Logo UAB
2020/2021

Notació musical II

Codi: 100653 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500240 Musicologia OB 3 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Francesc Xavier Alern Vazquez
Correu electrònic:
FrancescXavier.Alern@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

Coneixements musicals mínims equivalents al Grau Mitjà de Conservatori. Edició de partitures amb aplicacions professionals (preferentment Finale o Sibelius).

És molt recomanable haver cursat prèviament Notació musical I. 

Objectius

L’assignatura té el propòsit de proporcionar als estudiants els coneixements teòrics i pràctics necessaris per a la lectura, transcripció i interpretació dels diferents sistemes de notació musical dels segles XV i XVI. Aquesta assignatura complementa Notació musical I i té la seva continuació lògica en l'assignatura optativa Notació musical del Barroc.

Competències

  • Conèixer i comprendre l'evolució històrica de la música i les seves característiques tècniques, estilístiques, estètiques i interpretatives des d'una perspectiva diacrònica.
  • Demostrar un nivell suficient de coneixement del llenguatge i la teoria musicals històrics i actuals, incloent-hi els rudiments de l'harmonia i el contrapunt, per abordar amb propietat l'estudi de les composicions.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Vincular els coneixements adquirits amb la praxi musical, col·laborant amb els intèrprets a través de l'anàlisi i la contextualització dels diferents repertoris, tant els relacionats amb la música històrica com amb les diverses manifestacions de la música contemporània.

Resultats d'aprenentatge

  1. Adquirir facilitat en la lectura a vista, amb finalitats musicals pràctiques.
  2. Aplicar en la praxi musical els diferents models de notació musical.
  3. Comunicar per escrit, amb correcció, precisió i claredat argumentals i terminològiques, els coneixements adquirits, tant en l'àmbit de l'especialització com de la divulgació musicals.
  4. Dialogar amb els intèrprets musicals sobre la teoria i la praxi musical.
  5. Distingir històricament els diferents sistemes de notació musical.
  6. Familiaritzar-se amb les edicions de música antiga.
  7. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
  8. Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
  9. Identificar els principals sistemes d'escriptura de la música occidental, vocals i instrumentals (segles X-XVII).
  10. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  11. Implementar l'elaboració de projectes de contingut musicològic, amb la realització d'un pla de treball i una metodologia adequats a l'objecte i el temps d'estudi.
  12. Integrar els coneixements adquirits en l'elaboració de textos sintètics i expositius adequats a l'àmbit comunicatiu acadèmic i d'especialització.
  13. Redactar projectes crítics de contingut musicològic, ordenats i planificats de manera eficient.
  14. Transcriure els principals sistemes d'escriptura de la música occidental segons les convencions de la notació i l’edició modernes.
  15. Utilitzar amb propietat el vocabulari relatiu a la paleografia musical.

Continguts

 Tema 1: Criteris editorials generals per a la transcripció i edició de música del Renaixement. 

Tema 2: Notació mesurada blanca dels segles XV i XVI. 

Tema 3: Tabulatures instrumentals (I): Instruments de corda pinçada i fregada.

Tema 4: Tabulatures instrumentals (II): Instruments de tecla.

Metodologia

Els blocs temàtics es desenvoluparan a partir de classes teòriques i pràctiques on es transcriurà a notació musical contemporània els fragments i peces musicals proposades al Campus Virtual de l'assignatura.

L'alumnat haurà de resoldre satisfactòriament l'exercici de transcripció que s'encarregui com a deures del curs. L'exercici es realitzarà seguint els estàndards d'edició de música històrica, s'editarà amb aplicacions professionals (Finale o Sibelius, preferentment), i es lliurarà en format paper dins els terminis establerts.

Notació musical II requereix una dedicació no inferior a tres hores dos dies a la setmana, així com el maneig de la bibliografia bàsica recomanada . Si bé no és olbigatòria, sí que és altament recomanable l'adquisició del manual de Willi Apel The Notation of Polyphonic Music 900-1600, Cambridge: The Mediaeval Academy of America, 1961 (5a ed.). (Traducció francesa: La Notation de la musique polyphonique, Sprimont: Mardaga, 1998) com a suport a la docència de l'assignatura.

En cas de confinament s’adequarà la docència a la semipresencialitat o a la virtualitat. L’exercici de curs s’haurà de lliurar de forma electrònica.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Estudi de la matèria de l'assignatura 25,5 1,02
Sessions presencials 37,5 1,5 1, 2, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 14, 15
Tipus: Autònomes      
Lectura de la bibliografia recomanada 20 0,8
Realització dels exercicis de transcripció 40 1,6 3, 5, 7, 9, 14, 15

Avaluació

Es proposa un sistema d’avaluació continuada que consistirà en la valoració ponderada de les següents activitats formatives: 

  • L'assistència i participació activa a classe (15% de la nota final). 

  • La realització de l'exercici de curs (15% de la nota final). 

  • Dos exàmens parcials (35% de la nota final cadascun). 

