Logo UAB
2020/2021

Educació en el temps lliure de nens i joves

Codi: 101683 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500260 Educació Social OT 3 2
2500260 Educació Social OT 4 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Paloma Valdivia Vizarreta
Correu electrònic:
Paloma.Valdivia@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Maria Prat Grau

Prerequisits

No hi ha prerequisits.

Es recomana tenir aprovada l'assignatura Educació de nens i joves de tercer curs. 

Objectius

a)    Conèixer el marc actual de referència de l’educació del lleure.

b)    Estudiar les influències de la globalització i de les indústries de l’oci pel que fa a les propostes de lleure.

c)    Estudiar l’evolució històrica i conceptual del temps de lleure.

d)    Conèixer els àmbits del temps de lleure i les actuacions i intervencions educatives possibles.

e)    Conèixer i saber aplicar diferents criteris, recursos i metodologies per al disseny i implementació de propostes educatives en el temps de lleure de nens, nenes i joves.

f)     Analitzar les possibilitats del lleure com a eina de prevenció i actuació davant de conductes de risc.

g)    Experimentar en la pràctica activitats de lleure basades, entre d’altres, en les activitats artístiques, l’activitat física, el joc , l’esport i l’expressió corporal.

 

Competències

    Educació Social
  • Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.
  • Analitzar l'organització i gestió d'institucions socioeducatives.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Dissenyar de manera articulada plans, programes, projectes, activitats i tasques en diversos contextos socioeducatius.
  • Dominar els coneixements teòrics i aplicats de les diferents Ciències de l'Educació que li permetin desenvolupar la capacitat d'anàlisi i observació de la realitat social i educativa.
  • Fomentar l'autonomia dels participants i buscar un equilibri entre les seves funcions com a orientador, facilitador i promotor de la dinàmica socioeducativa.
  • Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets humans.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els aspectes deontològics de l'educació social en l'àmbit de la infància i adolescència.
  2. Analitzar les disfuncions que es produeixen en el desenvolupament de la infància i adolescència en risc com a conseqüència de situacions de desestructuració social i familiar.
  3. Analitzar si les polítiques i intervencions de protecció respecten els drets dels infants.
  4. Cercar i elaborar informació de forma autònoma.
  5. Conèixer el funcionament específic de les institucions dedicades a la infància i l'adolescència.
  6. Conèixer els factors de risc social en la infància i adolescència.
  7. Conèixer la diversitat i pluralitat d'idees, persones i situacions que configuren una comunitat.
  8. Conèixer la legislació específica que afecta la protecció a la infància i adolescència en risc.
  9. Desenvolupar estratègies per a fomentar processos de resiliència.
  10. Dissenyar i aplicar intervencions específiques per a la infància i adolescència en risc.
  11. Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat i que atenguin a la igualtat de gènere, a la equitat i al respecte als drets humans que conformen els valors de la formació ciutadana.
  12. Identificar els trets de neutralitat i imparcialitat en els processos de mediació reals o simulats.
  13. Lliurar en temps i forma les activitats proposades.
  14. Mantenir una actitud de respecte, pràctiques i comportaments que atenguin a la diversitat i igualtat.
  15. Organitzar el treball de forma estructurada en relació a les demandes.
  16. Participar en els debats, respectant les altres opinions i idees.
  17. Saber expressar oralment i per escrit les seves ideees i coneixementrs amb suficient fonament teòric i argumental
  18. Saber relacionar-se (empatitzar) amb les diferents opcions ideològiques i vitals que integren les comunitats.

Continguts

Bloc 1. Globalització, treball, temps lliure (6 hores):

 1.1.- Delimitacions conceptuals:

-Autors rellevants dins de l’àmbit de l’educació en el lleure.

-Transcendència educativa del temps lliure.

-Factors de risc social en la infància i l’adolescència.

-L’acció preventiva de l’educació en l’àmbit del lleure.

-Línies estratègiques d’actuació.

 1.2.- Possibilitats de treball:

-Creació de llocs de treball dins de l’àmbit de l’oci (possibilitats de professionals de l’oci).

-Institucions que s’hi dediquen.

-Noves oportunitats pel lleure: Autocupació i emprenedoria en l’àmbit del lleure.

 

Bloc 2. Història de l’oci i de la Pedagogia del Lleure (4 hores):

-El naixement de les indústries de l’oci.

-Evolució històrico-social del concepte del lleure i l’oci.

 

Bloc 3. Criteris i metodologies per al disseny de programes educatius de lleure (14 hores):

3.1.- Planificació de activitats:

-Objectius i principis.

-Possibilitats educatives dels programes de lleure per a nens i joves.

