Logo UAB
2020/2021

Gramàtica històrica de l'espanyol

Codi: 100597 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500248 Llengua i Literatura Espanyoles OB 2 2
2501801 Estudis de Català i Espanyol OT 3 0
2501801 Estudis de Català i Espanyol OT 4 0
2501910 Estudis d'Anglès i Espanyol OT 3 0
2501910 Estudis d'Anglès i Espanyol OT 4 0
2504012 Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura OT 4 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Cristina Buenafuentes de la Mata
Correu electrònic:
Cristina.Buenafuentes@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:

Prerequisits

Atès que l'estudiantat ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica, haver adquirit les competències bàsiques, haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final.

De la mateixa manera, es considera que l'estudiantat coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professor de l'assignatura, si així ho creu necessari.

No és imprescindible, però sí recomanable, la possessió d'uns coneixements bàsics de la llengua llatina.

Objectius

Gramàtica històrica de l'espanyol és un curs d'introducció a l'estudi històric de la llengua, tant des d'un punt de vista general (canvi lingüístic) com particular (l'evolució concreta de l'espanyol).

L'objectiu de l'assignatura és que l'estudiantat adquireixi una visió general de les diferents etapes evolutives de l'espanyol, amb especial èmfasi en els canvis grafemàtics i fònics del seu sistema lingüístic, així com un domini inicial de les eines d'estudi diacrònic d'una llengua.

En acabar el curs els/les estudiants han de ser capaços de:

  • Aplicar diferents metodologies a l'estudi de la gramàtica històrica de l'espanyol.
  • Dominar els instruments propis de la lingüística històrica.
  • Identificar els diferents tipus de canvis lingüístics que poden ocórrer en una llengua.
  • Descriure els aspectes més rellevants de la història de la llengua espanyola des del punt de vista extern.
  • Establir les diferents etapes històriques de la llengua espanyola i els canvis fònics i grafemàtics corresponents a cada període. 
  • Realitzar evolucions fòniques de paraules llatines a l'espanyol actual.

Competències

    Llengua i Literatura Espanyoles
  • Emmarcar tipològicament els principals fenòmens de la llengua espanyola i relacionar-los amb fenòmenos similars d'altres llengües romàniques.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Estudis de Català i Espanyol
  • Demostrar que es coneix la història i el desenvolupament de la llengua espanyola, i identificar els principals períodes de la seva evolució i les característiques lingüístiques fonamentals d’aquests períodes.
  • Emmarcar tipològicament els principals fenòmens de la llengua espanyola i relacionar-los amb fenòmenos similars d'altres llengües romàniques.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Estudis d'Anglès i Espanyol
  • Demostrar que es coneix la història i el desenvolupament de la llengua espanyola, i identificar els principals períodes de la seva evolució i les característiques lingüístiques fonamentals d’aquests períodes.
  • Emmarcar tipològicament els principals fenòmens de la llengua espanyola i relacionar-los amb fenòmenos similars d'altres llengües romàniques.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l’àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Reconèixer els factors de variació lingüística de l'espanyol des dels punts de vista diacrònic i sincrònic.
  • Utilitzar amb precisió les tècniques de recopilació, organització i ús de la informació i documentació.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  2. Aplicar els principis de la lingüística històrica aplicada a l'estudi de la gramàtica històrica de l'espanyol.
  3. Construir un text escrit amb correcció gramatical i lèxica.
  4. Descriure els orígens de l'espanyol: les llengües preromanes i la romanització.
  5. Fer prediccions i inferències sobre el contingut d'un text.
  6. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
  7. Interpretar, a partir d'un text, el significat de les paraules desconegudes.
  8. Realitzar prediccions i inferències sobre el contingut d'un text.
  9. Redactar correctament un text no normatiu prèviament analitzat.
  10. Utilitzar els recursos necessaris, tant digitals com no digitals (bases de dades, repositoris de textos, diccionaris, obres de referència), per analitzar qualsevol document, oral o escrit, des del punt de vista lingüístic.

Continguts

Tema 1. La lingüística històrica i el canvi lingüístic.

Tema 2. Tipologia de canvis lingüístics.

Tema 3. Història de la llengua espanyola. L'evolució lingüística des de la perspectiva externa: de les llengües preromanes a l'espanyol modern.

Tema 4. Gramàtica històrica. L'evolució lingüística des de la perspectiva interna: grafemàtica, fonètica i fonologia del llatí a l'espanyol.

Metodologia

L'alumnat haurà de realitzar un seguiment continuat de l'assignatura.