 

Aclariments a l’avaluació

  •  Per poder calcular la nota final de l'assignatura s'haurà d'aprovar els dos exàmens parcials independentment. Els exàmens parcials suspesos s’hauran de reavaluar a l’examen de recuperació. En cas de confinament total els exàmens parcials faran nota mitjana. En aquest supòsit, si la nota mitjana dels dos parcials és igual o superior a cinc (5) no caldrà recuperar els continguts suspesos. Si la nota mitjana dels exàmens parcials és inferior a cinc en primera convocatòria caldrà reavaluar els continguts suspesos a l’examen de recuperació. Encara en cas de confinament, si el professor responsable de l’assignatura ho requereix, s’haurà de procedir a la justificació per videoconferència de la realització dels exàmens o de l’activitat de curs. En cas que no es pugui o vulgui justificar aquests exercicis, es suspendran amb una qualificació de zero (0) independentment de la nota assolida en primera instància.
  • En cap cas es podrà aprovar l’assignatura amb el global dels exàmens suspès. Si s’obté una qualificació final superior a cinc (5) gràcies a l’exercici de curs i/o a la participació a classe, sent la nota mitjana dels exàmens inferior a aquesta xifra, es suspendrà l’assignatura amb un quatre (4). En resum, es pot aprovar l’assignatura amb les activitats de classe suspeses, però no amb el global dels exàmens suspès.
  • Si es suspèn la nota final provisional per la qualificació de l’exercici de curs caldrà recuperar aquesta activitat, o els seus continguts, a l’examen de recuperació. La participació a classe no és recuperable.
  • No s'acceptaran treballs extraordinaris pel suspens o no lliurament de l’activitat de curs i/o dels exàmens parcials en el temps i la forma establerts.
  • Per poder optar a recuperació s'haurà d'haver realitzat els dos exàmens parcials i obtenir  una nota mitjana mínima de tres i mig (3.5).
  • A l'examen de recuperació s’avaluaran únicament els continguts suspesos i es podrà assolir una qualificació màxima de sis (6).
  • En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb zero (0) aquest acte d’avaluació amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
  • El dia i l’hora de la revisió dels exàmens seran comunicats a través del Campus Virtual. En cas de confinament total s’establirà un procediment de revisió dels exàmens a través de videoconferència a tots els estudiants que la sol·licitin.
  • La no assistència o participació a classe, encara quesigui justificada, comportarà la pèrdua del 15% de la nota final.
  • No es realitzaran exàmens individuals fora del dia i l'hora assignatsper al conjunt del grup-classe, llevat de casos de força major justificats documentalment.
  • Serà considerat «no avaluable» l'alumnat que no hagi realitzat cap activitat avaluable.

 

Altres aclariments

  • En cas de confinament total o parcial s’establirà un horari de despatx per videoconferència.
  • No es contestarancorreus electrònics mal escrits, on es pregunti per qüestions òbvies o que estiguin correctament explicades a la Guia docent i/o al Resum de la guia docent.
  • Als exàmens l’alumnat només podrà disposar del material imprescindible per a escriure. Apunts, llibres o telèfons mòbils hauran de ser desats dins les motxilles i no hi podrà haver res als calaixos de l’aula. En cas contrari es suspendrà l’examen amb un zero (0).
  • En cas de detecció de còpia en un examen es suspendrà el mateix amb un zero (0) i es perdrà el dret a recuperació.

 

 

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència, participació activa i exercici del curs 30% 24 0,96 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Primer examen parcial 35% 1,5 0,06 3, 5, 7, 9, 12, 14, 15
Segon examen parcial 35% 1,5 0,06 3, 5, 7, 9, 12, 14, 15

Bibliografia

Fonts secundàries

Bibliografia general

  • APEL, Willi, The Notation of Polyphonic Music 900-1600, Cambridge (Mass): The Mediaeval Academy of America, 1961 (5a ed.). (Traducció francesa: La Notation de la musique polyphonique, Sprimont: Mardaga, 1998).
  • APEL, Willi, French Secular Music of the Late Fourteenth Century, (Cambridge, 1950).
  • BENT, Margaret, "Notation: 3. Polyphonic mensural notation, c1200 - 1500", Oxford Music Online. Grove Music Online.
  • BUSSE BERGER, Anna Maria,  Mensuration and Proportion Signs. Origins and Evolution, Oxford: Clarendon Press, 1993.
  • CALDWEL, John, Editing Early Music, Oxford: Oxford University Press, 1985 (2a ed. 1995).
  • CHEW, Geoffrey, "Notation: 4. Mensural notation from1500", Oxford Music Online. Grove Music Online.
  • CHEW, Geoffrey, "Notation: 5. Alphabetical , numerical and solmitation notations", Oxford Music Online. Grove Music Online.
  • DEFORD, Ruth I., Tactus, Mensuration, and Rhythm in Renaissance Music, Cambridge UP, 2015.
  • HOULE, George, Meter in Music, 1600 - 1800: Performance, Perception and Notation, Indiana UP, 1987.
  • JACOBS, Charles, Tempo Notation in Renaissance Spain, NY: Institute of Mediaeval Music, 1964.
  • QUEROL, Miquel, Transcripción e interpretación de la polifonía española de los siglos XV y XVI, Comisaría nacional de la música, 1975.
  • VENDRIX, Philippe, "La notation à la Renaissance", a Histoire de la notation du Moyen Âge à la Renaissance, Minerve, 2003.

