Projecte lingüístic de centre i plurilingüisme
Codi: 102073 Crèdits: 5| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500798 Educació Primària | OB | 3 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Dolors Masats Viladoms
- Correu electrònic:
- Dolors.Masats@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- Sí
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Emilee Moore
- Maria Dolors Masats Viladoms
- Claudia Vallejo Rubinstein
- Júlia Llompart Esbert
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
Aquesta assignatura aporta, al professorat en formació, els coneixements bàsics necessaris per exercir la docència en l’etapa d'Educació Primària. En concret, dona eines per fonamentar i concretar la formació lingüística dels escolars en un currículum multilingüe i en un context social específic com el català.
Els objectius formatius de l'assignatura són:
- Prendre consciència de la diversitat lingüística del món actual, dels fenòmens sociolingüístics que es desprenen de les relacions entre les llengües i les comunitats que les parlen, i de la incidència d'aquests fenòmens en l'establiment de polítiques lingüístiques, fent especial atenció a Europa, l'Estat Espanyol i Catalunya.
- Reconèixer les característiques de les competències lingüístiques de les persones plurilingües i les particularitats dels seus usos lingüístics.
- Identificar els factors que incideixen en l'elaboració dels Projectes Lingüístics de Centre i en la planificació de la formació lingüística dels escolars en un context en què s'imparteix un currículum multilingüe en aules lingüísticament heterogènies.
- Reflexionar sobre la importància dels usos lingüístics orals i escrits dels infants per adquirir noves competències lingüístiques i comunicatives i per construir coneixements en totes les àrees del currículum.
- Desenvolupar coneixements i competències didàctiques bàsiques sobre l'ensenyament i l'aprenentatge de l'anglès com a llengua estrangera en l’etapa del'Educació Primària.
Competències
- Afrontar situacions d'aprenentatge de llengües en contextos multilingües.
- Conèixer el currículum escolar de les llengües i la literatura.
- Conèixer les dificultats per al aprenentatge de les llengües oficials d'estudiants d'altres llengües.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengues pròpies com en una tercera llengua.
- Incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació per aprendre, per comunicar-se i col·laborar en els contextos educatius i formatius.
- Parlar, llegir i escriure correctament i adequadament en les llengües oficials de la Comunitat Autònoma corresponent.
- Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar i aplicar pràctiques didàctiques en què s'afavoreixi el desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural, tot tenint en compte la perspectiva de l'escola inclusiva.
- Conformar equips de treball capaços de desenvolupar les activitats de forma efectiva tant de manera presencial com telecol·laborant de diferents formes.
- Conèixer i valorar el programari educatiu i espais web adients per a l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües dels diferents nivells educatius.
- Conèixer les bases en què es fonamenta l'ensenyament i l'aprenentatge d'una llengua estrangera a la primària.
- Demostrar un coneixement acadèmic de les diverses llengües usades.
- Demostrar un coneixement suficient de la llengua catalana equivalent a les competències corresponents al nivell C2 del Marc Europeu Comú de Referència per a l’Aprenentatge, Ensenyament i Avaluació de les Llengües.
- Descobrir les dimensions socials i cognitives del llenguatge escrit, conèixer les diferents dinàmiques de l'oralitat per dominar l'ús de diferents tècniques d'expressió i expressar-se adequadament oralment i per escrit.
- Distingir en qualsevol producció lingüística elements estàndards i de variació.
- Fer propostes didàctiques per treballar la llengua estrangera a la primària i saber valorar totes les possibilitats organitzatives i els materials més adequats.
- Identificar els principals mecanismes de creació lèxica.
- Interpretar el currículum de l'àmbit de llengües de la Generalitat de Catalunya, tant en els continguts que s'han d'assolir, com en l'articulació de les llengües de l'escola i en els aspectes transversals que suposa la dimensió comunicativa.
- Saber expressar oralment i per escrit idees i coneixements amb suficient fonament teòric i argumental.