Per assolir els objectius assenyalats, es combinaran les explicacions teòriques per part del professor o de la professora (a on es mostrarà la metodologia i les eines bàsiques de l'estudi històric de la llengua) amb la realització pràctica d'exercicis a l'aula (centrada principalment en la identificació dels canvis gràfics i fònics experimentats per l'espanyol des del llatí fins a l'actualitat).

Es demanarà l'elaboració de una prova teòrico-pràctica, una prova teòrica i una activitat avaluativa pràctica.

L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'estudiantat es reparteix de la següent manera:  

  • Un 37,5% d'activitats dirigides (54,5 hores)

 - Aquestes activitats estan distribuïdes en classes teòriques (55%) i pràctiques a l'aula (45%)

  • Un 10% d'activitats supervisades (15 hores)
  • Un 52% d'activitats autònomes (76 hores)

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 30 1,2 2
Pràctiques a l'aula 24,5 0,98 2
Tipus: Supervisades      
Activitats 7,5 0,3 5, 6, 7, 9
Lectures obligatòries 7,5 0,3 7
Tipus: Autònomes      
Elaboració de les activitats 20 0,8 3, 7, 9
Preparació de les proves parcials i la prova final 56 2,24 2, 6

Avaluació

El/la professor/a avaluarà aquesta assignatura de manera continuada mitjançant la realització d'una prova teòrico-pràctica, d'una prova teòrica i d'una activitat d'avaluació pràctica.

L'avaluació es distribuirà de la manera: 

  • Prova teòrico-pràctica: 20%
  • Prova teòrica: 30%
  • Activitat avaluativa pràctica: 50%

L'avaluació de l'assignatura s'efectuarà, per tant, a partir de la realització de tres activitats/proves en què es valoraran els següents aspectes:

  • L'assimilació de continguts teòrics;
  • l'aplicació pràctica dels continguts; i
  • l'adequació als requisits de l'activitat en qüestió

Les tres activitats/proves a realitzar són les següents:

  • Un examen teòric-pràctic sobre les lectures obligatòries i els conceptes teòrics i la seva aplicació en la resolució d'exercicis. Aquesta prova constitueix un 20% de la nota final de l'assignatura.
  • Un examen teòric basat en els continguts de les lectures obligatòries. Aquesta prova constitueix el 30% de la nota final de l'assignatura.
  • Una activitat avaluativa pràctica que consistirà en l'evolució d'un nombre determinat de paraules del llatí a l'espanyol, mitjançant la identificació de les diferents etapes evolutives i dels canvis fònics corresponents a cada període. Aquest examen constitueix el 50% de la nota final de l'assignatura.

Per superar l'assignatura, s'hauran de realitzar totes les activitats. Un cop sumades les qualificacions de cada prova segons el seu percentatge, el resultat ha de ser de 5 punts o més per aprovar l'assignatura.

La realitzacióde faltes d'ortografia, expressió, lèxic i sintaxi tindrà una penalització de 0,2 cadascuna, sense límit, sobre la nota final a les activitats i en els exàmens. Les faltes repetides també descompten.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

S'obtindrà la qualificació de "No avaluable" quan el/la estudiant hagi presentat només un 45% de les evidències d'avaluació. L'elaboració de més del 45% de les proves suposarà, doncs, la voluntat de l'alumnat de ser avaluat en l'assignatura i, per tant, la seva presentació a l'avaluació.

Recuperació

Totes les activitats d'avaluació són recuperables. Tanmateix el/la estudiant perdrà el dret a la recuperació si la mitjana de les proves realitzades amb el seu corresponent percentatge és inferior a 3,5 punts. Si el/la estudiant té dret a la recuperació, només podrà recuperar, com a màxim, dues proves. A més a més, cal tenir en compte que, per poder optar a la recuperació, l'alumnat està obligat a presentar-se a totes les activitats/proves avaluables.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat avaluativa pràctica 50% 1,5 0,06 1, 2, 5, 6, 7, 9, 10
Prova teòrica 30% 1,5 0,06 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Prova teòrico-pràctica 20% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 7, 10

Bibliografia

L'alumnat haurà d'adquirir el següent manual que serà indispensable per al seguiment de l'assignatura:

CLAVERIA, Gloria; Marta PRAT i Carlos SÁNCHEZ (1999), Curso de lengua española: diacronía. Bellaterra: UAB (Materials, 76).

El/la professor/a indicarà durant el desenvolupament de l'assignatura les lectures obligatòries i recomanades per a cada punt del temari. 

