Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500247 Llengua i literatura catalanes | OB | 2 | 2 |
2501801 Estudis de Català i Espanyol | OB | 2 | 1 |
2501902 Estudis d'Anglès i Català | OB | 2 | 1 |
Cap.
Aprofundir en l'estudi de les bases i el contingut del corpus normatiu de la llengua catalana i en la seva aplicació.
1. Bases sociolingüístiques i geolingüístiques de la normativa
2. Aspectes controvertits de fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic normatius
3. Eines per a l'aplicació de la normativa (webs terminològiques, gramàtiques, diccionaris, llibres d'estil, etc.)
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques, seminaris de discussió de textos, correcció d'exercicis | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Tipus: Supervisades | |||
Elaboració d'exercicis i treballs tutoritzats | 25,5 | 1,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de bibliografia, estudi | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
A l’inici de cada activitat d’avaluació, el professor o la professora informarà els estudiants del procediment i de la data de revisió de les qualificacions. La nota mínima per a aprovar l'assignatura és 5.
Si un estudiant ha estat avaluat de menys de 2/3 de l’assignatura, rebrà la consideració de “no avaluable”. Per optar a la recuperació cal complir dues condicions: (1) haver estat avaluat almenys de 2/3 de l’assignatura i (2) tenir una nota d’avaluació continuada compresa entre 3,5 i 4,9. La qualificació màxima de la recuperació és 5. La recuperació consistirà en un prova global sobre els continguts de l'assignatura.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes d’avaluació, la qualificació final d’aquesta assignatura serà zero.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment, s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Lliurament de treballs | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Presentacions i participació activa a classe | 10% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Proves teòriques | 50% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Casals, Daniel i Neus Nogué (ed.) (2016). Cent anys de Normes ortogràfiques. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Fabra, Pompeu (1918 [19337, [1995f]). Gramàtica catalana. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000044%5C00000005.pdf
Fabra, Pompeu (1932). Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Catalònia.
Fabra, Pompeu (1956). Gramàtica catalana. Barcelona: Teide.
Generalitat de Catalunya (2003 [20092]). Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya / Institut d’Estudis Catalans. Accessible a: http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/documentacio/territori-i-urbanisme/cartografia/nomenclator_oficial_de_toponimia_de_catalunya/
Ginebra i Serrabou, Jordi (2017). La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Guia pràctica. Tarragona: Publicacions URV. Accessible a: http://llibres.urv.cat/index.php/purv/catalog/download/274/309/683-1?inline=1
Institut d’Estudis Catalans (1913). Normes ortogràfiques. Barcelona. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000190%5C00000050.pdf
Institut d’Estudis Catalans (1990a [19993]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000039/00000072.pdf
Institut d’Estudis Catalans (1990b). Documents de la Secció Filològica, I. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=&subModuleName=&idCatalogacio=373
Institut d’Estudis Catalans (1992a [19993]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia.Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000062/00000073.pdf
Institut d’Estudis Catalans (1992b [19963]). Documents de la Secció Filològica, II. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=&subModuleName=&idCatalogacio=376
Institut d’Estudis Catalans (1995). Diccionari de la llengua catalana [= DIEC]. Barcelona / Palma de Mallorca / València: Edicions 3 i 4 / Edicions 62 / Editorial Moll / Enciclopèdia Catalana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Institut d’Estudis Catalans (1996). Documents de la Secció Filològica, III. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=&subModuleName=&idCatalogacio=377
Institut d’Estudis Catalans (1997). Documents normatius 1962-1996: amb les novetats del diccionari. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=&subModuleName=&idCatalogacio=380
Institut d’Estudis Catalans(1999). Aplicació al català dels principis de transcripció de l’Associació Fonètica Internacional. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000042/00000071.pdf
Institut d’Estudis Catalans (2003a). El català de l’Alguer: un model d’àmbit restringit. Barcelona: IEC. Accessible a: http://www.iec.cat/butlleti/pdf/103_butlleti_model.pdf
Institut d’Estudis Catalans (2003b). Documents de la Secció Filològica, IV. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=&subModuleName=&idCatalogacio=378
Institut d’Estudis Catalans (2007). Diccionari de la llengua catalana [= DIEC2], 2a ed. Barcelona: Edicions 62 / Enciclopèdia Catalana. Accessible a: http://dlc.iec.cat/
Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana [= GIEC]. Barcelona: IEC.
Institut d’Estudis Catalans (2017). Ortografia catalana. Barcelona: IEC. Accessible a: https://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf
Institut d’Estudis Catalans (2018a). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://estandard-oral.llocs.iec.cat/
Institut d'Estudis Catalans (2018b). Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://geiec.iec.cat/
Institut d'Estudis Catalans (2018c). Documents de la Secció Filològica, V. Barcelona: IEC. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=coleccions_bibliografiques&subModuleName=&idCatalogacio=30168
Institut d'Estudis Catalans (2019). Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [GBU]. Barcelona: IEC.
Institut de la Llengua Catalana (1917). Diccionari ortogràfic: precedit d’una exposició de l’ortografia catalana segons el sistema de l’I. d’E. C. / redactat sota la direcció de P. Fabra. Barcelona: IEC. Parcialment accessible a:
Mestres, Josep M., Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité (1995). Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos [= MeCOF]. Barcelona: Eumo / Universitat de Barcelona / Universitat Pompeu Fabra / Associació de Mestres Rosa Sensat.
Nogué, Neus (2018). La nova normativa a la butxaca. L'Ortografia catalana i la Gramàtica de la llengua catalana: principals novetats. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Pitarch i Almela, Vicent (2013). Les Normes de Castelló als cent anys de les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans. Benassal: Fundació Carles Salvador; Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Salvador, Carles (1933). Vocabulari ortogràfic valencià. Precedit d’una Declaració i Normes ortogràfiques. València: l’Estel. Accessible a: http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/3187
Segarra, Mila (1985). Història de l'ortografia catalana. Barcelona: Empúries.
Segarra, Mila (1985 [19872]). Història de la normativa catalana.Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Solà, Joan, Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (dir.) (2002 [2008]). Gramàtica del català contemporani, 3 vol. Barcelona: Empúries.
Llocs web d'interès:
ésAdir, Llibre d’estil de la CCMA / Portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. http://esadir.cat/
Optimot, Consultes lingüístiques. https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html
Termcat, Centre de Terminologia. https://www.termcat.cat/ca