Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500248 Llengua i Literatura Espanyoles | OB | 2 | 1 |
2501801 Estudis de Català i Espanyol | OB | 2 | 1 |
2501910 Estudis d'Anglès i Espanyol | OB | 2 | 1 |
2504012 Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura | OB | 2 | 1 |
L'assignatura de "Morfologia de l'espanyol" té com a objetiu fonamental oferir una visió general de l'estudi dels mots i de les clases de paraules. Es recomanable que l'estudiant hagi cursat previament l'assignatura "Introducció a la llengua espanyola".
En finalitzar l'assignatura, l'estudiant ha de ser capaç de:
Tema 1. La morfologia: unitats de l'anàlisi morfològica
Tema 2. La morfologia flexiva de l'espanyol
Tema 3. La morfología lèxica de l'espanyol: processos de formació de mots
Tema 4. Les classes de paraules
L'alumnat haurà de realitzar un seguiment continuat de l'assignatura.
Per assolir els objectius assenyalats, es combinaran les explicacions teòriques per part del professor o la professora amb la realització pràctica d'exercicis a l'aula i el comentari de les lectures obligatòries.
L'aprenentatge d'aquesta assignatura es reparteix de la següent manera:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals i sessions de seminari i pràctiques dirigides | 55,5 | 2,22 | 2, 3, 4, 5, 14, 16 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories programades | 15 | 0,6 | 2, 4, 14, 16, 17 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball autònom | 75 | 3 | 2, 4, 14, 16, 17 |
L'avaluació de l'assignatura s'efectuarà, per tant, a partir de la realització de tres activitats/proves en què es valoraran els següents aspectes:
Les tres activitats / proves a realitzar són les següents:
La realització de faltes d'ortografia, expressió, lèxic i sintaxi tindrà una penalització de 0,2 cadascuna, sense límit, sobre la nota final a les activitats i en els exàmens. Les faltes repetides també descompten.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
No evaluable
S'obtindrà la qualificació de "No avaluable" quan el/la estudiant hagi presentat només un 40% de les evidències d'avaluació. L'elaboració de més del 41% de les proves suposarà, doncs, la voluntat de l'alumnat de ser avaluat en l'assignatura i, per tant, la seva presentació a l'avaluació.
Recuperació
Totes les activitats d'avaluació són recuperables. Tanmateix el/la estudiant perdrà el dret a la recuperació si la mitjana de les proves realitzades amb el seu corresponent percentatge és inferior a 3,5 punts. Si el/la estudiant té dret a la recuperació, només podrà recuperar, com a màxim, dues proves. A més a més, cal tenir en compte que, per poder optar a la recuperació, l'alumnat està obligat a presentar-se a totes les activitats/proves avaluables.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitat d'avaluació pràctica | 40% | 1,5 | 0,06 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Prova teòrica | 20% | 1,5 | 0,06 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 19, 20, 21, 22 |
Prova teòrico-pràctica | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 11, 13, 14, 16, 17 |
El professor o la professora indicarà durant el desenvolupament de l'assignatura les lectures obligatòries i recomanades per a cada punt del temari.
BIBLIOGRAFIA GENERAL
ALCOBA, Santiago (1999): "La flexión verbal", dins Ignacio Bosque y Violeta Demonte (eds.), Nueva gramática descriptiva de la lengua española. Vol. 3, Madrid: Espasa Calpe, pp. 4915-4991
ALMELA, Ramón (1999): Procedimientos de formación de palabras en español. Barcelona: Ariel.
BOSQUE, Ignacio (1983): "La morfología", dins Francisco Abad i Antonio García Berrio (eds.), Introducción a la lingüística. Madrid: Alhambra, pp. 115-153.
BOSQUE, Ignacio (1989): Las categorías gramaticales. Relaciones y diferencias. Madrid: Síntesis. 2ª edició (2015)
BOSQUE, Ignacio y DEMONTE, Violeta (eds.) (1999): Gramática descriptiva de la lengua española. Vol 3. Madrid: Espasa.
FÁBREGAS, Antonio (2013): La morfología. El análisis de la palabra compleja. Madrid: Síntesis.
GARCÍA GALLARÍN, Consuelo (2018): Diccionario histórico de la morfología del español. Madrid: Guillermo Escolar Editores.
GARCÍA MEDALL, Joaquín (2019): "La morfología derivativa del español", dins Ridruejo, E. (ed.), Manual de lingüística española. Berlín-Boston: De Gruyter, pp. 402-431.
GARCÍA-PAGE, Mario (2006): Cuestiones de morfologia española, 3ª ed. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces.
GUTIÉRREZ-REXACH, Javier (ed.) (2016): Enciclopedia de lingüística hispánica. Vol1. London: Routledge.
MÜLLER, Peter O. / OHNHEISER, Ingeborg / OLSEN, Susan / RAINER, Franz (2016): Word-Formation. An International Handbook of the Languages of Europe. Berlín: de Gruyter Mouton, 5 vols.
PENA, Jesús (1991): “La palabra: estructura y procesos morfológicos”, Verba, 18, pp. 69-118.
PHARIES, David (2002): Diccionario etimológico de los sufijos españoles (y de otros elementos finales). Madrid: Gredos.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (2009): Nueva gramática de la lengua española. Vol 1. Madrid: Espasa.
VARELA, Soledad (2009): Morfología lèxica: La formación de palabras. Madrid: Gredos.
VARELA, Soledad (1990): Fundamentos de morfología. Madrid: Síntesis