Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500247 Llengua i literatura catalanes | OT | 4 | 0 |
Cap.
Ampliar l'estudi dels canvis fonètics, morfològics, sintàctics, lèxics i semàntics de la llengua catalana.
1. Estudi ampliat dels canvis fonètics, morfològicos i sintàctics. Nocions sobre els canvis lèxics i semàntics.
2. Descripció d'alguns canvis gramaticals comparats amb altres llengües romàniques.
3. Comentari de textos històrics i dialectals.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques, seminaris de discussió de textos, correcció d'exercicis | 45,5 | 1,82 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Tipus: Supervisades | |||
Elaboració d'exercicis i treballs tutoritzats | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de bibliografia, estudi | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
A l’inici de cada activitat d’avaluació, el professor o la professora informarà els estudiants del procediment i de la data de revisió de les qualificacions. La nota mínima per a aprovar l'assignatura és 5.
Si un estudiant ha estat avaluat de menys de 2/3 de l’assignatura, rebrà la consideració de “no avaluable”. Per optar a la recuperació cal complir dues condicions: (1) haver estat avaluat almenys de 2/3 de l’assignatura i (2) tenir una nota d’avaluació continuada compresa entre 3,5 i 4,9. La qualificació màxima de la recuperació és 5. La recuperació consistirà en un prova global sobre els continguts de l'assignatura.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes d’avaluació, la qualificació final d’aquesta assignatura serà zero.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment, s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Participació activa | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Prova | 50% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Treball | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Manuals de gramàtica històrica catalana
Badia i Margarit, Antoni Maria (1951, trad. 1981 [19943]). Gramàtica històrica catalana. València: Tres i Quatre (“Biblioteca d’Estudis i Investigacions”, 4).
Batlle, Mar, Joan Martí i Castell, Josep Moran i Joan Anton Rabella (2016). Gramàtica històrica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (“Biblioteca Abat Oliba”, 299).
Duarte i Montserrat, Carles i Àlex Alsina i Keith (1984). Gramàtica històrica del català, vol. 1 (I. Origen i formació, II. Fonologia). Barcelona: Curial (“Manuals”, 7).
Duarte i Montserrat, Carles i Àlex Alsina i Keith (1986a). Gramàtica històrica del català, vol. 2 (III. Morfologia flexiva). Barcelona: Curial (“Manuals”, 10).
Duarte i Montserrat, Carles i Àlex Alsina i Keith (1986b). Gramàtica històrica del català, vol. 3 (IV. Morfologia lèxica). Barcelona: Curial (“Manuals”, 11).
Fouché, Pierre (1924a). Phonétique historique du roussillonnais. Tolosa: Privat. [Reimpresa a Ginebra el 1980 per Slatkine Reprints].
Fouché, Pierre (1924b). Morphologie historique du roussillonnais. Tolosa: Privat. [Reimpresa a Ginebra el 1980 per Slatkine Reprints].
Griera, Antoni (1931). Gramàtica històrica del català antic. Barcelona: Institució Patxot.
Martí i Castell, Joan (1990). Gramàtica històrica. Problemes i mètodes. València: Universitat de València (“Biblioteca Lingüística Catalana”, 9).
Moll, Francesc de Borja (1952, trad. 1991, ed. corregida i anotada 2006). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València (“Biblioteca Lingüística Catalana”, 31).
Recasens, Daniel (2017). Fonètica històrica del català. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Manuals d’història de la llengua catalana
Ferrando, Antoni i Miquel Nicolás (1993 [19972]). Panorama d’història de la llengua. València: Tàndem.
Nadal, Josep Maria i Modest Prats (1982 [19965]). Història de la llengua catalana, vol. I. Dels inicis al segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Nadal, Josep Maria i Modest Prats (1996). Història de la llengua catalana, vol. II. El segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Manuals de dialectologia catalana
Colomina i Castanyer, Jordi (1999). Dialectologia catalana. Introducció i guia bibliogràfica. Alacant: Universitat d’Alacant.
Veny, Joan (1978 [199812]). Els parlars catalans (Síntesi de dialectologia). Palma de Mallorca: Moll (“Tomir”, 38).
Veny, Joan i Mar Massanell (2015). Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans. Barcelona / Alacant / València: Universitat de Barcelona / Universitat d’Alacant / Universitat de València.
Diccionaris de la llengua catalana històrica i dialectal
Alcover, Antoni Maria i Francesc de Borja Moll (1926-68, 1975-19772 [1993]). Diccionari català-valencià-balear [= DCVB], 10 vol. Palma de Mallorca: Moll.
Coromines, Joan (1980-2001 [1995-2001]).Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana [= DECat], 10 vol. Barcelona: Curial / La Caixa.
Altres obres de consulta
Coromines, Joan (1976 [19894]). Lleures i converses d’un filòleg. Barcelona: Club Editor.
Martines, Josep i Manuel Pérez Saldanya (coord.) (2005). “Monogràfic sobre sintaxi històrica”, Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 38 (Primavera, 2005), p. 93-301.
Moran i Ocerinjauregui, Josep i Joan Anton Rabella i Ribas (2001). Primers textos de la llengua catalana. Barcelona: Proa (“Clàssics Catalans”, 1).
Pérez Saldanya, Manuel (1998 [20022]). Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica. València: Universitat de València.
Rasico, Philip D. (1982). Estudis sobre la fonologia del català preliterari. Barcelona: Curial; Publicacions de l’Abadia de Montserrat.