Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500798 Educació Primària | OB | 2 | 2 |
Necessitat de roba adequada per a les classes pràctiques. Bona disposició vers la pràctica d'activitats físiques i esportives.
- Finalitats de l'EF en l'etapa d'educació primària.
- Dimensions i competències de l'àrea d'EF.
- Estructura de la sessió d'EF.
- El cos: imatge i percepció.
- Habilitats motrius.
- Activitat física i salut. (*)
- Expressió corporal. (*)
- El joc.
(*) S'hi aprofundirà a l'assignatura de Tercer curs.
L’assignatura es desenvoluparà combinant diferents activitats d’ensenyament-aprenentatge a partir dels diferents tipus de sessions: pràctiques, teòriques i on-line (si s'escau).
Les sessions pràctiques:
Es desenvoluparan en format seminari (grup reduït d’alumnat). També hi haurà sortides de caire pràctic amb tot el grup per practicar activitats físiques en altres medis. En aquestes sessions, tot i que es realitzaran fonamentalment a partir de les propostes del professorat, hi haurà un component important d’activitat física que realitzarà l’alumnat.
Les sessions teòriques:
Es realitzaran amb tot el grup classe fonamentalment mitjançant exposicions magistrals per part del professorat. Malgrat això, es promourà la participació oberta i activa per part de l’alumnat mitjançant debats, exposicions de treballs realitzats en grups reduïts, preguntes i respostes, comentaris de documents audiovisuals, etc.
Activitats virtuals:
Algunes activitats complementàries podran ser proposades i dutes a terme a través del Campus Virtul o Aula Moodle.
Atenció: Tenint en compte la situació derivada de la COVID-19, tant la metodologia docent com l'avaluació proposades poden experimentar modificacions en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Exposició o classe magistral | 38 | 1,52 | 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 15 |
Tipus: Supervisades | |||
Treballs en grup | 25 | 1 | 14, 15 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi i treball autònom | 62 | 2,48 | 1, 2, 3, 6, 8, 10, 15 |
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà al llarg del curs utilitzant diferents instruments per recollir les evidències de millora i assoliment dels aprenentatges de l'alumnat. La graella proporciona un exemple de distribució de les activitats d’avaluació que pot ser adaptada a les necessitats de l’assignatura.
L’assistència a les classes presencials de l’assignatura és obligatòria. La no assistència a un mínim del 80% de les hores presencials serà motiu per no superar l'assignatura.
Els justificants de faltes d'assistència només serveixen per explicar l'absència, en cap cas són un eximent de la presencialitat.
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'alumnat mostri una bona competència comunicativa general, tant oral com escrita, així com un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten en la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Carpeta d'aprenentatge. Individual | 50% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 12 |
Disseny i aplicació d'una intervenció didàctica. Grupal | 10% | 0 | 0 | 7, 9, 10, 12 |
Participació en propostes didàctiques presencials i virtuals. Individual | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 6, 8, 15 |
Qüestionari individual sobre aprenentatges adquirits. Individual | 10% | 0 | 0 | 2, 5, 8, 12 |
Treballs en grup. Grupal | 20 % | 0 | 0 | 4, 11, 13, 14 |
A més de la bibliografia general, es donarà bibliografia específica per a cadascun dels temes.
Arumí, J. (2016). Entrena’ls per cooperar. Repensant l’esport d’equip. Vic: Eumo Editorial.
Arumí, J., Camps, I., López, X. & Torres, G. (2019). Educa’ls per cooperar. Vic: Eumo Editorial.
Blázquez, D. & Sebastiani, E.M. (2010) Enseñar por competencias en educación física. Barcelona: Inde.
Bailey, R. (2006). Physical Education and Sport in Schools: A Review of Benefits and Outcomes. Journal of School Health. 76(8), 397-401.
Barbero, J. I. (1997). Cultura corporal, vida cotidiana (y educación física), 149–154.
Castejón Oliva, F. J., & Lopez Pastor, V. M. (2011). Evalución formativa y rendimiento académico en la formación inicial del profesorado de Educación Física. Revista Internacional de Medicina y Ciencias de La Actividad Física y El Deporte, 11(42), 328–346.
Cañabate, D., Casals, P., Guijosa, C. & Vila, A. (2018). Educació física i reptes físics cooperatius. Barcelona: Editorial Graó.