- Saber planificar i implementar activitats en què s'articulin les estratègies adequades per a la superació de les dificultats d'aprenentatge de les llengües oficials per part d'alumnes d'altres llengües.
- Usar les TIC i les TAC en la recerca d'informació i en el desenvolupament i elaboració de treballs pràctics i propostes didàctiques en l'àmbit de l'EF.
- Valorar la correcció, adequació i acceptabilitat en produccions orals i escrites.
Continguts
|
MÒDUL 1 1. Societat, llengües i escola
|
|
2. La competència plurilingüe
|
|
3. Projecte lingüístic de centre
|
|
MÒDUL 2 4. Ensenyament, aprenentatge i avaluació de llengües estrangeres
|
Metodologia
La metodologia docent de l'assignatura parteix del supòsit que el coneixement es construeix en processos col·laboratius (entre professorat i alumnat, i entre l'alumnat), i es desenvolupa principalment durant la realització de tasques que mobilitzen els coneixements previs de l'alumnat i li permeten adquirir nous coneixements declaratius i/o procedimentals, siguin promoguts pel professorat o bé assolits a través de lectures i/o experiències pràctiques.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Exposicions del professorat per a la presentació del temari de l'assignatura i de les feines grupals i individuals. Discussió col.lectiva d'aquestes feines. | 38 | 1,52 | 1, 4, 8, 9, 10, 13, 14 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories de seguiment | 25 | 1 | 8, 10, 14 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi autònom | 62 | 2,48 | 8, 10, 14 |
Avaluació
Per poder superar l'assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si es considera que no compleix aquests requisits. L’alumnat dels grups 21, 31 i 41 ha de demostrar un bon domini oral i escrit de les llengües catalana i castellana (nivell C2 del Marc Europeu Comú de Referència) i un domini instrumental bàsic (nivell B1 del Marc Europeu Comú de Referència) de la llengua anglesa. L’alumnat del grup 71 ha de demostrar haver assolit en anglès els objectius identificats pels descriptors del nivell C1 del MECR, tant en situacions de la vida quotidiana com en l'àmbit acadèmic.
L'assistència a classe és obligatòria: cal assistir a un mínim del 80% de les hores assignades a cada mòdul. Encara que s'hagin presentat els treballs corresponents, en cas d'una assistència per sota dels mínims fixats s'obtindrà la qualificació de no avaluable. Els justificants que algunes vegades es presenten en cas d’absència serveixen únicament per explicar l’absència, en cap cas són un eximent de la presència.
Les activitats d’avaluació s’agrupen en quatre blocs segons la seva tipologia. Dos d’aquests blocs corresponen als continguts del mòdul 1 (temes 1, 2 i 3) i el altres dos blocs es relacionen amb el mòdul 2 (tema 4) de l’assignatura. Cal aprovar cadascun dels quatre blocs d'avaluació per separat per poder aprovar globalment l'assignatura. Les activitats d’avaluació es presentaran/realitzaran quan s’acabi cada mòdul. Els treballs en grup i les presentacions orals no són recuperables. La recuperació de les proves individuals dels mòduls 1 i 2 es durà a terme la setmana després de finalitzar les classes. La nota màxima en els examens de recuperació és un 5.
D'acord amb la normativa UAB, la còpia o el plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, és un delicte que pot representar suspendre l’assignatura. L’activitat d’avaluació copiada o plagiada es penalitzarà amb un zero i comportarà la pèrdua de la possibilitat de recuperació. Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot el treball o una part del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a pròpia una part d’un text d'un autor sense citar-ne les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. També es considera plagi la reproducció dels materials (apunts, diapositives, tasques, etc.) posats a disposició de l’alumnat per part del professorat. Així mateix, la còpia o la tinença de documents o dispositius per copiar en proves individuals d'avaluació a les aules constituiran un motiu directe per qualificar amb un zero les assignatures a què corresponen aquestes proves.
