 13, 14 |
Pràctiques de Planta Pilot | 15 | 0,6 | |
Seminaris | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Visita indústria làctia | 2 | 0,08 | 3, 4, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Tipus: Autònomes | |||
Autoaprenentatge | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Avaluació | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Estudi | 44 | 1,76 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 16 |
Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades mitjançant:
a) Un control individual dels continguts del bloc temàtic I mitjançant examen de preguntes de desenvolupament curt-mitjà o tipus test, amb un pes del 15% de la nota final.
b) Un control global individual dels continguts de tots els blocs (I-IV) mitjançant examen de preguntes de desenvolupament mitjà, amb un pes del 40% de la nota final.
c) Treball d’autoaprenentatge. S’avaluarà al grup d’alumnes que presentaran i defensaran els casos proposats a resoldre. Cada alumne participarà a la resolució d’un cas que tindrà un pes del 20% de la nota final. Per obtenir aquesta nota és imprescindible que l’alumne hagi participat en la presentació oral del tema assignat així com haver assistit als 2 seminaris de resolució de casos i que seran matèria d’examen. També per cadascun dels blocs temàtics I, II i III es farà un petit treball individual d'autoaprenentatge a classe que serà corretgit per pars i tindran en global un pes del 5% de la nota final.
d) L’avaluació de les pràctiques de planta pilot i del qüestionari d’aquestes pràctiques tindrà un pes del 20% de la nota i són matèria d’examen. Per obtenir aquesta nota és imprescindible haver realitzat la totalitat de las pràctiques que són obligatòries i haver lliurat al professor corresponent el qüestionari inclòs en cada pràctica. Dos d’aquestes pràctiques no realitzades, com a màxim, poden recuperar-se mitjançant treballs assignats pel professor responsable de les pràctiques i lliurats abans del control global individual.
Per aprovar l’assignatura es demana una mitjana de 5 punts (sobre 10) tenint en compte aquests mínims:
a) un mínim de 5 punts (sobre 10) en el control individual dels continguts del Bloc I i del control global individual; en cas de no arribar a aquesta nota caldrà presentar-se a l’examen de recuperació.
b) un mínim de 5 punts (sobre 10) en les activitats cooperatives.
c) de manera general es considera que un estudiant no és avaluable si ha participat en activitats d’avaluació que representen ≤ 15% de la nota final.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitats cooperatives (seminaris ABP, resultats de les pràctiques de planta pilot, i petit treball d'autoaprenentatge)). | 45% (20% pràctiques, 20% ABP i 5% petit treball autoaprenentatge) | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Control parcial Bloc I i control global incloent tots els blocs, casos i pràctiques (15% control parcial i 40% control global) | 55% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
ANÓNIMO. (1997). La matière grasse laitière. Arilait Recherches, París.
ALAIS, CH. (1985). Ciencia y tecnología de la leche. Principios de técnica lechera. Editorial Reverté, Barcelona.
AMIOT, J. (1991). Ciencia y tecnología de la leche: principios y aplicaciones. Acribia, Zaragoza.
CARIC, M. (1994). Concentrated and dried dairy products. VCH, Nueva York.
CAYOT, Ph., LORIENT, D. (1998). Structures et technofonctions des protéines du lait. TEC & DOC-Lavoisier, París.
EARLY, R. (2000). Tecnología de los productos lácteos. Acribia, Zaragoza.
ECK. A. (1990). El queso. Omega, Barcelona.
FOX, P.F., McSWEENEY, L.H. (2003). Advanced dairy chemistry. Vol. I. Proteins. Part A and B. Kluwer Academic/Plenum: Springer, cop., Nueva York.
FOX, P.F. McSWEENEY, L.H. (2006). Advanced dairy chemistry:. Vol. II. Lipids Kluwer Academic/Plenum: Springer, cop., Nueva York.
FOX, P.F. (2004). Cheese: chemistry, physics and microbiology. Vol. 1. General aspects. Vol. 2. Major cheese groups. Elsevier Academics, Amsterdam.
FOX, P.F. (2000). Fundamentals of cheese science. Aspen, Gaithersburg.
