Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500259 Ciència política i gestió pública | OT | 3 | 2 |
2500259 Ciència política i gestió pública | OT | 4 | 0 |
2503778 Relacions Internacionals | OB | 3 | 1 |
L’assignatura s’emmarca dins la matèria principal de Relacions Internacionals corresponent al pla de estudis del Grau de Ciència Política i Gestió Pública, així com també forma part del pla d'estudis del Grau en Relacions Internacionals: per això s’espera que l'alumnat disposarà de, com a mínim, els coneixements fonamentals de la matèria impartida al curs de Relacions Internacionals (tant al segon any del Grau de Ciència Política com al primer any del Grau en Relacions Internacionals).
L’alumnat ha de tenir capacitat de llegir i comprendre amb facilitat textos de manuals acadèmics redactats en anglès. Per això és recomanable la superació del curs d’Anglès per a Ciències Socials (pertanyent a ambdós graus).
De manera general, l’alumnat ha de tenir l’hàbit de consultar diverses fonts d’informació internacional i europea de qualitat per poder seguir els debats internacionals d’actualitat. S’espera que l’alumnat disposi de capacitats bàsiques d’informàtica: ús d’Internet i processador de textos.
Aquesta assignatura és una Optativa d’itinerari de la Menció de Relacions Internacionals del Grau en Ciència Política i Gestió Pública, així com Obligatòria del Grau en Relacions Internacionals. Aquesta assignatura desenvolupa i aprofundeix els coneixements teòrics i conceptuals adquirits prèviament i es complementa amb la resta d'assignatures dins l’itinerari de la Menció de Relacions Internacionals (Grau en Ciència Política), així com les corresponents al Grau en Relacions Internacionals.
Els objectius bàsics de l'assignatura es basen en que l’alumnat ha de ser capaç de
- Definir i relacionar els principals conceptes analítics de relacions internacionals en el context europeu
- Interpretar els documents primaris i relacionar las seves conseqüències polítiques internacionals
- Combinar i sintetitzar les diferents fonts d’informació sobre relacions internacionals a Europa
- Exposar i defensar de manera documentada les posicions sobre temes d’actualitat internacional
- Descriure i explicar el desenvolupament de les principals tendències de les relacions internacionals a Europa des de finals de la Segona Guerra Mundial fins l’actualitat;
- Interpretar el procés d’integració política europea en el context de la divisió d’Europa en dos blocs
- Analitzar problemes d’actualitat en l'escenari polític europeu
Introducció
Tema 1. Evolució de l'ordre europeu: cap a la comunitat de seguretat?
Primera part.- Construcció i evolució de l'Europa bipolar
Tema 2. La divisió d’Europa
Tema 3. Naixement de l'atlantisme
Tema 4.Evolució de l'atlantisme durant la Guerra Freda
Tema 5. Creació i consolidació de l’esfera d'influència soviètica
Tema 6. Evolució del bloc de l’Est
Tema 7. Evolució de la Europa bipolar: tensions i distensió
Segona part.- Construcció i evolució de l'Europa comunitària
Tema 8. Etapa precomunitària
Tema 9. Les Comunitats Europees
Tema 10. Relectura gaullista de la Comunitat Europea
Tema 11. Rellançament: l'Europa ampliada i la Cooperació Política Europea (CPE)
Tercera part. Europa a la posguerra freda
Tema 12. Propostes sobre el procés de construcció de la Unió Europea
Tema 13. La Unió Europea com actor internacional polític (PESC)
Tema 14. La reforma de l'OTAN a la postguerra freda
La dedicació de l'alumnat a aquesta assignatura es divideix en diversos tipus d'activitats, cadascuna d'elles amb un pes determinat d'hores de treball. Aquesta varietat de formes de treball es materialitza en metodologies diferenciades.
Aquesta assignatura és de 6 crèdits ECTS, és a dir, implica una dedicació total de l'estudiant de 150 hores,
- Activitats dirigides són activitats a l'aula, amb la presència del professorat i poden consistir en classes magistrals (amb el suport de les TIC i amb la possibilitat de desenvolupar debats en grups); en seminaris de discussió de les lectures obligatòries en grups més reduïts i en sessions més orientades a qüestions pràctiques, en les que s'analitzaran casos, problemes i exemples relatius al temari del curs. Per aquestes sessions, hi hauran lectures prèvies obligatòries anunciades amb antel.lació. Aquestes activitats representen aproximadament un terç del total del treball exigit (60 hores).
