Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500240 Musicologia | OB | 3 | 2 |
S’ha d’haver cursat prèviament l’assignatura “Músiques i Cultures”. Són necessaris els coneixements bàsics impartits a “Llenguatge musical I” i “Llenguatge musical II”.
Presentació de les principals línies de recerca en etnomusicologia amb especial atenció al seu desenvolupament en els darrers quaranta anys.
Estudi dels principals conceptes teòrics i metodològics de recerca en la disciplina.
Preparació per al treball de camp.
L’etnomusicologia com a camp d’estudi. Repàs de continguts de l'assignatura "Músiques i cultures".
La música com a fet social i cultural.
Models analitics: Els tres estadis de Josep Martí i el triangle de Alan Merriam.
El treball de camp. Plantejaments generals i aplicacions per al treball en curs.
Mantle Hood i el concepte de bi-musicalitat.
Estructura sonora i estructura social.
Tecnologia aplicada a la recerca en etnomusicologia (I): breu perspectiva històrica.
Tecnologia aplicada a la recerca en etnomusicologia (II): discussió de models i aplicacions pràctiques.
Presentació de les recerques fetes a l'assignatura.
LECTURES:
Helen Meyers: “Etnomusicología”.
Mantle Hood: “Transcripción y notación”.
Alan Merriam: "The Anthropology of Music".
Tim Rice: “Hacia la remodelación de la etnomusicología”.
Charles Keil: “Las discrepancias participatorias y el poder de la música”.
Ruth Finnegan “Senderos en la vida urbana”.
Simon Frith: “Hacia una estética de la música popular”.
L'assignatura té un caràcter teòric però pretén dotar a l'estudiant de les eines necessàries per abordar el treball de camp en l'àmbit de l'etnomusicologia. Així, s'alternaran sessions expositives de formació general teòrica amb d'altres on es discutirà l'aplicabilitat d'aquests paradigmes teòrics.
Sessions expositives: conceptualització i síntesi de cadascun dels temes d'estudi. L'objectiu és mostrar les diferents orientacions contemporànies de l'etnomusicologia i quins són els mitjans de recerca més idonis per a cada problemàtica. Poden fer-se tant a l'aula com telemàticament.
Sessions pràctiques, estructurades a partir de l'anàlisi crítica de textos a l'aula, combinant format de grup reduït, i posada en comú de síntesi. Poden fer-se tant a l'aula com telemàticament.
Treball monogràfic d'observació d'una situació musical i aplicació d'un model analític propi de la disciplina. Aquest treball posarà en pràctica els coneixements teòrics i pràctics adquirits a l'aula a través del treball autònom de l'alumne.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe expositiva | 30 | 1,2 | 1, 7, 8, 9, 11, 16 |
Seminaris de debat sobre lectures | 15 | 0,6 | 6, 7, 13, 15 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 7 | 0,28 | 6, 14 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca d'informació | 15 | 0,6 | 4, 14, 15, 17 |
Estudi i lectura de continguts | 30 | 1,2 | 4, 6, 14, 15, 17 |
L'avaluació de l'assignatura es basarà en:
1. Una prova escrita que tindrà com a objectiu mostrar l’assimilació dels conceptes teòrics bàsics adquirits mitjançant les classes expositives. Tindrà un pes d’un 50% del total de l’assignatura. Serà obligatori per al còmput global de la nota haver superat aquesta prova amb més d’un 5 sobre 10.
2. Realització del treball monogràfic basat en l’observació d’una activitat musical, a partir del treball autònom de l’alumne. En aquest percentatge s’inclourà l’assistència a les activitats supervisades en forma de tutoria durant el transcurs del semestre, enfocada fonamentalment a l’orientació, guia i resolució de dubtes que puguin sorgir als alumnes tant del treball com de la resta de continguts de la matèria. Serà obligatori per al còmput global de la nota obtenir una qualificació mínima d'un 5 sobre 10 en el treball monogràfic.
Es considerarà "no avaluable" aquell alumne que no presenti el treball dins del calendari establert. Es preveu una reavaluació per a aquells alumnes que no arribin al mínim de qualificació. En cap cas es considerarà la nota de la prova de teoria si no s’ha presentat el treball monogràfic.