 

Obres de referència i manuals:

ABAD NEBOT, Francisco (2008), Historia general de la lengua española. Valencia: Tirant Lo Blanch.

ARIZA, Manuel (1989), Manual de fonología histórica del español. Madrid: Síntesis.

ARIZA, Manuel (2012), Fonología y fonética histórica del español. Madrid: Arco/Libros.

CANO AGUILAR, Rafael (1988), El español a través de los tiempos. Madrid: Arco/Libros.

CANO AGUILAR, Rafael (coord.) (2004), Historia de la lengua española. Barcelona: Ariel.

COMPANY COMPANY, Concepción i Javier CUÉTARA PRIEDE (2008), Manual de gramática histórica. México D. F.: UNAM.

COROMINAS, Joan i José Antonio PASCUAL (1980-1991), Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, 6 vols. Madrid: Gredos.

GARCÍA GALLARÍN, Consuelo (2018), Diccionario histórico de la morfología del español. Madrid: Guillermo Escolar Editores.

ECHENIQUE, Mª Teresa i Mª José MARTÍNEZ (2011), Diacronía y gramática histórica de la lengua española. Valencia: Tirant Humanidades.

ECHENIQUE, Mª Teresa i Juan SÁNCHEZ (2005), Las lenguas de un reino. Historia lingüística hispánica. Madrid: Gredos.

ELVIRA, Javier (2015), Lingüística histórica y cambio gramatical. Madrid: Síntesis.

FRADEJAS RUEDA, José Manuel (1997), Fonología histórica del español.Madrid: Visor Libros.

LAPESA, Rafael (1981), Historia de la lengua española. Madrid: Gredos.

LLEAL, Coloma (1990), La formación de las lenguas romances peninsulares. Barcelona: Barcanova.

LLOYD, Paul M. (1987/1993), Del latín al español: I. Fonología y morfología históricas de la lengua española. Madrid: Gredos.

MENÉNDEZ PIDAL, Ramón (1940), Manual de gramática histórica española. Madrid: Espasa-Calpe.

MENÉNDEZ PIDAL, Ramón (2005), Historia de la lengua española, 2 vols. Madrid: Fundación Ramón Menéndez Pidal y Real Academia Española.

PHARIES, David A. (2007), Breve historia de la lengua española. Chicago and London: The University of Chicago Press.

PENNY, Ralph (2000/2004]), Variación y cambio en español. Madrid: Gredos.

PENNY, Ralph (2002/2006), Gramática histórica del español. Barcelona: Ariel.

PENNY, Ralph (2015): “Historia del español: los sonidos”, a Gutiérrez Rexach, J. (ed.): Enciclopedia de Lingüística Hispánica. New York: Routledge, vol. II, pp. 547-563.

PÖCKL, Wolfang; RAINER, Franz y PÖLL, Bernhard (2003): Introducción a la lingüística románica. Madrid: Gredos.

PONS RODRÍGUEZ, Lola (2010), La lengua de ayer. Manual práctico de Historia del Español. Madrid: Arco/Libros.

RODRÍGUEZ IGLESIAS, Ígor (2018): Aspectos de lingüística histórica española en el contexto europeo. Munich: LINCOM. 

TORRENS ÁLVAREZ, M.ª Jesús (2018): “Evolución diacrónica de los sonidos del español”, a Ridruejo, E. (ed.): Manual de Lingüística Española. Berlin-Boston: De Gruyter, pp. 67-95.

YLLERA, Alicia (1983), “Lingüística histórica”, a ABAD, Francisco y Antonio GARCÍA BERRIO (coord.), Introducción a la lingüística. Madrid: Alhambra, pp. 345-388.

 

Enllaços web:

DAVIES, Mark: Banco de datos[en línea]. Corpus del español. <http://www.corpusdelespanol.org>.

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Banco de datos (CORDE) [en línea]. Corpus diacrónico del español. < http://corpus.rae.es/cordenet.html >.

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Banco de datos (CREA) [en línea]. Corpus de referencia del español actual. < http://corpus.rae.es/creanet.html>.

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Banco de datos (CNDHE) [en línea]. Corpus del Nuevo Diccionario Histórico del Español.  <http://web.frl.es/CNDHE>.

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Banco de datos (CORPES XXI) [en línea]. Corpus del Español del Siglo XXI. <http://web.frl.es/CORPES>.

TORRUELLA, Joan i KABATEK, Johannes (dirs.). Portal de Corpus Históricos Iberorrománicos (CORHIBER). <http://www.corhiber.org>.