- Activitats supervisades són activitats dutes a terme per l'alumnat fora de l'aula d'acord amb un pla de treball dissenyat i posteriorment tutoritzat i avaluat per part del professorat. Tanmateix, durant el curs, l'alumnat haurà de llegir articles breus en relació als quals haurà de fer comentaris sobre el text llegit i, a més, participar activament en debats sobre els articles. També s'hi inclouen les tutories i altres activitats anàlogues de seguiment de curs. Aquestes activitats representen, aproximadament, el 10% del treball exigit (15 hores).
- Activitats autònomes són totes aquelles activitats que fa l'alumnat pel seu compte i d'acord amb les exigències de la assignatura per tal de superar amb èxit l'assignatura: poden ser lectures bàsiques i complementàries, estudi dels apunts de classe o totes aquelles altres activitats que complementen la formació que s'assoleix en aquest curs. Aquestes activitats representen la meitat del temps de treball dels alumnes (75 hores).
La metodologia docent s'adequa a aquest repartiment del treball i de les activitats.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals i seminaris al aula amb ús de les TIC | 53 | 2,12 | 1, 4, 7, 21, 25, 32 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories i revisións dels treballs, pràctiques, exàmens i controls de lectures | 15 | 0,6 | 1, 4, 7, 8, 12, 13, 17, 19, 21, 25, 26, 27, 28, 30, 32 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures bàsiques i complementaries; estudi personal; organització dels apunts i material; cerca d'informació | 75 | 3 | 1, 7, 9, 10, 15, 17, 19, 21, 25, 27, 29, 32, 34 |
L’avaluació d’aquesta assignatura es composa de les dues parts següents:
1. Avaluació continuada durant el semestre (50% de la nota final) dividida en les següents activitats:
1.1. Un assaig individual sobre un tema propossat pel professorat en relació al temari del curs, el qual val el 20% de la nota final .
1.2. Exercici en grup que consisteix en el lliurament d'un treball escrit, així com la seva presentació oral i debat a l'aula sobre un tema europeu de rellevància internacional. L'exercici tindrà lloc segons el calendari anunciat a l’inici del semestre (30% de la nota final)
2. Examen dels temes 1 a 13. Es realitzaran dos exàmens parcials. La data exacta dels exàmens serà anunciada amb suficient antelació pels professors de l'assignatura (50% de la nota final)
ALTRES CONSIDERACIONS:
Per superar l’assignatura és imprescindible superar els dos exàmens corresponents als temes 1 a 13 amb la nota mínima de 5/10 en cada cas. L'alumnat que no superi els exàmens tindrà dret a tornar a presentar-los en la data de l'avaluació final que fixi la Facultat al final del període lectiu del semestre. Aquesta serà la segona, i última oportunitat, per superar els exàmens. En cas de tornar a suspendre qualsevol dels dos exàmens, l’assignatura no estarà superada.
Aclariment: quan l'alumnat es presenti a la recuperació d'algun dels dos exàmens parcials (o a la de tots dos), la nota que comptarà de cara al càlcul de la nota final de curs és la que obtingui a l'examen de recuperació.
Un cop superats els exàmens, la mitjana ponderada de totes les activitats i dels exàmens ha de ser superior a un 5/10 per poder aprovar l’assignatura.
L'assaig individual i el treball en grup s'hauran de realitzar en les dates previstes pel professorat. El professorat considerarà quina serà la penalització en cas d'incomplir les dates de lliurament previstes. Per altre banda, tant l'assaig individual com el treball en grup no són recuperables.
Els casos de plagi o altres actes irregulars (per exemple, copiar a un examen o presentar exercicis individuals idèntics entre dos o més alumnes) suposaran el suspens (0) de tota la part d'avaluació en la qual s'emmarca l'activitat. Per evitar el plagi és necessari que l'alumnat realitzi citacions dins del text (podeu consultar la guia que facilita la Facultat a través del següent enllaç) i el treball inclogui bibliografia correctament referenciada: tot treball que és lliuri sense bibliografia estarà automàticament suspès.
El fet de presentar-se a les avaluacions que comportarien un 50% o més de la nota final eximeix l’alumnat de la qualificació de “NO PRESENTAT”.