-Activitats: artístiques, culturals, expressives, ambientals, etc.

-Recursos per a la implementació del lleure.

-Avaluació i indicadors.

 3.2.- Mètodes, estratègies i tècniques:

- Aprenentatge servei
- Treball per projectes
- Treball cooperatiu
- Altres

Aspectes transversals:
- pensament critic i compromis ètic
- gènere i diversitat

 

Bloc 4. L’activitat física, el joc i l’esport en el temps de lleure d’infants i joves (24 hores):

 

4.1.- Fonamentació pedagògica de l’activitat física, el joc i l’esport en el temps de lleure:

-Activitat física, esport i societat. L’ahir i l’avui en relació als aspectes socioeducatius: col·lectiu de nens i joves, estereotips de gènere, persones amb discapacitat, etc.

-L’activitat física, el joc i l’esport com a eines socioeducatives en el temps de lleure d’infants i joves. Aportacions en l’àmbit de l’educació social.

-Orientacions metodològiques en la programació i organització d’activitats físiques, lúdiques i esportives en el temps de lleure.

-Aspectes a considerar en la intervenció socioeducativa a través del joc i de l’activitat física i esportiva: moment evolutiu dels grups destinataris i tipus d’activitat, atenció a les diferències individuals, interacció amb els aprenentatges escolars, mitjans de comunicació i esport, etc.

 

4.2.- Joc i esport en el temps de lleure:

-Funcions i valors del joc i l’esport en el temps de lleure.

-El joc com a espai de socialització i aprenentatge. Tipologies de joc.

-L’esport en el temps de lleure: l’esport formatiu, l’esport per a tothom, els jocs modificats i els esports alternatius.

-L’esport adaptat: una eina d’integració de les persones amb discapacitat i una oportunitat de treball socioeducatiu amb nens i joves.

 

4.3.- Les activitats físiques en el medi natural:

-Interès educatiu de l’activitat física i l’esport en el medi natural.

-Tipologia d’activitats físiques i esportives.

-Aspectes condicionants per a la pràctica d’activitat física i esport en el medi natural: instal·lacions, personal, qüestions econòmiques i de seguretat, etc.

-Oferta i serveis de lleure destinats a la pràctica d’activitat física i esportiva en el medi natural.

 

4.4.- Activitats i jocs d’expressió corporal en l’àmbit de l’activitat física:

-Potencial socioeducatiu de les activitats relacionades amb l’expressió corporal.

-El llenguatge corporal: comunicació no verbal i expressivitat. Gest i moviment. Energia i percepció espaitemporal. La importància del control i la consciència corporal. El treball de les emocions.

-El procés creatiu: individual i col·lectiu. Observació i interpretació.

-Jocs i activitats d’expressió corporal. Danses, circ, teatre i dramatització. Esport i expressió corporal.

Metodologia

La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

L'assignatura seguirà una metodologia activa i participativa, i contemplarà les següents activitats d'ensenyament i aprenentatge: 

Tipus d'activitat Hores ECTS
Classes presencials teòriques 20  0.8
Classes presencials pràctiques 25 1
Activitats supervisades i tutorials 22 0.88
Act. autònomes individuals i en grup 75 3
Activitats d'avaluació 8 0.32

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes presencials pràctiques 25 1
Classes presencials teòriques 20 0,8 11
Tipus: Supervisades      
Activitats supervisades 30 1,2 7, 11
Tipus: Autònomes      
Aprenentatge autònom 75 3

Avaluació

L’avaluació de l’assignatura es realitzarà al llarg de tot el quadrimestre mitjançant les activitats d'avaluació esmentades.

Tipus d'activitat Descripció activitat % de la qualificació final
Individual Lectura i comentari crític d'articles seleccionats 25%
Individual Acti. reflexives relacionades amb les sessions teòrico-pràctiques 30%
Grupal Disseny i planificació de propostes educ. centrades en el temps de lleure de nens i joves 25%
Grupal Desenv. i impartició d'una proposta pràctica de lleure amb nens i joves 20%

% de la qualificació final derivat del treball individual: 55%

% de la qualificació final derivat del treball grupal: 45%

A més a més, cal tenir present:

-L'assistència a les classes (teòriques i pràctiques) és obligatòria. Cal assistir a un mínim del 80% de les sessions. En cas contrari, la qualificació de l'assignatura serà de "No avaluable".

-El professorat farà retorn a l'alumnat de totes les activitats d'avaluació en un període màxim de 15 dies. 

- Data de lliurament del treball final 13 de gener.

- Data de revisió del treball 20 de gener.

- Data de recuperació 3 de febrer.

Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.