Catàlegs

  • Brown, Howard Mayer, Instrumental Music Printed Before 1600: a Bibliography, Cambridge: Harvard University Press, 1965.
  • Fallows, David (ed.), A Catalogue of Polyphonic Songs, 1415-1480. Oxford: Clarendon, 1998.

 

Fonts primàries

Tractats musicals dels segles XV i XVI

  •  Aaron, Pietro, Toscanello in musica, Venècia: Bernardino de Vitali, 1531. 
  • Bermudo, Juan, Comiença el libro llamado declaración de instrumentos musicales, Osuna, Juan de León, 1555.
  • Cerone, Pietro, El Melopeo y maestro, Nàpols: Iuan Bautista Gargano i Lucrecio Nucci, 1613.
  • Duran, Domingo Marcos, Sumula de canto de organo contrapunto y composición vocal, práctica y especulativa, Salamanca: 1504.
  • Espinosa, Juan de, Tractado de principios de musica practicay teorica sin dejar ninguna cosa atras, Toledo: 1520.
  • Gaffurio, Franchino (Franchinus Gaffurius), Practica musice Franchini Gafori Laudensis, Milà: Ioannes Petrus de Lomatio, 1496.
  • Martínez de Bizcargui, Gonzalo: Arte de canto llano y contrapunto y canto de organo con proporciones y modos. Burgos: Fadrique Aleman, 1511.
  • Montanos, Francisco de, Arte de musica theorica y pratica, Valladolid: Diego Fernández, 1592.
  • Tinctoris, Johannes, Liber de Arte Contrapuncti, Nàpols: 1477. Trad. Anglesa: The Art of Counterpoint (A. Seay ed.) (MSD 5, 1961). Trad. Italiana: D’Agostino, Gianluca, Johannes Tinctoris. Proportionale Musices. Liber de Arte Contrapuncti, Florència: Edizioni del Galluzzo per la Fondazione Ezio Franceschini, 2008. 
  • Zarlino, Gioseffo, Le Istitutione Harmoniche, Venècia: Antonio Gardano, 1558.

Cançoners

  • Cancionero musical de la Colombina MS 7-I-28 (CMC) (ca. 1470).
  • Cancionero musical de Palacio MS II - 1335 (CMP) (finals del segle XV - principis del XVI).
  • Cançoner de Barcelona M454 (ca. 1530).
  • Cançoner d'Uppsala o del Duc de Calàbria (Venècia, 1556).
  • Dijon Chansonnier (ca. 1470).
  • Laborde Chansonnier (s. XV).
  • Mellon Chansonnier M91 (ca. 1470).
  • Medici Chansonnier (1492-94)
  • Nivelle de la Chaussée Chansonnier (s. XV).
  • Pixérécourt Chansonnier (2a 1/2 del segle XV).
  • Orfeó Català, Ms 5 (1490 - 1510).
  • Oxford Manuscript (Gb - Ob MS Canon, Misc. 213) (principis del s. XV).
  • Wolfenbüttel Chansonnier (1470 - 71).

Música instrumental

  •  Amat, Joan Carles, Guitarra española y vándola en dos maneras de Guitarra, Castellana i Cathalana, Girona: Joseph Bró (ca. 1761, reimpressió). (Ed. Facs. Monica Hall, Monaco: Chanterelle, 1980).
  • Anònim, Buxheimer Orgelbuch (1450-60).
  • Cabeçon, Antonio de, Obras de musica para tecla, arpa y vihuela, Madrid: Francisco Sánchez, 1578.
  • De Baena, Gonzalo, Arte novamente inventada pera aprender a tâger, Lisboa: German Galhard, 1540.
  • Dou[w]land, Robert, Varietie of lute lessons, Londres, 1610.
  • Fuenllana, Miguel de, Orphenica lyra, Sevilla: Martín de Montesdoca, 1554.
  • Ganassi dal Fontego, Silvestro, Regula Rubertina, Venècia, 1542.
  • Milan, Luys [Lluís del Milà], Libro de Musica de vihuela de mano.Intitulado El Maestro, València: Francisco Díaz Romano, 1535-36.
  • Narváez, Luys de, Los seys libros del Delphin de música de cifra para tañer vihuela, Valladolid:Diego Hernández de Córdoba, 1538.
  • Schlick, Arnolt, Tabulaturen etlicher lobgesang und lidlein uff die orgeln un lauten, Mainz, 1512.
  • Spinacino, Francesco, Intabolatura di lauto (2 llibres), Ottaviano Petrucci, Venècia, 1507.
  • Valderrábano, Enríquez de, Libro de música de vihuela intitulado Silva de Sirenas, Valladolid: Francisco Fernández de Córdoba, 1547.
  • Venegas de Henestrosa, Luys, Libro de cifra nueva para tecla, harpa y vihuela, Alcalá d'Henares: Joan de Brocar, 1557.