Logo UAB
2020/2021

Fonaments lingüístics de la normativa

Codi: 100677 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500247 Llengua i literatura catalanes OB 2 2
2501801 Estudis de Català i Espanyol OB 2 1
2501902 Estudis d'Anglès i Català OB 2 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Mar Massanell Messalles
Correu electrònic:
Mar.Massanell@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Daniel Casals Martorell

Prerequisits

Cap.

Objectius

Aprofundir en l'estudi de les bases i el contingut del corpus normatiu de la llengua catalana i en la seva aplicació.

Competències

    Llengua i literatura catalanes
  • Conèixer i saber interpretar la justificació filològica, teòrica i històrica de la normativa lingüística vigent.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Estudis de Català i Espanyol
  • Conèixer i saber interpretar la justificació filològica, teòrica i històrica de la normativa lingüística vigent.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Estudis d'Anglès i Català
  • Conèixer i saber interpretar la justificació filològica, teòrica i històrica de la normativa lingüística vigent.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar les propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua actual que més problemàtica susciten.
  2. Aplicar adequadament els coneixements adquirits per obtenir dades i utilitzar fonts documentals aplicables a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes.
  3. Aplicar adequadament i reflexivament els principis prescriptius de la llengua catalana estàndard oral i escrita.
  4. Construir textos normativament correctes
  5. Construir textos normativament correctes.
  6. Conèixer els principis de correcció que requereix la llengua estàndard i els diferents registres i varietats.
  7. Conèixer els recursos en diversos suports que faciliten l'aplicació de la normativa vigent.
  8. Dominar l'expressió oral i escrita en llengua catalana.
  9. Explicar les normes ortogràfiques.
  10. Interpretar la informació normativa localitzada als webs d'institucions normatives a Internet.
  11. Interpretar la problemàtica i les condicions de l'ús correcte sancionat de la llengua catalana en la societat multicultural actual i al llarg de la història.
  12. Redactar correctament un text no normatiu prèviament analitzat.
  13. Treballar autònomament en l'estudi sincrònic i diacrònic de la llengua i la literatura catalanes.

Continguts

1. Bases sociolingüístiques i geolingüístiques de la normativa

2. Aspectes controvertits de fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic normatius

3. Eines per a l'aplicació de la normativa (webs terminològiques, gramàtiques, diccionaris, llibres d'estil, etc.)

Metodologia

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques, seminaris de discussió de textos, correcció d'exercicis 45 1,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13
Tipus: Supervisades      
Elaboració d'exercicis i treballs tutoritzats 25,5 1,02 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13
Tipus: Autònomes      
Lectura de bibliografia, estudi 75 3 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13

Avaluació

A l’inici de cada activitat d’avaluació, el professor o la professora informarà els estudiants del procediment i de la data de revisió de les qualificacions. La nota mínima per a aprovar l'assignatura és 5.

Si un estudiant ha estat avaluat de menys de 2/3 de l’assignatura, rebrà la consideració de “no avaluable”. Per optar a la recuperació cal complir dues condicions: (1) haver estat avaluat almenys de 2/3 de l’assignatura i (2) tenir una nota d’avaluació continuada compresa entre 3,5 i 4,9. La qualificació màxima de la recuperació és 5. La recuperació consistirà en un prova global sobre els continguts de l'assignatura.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes d’avaluació, la qualificació final d’aquesta assignatura serà zero.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment, s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Lliurament de treballs 40% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13
Presentacions i participació activa a classe 10% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13
Proves teòriques 50% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13

Bibliografia

Casals, Daniel i Neus Nogué (ed.) (2016). Cent anys de Normes ortogràfiques. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Fabra, Pompeu (1918 [19337, [1995f]). Gramàtica catalana. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000044%5C00000005.pdf

Fabra, Pompeu (1932). Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Catalònia.

Fabra, Pompeu (1956). Gramàtica catalana. Barcelona: Teide.