En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Recordem que, en el cas de la llengua catalana, a 1r i 2n curs es demana que l'estudiant tingui una competència lingüística equivalent al Nivell 1 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària i que a partir del 3r curs del Grau l'estudiant haurà d'haver mostrat una competència equivalent al Nivell 2 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària (més informació sobre aquests nivells a http://www.uab.cat/web/els-estudis/-competencia-linguistica-1345698914384.html).

(Veure "Normativa d'avaluació en els estudis de la UAB" http://mat.uab.cat/~seccio/documents/arxiu/Normativa_avaluacio.pdf). 

La copia o plagi, en qualsevol tipus de prova avaluativa, constitueixen un delicte. i es penalitzarà amb un 0 com a nota de l'assignatura perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0).

Si durant la realització d'un treball individual a classe, el professor/a considera que un alumne/a està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà el mateix amb un 0, sense opció de recuperació, i per tant, tindrà suspesa l'assignatura.

Es considerarà que un treball, activitat oexamen està “copiat” quan reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a. 

Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. 

Es recomana que abans d’entregar una evidència d’aprenentatge, cal comprovar que s’ha escrit correctament les fonts, notes, citacions textuals i referències bibliogràfiques seguint la normativa APA i d’acord a la documentació que es resumeix en fonts de la UAB: 

(Veure documentació https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pdf)

(veure documentació de la UAB sobre el plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html)

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitats reflexives relacionades amb les sessions teòrico-pràctiques 30% 0 0 1, 2, 3, 5, 6, 8, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18
Desenvolupament i impartició d'una proposta pràctica de lleure amb nens i joves 20% 0 0 4, 6, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 17
Disseny i planificació de propostes educatives centrades en el temps de lleure de nens i joves 25% 0 0 1, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17
Lectura i comentari crític d'articles seleccionats 25% 0 0 3, 5, 6, 13, 14, 15, 17

Bibliografia

Llibres, capítols de llibre, revistes i articles

Aguirre García-Carpintero, Arecia; Moliner Miravet, LLidón; & Traver-Martí, Joan A. (2017). La Pedagogía Social, la Animación Sociocultural y la Educación No Formal en el tiempo libre y de ocio de la ciudadanía. Con URL: http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/167666/53036.pdf?sequence=1

Agustín, Sonia, de Barcelona, A., & de Barcelona, C. D. S. S. (2012). Intervenció amb infants i adolescents en situacions de violència masclista des del sistema públic de serveis socials de la ciutat de Barcelona: Barcelona, 12 de juny de 2012. Con URL: https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/90246/1/10769.pdf

Armengol, Carles (2012). La intervenció en el lleure d'infants i joves: panoràmica de la diversitat. Educació social: revista d'intervenció socioeducativa, (50), 46-68. Con URL: https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/255364/369097

Arostegui, Elisabete; Laespada, M. Teresa & Iraurgi, Ioseba. (2016). Violència en parelles adolescents, context recreatiu i consum d’alcohol: anàlisi de les representacions lligades al gènere. Educació social. Revista d'intervenció sòcioeducativa, (63), 49-59. Con URL: https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/312775

Arribas, Higinio. (2004). Actividad física, ocio y educación: el valor de las actividades físicas recreativas. A Mª.Jesús. Monteagudo & Nuria. Puig (Coords.), Ocio ydeporte: un análisis multidisciplinar (pp. 195-210). Bilbao: Universidad de Deusto.

Arribas, Higinio y otros (2008). Una puerta (entre)abierta: oportunidades educativas en el medio natural. Ágora para la Educación Física y el Deporte, (7-8), 7-34.

Arribas, Higinio., Fernández, D. & Vinagrero, J.A. (2008). Caminar por la naturaleza: un planteamiento de ocio e inclusión. Tándem. Didáctica de la Educación Física, (27), 17-27.

Camerino, Oleguer. (2007). Juegos deportivos recreativos (2ª edició). Barcelona: Inde.

Carranza, Marta & Maza, Gaspar. (Coords.) (2011). Deporte, actividad física e inclusión social. Una guía para la intervención social a través de las actividades deportivas. Madrid: Consejo Superior de Deportes. Con URL: http://www.planamasd.es/sites/default/files/programas/medidas/actuaciones/WEB-GUIA+I.pdf

Carbó, Joana & Arranz, Gabriel (2012). Por un deporte sin barreras. Tándem. Didáctica de la Educación Física, (38), 43-48.

Castañer, Marta. (2004). Las emociones no escapan a la práctica motriz. La expresión corporal, un procedimiento ideal para trabajarlas. En Fraile, Antonio (Coord.), Didáctica de la Educación Física. Una perspectiva crítica y transversal (pp.217-236). Madrid: Biblioteca Nueva.

