Multiculturalitat i Llibertat Religiosa
Codi: 102249 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500786 Dret | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Ivan Aybar Jiménez
- Correu electrònic:
- Ivan.Aybar@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- Sí
Prerequisits
Es recomana una especial predilecció per l'estudi dels drets humans, així com per aprendre com es defensen aquests en els tribunals de justícia.
Objectius
1.- Estudiar el concepte, fonament i desenvolupament del dret de llibertat religiosa dins del context dels drets humans.
2.- Analitzar els reptes que la multiculturalitat i la diversitat de religions plantegen des·de la perspectiva jurídica.
3.- Estudiar la regulació jurídica de la llibertat religiosa a Europa des d'una perspectiva comparada.
5.- Aprendre com es treballa en un equip jurídic a través del mètode del cas real i dels judicis simulats.
Competències
- Comunicar de manera persuasiva els punts de vista propis.
- Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
- Identificar els conflictes d'interessos subjacents en litigis i casos reals.
- Identificar, conèixer i aplicar els principis bàsics i generals de l'ordenament jurídic.
- Presentar en públic la problemàtica que comporta un determinat litigi, les normes jurídiques aplicables i les solucions més coherents.
- Ser capaç de percebre l'impacte i les implicacions de les decisions que es prenen.
- Treballar en equip: poder formar part de grups de treball i també coordinar-los i prendre decisions que afectin tot el grup.
- Utilitzar els principis i els valors constitucionals com a eina de treball en la interpretació de l'ordenament jurídic.
Resultats d'aprenentatge
- Comunicar de manera persuasiva els punts de vista propis.
- Contextualitzar, en l'aspecte hermenèutic, les diferents institucions generals de l'ordenament jurídic.
- Definir la diversitat religiosa i les raons comunitàries i individuals subjacents a l'exercici de la llibertat de religió.
- Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
- Descriure des d'una perspectiva teòrica les institucions del dret que orienten axiològicament les solucions jurídiques aplicables.
- Descriure la trajectòria històrica de l'estat modern i la seva progressiva desconfessionalització en relació amb el factor institucional religiós.
- Evidenciar les connexions que hi ha entre el poder polític, la tradició constitucional, la tolerància religiosa i el seu estadi posterior: la llibertat i la igualtat religiosa.
- Raonar, de manera crítica i pràctica, el discurs jurídic exposat en la resolució ad casum dels diferents supòsits de fet.
- Ser capaç de percebre l'impacte i les implicacions de les decisions que es prenen.
- Sintetitzar tècnicament l'adquisició de coneixements teòrics a través de la reflexió oral.
- Treballar en equip: poder formar part de grups de treball i també coordinar-los i prendre decisions que afectin tot el grup.
- Vincular les demandes de la multiculturalitat als drets constitucionalment reconeguts.
Continguts
1.- Models de gestió del multiculturalisme en les societats modernes: integració, assimilació, coexistència, acomodació, etc.
2.- Models de relació entre l'Estat i les confessions religioses en les societats modernes: acomodació en USA i Canadà, cooperació a Espanya i Itàlia, laïcisme a França, etc.
3.- La llibertat religiosa en el context de la protecció jurídica internacional dels drets humans.
4.- La llibertat religiosa a Espanya: de la tolerància a la llibertat de culte.
5.- La llibertat religiosa en la Constitució de 1978: el difícil equilibri entre els principis de laïcisme i de cooperació.
6.- Les competències de les comunitats autònomes i dels municipis en l'àmbit de la llibertat religiosa. Especial referència a l'Estatut d'Autonomia i a la Llei catalana de Centres de Culte.
7.- La protecció jurídica de la llibertat religiosa en els àmbits penal, civil i contenciós-administratiu. El recurs davant el Tribunal Constitucional i davant el Tribunal Europeu de Drets Humans. Treball sobre casos reals: judicis simulats.
Metodologia
La distinció entre teoria i pràctica només serà formal, i no material, ja que la teoria s'explicarà alhora que es van treballant els casos reals.
Nota: la metodologia docent i l'avaluació poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 22,5 | 0,9 | 2, 3, 5, 6, 7 |
| Treball en aula (discussió i resolució de pràctiques, comentaris, debats, simulacions de judicis, etc.) | 100 | 4 | 1, 4, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball i estudi fora de l'aula | 22,5 | 0,9 | 4, 8, 9, 11, 12 |
Avaluació
1.- L'objectiu d'aquesta activitat és enseyar a l'alumne com denunciar una vulneració d'un dret fonamental davant aquestes dues institucions. Es realizarà sobre un cas real que es proporcionarà a l'alumne i s'explicarà en classe.
2.- L'objectiu d'aquesta activitat és que l'alumne aprengui a desenvolupar una resposta jurídica a un cas real que es presentará i explicará en classe, de la mateixa manera que es fa en un bufet d'advocats o en una institució pública.
3.- L'objectiu d'aquesta activitat és ensenyar a l'alumne a redactar aquest tipus de recursos, sempre sobre casos reals.
4.- Dividits i enfrontats en grups, els alumnes prepararan els arguments jurídics, l'estratègia processal, els interrogatoris i les conclusions que defensaran a la sala de vistes, com en un judici real. Se'ls facilitarà l'expedient del cas real.
Es publicarà al Campus Virtual,abans de l’inici de la docència, la data concreta o la setmana de realització de les activitats avaluables, sens perjudici que, excepcionalment i per causes de força major, aquestes puguin, amb preavís i antelació suficient, ser modificada.
Un alumne que presenti una pràctica en el que hi hagi plagi obtindrà un 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, l'alumne suspendrà l'assignatura.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| 1.- Redacció d'escrit de queixa al Defensor del Poble espanyol o al Síndic de Greuges català | 10 % | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| 2.- Dictamen - opinió jurídica sobre cas real | 20 % | 1 | 0,04 | 1, 4, 8, 9, 12 |
| 3.- Recurs davant el Tribunal Constitucional o recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans | 30 % | 1 | 0,04 | 1, 4, 8, 9, 11, 12 |
| 4.- Judici simulat. | 40 % | 2 | 0,08 | 1, 4, 8, 9, 10, 11, 12 |
Bibliografia
León Benítez, María Reyes / Leal Adorna, María del Mar: Derecho y factor religioso. Editorial Delta. Madrid 2008.
Consell de l'Audiovisual de Catalunya / Universitat Autónoma de Barcelona: Mitjans de comunicació i pluralisme religiós. Barcelona 2010.
Seglers Gómez-Quintero, Àlex: Libertad religiosa y Estado autonómico. Editorial Comares. Granada 2005.
Seglers Gómez-Quintero, Àlex (coord.): Pluralisme confessional i laïcitat. Els reptes de la llibertat religiosa en les societats modernes. Revista de temes contemporanis. Abril/setembre 2005.
Jiménez Aybar, Iván: El Islam en España. Aspectos institucionales de su estatuto jurídico. Navarra Gráfica Ediciones. Pamplona 2004.