Coral, J. (2013). Physical education and English integrated learning: How school teachers can develop PE-in-CLIL programmes. Temps d’Educació, 45, 41-65.
Córdoba, T. & Romero, R. (2016). Cooperar per incloure en l’activitat física i l’esport. 50 propostes pràctiques. Barcelona: Institut Barcelona Esports-Ajuntament de Barcelona.
Departament d’Educació. Direcció General d’Educació Infantil i Primària (2016). Competències bàsiques de l’àmbit de l’Educació Física. Generalitat de Catalunya: Servei de Comunicació i Publicacions.
Departament d’Educació. Servei d’Ordenació Curricular d’Educació Infantil i Primària (2017) Currículum educació primària. Generalitat de Catalunya: Servei de Comunicació i Publicacions.
González, C & Lleixà, T. (Coord). (2010). Didáctica de la educación física. Barcelona: Graó.
Kirk, D. (2012). Empowering Girls and Women through Physical Education and Sport. Thailand: UNESCO.
Martínez, L. (1993). Los agrupamientos en educación física como factor y manifestación de discriminación entre alumnos. Perspectivas, 13 8–13.
Martos-Garcia, D., Lorente-Catalán, E., & Martínez, J. (2018). Pedagogia crítica.pdf. In Educación Fisica y Pedagogia Crítica (p. 29:51).
Lawrence, J. (2012). Teaching Primary Physical Education. London: SAGE.
López Pastor, V. M., Monjas, R., & Pérez, D. (2003). Buscando alternativas a la forma de entender y practicar la educación física escolar. Barcelona: Inde.
Piedra, J., García-Pérez, R., Fernández-Garcia, E., & Rebollo, M. a. (2014). Brecha de Género en educación fisica: Actitudes del profesorado hacia la igualdad. Revista Internacional de Medicina y Ciencias de La Actividad Fisica y Deporte, 14, 1–21.
Pradas, R. (Coord.) (2019). L’educació física en els centres educatius: infància, joventut i moviment. Barcelona: Edicions Rosa Sensat.
Prat, M., & Camacho-Miñano, M. J. (2018). La voz del futuro profesorado de Educación Primaria sobre sus experiencias previas en Educación Física: de los contextos de participación a los de exclusión. Profesorado. Revista de Currículum y Formación Del Profesorado, 3(22), 433–452.
Ramos, F. & Ruiz-Omeñaca, J.V. (2011). La educación física en centros bilingües de primaria inglés-español: De las singularidades propias del área a la elaboración de propuestas didácticas prácticas con AICLE. Revista Española De Lingüística Aplicada, 24, 153-170.
Ruiz-Omeñaca, J.V. (2012). Nuevas perspectivas para una orientación educativa del deporte. Madrid: Editorial CCS.
Ruiz Pérez, L. M., Juan Antonio, M. M., Coll, V. G., & Gutiérrez Sanmartín, M. (2011). Lo que los deportes enseñan cuando se aprenden los deportes. Tándem. Didáctica de La Educación Físicactica de La Educación Física, 36, 17–26.
Soler, S., Serra, P., & Vilanova, A. (2018). La igualtat en joc Guia de bones pràctiques de gènere en els estudis de la familía de les Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport.
Soler, S., & Vilanova, A. (2012). La coeducación en la Educación Física en el s. XXI: reflexiones y acciones. Tándem. Didáctica de La Educación Físicactica de La Educación Física, 40, 1–11.
Stidder, G. &Hayes, S. (2011). The really useful Physical Education Book. Learning and teaching across the 7-14 age range. London: Routledge.
Vaca, M. (2007). Monográfico un proyecto para una escuela con cuerpo y en movimiento. <spanclass="Cap">Ágora Para La Educación Física y El Deporte, 4–5, 91–110.
Velázquez Callado, C. (2012). El aprendizaje cooperativo en educación física. La formación de los grupos y su influencia en los resultados. Tándem. Didáctica de La Educación Física, 39, 75–84.
Velázquez Callado, C. (2013). La pedagogía de la cooperación en Educación Física. Laguna de Duero: La Peonza.
Velázquez Buendía, R. (2007). ¿ Qué educación física ?... ¿ Qué educación ? Tándem. Didáctica de La Educación Física, 23, 7–17.
Velázquez Callado, C., Fraile, A., & López Pastor, V. M. (2014). Aprendizaje cooperativo en Educación Física. Movimiento, 20(1), 239–259.