L'alumnat pertanyent als programes d’intercanvi s’acollirà ales mateixes normes que l'alumnat del grau.
D’acord amb l’article 117.2 de la Normativa acadèmica de la UAB, l’avaluació del'alumnat repetidor podrà consistir en una sola prova de síntesi. Aquesta prova de síntesi recollirà els continguts i les competències corresponents a les tres activitats d'avaluació que l'alumnat no repetidor haurà de realitzar. L’alumnat repetidor que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi en contacte amb el professorat a principi de curs.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen escrit dels temes 1 a 13. Es realitzaran dos exàmens parcials. | 50% | 4 | 0,16 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 17, 21, 22, 25, 27, 29, 32, 34 |
Exercici en grup - presentació i debat sobre un tema europeu de rellevància internacional | 30% | 1 | 0,04 | 1, 3, 4, 5, 7, 8, 11, 12, 13, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 30, 31, 32, 33 |
Un assaig individual sobre algun dels temes tractat al temari | 20% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 11, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 29, 31, 32 |
IMPORTANT: les lectures essencials pel seguiment del curs estaran disponibles per l'alumnat a través del Campus Virtual
Lectures bàsiques:
BACHE, I.; BULMER, S.; GEORGE, S. i PARKER, O. (2015), Politics in the European Union, 4ª edició, Oxford: Oxford University Press
BARBÉ, E. (dir.) (2014), La Unión Europea en las relaciones internacionales, Madrid: Tecnos.
DINAN, D. (ed.) (2014), Origins and Evolution of the European Union, 2ª edició., Oxford: Oxford University Press.
GIL PECHARROMÁN, J. (2017), Historia de la Integración Europea, 2ª edició, Madrid: Editorial UNED.
HILL, C.; SMITH, M. i VANHOONACKER, S. (eds.) (2017), International Relations and the European Union, 3a edició, Oxford: Oxford University Press.
KEUKELEIRE, S. and DELREUX, T. (2014), The Foreign Policy of the European Union, 2ª edició, Houndmills: Palgrave Macmillan.
Bibliografia de referència general:
CALVOCORESSI, P. (1991), Resilient Europe 1870-2000, Londres, Longman.
DIEZ DE VELASCO, M. (2001), Las organizaciones internacionales, Madrid, Tecnos, p. 426-449 (caps. OTAN i UEO) i p. 569-577 (cap. CSCE).
ELLWOOD, D.W. (1992), Rebuilding Europe. Western Europe, America and Postwar Reconstruction, Londres, Longman.
FUENTES, J. (1989), El Círculo de Helsinki, Madrid, Ministerio de Asuntos Exteriores.
HALLIDAY, F. (1986), The making of the Second Cold War, Londres, Verso.
LAQUEUR, W. (1992), Europe in Our Time. A History 1945-1992, Londres, Penguin.
LUNDESTAD, G. (1999), East, West, North, South. Major Developments in International Politics 1945-1990, Oxford, Oxford U.P.
MAMMARELLA, G. (1995), Historia de Europa Contemporánea, Barcelona, Ariel.
OSIANDER, A. (1994), The States System ofEurope 1640-1990, Oxford, Clarendon Press.
PEREIRA, J.C. (1989), Historia y presente de la guerra fría, Madrid, Istmo.
SAINZ, N. (1993), La Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa: De procés a institució paneuropea, Centre Unesco de Catalunya/Centre d'Estudis sobre la Pau i el Desarmement (UAB).
TAIBO, C. (1991), De la revolución de octubre a Gorbachov. Una aproximación a la Unión Soviética, Madrid, Fundamentos.
Bibliografia de referència 2a Part:
ALDECOA LUZARRAGA, F. (2002), La integración europea. Análisis histórico-institucional con textos y documentos, Madrid, Tecnos.
ANDRES SAENZ DE SANTAMARIA, P. et al. (1999), Introducción al Derecho de la Unión Europea, Madrid, Eurolex. DINAN, D. (2000), Encyclopedia of the European Union,Londres,Macmillan.
DINAN, D. (1999), Ever Closer Union? An Introduction to the European Community, Londres, Macmillan. (2ª. ed.)
GERBET, P. (1999), La Construction de l'Europe, Paris, Imprimérie Nationale.
