Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500248 Llengua i Literatura Espanyoles | OB | 2 | 2 |
2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 | 0 |
2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 | 0 |
2501910 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 3 | 0 |
2501910 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 4 | 0 |
2504012 Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura | OT | 4 | 0 |
Atès que l'estudiantat ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica, haver adquirit les competències bàsiques, haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final.
De la mateixa manera, es considera que l'estudiantat coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professor de l'assignatura, si així ho creu necessari.
No és imprescindible, però sí recomanable, la possessió d'uns coneixements bàsics de la llengua llatina.
Gramàtica històrica de l'espanyol és un curs d'introducció a l'estudi històric de la llengua, tant des d'un punt de vista general (canvi lingüístic) com particular (l'evolució concreta de l'espanyol).
L'objectiu de l'assignatura és que l'estudiantat adquireixi una visió general de les diferents etapes evolutives de l'espanyol, amb especial èmfasi en els canvis grafemàtics i fònics del seu sistema lingüístic, així com un domini inicial de les eines d'estudi diacrònic d'una llengua.
En acabar el curs els/les estudiants han de ser capaços de:
Tema 1. La lingüística històrica i el canvi lingüístic.
Tema 2. Tipologia de canvis lingüístics.
Tema 3. Història de la llengua espanyola. L'evolució lingüística des de la perspectiva externa: de les llengües preromanes a l'espanyol modern.
Tema 4. Gramàtica històrica. L'evolució lingüística des de la perspectiva interna: grafemàtica, fonètica i fonologia del llatí a l'espanyol.
L'alumnat haurà de realitzar un seguiment continuat de l'assignatura.
Per assolir els objectius assenyalats, es combinaran les explicacions teòriques per part del professor o de la professora (a on es mostrarà la metodologia i les eines bàsiques de l'estudi històric de la llengua) amb la realització pràctica d'exercicis a l'aula (centrada principalment en la identificació dels canvis gràfics i fònics experimentats per l'espanyol des del llatí fins a l'actualitat).
Es demanarà l'elaboració de una prova teòrico-pràctica, una prova teòrica i una activitat avaluativa pràctica.
L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'estudiantat es reparteix de la següent manera:
- Aquestes activitats estan distribuïdes en classes teòriques (55%) i pràctiques a l'aula (45%)
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 30 | 1,2 | 2 |
Pràctiques a l'aula | 24,5 | 0,98 | 2 |
Tipus: Supervisades | |||
Activitats | 7,5 | 0,3 | 5, 6, 7, 9 |
Lectures obligatòries | 7,5 | 0,3 | 7 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració de les activitats | 20 | 0,8 | 3, 7, 9 |
Preparació de les proves parcials i la prova final | 56 | 2,24 | 2, 6 |
El/la professor/a avaluarà aquesta assignatura de manera continuada mitjançant la realització d'una prova teòrico-pràctica, d'una prova teòrica i d'una activitat d'avaluació pràctica.
L'avaluació es distribuirà de la manera:
L'avaluació de l'assignatura s'efectuarà, per tant, a partir de la realització de tres activitats/proves en què es valoraran els següents aspectes:
Les tres activitats/proves a realitzar són les següents:
Per superar l'assignatura, s'hauran de realitzar totes les activitats. Un cop sumades les qualificacions de cada prova segons el seu percentatge, el resultat ha de ser de 5 punts o més per aprovar l'assignatura.
La realitzacióde faltes d'ortografia, expressió, lèxic i sintaxi tindrà una penalització de 0,2 cadascuna, sense límit, sobre la nota final a les activitats i en els exàmens. Les faltes repetides també descompten.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
S'obtindrà la qualificació de "No avaluable" quan el/la estudiant hagi presentat només un 45% de les evidències d'avaluació. L'elaboració de més del 45% de les proves suposarà, doncs, la voluntat de l'alumnat de ser avaluat en l'assignatura i, per tant, la seva presentació a l'avaluació.
Recuperació
Totes les activitats d'avaluació són recuperables. Tanmateix el/la estudiant perdrà el dret a la recuperació si la mitjana de les proves realitzades amb el seu corresponent percentatge és inferior a 3,5 punts. Si el/la estudiant té dret a la recuperació, només podrà recuperar, com a màxim, dues proves. A més a més, cal tenir en compte que, per poder optar a la recuperació, l'alumnat està obligat a presentar-se a totes les activitats/proves avaluables.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitat avaluativa pràctica | 50% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 5, 6, 7, 9, 10 |
Prova teòrica | 30% | 1,5 | 0,06 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Prova teòrico-pràctica | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 7, 10 |
L'alumnat haurà d'adquirir el següent manual que serà indispensable per al seguiment de l'assignatura:
CLAVERIA, Gloria; Marta PRAT i Carlos SÁNCHEZ (1999), Curso de lengua española: diacronía. Bellaterra: UAB (Materials, 76).