Qui es matricula per segona vegadaa l'assignatura pot sol·licitar una avaluacióde síntesi final per a cadascun dels dos mòduls que la configuren, però només si el curs anterior ja havia superat una de les activitats d’avaluació de cada mòdul.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| 1. Treball(s) escrit(s) i/o audiovisuals, realitzat(s) en petit grup sobre els continguts del mòdul 1 i presentació oral d'aquest(s) treball(s). Productes intermedis per a la realització del(s) treball(s) escrit(s) i de la seva exposició oral. | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| 2. Prova escrita individual sobre els continguts del mòdul 1. | 35% | 0 | 0 | 1, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14 |
| 3. Prova individual sobre els continguts de mòdul 2. | 15% | 0 | 0 | 3, 4, 5, 8, 10 |
| 4. Treball(s) escrit(s) i/o audiovisuals, realitzat(s) en petit grup sobre els continguts del mòdul 2 i presentació oral d'aquest(s) treball(s). Productes intermedis per a la realització del(s) treball(s) escrit(s) i de la seva exposició oral. | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 7, 9, 11, 13, 14 |
Bibliografia
Materials relacionats amb l'assignatura
Moore, Emilee. (2018). (Ed.) Teaching in and for plurilingualism in the 21st century. A resources for teachers and teacher educators. Konect Teaching Materials no. 2. Barcelona: Konect project.
Lectura comuna obligatòria per als mòduls 1 i 2 de l’assignatura
Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme (2018). El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya: L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural. Barcelona: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document ha estat traduït a l’anglès amb el següent títol: The language model of the Catalan education system: Language learning and use in a multilingual and multicultural educational environment.
El primer dia de classe, quan es presenti l’assignatura a cada grup, es detallarà quins textos són de lectura obligatòria.
Lectures recomanades
Mòdul 1
Tema 1: Societat, llengües i cultura
Cenoz, Jasone, i Durk Gorter (2017).Minority languages and sustainable translanguaging: Threat or opportunity? Journal of Multilingual and Multicultural Development, 38 (10), 901-912.
Cirel Centre de Suport a la Innovació i Recerca Educativa en Llengües (2011). La mirada experta: Ensenyar i aprendre llengües. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Disponible a: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/informes-avaluacio/la_mirada_experta_ensenyar_aprendre_llengues.pdf
Colectivo Ioé (2006). Inmigración, género y escuela: Exploración de los discursos del profesorado y del alumnado. Madrid: Colectivo Ioé.
Disponible a: http://www.colectivoioe.org/uploads/c504b01624c1443cedb05edc2eab26c1aa2aaa80.pdf
Guasch, Oriol (2016). La educación multilingüe. Dins J. Palou Sangrà i M. Fons Esteve (Coords.), Didáctica de lalengua y la literatura en educación primaria (p.255-265). Madrid: Síntesis.
Fidalgo, Mònica, i Pere Mayans (2016). La gestió de la diversitat lingüística i l’escola catalana. Dins M. Pereña (Coords.), Ensenyar i aprendre llengües en un model educatiu plurilingüe: Metodologies i estratègies per al desenvolupament de projectes educatius en la pràctica docent (p. 47-67). Barcelona: ICE-Horsori.
Masats, Dolors, Laia Canals, Melinda Dooly, Marta Juanhuix, Júlia Llompart, Emilee Moore, Luci Nussbaum, i Claudia Vallejo (2017). Quan els aprenents es converteixen en sociolingüistes: Algunes mostres de les veus de l'alumnat (p. 1-20). Comunicació presentada al VIII Seminari Internacional: L'aula com a àmbit d'investigació sobre l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua. Disponible a: http://mon.uvic.cat/aula-investigacio-llengua/files/2015/12/Masatsetal.pdf
Pérez Oliva, Milagros (2012, desembre 26). La guerra de las lenguas. El País. Disponible a: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/12/26/actualidad/1356543207_646129.html
Pujolar, Joan i Maite Puigdevall i Serralvo (2015). Linguistic mudes: How to become a new speaker in Catalonia. International Journal of the Sociology of Language, 231, 167-187.