FOX, P.F., McSWEENEY, L.H. (1998). Dairy chemistry and biochemistry. Blackie Academic & Professional, Londres.
JENNES, R., WALSTRA, P. (1984). Dairy chemistry and physics. Wiley & Sons, Nueva York.
LUQUET, F.M. (1991). Leche y productos lácteos. Vaca-oveja-cabra. Vol. 1. De la mama a la lechería. Acribia, Zaragoza.
LUQUET, F.M. (1993). Leche y productos lácteos. Vaca-oveja-cabra. Vol. 2. Los productos lácteos. Transformación y tecnologías. Acribia, Zaragoza.
MADRID, A., CENZANO, I. (1994). Tecnología de la elaboración de los helados. AMV, Madrid.
MARTH, E.H., STEELE, J.L. (1998). Applied dairy microbiology. Marcel Dekker, Nueva York.
MATHIEU, J. (1998). Initiation à la physicochimie du lait. TEC & DOC-Lavoisier, París.
PARK, Y.W., HAENLEIN, G. F. W. (2006). Handbook of milk of non-bovine mammals. Blackwell Pub Professional, Ames.
ROBINSON, R.K. (2002). Dairy microbiology handbook : the microbiology of milk and milk products. Wiley & Sons, Nueva York.
ROBINSON, R., WILBEY, R. (2002). Fabricación de queso. Acribia, Zaragoza.
ROGINSKI, H., FUQUAY, J.W., FOX, P.F. (2002). Encyclopedia of dairy sciences. Academic Press, Londres.
SCOTT, R. (1991). Fabricación de queso. Acribia, Zaragoza.
STOGO, M. (1998). Ice cream and frozen desserts: a commercial guide to production and marketing. John Wiley & Sons, Nueva York.
TAMINE, A.Y., ROBINSON, R.K. (1999). Yogur: science and technology. Woodhead, Cambridge.
VARNAM, A.H., SUTHERLAND, J.P. (1995). Leche y productos lácteos. Tecnología, química y microbiología. Acribia, Zaragoza.
VEISSEYRE, R. (1988). Lactología técnica. Acribia, Zaragoza.
WALSTRA, P., GEURTS, T.J., NOOMEN, A., JELLMA, A., Van BOEDEL, M. (2001). Ciencia de la leche y tecnología de los productos lácteos. Editorial Acribia, Zaragoza.
WALSTRA, P., JENNESS, R., BANDINGS, H. T. (1987). Química y física lactológica. Acribia, Zaragoza.
WEHR, H.M., FRANK, J.F. (2004). Standard methods for the examination of dairy products. American Public Health Association, Washington.
Recursos electrònics
A.O.A.C. Official methods of analysis http://www.eoma.aoac.org/
Llibres electrònics http://www.knovel.com/web/portal/browse/subject/60/filter/0/
Science Direct https://www.sciencedirect.com/science/book
Scopus http://www.scopus.com/home.url
Journal of Dairy Research http://journals.cambridge.org/action/displayJournal?jid=dar
Journal of Dairy Science http://www.journalofdairyscience.org/
International Dairy Journal http://www.journals.elsevier.com/international-dairy-journal/
Dairy Science and Technology (Le Lait) https://www.springer.com/food+science/journal/13594
ILE, Industrias Lácteas Españolas http://dialnet.unirioja.es/servlet/revista?codigo=2831
Milchwissenschaft http://www.milkscience.de/menu-top/about-the-journal/
Pàgines web d’interès
American Dairy Science Association http://www.adsa.org
Center for Dairy Research Universidad de Wisconsin http://www.cdr.wisc.edu
Codex Alimentarius Commission https://www.fsis.usda.gov/wps/portal/fsis/topics/international-affairs/us-codex-alimentarius/Codex+Alimentarius+Commission
Directorate General for Health & Consumers http://ec.europa.eu/dgs/health_consumer/index_en.htm
European Dairy Association http://eda.euromilk.org
European Food Safety Authority (EFSA) http://www.efsa.europa.eu/
Food and Drug Administration (FDA) http://www.fda.gov
International Dairy Federation (IDF-FIL) https://www.fil-idf.org/