Logo UAB
2020/2021

Gramàtica històrica catalana

Codi: 100681 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500247 Llengua i literatura catalanes OB 2 2
2501801 Estudis de Català i Espanyol OT 3 0
2501801 Estudis de Català i Espanyol OT 4 0
2501902 Estudis d'Anglès i Català OT 3 0
2501902 Estudis d'Anglès i Català OT 4 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Mar Massanell Messalles
Correu electrònic:
Mar.Massanell@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Daniel Casals Martorell

Prerequisits

Cap.

Objectius

Estudiar els principals canvis foneticofonològics i morfosintàctics implicats en la formació i l'evolució de la llengua catalana.

Competències

    Llengua i literatura catalanes
  • Analitzar, amb l'ajuda dels conceptes de la teoria lingüística i les aportacions de la lingüística aplicada quan correspongui, les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua catalana, la seva evolució al llarg de la història i la seva estructura actual.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Interpretar els factors polítics, socials i culturals que condicionen l'ús de la llengua catalana i la seva evolució al llarg de la història i en la societat multicultural actual.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Estudis de Català i Espanyol
  • Analitzar, amb l'ajuda dels conceptes de la teoria lingüística i les aportacions de la lingüística aplicada quan correspongui, les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua catalana, la seva evolució al llarg de la història i la seva estructura actual.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Interpretar els factors polítics, socials i culturals que condicionen l'ús de la llengua catalana i la seva evolució al llarg de la història i en la societat multicultural actual.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Estudis d'Anglès i Català
  • Analitzar, amb l'ajuda dels conceptes de la teoria lingüística i les aportacions de la lingüística aplicada quan correspongui, les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua catalana, la seva evolució al llarg de la història i la seva estructura actual.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Interpretar els factors polítics, socials i culturals que condicionen l'ús de la llengua catalana i la seva evolució al llarg de la història i en la societat multicultural actual.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar adequadament els coneixements adquirits per obtenir dades i utilitzar fonts documentals aplicables a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes.
  2. Aplicar adequadament i reflexivament els principis prescriptius de la llengua catalana estàndard oral i escrita.
  3. Construir un text escrit amb correcció gramatical i lèxica.
  4. Construir un text oral amb correcció gramatical i lèxica.
  5. Conèixer l'evolució històrica de l'ús de la llengua catalana.
  6. Conèixer les diferències lingüístiques entre les diverses varietats dialectals de la llengua.
  7. Dominar l'expressió oral i escrita en llengua catalana.
  8. Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
  9. Interpretar textos en profunditat i aportar arguments per fer-ne l’'anàlisi crítica
  10. Interpretar textos en profunditat i aportar arguments per fer-ne l’anàlisi crítica.
  11. Potenciar la capacitat de lectura, interpretació i anàlisi crítica de textos literaris i lingüístics
  12. Potenciar la capacitat de lectura, interpretació i anàlisi crítica de textos literaris i lingüístics.
  13. Ser capaç de situar els textos orals i escrits catalans en el temps i en l'espai.

Continguts

1. Introducció i conceptes bàsics.

2. Processos foneticofonològics.

3. Processos morfosintàctics.

 

Metodologia

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Tutories 7 0,28 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13
Tipus: Autònomes      
Lectura de bibliografia, estudi 140 5,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13

Avaluació

A l’inici de cada activitat d’avaluació, el professor o la professora informarà els estudiants del procediment i de la data de revisió de les qualificacions. La nota mínima per a aprovar l'assignatura és 5.

Si un estudiant ha estat avaluat de menys de 2/3 de l’assignatura, rebrà la consideració de “no avaluable”. Per optar a la recuperació cal complir dues condicions: (1) haver estat avaluat almenys de 2/3 de l’assignatura i (2) tenir una nota d’avaluació continuada compresa entre 3,5 i 4,9. La qualificació màxima de la recuperació és 5. La recuperació consistirà en un prova global sobre els continguts de l'assignatura.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes d’avaluació, la qualificació final d’aquesta assignatura serà zero.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment, s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Preguntes de resposta breu 30% 1 0,04 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13
Resolució d'exercicis pràctics 30% 1 0,04 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13
Tests 40% 1 0,04 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13

Bibliografia

Manuals de gramàtica històrica catalana:

Badia i Margarit, Antoni Maria (1951, trad. 1981 [19943]). Gramàtica històrica catalana. València:Tres i Quatre ("Biblioteca d’Estudis i Investigacions", 4).