La prova podrà ser revisada en una data i lloc publicitats pel professor al Campus Virtual.
Es farà una avaluació inicial que no computarà en cap cas en la nota final de l’assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Debat a classe i participació en exercicis col·lectius | 10% | 1 | 0,04 | 13 |
Prova de continguts teòrics | 45% | 1 | 0,04 | 5, 6, 15 |
Treball de camp | 45% | 51 | 2,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
BIBLIOGRAFIA DE LECTURA OBLIGADA
Finnegan, Ruth: “Senderos en la vida urbana”, a Las culturas musicales. Madrid, Trotta.
Frith, Simon: “Hacia una estética de la música popular”, a Las culturas musicales. Madrid, Trotta.
Keil, Charles: “Las discrepancias participatorias y el poder de la música”, dins Las culturas musicales. Madrid, Trotta.
Martí, Josep (2000): Más allá del arte. La música como generadora de realidades sociales, Sant Cugat del Vallès, Deriva editorial.Capítols I i II.
Merriam, Alan (1964): The Anthropology of Music. Evaston (Illinois), Northwestern University Press. Cap II. Meyers, Helen P.:
“Etnomusicología”, a Las culturas musicales. Lecturas de etnomusicología, Madrid, Trotta.
Nettl, Bruno: “Últimas tendencias en etnomusicología”, a Las culturas musicales. Lecturas de etnomusicología, Madrid, Trotta.
Rice, Timothy (1987): “Toward the Remodeling of Ethnomusicology” (amb la trad. castellana “Hacia la remodelación de la etnomusicología”, a Las culturas musicales. Madrid, Trotta.
Small, Christopher (1980): Música. Sociedad. Educación. Madrid, Alianza editorial. Capítols I i II.
BIBLIOGRAFIA DE LECTURA COMPLEMENTÀRIA
Blacking, John (1994): Fins a quin punt l’home és músic?, Vic, Eumo Editorial.
Bucciarelli, M. i Joncus, B. (ed) (2007). Music as social and cultural practice. New York: The Boodle Press.
Cámara de Landa, Enrique (2003): Etnomusicología, Madrid: ICCM.
Chiantore, Luca; Domínguez, Áurea; Martínez, Silvia (2016): Escribir sobre música. Valencia: Musikeon Books.
Cook, Nicholas (2001): De Madonna al canto gregoriano. Madrid: Alianza.
Hornbostel, Erich M. von: “Los problemas de la musicología comparada”, a Las culturas musicales. Lecturas de etnomusicología, Madrid, Trotta.
Frith, Simon (1986): Performing Rites. On the value of popular music. Harvard University Press.
Frith, Simon & Goodwind, Andrew. (1990): On record. Londres: Pantheon Books.
Martí, Josep, (1996): “Música y Etnicidad: una introducción a la problemática” dins Trans – Transcultural Music Review, 2:
http://www.sibetrans.com/trans/a283/musica-y-etnicidad-una-introduccion-a-la-problematica
______________2000): Más allá del arte. La música como generadora de realidades sociales, Sant Cugat del Vallès, Deriva editorial.
Nettl, Bruno, 1996, Música folklórica y tradicional de los continentes occidentales, Madrid, Alianza editorial. (per a referència de les àrees culturals en música).
Middleton, Richard (1990): Studing popular music. Filadelphia: Open University Press.
______________ (2000): Reading pop. New York: Oxford University Press.
Negus, Keith (1996): Popular music in theory, Cambridge: Polity Press.
Pelinski, Ramón (2000): Invitación a la etnomusicología. Quince fragmentos y un tango. Madrid, Akal.
Vila, Pablo, 1996, “Identidades narrativas y música. Una primera propuesta teórica para entender sus relaciones” dins Trans - TransculturalMusic Review, 2:
<ahref="http://www.sibetrans.com/trans/a288/identidades-narrativas-y-musica-una-primera-propuesta-para-entender-sus-relaciones">http://www.sibetrans.com/trans/a288/identidades-narrativas-y-musica-una-primera-propuesta-para-entender-sus-relaciones