Varela, Laura; Gradaílle, Rita; & Pernas, Yésica. (2016). Ocio y usos del tiempo libre en adolescentes de 12 a 16 años en España. Educação e Pesquisa, 42(4), 987-999. Con URL: http://www.journals.usp.br/ep/article/download/125655/122581

Consejo Superior de Deportes & UNICEF España (2010). Deporte para un mundomejor. Madrid: Consejo Superior de Deportes. UNICEF España.

Cuenca, Manuel (2013). Ocio valioso en tiempos de crisis. En Torio, Susana; García, Omar & Vicente, José. La crisis social y el estado del bienestar: las respuestas de la pedagogía social (pp. 5-20). Servicio de Publicaciones. Con URL: https://dialnet.unirioja.es/descarga/libro/544351.pdf

De Valenzuela, Ángela; Gradaílle, Rita & Caride, José Antonio. (2018). Las prácticas de ocio y su educación en los procesos de inclusión social: un estudio comparado con jóvenes (ex) tutelados en Cataluña, Galicia y Madrid. Pedagogía social: revista interuniversitaria, (31), 33-47. Con Url:  https://recyt.fecyt.es/index.php/PSRI/article/view/59978

del Toro Alonso, Victor (2013). El juego como herramienta educativa del educador social en actividades de animación sociocultural y de ocio y tiempo libre con niños con discapacidad. Revista de Educación Social, (16), 1-13. Con URL: http://riberdis.cedd.net/xmlui/bitstream/handle/11181/4025/El%20juego%20como%20herramienta%20educativa.pdf?sequence=1

Echeita, Gerardo (2006). Educación para la inclusión o educación sin exclusiones. Madrid: Narcea.

Educación Social. Revista de Intervención Socioeducativa, (50), 2012. Número dedicat a “La educación en el tiempo libre: encrucijada de caminos”.

Elias, Norbert & Dunning, Eric (1992). Deporte y ocio en el proceso de la civilización. Madrid: Fondo de Cultura Económica.

Essomba, Miguel (2004). El ocio y las actividades físicas y deportivas: Hacia una convivencia intercultural. A T. Lleixà & S. Soler (Coords.), Actividad física y deporte en sociedades multiculturales. ¿Integración o segregación? (pp.27-41). Barcelona: ICE-Horsori. Universitat de Barcelona.

Ferrer, Ferran & Ucar, Xavier. (1988). Infància i sociocultura a Barcelona. Educar, (13), 117-133. Con Url: https://www.raco.cat/index.php/educar/article/viewFile/42207/90153

Fraguela, Raúl; Pose, Hector & Varela, Laura (2011). Nuevos tiempos para la acción socioeducativa municipal: deporte, educación y cultura. Educación Social, (47), 63-73.

Franch, Joaquim (1985). El lleure com a projecte. Generalitat de Catalunya: Direcció General d’Educació.

Funollet, Feliu. (2004). La necesidad de las actividades deportivas en el medio natural. Tándem. Didáctica de la Educación Física, (16), 7-19.

Funollet, Feliu  & Fuster, Joan. (2004). Riesgo y seguridad en las actividades deportivas en el medio natural. Tándem. Didáctica de la Educación Física, (16), 20-33.

Giménez, Francisco, Sáenz-López, Pedro & Díaz, Manuel (Coords.) (2005). Educar a través del deporte. Huelva: Universidad de Huelva. Servicio de Publicaciones.

Gómez Lecumberri, Cati, Maza Gutiérrez, Gaspar & Puig Barata, Núria. (2009). Deporte e integración social. Guía de intervención educativa a través del deporte. Barcelona: Inde.

Gutiérrez, Melchor. (2005). El deporte y la actividad física como herramientas para el desarrollo psicológico y social en la infancia y en la adolescencia. En Escartí, Amparo (Coord.), Responsabilidad personal y social a través de la educación física y el deporte (pp.13-28). Barcelona: Graó.

Hernández, Antonio. (2001). Cuestionario para valoración de actividades de ocio y tiempo libre. Anuario de psicología, 32(3), 67-80. Con URL:  https://www.raco.cat/index.php/AnuarioPsicologia/article/viewFile/61587/88448

Learreta, Begoña. (Coord.) (2005). Los contenidos de Expresión Corporal. Barcelona: Inde.

Leif, Jean. (1991). Tiempo libre y tiempo para uno mismo. Madrid: Narcea.

Llena, Asun & Parcerisa, Artur (2008). La acción socioeducativa en medio abierto. Fundamentos para la reflexión y elementos para la práctica. Barcelona: Graó.

