Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500250 Biologia | OT | 4 | 0 |
Coneixements necessaris per a seguir correctament l’assignatura:
La citogenètica és una disciplina híbrida que es nodreix de conceptes de Biologia Cel·lular i de Genètica. La convergència d'aspectes derivats d'aquestes àrees ha contribuït al desenvolupament d'una ciència moderna i
dinàmica que presenta com a objectiu fonamental l'estudi del cromosoma.
El progrés d'aquesta disciplina s'ha caracteritzat per l'aplicació combinada de tècniques convencionals i modernes, així com per un intercanvi continu entre el desenvolupament de nous mètodes i la formulació de
noves hipòtesis. Tot plegat ha influït notablement en un coneixement més profund del cromosoma, aportant una concepció dinàmica d'aquesta estructura cel·lular i desenvolupant fins a límits insospitats, el binomi
estructura - funció.
La consolidació de la Citogenètica al llarg dels últims anys ha donat com a resultat una disciplina viva, acostant-nos a les fronteres d'altres disciplines de la Biologia i amb clares i notables aplicacions de repercussions socials considerables: millora de la salut humana (càncer i genotoxicitat, origen genètic de síndromes i malalties, origen genètic de la infertilitat, dosimetria biològica); agricultura i ramaderia a través de la millora genètica de plantes i animals; determinació dels canvis cromosòmics que participen en processos d'especiació.
En aquest context els objectius formatius de l'assignatura són:
BLOC I: ORGANITZACIÓ DEL MATERIAL HEREDITARI EN EUCARIOTES SUPERIORS
Tema 1. Introducció general
Tema 2. El cromosoma eucariòtic
BLOC II: CROMOSOMES I DIVISIÓ CEL·LULAR
Tema 3. Divisió cel·lular mitòtica
Tema 4. Divisió cel·lular meiòtica
BLOC III: CROMOSOMES ESPECIALITZATS
Tema 5. Formes d'adaptació
Tema 6. Formes permanents
BLOC IV: TÈCNIQUES D'ANÀLISI I IDENTIFICACIÓ CROMOSÒMICA
Tema 7. Generalitats dels protocols d'anàlisi citogenètica
Tema 8. Tècniques d'identificació cromosòmica
BLOC V: ANOMALIES GENÈTIQUES I EPIGENÈTIQUES
Tema 9. Alteracions del cariotip
Tema 10. Anomalies cromosòmiques estructurals
Tema 11. Anomalies cromosòmiques numèriques
Tema 12. Anomalies epigenètiques
BLOC VI: APLICACIONS DE LA CITOGENÈTICA
Tema 13. Aplicacions de la citogenètica en l’estudi de la evolució de les espècies
Tema 14. Aplicacions de la citogenètica en la millora de la salut humana
Tema 15. Aplicacions de la citogenètica en la millora de plantes
*Llevat que les restriccions imposades per les autoritats sanitàries obliguin a una priorització o reducció d’aquests continguts.
Classes de teoria: El contingut del programa de teoria l'explicarà el professor en forma de classes magistrals, amb el suport audiovisual escaient i amb el foment de la participació activa dels estudiants mitjançant qüestions recíproques. Aquesta metodologia docent s'aplicarà en sessions de 50 minuts de durada.
Les taules, figures i gràfiques utilitzades a classe estaran disponibles en format *pdf a l'Aula Moodle del Campus Virtual. Els alumnes també podran consultar a l'Aula Moodle del Campus Virtual de l'assignatura els vídeos, les animacions i les pàgines web recomanades.
El seguiment del contingut del programa de teoria implica que l'alumnat consulti regularment els llibres i els articles de revisió seleccionats pel professor per tal de consolidar i clarificar els continguts explicats a classe (veure apartat de Bibliografia). Els articles estaran disponibles a l'Aula Moodle del Campus Virtual en format *pdf.
Classes de problemes: Aquesta metodologia d'aprenentatge té com objectius principals:
Els alumnes realitzaran 5 sessions de classes de problemes de 50 minuts de durada. Els alumnes s'organitzaran en grups de treball de quatre persones. La metodologia aplicada a l'aula constarà de les següents fases:
En conseqüència, la nota obtinguda serà la mateixa per tots els membres del grup i contribuirà a la nota final de l'assignatura.
Pràctiques de laboratori: Els alumnes disposaran d'un guió de pràctiques (Aula Moodle del Campus Virtual de l'assignatura) que hauran de portar per realitzar les pràctiques. Per facilitar la comprensió dels continguts i un bon desenvolupament de les classes és convenient que l'alumne llegeixi el guió de pràctiques abans de cada sessió. Durant l'elaboració de les pràctiques els alumnes hauran de resoldre presencialment exercicis facilitats pel professor. Aquests exercicis els hauran de lliurar al professor final de cada sessió.
*La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació enfunció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes de teoria | 35 | 1,4 | 1, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 12 |
Classes pràctiques d'aula (exposició de problemes resolts) | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Pràctiques de laboratori | 12 | 0,48 | 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi individual | 60 | 2,4 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12 |
Resolució de problemes | 33 | 1,32 | 1, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12 |
Per superar l'assignatura serà imprescindible obtenir una qualificació final igual o superior a 5 punts sobre 10. Es considerarà que un estudiant obtindrà la qualificació de "No Avaluable" si el número d'activitats d'avaluació realitzades és inferior al 50% de les programades per l'assignatura.
