Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500786 Dret | OT | 4 | 0 |
És necessari el coneixement del dret civil patrimonial, dret de família i responsabilitat civil.
Els objectius són els següents:
1. coneixement dels conceptes fonamentals del dret de successions
2. organització d'una successió mortis causa
3. afrontar els problemes pràctics per part dels estudiants de cara al seu futur professional
4. coneixements línies jurisprudencials
TEMA 1. LA SUCCESSIÓ PER CAUSA DE MORT
1.Concepte de successió. Tipus de successió per causa de mort
2.El dret de successions aplicable en Catalunya
2.1.Normes de dret internacional privat i de dret interregional. Especial referència al reglament europeu de successions
2.2.Legislacions successòries espanyoles
2.3.Llei catalana aplicable a la successió per causa de mort en funció de la data de la mort del causant
3. Objecte de la successió: l'herència: composició. Memòria digital. Successió sense hereu
4. El causant de la successió
5. El successor:
5.1. Títols successoris: l’hereu i el legatari
5.2. Supòsits dubtosos de distinció entre hereu i legatari: L'hereu ex re certa, el llegat de part alíquota, l'hereu usufructuari
TEMA 2. LES FASES EN L'ADQUISICIÓ DE L'HERÈNCIA
1. Fonaments de la successió per causa de mort
2. L’obertura de la successió: l’herència jacent. La possessió. El dret hereditari: Concepte i elements
3. Vocació hereditària:
3.1. Capacitat i inhabilitat successòries
3.2. Indignitat i rehabilitació de l’indigne
4. Delació hereditària:
4.1. Classes de delació
4.2. Efectes: el ius delationis i el ius transmissionis
4.3. Pluralitat de delacions a favor de la mateixa persona sobre la mateixa herència
4.4. Concurrència de delacions: el dret d’acréixer
TEMA 3. EL TESTAMENT, EL CODICIL I LES MEMÒRIES TESTAMENTÀRIES
1. El testament:
1.1. Concepte, caràcters
1.2. La capacitat per a testar: edat i capacitat natural
1.3. Contingut: disposicions patrimonials i no patrimonials
1.4. Tipus de testaments: notarial obert i tancat, hològraf
2. Els codicils: concepte, forma, contingut
3. Les memòries testamentàries: concepte, forma, contingut
4. La interpretació de la voluntat testamentària
4.1. Objecte de la interpretació
4.2. Principis i criteris interpretatius
5. La ineficàcia del testament, codicil i memòries testamentàries:
5.1. La nul·litat. Causes i conseqüències. L’acció d’impugnació del testament nul. Conversió i convalidació del testament nul
5.2. La revocació: concepte, classes i efectes. Revocació material del testament hològraf. Disposicions incompatibles
5.3. La caducitat
5.4. La ineficàcia per preterició errònia i la ineficàcia sobrevinguda per crisi matrimonial o de convivència
TEMA 4. LA INSTITUCIÓ D'HEREU
1. La institució d'hereu: caracterització, requisits: identificació i determinació
2. Regles especials en cas de pluralitat d’hereus
3. Modalitats de la institució. Conceptes generals:
3.1. La condició suspensiva
3.2. El termini: l'hereu vitalici
3.3. El mode successori: concepte, classes, efectes
3.4. Prohibicions de disposar
4. Disposicions fiduciàries:
4.1. La designació d’hereu per fiduciari: supòsits, efectes
4.2. L'herència i el llegat de confiança: concepte, contingut, efectes, ineficàcia
5. El marmessor. Concepte. Classes. Règim jurídic
TEMA 5. LES SUBSTITUCIONS HEREDITÀRIES
1. La substitució hereditària en general: concepte i classes
2. Substitució vulgar:
2.1. Concepte i supòsits
2.2. La delació
2.3. Efectes
3. La substitució pupil·lar i exemplar: concepte i règim jurídic
4. Els fideïcomisos:
4.1. Disposicions generals: concepte, formes d’ordenació, límits i classes
4.2. Interpretació dels fideïcomisos: regles, presumpció de condició
4.3. Pendent el fideïcomís:
4.3.1. La figura de l’hereu fiduciari. Administració i disposició dels béns hereditaris. Responsabilitat de l’hereu fiduciari. La quarta trebel·liànica o quota lliure
4.3.2. Protecció del dret dels fideïcomissaris
