Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500239 Història de l'Art | OB | 3 | 2 |
No n'hi ha, de prerequisits, més enllà dels habituals de les assignatures de tercer de grau.
L'objectiu de l'assignatura és aprofundir en el coneixement, anàlisi i ús de les eines conceptuals i metodològiques que permeti a l'estudiant produir continguts crítics en els diferents àmbits de l'art.
L'assignatura s'articula en tres vessants:
L'assignatura es configura en una ferma correlació amb la pràctica artística i a partir de les manifestacions artístiques en curs. És a dir, fomentarà l'anàlisi crític de l'actualitat de l'art i la capacitat de fer propostes. En aquest sentit, l'assignatura proposa un seminari de treball en el qual articular teoria i pràctica.
Introducció a la crítica d'art a partir de la configuració del sistema de l'art: art i ciutat; Baudelaire; Walter Benjamin.
La tradició crítica americana a partir de Clement Greenberg; la crítica al formalisme; la qüestió del gènere i la teoria queer, des de Guerrilla Girls, Douglas Crimp, l'activisme contra el SIDA i els gender studies.
La crítica com a estat crític: la posada en qüestió de la seva eficàcia; la possible inespecificitat meteorològica; la desaparició de l'espai crític.
Tasques de la crítica: el comissariat com a extensió de la crítica d'art.
La crítica d'art com a relatora: la consideració de la crítica com a forma literària de no-ficció; la definició d'un autor que parla per altres; la crítica a la imaginació i l'originalitat
Subjectivitat vs. subjecte TRANS: l'espai trans de la crítica i el comissariat i la configuració d'un subjecte contemporani.
Les activitats autònomes estan formades bàsicament per la lectura i treball sobre els textos avaluables a més de les visites a exposicions.
Les activitats dirigides consten de classes magistrals amb una alta incentivació a la participació a partir de les visites a museus i centres artístics recomanats en l'intent que la praxi discursiva acompany una praxi crítica i d'anàlisi.
Les activitats supervisades estan formades per les contribucions als seminaris, les aportacions a les proves escrites i la presentació pública dels projectes dels alumnes
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes Magistrals (història de la crítica; espai de la crítica; el relat i el subjecte Trans) | 25 | 1 | 7 |
Classes Magistrals (introducció al comissariat) | 25 | 1 | |
Tipus: Supervisades | |||
Lectura crítica | 20 | 0,8 | 7 |
Presentació pública d'un projecte de lectura crítica sobre les pràctiques artístiques | 20 | 0,8 | 7 |
Seminari: l'estat de la crítica; la descripció i l'actitud crítica a partir de l'observació. | 25 | 1 | 7 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures crítiques i escriptura | 20 | 0,8 | 7 |
Visita a exposicions | 15 | 0,6 | 7 |
L'avaluació pren en compte la contribució de l'alumne en la dinàmica de discussió de l'assignatura i les seves aportacions. A més proposa diversos exercicis en avaluació contínua que desemboquen en l'elaboració d'un escrit de crítica d'art.
La nota de l'alumne serà "no avaluable" quan no s'hagi presentat a la totalitat de les proves sigui al dia indicatal calendari sigui el dia de la reavaluació. Tanmateix per tenir opció a la reavaluació ha d'haver presentat un mínim d'un dels dos treballs obligatoris i l'assaig final. En cap cas la nota ha de ser inferior a 3.5
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Realització d'un treball d'anàlisi i posicionament | 20 | 0 | 0 | 1, 5, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 18 |
Realització d'un treball d'observació, reconeixement i descripció | 20 | 0 | 0 | 4, 7, 10, 12, 15 |
Escriptura d'un assaig crític sobre una manifestació artística d'actualitat | 40 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 18 |
Participació en l'elaboració d'un mapa de la crítica | 20 | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 13, 14, 16, 17, 18 |
BALZER, David, Curationism. How Curating Took Over the Art World and Everything Else, Toronto, Coach House Books, 2014
BASSAS, Xavier, Genealogías curatoriales, Casimiro Libros, 2016
BENJAMIN, Walter, El autor como productor, Madrid, Taurus 1975
BOURDIEU, Pierre. Las reglas del arte. Génesis y estructura del campo literario, Barcelona, Anagrama, 2002
BOURRIAUD, Nicolas. Post producción. Buenos Aires: Adriana Hidalgo, 2004
CRIMP, D. Posiciones críticas. Akal: Madrid, 2005.
DANTO, A. Después del fin del arte. El arte contemporáneo y el linde de la historia. Paidós: Barcelona, 1999
DE DUVE, T. Clement Greenberg entre líneas. Acto ediciones, 2005.
FERNÁNDEZ PORTA, Eloy. Homo Sampler. Tiempo y consumo en la Era Afterpop, Barcelona, Anagrama, 2008
FRIED, M. Arte y objetualidad. La balsa de la medusa: Madrid, 2004.
GLICENSTEIN, Jérôme, L'invention du curateur, Paris, Presses universitaires de France, 2015
GREENBERG, C. La pintura moderna y otros ensayos. Siruela: Madrid, 2006
GOLDSMITH, Kenneth. Escritura no-creativa: gestionando el lenguaje en la era digital, La caja negra, 2015
GUASCH, Anna. El arte del siglo XX en sus exposiciones: 1945‐1995, Barcelona, Ediciones del Serbal, 1997
GUASCH, A.Mª. La crítica dialogada. Cendeac: Murcia, 2006
MANEN, Martí, Salir de la exposición (si es que alguna vez habíamos entrado), Bilbao, Consonni, 2012 ULRICH
MILLET, C. Le critique d'art s'expose. Editions Jacqueline Chambon: París, 1993
NICKAS, Robert. Live Free or Die, París, Les presses du réel, 2000
OBRIST, Hans. Breve historia del comisariado, Exit, 2010.