Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500259 Ciència política i gestió pública | FB | 1 | A |
2500262 Sociologia | FB | 1 | A |
Cap
Amb aquesta assignatura es pretén introduir l’alumnat en la perspectiva sociològica, tot facilitant-li les principals eines conceptuals que ens aporta la teoria sociològica clàssica i que ens permeten aproximar-nos a la comprensió dels fenòmens socials en tota la seva complexitat. La sociologia considera els fets socials d’una manera científica (per tant, metòdica i sistemàtica), diferent del sentit comú, amb l’objectiu d’arribar a conèixer unes lògiques de funcionament que la major part de les vegades són latents o amagades. Alhora també tenim per objectiu contribuir a la formació de l’alumnat en la Competència Transversal en Perspectiva de Gènere a través de les activitats d’aprenentatge i els continguts de l’assignatura.
Bloc 1. La perspectiva sociològica a) La perspectiva sobre la societat. b) La societat en perspectiva: socialització, institucionalització i estructuració (i.e. classe social, gènere, etnicitat, edat).
Bloc 2. Condicions històriques i socials d’aparició de la sociologia a) Forces socials en el naixement de la disciplina: Revolució científica, Revolució capitalista i Revolució francesa. b) Forces intel·lectuals en el naixement de la teoria sociològica: L’eclosió de la modernitat. La gènesi del pensament sociològic a França, a Alemanya i als Estats Units d’Amèrica. La contribució feminista a l’origen de la sociologia.
Bloc 3. Elements fonamentals del pensament sociològic clàssic a) Karl Marx: La sociologia de les relacions socials. La crítica de la economia política. Materialisme, mode de producció i classes socials.Origen, desenvolupament i estructura social del capitalisme. La religió i la seva desaparició. Els malestars de la modernitat: la alienació i la reificació. Les relacions socials i el gènere. b) Émile Durkheim: La sociologia dels fets socials. Les regles del mètode sociològic. Normalitat i patologia. Cohesió social i divisió del treball: les formes de la solidaritat. El suïcidi com a fenomen social. Les formes elementals de la vida religiosa. Els malestars de la modernitat: l’anomia. Els fets socials i el gènere. c) Max Weber: La sociologia deles accions socials. Sociologia comprensiva. Poder, autoritat i dominació. Religió, capitalisme i modernitat. Raó, racionalitat i racionalització: “La gàbia de ferro”. Els malestars de la modernitat: el desencantament del món. Les accions socials i el gènere. d) Georg Simmel: La sociologia de les interaccions socials. Formes socials i tipus socials. Funcions socials del conflicte. El diner, la vida urbana i els seus efectes sobre la cultura. La devoció religiosa. Les comoditats de la modernitat: l’extensió dels cercles socials. Les interaccions socials i el gènere. e) Jane Addams: La sociologia de les reformes socials. Recerca, residència i reforma. Pobresa i estructura social. Diversitat religiosa. Democràcia i participació. El desencaix de la modernitat: canvis urbans i segregació. Reforma social i gènere. f) Sigmund Freud: Les relacions socials en l’individu. Qui som jo? L’anàlisi de l’inconscient. Pulsions i vincle social. La constitució del subjecte i la sexualitat. Les masses i el jo. El futur de la religió. Les incomoditats de la modernitat: el malestar en la cultura. La subjectivitat i el gènere.
Bloc 4. Conclusions: Eixos transversals del pensament sociològic clàssic |
La dinámica d'aprenentatge és: Classes magistrals Lectura de textos Activitats de comprensió de textos Activitats de comprensió de conceptes Seminaris d’anàlisi crítica de textos |
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals, seminaris crítics i activitats de comprensió a l'aula | 99 | 3,96 | 3, 4, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 20, 21, 23, 24, 26, 27, 28 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 30 | 1,2 | 1, 9, 10, 23 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de textos, estudi, exercicis, activitat de comprensió fora de l'aula | 157 | 6,28 | 2, 3, 5, 6, 7, 11, 13, 15, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28 |
|
L’avaluació dels aprenentatges s’organitza de la següent manera:
1) Proves escrites 1: (30%) 2) Proves escrites 2: (30%) 3) Prova comparativa: (25%) 4) Seminaris monogràfics: (15%)
L'avaluació d'algunes evidències pot estar condicionada a l'assistència a classe Al començament de curs es detallaran les característiques i el calendari de les proves En cas de detectar-se plagi, l’avaluació de la prova serà 0.
Definició de No presentat: Un/a alumne tindrà la qualificació de “no presentat”, si ha lliurat menys del 30% de les evidències que calen per a obtenir una qualificació de l’assignatura.
Recuperació: Per a poder accedir a la recuperació caldrà haver estat prèviament avaluat/da de com a mínim dues terceres parts de l’assignatura. Un/a alumne podrà recuperar fins a un 30% de les proves d’avaluació Pel que fa a l'avaluació d'alumant repetidor, d’acord amb l’article 117.2 de la Normativa acadèmica de la UAB, l’avaluació podrà consistir en una sola prova de síntesi. L’alumnat repetidor que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi en contacte amb el professorat a principi de curs. . |
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Proves escrites | 8 | 0,32 | 3, 4, 5, 7, 8, 10, 12, 14, 15, 20, 21, 24, 27, 28 | |
Seminaris | 6 | 0,24 | 1, 2, 6, 9, 11, 13, 16, 17, 18, 19, 22, 23, 25, 26 |
Bibliografia obligatòria
En començar el curs es lliurarà la llista de fragments de lectures seleccionades de l'assignatura. Cada professora o professor podrà indicar algunes lectures específiques més.