Batlle, Mar, Joan Martí i Castell, Josep Moran i Joan Anton Rabella (2016). Gramàtica històrica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat ("Biblioteca Abat Oliba", 299).

Duarte i Montserrat, Carles i Àlex Alsina i Keith (1984). Gramàtica històrica del català, vol. 1 (I. Origen i formació, II. Fonologia). Barcelona: Curial (“Manuals”, 7).

Duarte i Montserrat, Carles i Àlex Alsina i Keith (1986a). Gramàtica històrica del català, vol. 2 (III. Morfologia flexiva). Barcelona: Curial (“Manuals”, 10).

Duarte i Montserrat, Carles i Àlex Alsina i Keith (1986b). Gramàtica històrica del català, vol. 3 (IV. Morfologia lèxica). Barcelona: Curial (“Manuals”, 11).

Fouché, Pierre (1924a). Phonétique historique du roussillonnais. Tolosa: Privat. [Reimpresa a Ginebra el 1980 per Slatkine Reprints].

Fouché, Pierre (1924b). Morphologie historique du roussillonnais. Tolosa: Privat. [Reimpresa a Ginebra el 1980 per Slatkine Reprints].

Griera, Antoni (1931). Gramàtica històrica del català antic. Barcelona: Institució Patxot.

Martí i Castell, Joan (1990). Gramàtica històrica. Problemes i mètodes. València: Universitat de València (“Biblioteca Lingüística Catalana”, 9).

Moll, Francesc de Borja (1952, trad. 1991, ed. corregida i anotada 2006). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València.

Recasens, Daniel (2017). Fonètica històrica del català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans ("Biblioteca Filològica", LXXX).

Manuals d’història de la llengua catalana:

Ferrando, Antoni i Miquel Nicolás (1993 [19972]). Panorama d’història de la llengua. València: Tàndem.

Nadal, Josep M. i Modest Prats (1982 [19965]). Història de la llengua catalana, vol. I. Dels inicis al segle XV. Barcelona: Edicions 62.

Nadal, Josep M. i Modest Prats (1996). Història de la llengua catalana, vol. II. El segle XV. Barcelona: Edicions 62.

Manuals de dialectologia catalana:

Colomina i Castanyer, Jordi (1999). Dialectologia catalana. Introducció i guia bibliogràfica. Alacant: Universitat d’Alacant.

Veny, Joan (1978 [199812]). Els parlars catalans (Síntesi de dialectologia). Palma de Mallorca: Moll ("Tomir", 38).

Veny, Joan i Mar Massanell (2015). Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans. Barcelona / Alacant / València: Universitat de Barcelona / Universitat d'Alacant / Universitat de València.

Diccionaris de la llengua catalana històrica i dialectal:

Alcover, Antoni Maria i Francesc de Borja Moll (1926-68, 1975-19772 [1993]). Diccionari català-valencià-balear [= DCVB], 10 vol. Palma de Mallorca: Moll.

Coromines, Joan (1980-2001 [1995-2001]). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana [= DECat], 10 vol. Barcelona: Curial / La Caixa.

Altres obres de consulta:

Coromines, Joan (19894). Lleures i converses d’un filòleg. Barcelona: Club Editor.

Martines, Josep i Manuel Pérez Saldanya (coord.) (2005). “Monogràfic sobre sintaxi històrica”, Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 38 (Primavera, 2005), p. 93-301. Accessible a: https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/issue/view/374

Moran i Ocerinjauregui, Josep i Joan Anton Rabella i Ribas (2001). Primers textos de la llengua catalana. Barcelona: Proa (“Clàssics Catalans”, 1).

Pérez Saldanya, Manuel (1998). Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica. València: Universitat de València.

Rasico, Philip D. (1982). Estudis sobre la fonologia del català preliterari. Barcelona: Curial; Publicacions de l’Abadia de Montserrat.