1. Examen escrit (avaluació individual)
Al llarg del semestre es realitzaran dues proves escrites (veure programació de l'assignatura) sobre els continguts teòrics de l'assignatura, que els alumnes hauran de respondre de manera individual. L'objectiu és avaluar el domini dels conceptes i els coneixements tractats a classe, comprovar la correcció alhora d'aplicar-los i relacionar-los.
Cadascuna tindrà un pes del 35% sobre la nota final de l'assignatura. Els alumnes hauran d'obtenir una qualificació mínima de la mitjana aritmètica d'ambdues proves ≥4 punts (sobre 10) per poder aprovar l'assignatura. Els alumnes que no assoleixen la puntuació mínima podran realitzar un examen de recuperació. Les característiques de l'examen de recuperació seran equivalents a les establertes a les proves parcials. Per participar en la prova de recuperació serà imprescindible que les activitats d'avaluació realitzades durant el curs tinguin una ponderació igual o superior al 67%.
2. Resolució de problemes (avaluació en grup)
La nota d'aquesta part s'aconseguirà fent la mitjana aritmètica de la suma de les notes obtingudes en els 5 problemes lliurats per cada grup d'alumnes al llarg del curs (un problema per dossier) i de la resolució oral a classe. El professor vetllarà perquè durant el curs cada grup hagi fet com a mínim una exposició. Un problema no lliurat o no resolt a classe es puntuarà ambun zero en el càlcul de la nota mitjana del grup.
La valoració dels Problemes es realitzarà tenint en compte la correcció en la resposta, el plantejament i la interpretació dels resultats. La nota final serà compartida per tots els integrants de cada grup i equivaldrà al 15% de la nota final.
3. Pràctiquesde laboratori (avaluació en grup)
La nota de pràctiques s'aconseguirà a través de la mitjana aritmètica dels exercicis realitzats durant les sessions de laboratori. La valoració dels exercicis es realitzarà tenint en compte la correcció en la resposta, el plantejament i la interpretació dels resultats. La nota de practiques serà compartida per tots els integrants de cada grup i equivaldrà al 15% de la nota final.
Tenint en compte el caràcter obligatori de les pràctiques, la manca d'assistència no justificada implica una penalització en la nota aplicant els següents criteris:
- Faltar un dia implica una reducció del 30% en la nota de pràctiques.
- Faltar a dos o més dies implica un zero en la nota de pràctiques.
Queden exempts d'aquesta penalització aquells alumnes que no puguin assistir a la sessió del seu grup per causa justificada. S'entén per causa justificada problemes de salut (caldrà portar el corresponent certificat mèdic al coordinador de les pràctiques) o problemes personals greus. En aquest cas la pràctica es recuperarà la pràctica sempre que sigui possible.
*L’avaluació proposada en aquest apartat pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen escrit I (avaluació individual) | 35 | 2 | 0,08 | 1, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 12 |
Examen escrit II (avaluació individual) | 35 | 2 | 0,08 | 1, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 12 |
Lliurament dels exercicis de pràctiques | 15 | 0,5 | 0,02 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12 |
Lliurament i exposició de problemes (avaluació en grup) | 15 | 0,5 | 0,02 | 1, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Alberts B, Johnson A, Lewis J, Raff M, Roberts K and Walter P (2008)* Molecular Biology of the Cell, 5th Edition. Garland Publishing, New York.
Andreeff M and Pinkel D (1999) Fluorescence in situ hybridization: Principles and clinical apllication. Wiley-Liss. New York.
Bickmore W (1999)* Chromosome Structural Analysis; A Practical Approach. Oxford University Press, Oxford.
Bickmore W and Craig J (1997)* Chromosome bands: Patterns in the genome. Springer-Verlag Berlin Heidelberg, New York.
Gardner RJM and Sutherland GR (2004)* Chromosome Abnormalities and Genetic Counseling, 3rd edition. Oxford University Press. Oxford.
Holmquist GP and Motara MA (1987) The magic of cytogenetic technology. In Cyogenetics. Obe G and Basler A Editors. Springer-Verlag, Berlin.
King M (1993)* Species evolution. The role of chromosome change. Cambridge University Press.
Lacadena JR (1996)* Citogenética. Editorial Complutense SA, Madrid.
Lodish H, Scott MP, Matsudaira P, Darnell J, Zipursky L, Kaiser CA, Berk A and Krieger M (2003)* Molecular Cell Biology. WH Freeman Publishers, New York.
Lynch M (2007)* The Origins of Genome Architecture. Sinauer Associates Inc.
Rooney DE (2002)* Human Cytogenetics: Constitutional Analysis. 3rd Edition. Oxford University Press. Oxford.
Singh RJ (2002) Plant cytogenetics. CRC Press.
Solari AJ. (2004)* Genética Humana. Fundamentos y Aplicaciones en Medicina. 3ª edición. Médica Panamericana. Buenos Aires.
Sumner AT (2003)* Chromosomes: Organization and Function. Blackwell Publishing.
Sybenga J (1975)* General Cytogenetics. North-Holland Publishing Company. Amsterdam.
Sybenga J (1975)* Meiotic Configurations. Springer-Verlag Berlin Heidelberg. New York.
Tost J (2007) Epigenetics. Caister Academic Press.
Turner J (2007)* Meiosis. Chromosome research 15. Special issue (5). Springer.
Vogelstein B and Kinzler KW (2002) The Genetic Basis of Human Cancer. 2nd Edition. Graw-Hill Professional. New York.
Warshawsky D and Landolph JR. (2006). Molecular Carcinogenesis and the Molecular Biology.