López Ros, Victor & Eberle, Thomas. (2003). Utilizar los juegos para aprender a resolver conflictos. Tándem. Didáctica de la Educación Física, (10), 41-51. Con URL: https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/10622/utilizar-los-juegos.pdf?sequence=1

Maza, Gaspar. (2001). Valores del deporte desde el ámbito de la educación social. Tándem. Didáctica de la Educación Física, (2), 63-73.

Morata, Txell, & Garreta, Francesc. (2012). El lleure com a dinamitzador i/o activador de comunitat/s. Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa, (50), 11-30. Con URL: https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/255363/342292

Moreno Murcia, Juan Antonio. (Coord.) (2002). Aprendizaje a través del juego. Málaga: Aljibe.

Ortí, Joan. (2004). La animación deportiva, el juego y los deportes alternativos. Barcelona: Inde.

Pereda Beltran, Noemí. (2009). Consecuencias psicológicas iniciales del abuso sexual infantil. Papeles del psicólogo: revista del Colegio Oficial de Psicólogos, 30(2), 135-144. Con URL: http://www.redalyc.org/pdf/778/77811726004.pdf

Pérez Samaniego, Victor. (2012). Actividad física, inclusión y calidad de vida. Tándem. Didáctica de la Educación Física, (38), 33-42.

Petrus, Antoni. (2000). El deporte como factor de socialización. A M. Romans, A. Petrus & J. Trilla, De profesión: educador(a) social (p.131). Barcelona: Paidós.

Pose, Héctor. (2006). La cultura en las ciudades. Un quehacer cívico-social. Barcelona: Graó.

Prat, Maria & Soler, Susana. (2009). El espectáculo deportivo, ¿un contexto educativo? Análisis de las actitudes de los adolescentes como espectadores. C&E Cultura y Educación. Revista de Teoría, investigación y práctica, 21(1), 43-54.

Ruano, Kiki & Sánchez, Galo (2009). Expresión corporal y educación. Sevilla: Wanceulen.

San Salvador, Roberto. (2000). Políticas de ocio. Bilbao: Universidad de Deusto.

Santibañez, Rosa, Ruiz-Narezo, Marta, de Audikana, Manuel & Fonseca, Janire (2016). Parelles adolescents en conflicte: explorant la incidència de la violència en les primeres relacions afectives. Educació social. Revista d'intervenció sòcioeducativa, (63), 79-94. Con URL: https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/312777

Soler Masó, Pere. (1992). Aproximació a les intervencions educatives en el temps lliure. Estudi General, 1992, núm. 12, p. 55-68.

Soler, Susanna; Prat, Maria; Juncà, Albert & Tirado, Miguel Ángel. (2007). Esport i societat: una mirada crítica. Vic: Eumo.

Tándem. Didáctica de la Educación Física (47), gener-febrer-març 2015. Monografia sobre "Una mirada al cuerpo que se emociona".

Tándem. Didáctica de la Educación Física (31), juliol-agost-setembre 2009. Monografia sobre “Ocio, actividad física y jóvenes”.

Tándem. Didáctica de la Educación Física (14), gener 2004. Monografia sobre “Juegos cooperativos”.

Trilla, Jaume (2003). La educación fuera de la escuela: ámbitos no formales y educación social. Barcelona: Ariel.

Trilla, Jaume (2012). Los discursos de la educación en el tiempo libre. Educación social: revista de intervención socioeducativa, (50), 30-44.

Trullols i Mojal, Paula (2016). Sortim de festa?. Elaboració d'una guia didàctica per a la visibilització i prevenció del sexisme en els espais d'oci nocturn. Con URL: http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/110249/1/TFG_Paula_Trullols_Mojal.pdf

VV.AA. (2014). La inclusión en la actividad física y deportiva. La práctica de la educación física y deportiva en entornos inclusivos. Barcelona: Paidotribo.

Valdivia, Paloma & Carbonero, Laura (2016) La formación inicial del educador/a social y la educación en el tiempo libre con el colectivo de jóvenes. Ámbitos de intervención. En: Soler, Pere; Planas, Anna & Bellera, Jaume. Conference: Congreso Internacional - XXIX Seminario Interuniversitario de Pedagogía Social.  Universitat de Girona (Girona) . Con URL: https://www.researchgate.net/publication/303784879_La_formacion_inicial_del_educadora_social_y_la_educacion_en_el_tiempo_libre_con_el_colectivo_de_jovenes_Ambitos_de_intervencion

Velázquez Callado, Carlos (Coord.) (2010). Juegos y actividades para la incorporación de valores en la Educación Física. Madrid: Catarata.