GILBERT, M. (2012), European Integration: A Concise History, Rowman & Littlefield
MANGAS, A. i LIÑAN, D. (2010), Instituciones y Derecho de la Unión Europea, 6a edició, Madrid: Tecnos.
MARTIN DE LA GUARDIA, R.M. i PEREZ SANCHEZ, G.A. (2001), Historia de la integración europea, Barcelona, Ariel.
NELSEN, B. i STUBB, C. G. (eds.) (1998), The European Union. Readings on the Theory and Practice of European Integration, Londres, Macmillan (2ª. ed.).
NUGENT, N. (2006), Government and Politics of the European Union, Londres, Macmillan. (6ª ed.)
OLIVI, B. (1998), L'Europe difficile. Histoire politique de l'Europe difficile, Gallimard, Paris.
TRUYOL Y SERRA, A. (1999), La integración europea. Análisis histórico-institucional, Madrid, Tecnos.
URWIN, D. (1992), The Community of Europe. A History of European Integration since 1945, Londres, Longman.
WALLACE, h., Pollack, M. A. i Young, A.R. (eds.) (2010), Policy making in the European Union, 6a edició, Oxford: Oxford University Press.
WEIDENFELD, W. i WESSELS, W (1998), Europa de la A a la Z. Diccionari de la Integració Europea, Barcelona, Institut Universitari d'Estudis Europeus.
Bibliografia de referència 3a Part:
BARBÉ, E. (1995), La seguridad en la nueva Europa. Una aproximación institucional: Unión Europea, OTAN y UEO,Madrid, Los Libros de la Catarata.
BARBÉ, E. (1999), La política europea de España, Barcelona, Ariel.
BARBÉ, E. (coord.) (2000), Política Exterior Europea, Barcelona, Ariel.
BARBÉ, E. (ed.) (2005) ¿Existe la brecha transatlántica? Estados Unidos y la Unión Europea tras la crisis de Irak, Madrid, Los Libros de la Catarata.
BARBÉ, E. (ed.) (2010), La Unión Europea más allás de sus fronteras. ¿Hacia la transformación del Mediterráneo y Europa oriental?, Madrid: Tecnos.
CAMBON CRESPO, E. (1997), Seguridad y Cooperación en Europa: de Conferencia a Organización, Madrid, CEES Edic.
CARACUEL RAYA, M.A. (1997), Los cambios de la OTAN tras el fin de la guerra fría, Madrid, Tecnos.
FRITSCH-BOURNAZEL, R. (1992), Europe and German Unification, Nueva York, Berg.
HILL, CH. i SMITH, M.(eds.) (2011), International Relations and the European Union, 2a edició, Oxford: Oxford University Press.
HILL, C. i SMITH, K. E. (2000), European ForeignPolicy. Key Documents. London: Routledge.
LAFFAN, B. (1992), Integration and Cooperation in Europe, Londres, Routledge.
LANDAU, A. i WHITMAN, R. (comp.) (1997), Rethinking the European Union. Institutions, Interests and Identitites, Londres, Macmillan.
LODGE, J. (1993), The European Community and the Challenge of Future, Londres, Pinter, (2ª ed.).
SMITH, H. (2002), European Union Foreign Policy: What It Is and What It Does, Londres: Pluto Press
SMITH, K. (2008), European Union Foreign Policy in a Changing World,2a edición, Cambridge:Polity Press.
TAIBO, C. (1998), Las transiciones en la Europa Central y Oriental, Madrid, Los Libros de la Catarata.
TONRA, B. and CHRISTIANSEN, T. (eds.) (2004), Rethinking European Union Foreign Policy, Manchester: Manchester University Press
Adreces d’Internet:
Pàgina web del Centre de Documentació Europea de la UAB: http://www.uab.cat/web/centre-de-documentacio-europea/centre-de-documentacio-europea-1261383194655.html
Pàgina web del Consell d’Europa: http://www.coe.int
Pàgina web de l'Observatori de Política Exterior Europea: http://normcon.eu/es/
Pàgina web de l’OSCE: http://www.osce.org
Pàgina web de l’OTAN: http://www.nato.int
Pàgina webdel Parlament Europeu: http://www.europarl.europa.eu/portal/en
Pàgina web del Servei d'Europeu d'Acció Exterior de la UE: https://eeas.europa.eu/headquarters/headquarters-homepage_en
Pàgina web de la UE: http://www.europa.eu