Generalitat de Catalunya (2003 [20092]). Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya / Institut d’Estudis Catalans. Accessible a: http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/documentacio/territori-i-urbanisme/cartografia/nomenclator_oficial_de_toponimia_de_catalunya/

Ginebra i Serrabou, Jordi (2017). La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Guia pràctica. Tarragona: Publicacions URV. Accessible a: http://llibres.urv.cat/index.php/purv/catalog/download/274/309/683-1?inline=1

Institut d’Estudis Catalans (1913). Normes ortogràfiques. Barcelona. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000190%5C00000050.pdf

Institut d’Estudis Catalans (1990a [19993]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000039/00000072.pdf

Institut d’Estudis Catalans (1990b). Documents de la Secció Filològica, I. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=&subModuleName=&idCatalogacio=373

Institut d’Estudis Catalans (1992a [19993]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia.Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000062/00000073.pdf

Institut d’Estudis Catalans (1992b [19963]). Documents de la Secció Filològica, II. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=&subModuleName=&idCatalogacio=376

Institut d’Estudis Catalans (1995). Diccionari de la llengua catalana [= DIEC]. Barcelona / Palma de Mallorca / València: Edicions 3 i 4 / Edicions 62 / Editorial Moll / Enciclopèdia Catalana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Institut d’Estudis Catalans (1996). Documents de la Secció Filològica, III. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=&subModuleName=&idCatalogacio=377

Institut d’Estudis Catalans (1997). Documents normatius 1962-1996: amb les novetats del diccionari. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=&subModuleName=&idCatalogacio=380

Institut d’Estudis Catalans(1999). Aplicació al català dels principis de transcripció de l’Associació Fonètica Internacional. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000042/00000071.pdf

Institut d’Estudis Catalans (2003a). El català de l’Alguer: un model d’àmbit restringit. Barcelona: IEC. Accessible a: http://www.iec.cat/butlleti/pdf/103_butlleti_model.pdf

Institut d’Estudis Catalans (2003b). Documents de la Secció Filològica, IV. Barcelona: IEC. Accessible a: http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=&subModuleName=&idCatalogacio=378

Institut d’Estudis Catalans (2007). Diccionari de la llengua catalana [= DIEC2], 2a ed. Barcelona: Edicions 62 / Enciclopèdia Catalana. Accessible a: http://dlc.iec.cat/

Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana [= GIEC]. Barcelona: IEC.

Institut d’Estudis Catalans (2017). Ortografia catalana. Barcelona: IEC. Accessible a: https://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf

Institut d’Estudis Catalans (2018a). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://estandard-oral.llocs.iec.cat/

Institut d'Estudis Catalans (2018b). Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Accessible a: https://geiec.iec.cat/

Institut d'Estudis Catalans (2018c). Documents de la Secció Filològica, V. Barcelona: IEC. Accessible a: https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=coleccions_bibliografiques&subModuleName=&idCatalogacio=30168

Institut d'Estudis Catalans (2019). Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [GBU]. Barcelona: IEC.

Institut de la Llengua Catalana (1917). Diccionari ortogràfic: precedit d’una exposició de l’ortografia catalana segons el sistema de l’I. d’E. C. / redactat sota la direcció de P. Fabra. Barcelona: IEC. Parcialment accessible a:

http://normesortografiques.espais.iec.cat/files/2013/01/IEC1917NormesOrto-delDiccionariOrtografic.pdf

Mestres, Josep M., Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité (1995). Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos [= MeCOF]. Barcelona: Eumo / Universitat de Barcelona / Universitat Pompeu Fabra / Associació de Mestres Rosa Sensat.

Nogué, Neus (2018). La nova normativa a la butxaca. L'Ortografia catalana i la Gramàtica de la llengua catalana: principals novetats. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Pitarch i Almela, Vicent (2013). Les Normes de Castelló als cent anys de les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans. Benassal: Fundació Carles Salvador; Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Salvador, Carles (1933). Vocabulari ortogràfic valencià. Precedit d’una Declaració i Normes ortogràfiques. València: l’Estel. Accessible a: http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/3187

Segarra, Mila (1985). Història de l'ortografia catalana. Barcelona: Empúries.

Segarra, Mila (1985 [19872]). Història de la normativa catalana.Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Solà, Joan, Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (dir.) (2002 [2008]). Gramàtica del català contemporani, 3 vol. Barcelona: Empúries.

Llocs web d'interès:

ésAdir, Llibre d’estil de la CCMA / Portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. http://esadir.cat/

Optimot, Consultes lingüístiques. https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html

Termcat, Centre de Terminologia. https://www.termcat.cat/ca