4.4. La delació del fideïcomís: adquisició i efectes de la delació. La impugnació dels actes dispositius. Responsabilitat dels hereus fideïcomissaris
5. El fideïcomís de residu i la substitució preventiva de residu: concepte i règim jurídic
TEMA 6. ELS LLEGATS
1. Concepte i característiques
2. Estructura:
2.1. Subjectes. Llegats a termini i sota condició
2.2. Objecte: drets i béns
3. Eficàcia dels llegats: real i obligacional
4. Règim jurídic del llegat:
4.1. Delació, repudiació i acceptació
4.2. Compliment, riscos, fruits
4.3. Accions i garanties del legatari. La quarta falcídia o quarta hereditària mínima
5. Classes de llegats
6. Ineficàcia i reducció dels llegats
TEMA 7. ELS PACTES SUCCESSORIS I LES DONACIONS MORTIS CAUSA
1. Els pactes successoris:
1.1. Concepte, subjectes, contingut, forma, ineficàcia i resolució
1.2. Classes de pactes successoris:
1.2.1. Heretaments. Concepte i classes. Efectes en vida de l’heretant i al moment d’obrir-se la successió
1.2.2. El pacte successori d’atribució particular. Concepte i classes
1.3. Pactes successoris i protocols familiars. La successió en l’empresa familiar
2. Donacions per causa de mort:
2.1. Concepte i elements distintius: la contemplatio mortis i la revocabilitat
2.2. Règim jurídic:
2.2.1. Capacitat, objecte, transmissió de la propietat i ineficàcia
2.2.2. Remissió a les normes dels llegat i de les donacions inter vivos
TEMA 8. LA SUCCESSIÓ INTESTADA
1.Concepte i funció de la successió intestada. L'obertura de la successió intestada
2. Els hereus abintestat:
2.1. Elparentiu. El dret de representació
2.2. Els ordres successoris:
2.2.1. Dret dels fills i descendents
2.2.2. Successió del cònjuge vidu i del convivent en convivència estable de parella
2.2.3. Dret dels progenitors i ascendents
2.3.4. Dret dels col·laterals
3. La successió intestada en cas d’adopció
4. La successió intestada del causant impúber
5. La successió intestada de la Generalitat de Catalunya
TEMA 9. LES ATRIBUCIONS SUCCESSÒRIES DETERMINADES PER LA LLEI
1. la legítima
1.1. Concepte. Naturalesa jurídica. Delació
1.2. Legitimaris. El desheretament i la preterició. Dret de representació a la legítima.
1.3. Operacions de càlcul de la legítima global i individual. Computació i imputació
1. 4. El pagament de la legítima:
1.4.1. L’atribució de la legítima pel causant
1.4.2. Intangibilitat i suplement de la legítima
1.4.3. Valoració dels béns
1.4.4. Responsabilitat
1.5. La inoficiositat legitimària
1.6. Extinció de la legítima. Renúncia a la legítima futura. Prescripció
2. La quarta vidual
2.1. Concepte. Naturalesa jurídica. Requisits
2.2. Càlcul. Pagament. Acció de reclamació. Garanties
2.3. Extinció i pèrdua
TEMA 10. L’ ADQUISICIÓ DE L'HERÈNCIA
1. Sistemes d'adquisició hereditària
2. Capacitat per acceptar i repudiar
3. La interpellatio in iure
4. L’acceptació:
4.1. Concepte i requisits
4.1. Formes. Acceptació tàcita. Pèrdua de la facultat d’acceptar
5. La repudiació
5.1. Concepte irequisits
5.2. Pèrdua de la facultat de repudiar
5.3. Repudiació de l’herència en perjudici dels creditors
6. Efectes de l'acceptació:
6.1. Pura i simple: confusió de patrimonis, responsabilitat il·limitada, benefici de separació de patrimonis
6.2. A benefici d’inventari: separació de patrimonis, responsabilitat limitada, administració tendent a la liquidació
TEMA 11. LA COMUNITAT HEREDITÀRIA. LA PARTICIÓ I LA COL·LACIÓ
1. La comunitat hereditària:
1.1. Configuració jurídica: durada
1.2. Règim jurídic: administració i disposició dels béns hereditaris
2. La partició:
2.1. Legitimació. Suspensió de la partició
2.2. Operacions particionals. Classes de particions. L’arbitratge successori
2.3. Eficàcia de la partició. Rescissió per lesió
2.4. Impugnació de la partició. Responsabilitat dels cohereus
3. La col·lació
3.1. Concepte
3.2. Béns col·lacionables i la seva valoració
3.3. Persones beneficiàries
TEMA 12. LA PROTECCIÓ DEL DRET HEREDITARI
1. L’acció de petició d’herència:
1.1. Legitimats
1.2. Objecte de l’acció
1.3. Acció de petició d’herència i usucapió
2. L’hereu aparent:
2.1. Concepte
2.3. Règim jurídic: protecció dels adquirents de bona fe i a títol onerós
Advertiment: La metodologia docent i l’avaluació poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. El procés d’aprenentatge té com a base el treball de l’estudiant, qui aprèn treballant, essent la missió del professorat ajudar-lo en aquesta tasca subministrant-li informació i mostrant-li les fonts on es pot aconseguir. El desenvolupament de la docència de l'assignatura i de la formació dels estudiants es fonamenta en les següents activitats: 1. Activitats dirigides: 1.1 Classes magistrals: on els estudiants assoleixen les bases conceptuals de la matèria i seu el marc jurídic normatiu i jurisprudencial. Les classes magistrals són les activitats en les quals s’exigeix menys interactivitat a l’estudiant i estan concebudes com un mètode fonamentalment unidireccional de transmissió de coneixements del professorat a l’alumne. 1.2. Classes pràctiques: on els estudiants analitzen i resolen juntament amb el professor o professora casos pràctics prèviament elaborats. En ocasions, els casos s’elaboraran a classe. La base del treball pràctic és la comprensió i aplicació crítica de la normativa i jurisprudència relacionades amb el contingut essencial explicat a les classes teòriques. Es tracta d’activitats que els estudiants desenvoluparan en l’aula, amb la supervisió i suport del professorat: elaboració d’algun supòsit pràctic en l’aula; estudi i discussió oral de textos jurídics; realització d’esquemes; elaboració de glossaris de conceptes. El contingut concret d’aquestes activitats el determinarà el professor o professora de cada grup. 2. Activitats autònomes: 2.1. Elaboració de documents: es tracta de documents de les activitats pràctiques que seran lliurades i analitzades a l'aula (vegeu 1.2). Es pot tractar de casos pràctics proposats amb l'antelació suficient pel professorat extrets de sentències dels tribunals. També es proposa com activitat autònoma un examen parcial, la forma concreta del qual la determinarà cada professor o professora en el seu grup. 2.2. Cerca de bibliografia i jurisprudència per a la resolució dels casos pràctics i lapreparació de l’examen. En alguns casos els estudiants haurande fer la cerca de la documentació de forma autònoma. 2.3. Lectura comprensiva de textos jurídics: Els textos jurídics poden ser sentències, normativa, articles de revista o monografies, a més del manual o dels manuals recomanats. El tipus de text jurídic concret es determinarà per cada professor o porfessora per al seu grup. Part del material jurídic a disposició de l’estudiant es lliurarà mitjançant el aula moodle.
|
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Aplicació pràctica de coneixements teòrics | 22,5 | 0,9 | 2, 7, 10, 12, 15, 16, 17, 19, 24, 26 |
classes magistrals i pràctiques | 22,5 | 0,9 | 1, 5, 6, 7, 10, 12, 17, 19, 21, 26 |
Tipus: Autònomes | |||
cerca bibliografia i jurisprudència | 10 | 0,4 | 3, 8, 11, 13, 14, 15, 18, 19, 22, 23, 27 |
estudi | 43,5 | 1,74 | 1, 7, 10, 12, 16, 17, 22, 23, 24, 27 |
examen parcial | 1,5 | 0,06 | 1, 3, 10, 11, 12, 22, 23, 26, 27 |
lectura textos jurídics | 30 | 1,2 | 2, 4, 8, 12, 15, 17, 19, 21, 22 |
redacció treballs | 20 | 0,8 | 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 13, 15, 16, 22, 23, 26 |
SISTEMA D'AVALUACIÓ DE L'ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES I SISTEMA DE QUALIFICACIONS Sistema d'avaluació continuada: El professor o professora de cada grup proposarà a l'inici del curs les activitats que consideri pertinents a efectes de l'avaluació continuada. A tall d'exemple es pot tractar de: - fer proves de coneixements teòrics (escrites/orals) al llarg del curs - aplicació pràctica de conceptes teòrics (casos pràctics, glossaris, esquemes, etc...) - comentaris de sentències, redacció de documents Les proves que serviran per a la nota seran l'examen parcial deslliurador amb una nota mínima de 5 sobre 10 (30%) i la resolució de dos casos pràctics (20%) Examen final: Tots els alumnes hagin superat o no l'avaluació continuada PODEN ACCEDIR a l'examen final. El tipus concret d’examen (oral, escrit, desenvolupament de preguntes, multiple choice, etc...) serà determinat per l’equip docent. Els estudiants s’examinen del programa de l'assignatura. Programació-cronograma de les activitats d´avaluació: En cada grup de docència es publicaran al campus Virtual, el tipus d'activitats d'avaluació que es realitzarà i la data concreta o la setmana de realització de les activitats avaluables, sens perjudici que, excepcionalment i per causes de força major, aquestes puguin, amb preavís i antelació suficient, ser modificades. Qualificació de l'assignatura amb el sistema d'avaluació: La puntuació obtinguda en l'avaluació continuada tindrà un valor del 50% de la qualificació de l'assignatura. La puntuació de l'examen tindrà un valor del 50% de la qualificació del'assignatura. La nota de l'avaluació continuada constarà de dues notes (30% examen parcial, 20% resolució de dos casos pràctics) nota de l'examen final: 50% L'assignatura s'aprovarà amb l'obtenció d'un mínim de 5 sobre 10, d'acord amb els percentatges establerts. Procediment de revisió de les qualificacions. SISTEMA DE RE-AVALUACIÓ: per accedir a la re-avaluació s’ha d’obtenir una nota mínima de 3 sobre 10 entre la nota de l'avaluació continuada i l'examen final. Els alumnes s’examinen del programa de l'assignatura. L'assignatura s'aprovarà amb l'obtenció d'un mínim de 5sobre 10, d'acord amb els percentatges establerts. La nota final serà l'obtinguda en la re-avaluació en cas de realitzar-se l'examen. CONVOCATÒRIES: El que estableix la normativa. ADVERTIMENT: Un alumne o una alumna que copiï o intenti copiar a un examen tindrà un 0 en l'assignatura. Un alumne o una alumna que presenti una pràctica en el que hi hagi indicis de plagi o que no pugui justificar els arguments de la seva pràctica obtindrà un 0 i rebrà una advertència. |
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen de síntesis | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 6, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
examen parcial i resolució de dos casos pràctics | 30% y 20% respectivament | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 10, 11, 17, 18, 20, 23, 26, 27 |
re-avaluació | 100% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5, 7, 10, 11, 16, 18, 21, 23 |
BIBLIOGRAFIA
1. Legislació:
- Llei del Llibre IV del Codi civil de Catalunya i legislació complementària
- Codi Civil espanyol
2. Bibliografia bàsica:
- Lliçons de Dret Civil Català VII. dret de Successions. Mª del Carmen Gete-Alonso- Judith Solé, València, Tirant lo Blanch, 2020.
- Derecho civil de Cataluña. Derecho de sucesiones. Antoni Vaquer – Pedro del Pozo – Esteve Bosch, Marcial Pons, 2017.
- Dret civil català. Dret de successions. Vol. III, Adolfo Lucas (dir.), Bosch, 2010.
- Curso de derecho civil, V. Derecho de sucesiones. Manuel Albaladejo, Ed. Edisofer, 11 ed., 2015
- Elementos de derecho civil, V, Sucesiones, José Luis Lacruz Berdejo y otros, Ed. Dykinson, 2007.
3. Bibliografia recomanada:
- Comentaris al Llibre IV del Codi civil de Catalunya, Dret de successions, Joan Egea – Josep Ferrer (dirs.), 2 vols., Atelier, 2009
- XV Jornades de Dret català a Tossa, El nou dret successori del Codi civil de Catalunya, Àrea de dret civil, UdG (coord.), Documentia Universitaria, 2009.
- Tratado de Derecho de sucesiones, Mª del Carmen Gete-Alonso (dir.), Judith Solé (coord.), Thomson Reuters, 2ª edic., 2016.
- Cuestiones de Derecho Sucesorio catalán. Principios, legítima y pactos sucesorios, Lídia Arnau- Mª Luisa Zahino (dirs), Marcial Pons, 2015.