El/la professor/a indicarà durant el desenvolupament de l'assignatura les lectures obligatòries i recomanades per a cada punt del temari.
Obres de referència i manuals:
ABAD NEBOT, Francisco (2008), Historia general de la lengua española. Valencia: Tirant Lo Blanch.
ARIZA, Manuel (1989), Manual de fonología histórica del español. Madrid: Síntesis.
ARIZA, Manuel (2012), Fonología y fonética histórica del español. Madrid: Arco/Libros.
CANO AGUILAR, Rafael (1988), El español a través de los tiempos. Madrid: Arco/Libros.
CANO AGUILAR, Rafael (coord.) (2004), Historia de la lengua española. Barcelona: Ariel.
COMPANY COMPANY, Concepción i Javier CUÉTARA PRIEDE (2008), Manual de gramática histórica. México D. F.: UNAM.
COROMINAS, Joan i José Antonio PASCUAL (1980-1991), Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, 6 vols. Madrid: Gredos.
GARCÍA GALLARÍN, Consuelo (2018), Diccionario histórico de la morfología del español. Madrid: Guillermo Escolar Editores.
ECHENIQUE, Mª Teresa i Mª José MARTÍNEZ (2011), Diacronía y gramática histórica de la lengua española. Valencia: Tirant Humanidades.
ECHENIQUE, Mª Teresa i Juan SÁNCHEZ (2005), Las lenguas de un reino. Historia lingüística hispánica. Madrid: Gredos.
ELVIRA, Javier (2015), Lingüística histórica y cambio gramatical. Madrid: Síntesis.
FRADEJAS RUEDA, José Manuel (1997), Fonología histórica del español.Madrid: Visor Libros.
LAPESA, Rafael (1981), Historia de la lengua española. Madrid: Gredos.
LLEAL, Coloma (1990), La formación de las lenguas romances peninsulares. Barcelona: Barcanova.
LLOYD, Paul M. (1987/1993), Del latín al español: I. Fonología y morfología históricas de la lengua española. Madrid: Gredos.
MENÉNDEZ PIDAL, Ramón (1940), Manual de gramática histórica española. Madrid: Espasa-Calpe.
MENÉNDEZ PIDAL, Ramón (2005), Historia de la lengua española, 2 vols. Madrid: Fundación Ramón Menéndez Pidal y Real Academia Española.
PHARIES, David A. (2007), Breve historia de la lengua española. Chicago and London: The University of Chicago Press.
PENNY, Ralph (2000/2004]), Variación y cambio en español. Madrid: Gredos.
PENNY, Ralph (2002/2006), Gramática histórica del español. Barcelona: Ariel.
PENNY, Ralph (2015): “Historia del español: los sonidos”, a Gutiérrez Rexach, J. (ed.): Enciclopedia de Lingüística Hispánica. New York: Routledge, vol. II, pp. 547-563.
PÖCKL, Wolfang; RAINER, Franz y PÖLL, Bernhard (2003): Introducción a la lingüística románica. Madrid: Gredos.
PONS RODRÍGUEZ, Lola (2010), La lengua de ayer. Manual práctico de Historia del Español. Madrid: Arco/Libros.
RODRÍGUEZ IGLESIAS, Ígor (2018): Aspectos de lingüística histórica española en el contexto europeo. Munich: LINCOM.
TORRENS ÁLVAREZ, M.ª Jesús (2018): “Evolución diacrónica de los sonidos del español”, a Ridruejo, E. (ed.): Manual de Lingüística Española. Berlin-Boston: De Gruyter, pp. 67-95.
YLLERA, Alicia (1983), “Lingüística histórica”, a ABAD, Francisco y Antonio GARCÍA BERRIO (coord.), Introducción a la lingüística. Madrid: Alhambra, pp. 345-388.
Enllaços web:
DAVIES, Mark: Banco de datos[en línea]. Corpus del español. <http://www.corpusdelespanol.org>.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Banco de datos (CORDE) [en línea]. Corpus diacrónico del español. < http://corpus.rae.es/cordenet.html >.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Banco de datos (CREA) [en línea]. Corpus de referencia del español actual. < http://corpus.rae.es/creanet.html>.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Banco de datos (CNDHE) [en línea]. Corpus del Nuevo Diccionario Histórico del Español. <http://web.frl.es/CNDHE>.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Banco de datos (CORPES XXI) [en línea]. Corpus del Español del Siglo XXI. <http://web.frl.es/CORPES>.
TORRUELLA, Joan i KABATEK, Johannes (dirs.). Portal de Corpus Históricos Iberorrománicos (CORHIBER). <http://www.corhiber.org>.