TrenchsParera, Mireia, Imanol Larrea Mendizabal, i Michael Newman (2014). La normalització del cosmopolitismelingüístic entre els joves del segle xxi? Una exploració de les ideologies lingüístiques a Catalunya. Treballs de Sociolingüística Catalana, 24, 281301.
Tusón, Jesús (2004). Patrimoni natural. Elogi i defensa de la diversitat lingüística. Barcelona: Editorial Empúries.
Tusón, Jesús (2010). Un elogio de la diversidad: Lenguas y escrituras. Textos de Didáctica de la Lengua y laLiteratura, 54, 921.
Vila, F. Xavier (2013) Algunes nocions essencials de sociolingüística per a docents de primària i secundària.Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 60, 9-17.
Vila, David (2016). I si parlem català?. Sabadell: Tallers per a la llengua.
Tema 2: La competència plurilingüe
Baker, Colin (2011). Types of bilingual education. Dins C. Baker (Ed.), Foundations of Bilingual Education and Bilingualism, 5th Edition (chapter 10). Bristol, Buffalo & Toronto: Multilingual Matters.
Cambra, Margarida (2011). Plurilingüisme i ensenyament de llengües. Articles de didàctica de la llengua i de laliteratura, 53, 7784.
Council of Europe (2001). Common EuropeanFramework of Reference for Languages: Learning, Teaching, Assessment. Disponible a:
http://recursos.cepindalo.es/mod/resource/view.php?id=8738&forceview=1
García, Ofelia (2009, desembre 9). Reimagining Bilingualism in Education for the 21st Century. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=rVI41CMw6HM
García, Ofelia, i Kate Seltzer (2016). The translanguaging current in language education. Dins B. Kindenberg (Ed.),Flerspråkighet som resurs [Multilingualism as a resource] (p. 19-30). Stockholm: Liber. Disponible a: https://ofeliagarciadotorg.files.wordpress.com/2011/02/garcia_seltzer47122073-1.pdf
García, Ofelia, i Claire Sylvan (2011). Pedagogies and practices in multilingual classrooms: singularities in pluralities. The Modern Language Journal, 95 (3), 385-400.
García, Ofelia, Lesley Bartlett, i JoAnne Kleifgen (2007). From biliteracy to pluriliteracies. Dins P. Auer i L. Wei (Eds.),Handbook of multilingualism and multilingual communication (p. 207-228). Germany: Mouton de Gruyter. Disponible a: https://ofeliagarciadotorg.files.wordpress.com/2011/02/biliteracy-to-pluriliteracies.pdf
Llompart, Júlia, Dolors Masats, Emilee Moore, i Luci Nussbaum (2019). Mézclalo un poquito. Dins M. Dooly i C. Vallejo (Eds.), The evolution of language teaching: Towards plurilingualism andtranslanguaging. Special Issue: International Journal of Bilingual Education and Bilingualism. DOI: 10.1080/13670050.2019.1598934
Moore, Emilee, i Luci Nussbaum (2016). Plurilingüismo en la formación del alumnado de la ESO. Dins D. Masats iL. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (p.15-33). Madrid: Síntesis.
Moore, Emilee, Jessica Bradley i James Simpson (Eds.) (2020). Translanguaging as transformation: The collaborative construction of new linguistic realities. Bristol: Multilingual Matters. Bristol: Multilingual Matters.
Noguerol, Artur (2006, octubre).Ensenyar língua im Rahmen di una society multilingüe et multiculturelle. Conferència presentada a la Universidad de Burgos. Disponible a: http://recursos.cepindalo.es/mod/resource/view.php?id=8738&forceview=1
Nussbaum, Luci, i Virgínia Unamuno (2006). Les competències comunicatives multilingües. Dins L. Nussbaum i V.Unamuno (eds.), Usos i competències multilingües entre escolars d'origen immigrant (p. 44-61). Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ruiz Bikandi, Uri (2006). La reflexió interlingüística: Ajudar a pensar en/amb/sobre tres llengües. Articles dedidàctica de la llengua i de la literatura, 38, 5166.
Unamuno, Virginia, i Luci Nussbaum (2006). L'escola com a espai de pràctiques multilingües. Dins L. Nussbaum i V.Unamuno (eds.), Usos i competències multilingües entre escolars d'origen immigrant (p. 81-100). Bellaterra: Servei de Publicacionsde la Universitat Autònoma de Barcelona.
Vila, Ignasi, i Carina Siqués (2013). Les llengües de l'alumnat dins del sistema educatiu català als inicis del segle xxi.Articles de didàctica de la llengua i de la literatura, 60, 1827.
Tema 3: Projecte lingüístic de centre
Badia, Joan (2010). Gràcies a la immersió lingüística. Models d'escola i models d'educació lingüística. RevistaÒmnium, 15, 21-23.
Canal, Immaculada, i Anna Marco (2016). La immersió lingüística al sistema educatiu de Catalunya o com aprendre una llengua alhora que s’aprenen continguts. Dins M. Pereña (coord.), Ensenyar i aprendre llengües en un model educatiu plurilingüe: Metodologies i estratègies per al desenvolupament de projectes educatius en la pràctica docent (p. 79-98). Barcelona: ICE-Horsori.
Escobar Urmeneta, Cristina, i Virgínia Unamuno (2008). Languages and language learning in Catalan Schools: From the bilingual to the multilingual challenge. Dins C. Hélot i A.M. de Mejía (eds.), Forging Multilingual Spaces. Integrated Perspectives on Majority and Minority Bilingual Education (p. 228-255). Michigan: Multilingual Matters.
Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament (2014).Documents per a l'organització i la gestió dels centres. El tractament i l'ús de les llengües al sistema educatiu. El projecte lingüístic. Barcelona: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Disponible a:
http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DOIGC/PEC_Tractament_us_llengues.pdf
Guasch, Oriol (2016) La enseñanza y el aprendizaje de las lenguas adicionales. Dins J. Palou Sangrà i M. FonsEsteve (coords.), Didáctica de la lengua y la literatura en educación primaria (p.269-280). Madrid: Síntesis.
Masats, Dolors, i Artur Noguerol (2016). Proyectos lingüísticos de centro y currículo. A D. Masats i L. Nussbaum(Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (p. 59-84). Madrid: Síntesis.
Mayans, Pere(2015, desembre 17).El català, llengua vehicular del sistema educatiu: límits i contradiccions d'aquesta afirmació. Revista de Llengua i Dret. Disponible a: http://eapc-rld.blog.gencat.cat/2015/12/17/el-catala-llengua-vehicular-del-sistema-educatiu-limits-i-contradiccions-daquesta-afirmacio-pere-mayans/
Noguerol, Artur (2008). El tratamiento integrado de las lenguas en el marco europeo. Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 47, 1019.
Rodriguez, Pau (2018, febrer 25). Los padres de la inmersión que hablaban en castellano: "Era la única forma de que mi hijo aprendiera catalán". El diario.es. Disponible a: https://www.eldiario.es/catalunya/inmersion-hablaban-castellano-aprendiera-catalan_0_742976566.html
Mòdul 2
Tema 4: Ensenyament, aprenentatge i avaluació de llengües estrangeres
A+ Project (2020). StandAPP and Speak up: the game is about to start. APAC ELT Journal, 92, 20-32.
Masats, Dolors, Maria Mont i Nathaly González-Acevedo (2019) (Eds.) Joint efforts for innovation: Working together to improve foreign language teaching in the 21st century. Trowbridge, UK: Paragon Publishing.
Richards, Jack C. (2006). Communicative language teaching today. Cambridge: Cambridge University Press.Disponible a: https://www.researchgate.net/publication/242720833_Communicative_Language_Teaching_Today
Per saber-ne més, podeu consultar aquesta guia de lectures recomanades:
Centre de Documentació de Política Lingüística (2018). El català a l’ensenyament obligatori (2013-2018): bibliografia selectiva. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Disponible a: