Tendències Historiogràfiques Actuals
Codi: 100390 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500501 Història | OB | 3 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Francesc Xavier Domènech Sampere
- Correu electrònic:
- FrancescXavier.Domenech@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- Sí
Prerequisits
Per dotar l'alumnat d'una formació bàsica en les tendències historiogràfiques actuals que es deriven dels estudis històrics, cal que els estudiants tinguin uns coneixements previs en Història en general, des de l'Antiga fins a l'Època contemporània.
Objectius
L’objectiu principal de l’assignatura és formar els estudiants en el coneixement de les tendències historiogràfiques que s’han desenvolupat, sobretot, en els segles XIX i XX i han anat conformant les visions dels processos històrics. Tanmateix, prèviament s’abordaran les bases del naixement de la historia com a narrativa i disciplina de coneixement, des de l’antiguitat fins a l’eclosió del projecte de la modernitat, a cavall entre el segle XVIII i XIX, per comprendre les bases de les que parteix la nostra ciència, el seu significat dins de les construccions socials i culturals i la seva doble naturalesa de narrativa i forma de coneixement. Partint d’aquesta base, l’assignatura tractarà les grans escoles i tendències historiogràfiques que han marcat el desenvolupament de la disciplina, des del materialisme històric o l’historicisme fins arribar a la postmodernitat. Tot això ens ha de permetre produir una reflexió sobre les interpretacions històriques i les metodologies que s’empren tant en el camp de la investigació com de l’ensenyament de la història.
Competències
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Identificar les principals tendències historiogràfiques i analitzar-ne críticament el desenvolupament.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar les diferents perspectives historiogràfiques en els diferents períodes de la història.
- Aplicar les habilitats necessàries per valorar i divulgar el coneixement històric.
- Avaluar i resoldre críticament els problemes historiogràfics propis dels estudis de la guerra.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
- Discernir la relació entre teoria i pràctica historiogràfica.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Reconèixer i posar en pràctica les habilitats per treballar en equip següents: compromís amb l'equip, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
- Treballar en equip respectant tots els punts de vista.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
Continguts
1- Temps i història
2- Orígens: La diversitat de camins de la història
3- Els teixits de la història en el projecte de la modernitat.
4- El factor inesperat: La revolució entra a la història.
5- La via alemanya: l’historicisme, la “ciència” i la institucionalització de la història.
6- El materialisme històric.
7- L’esgotament acadèmic i l’atac a la història.
8- L’estranya derrota: Bloch, Benjamin i el fracàs de la “història”.
9- La història econòmica i social.
10- Les propostes del Annals.
11- La historiografia marxista britànica.
12- La historiografia catalana.
13- La virada cultural.
14- Estructuralisme, postestructuralisme i gir lingüístic.
15- Noves propostes: estudis subalterns, gènere i identitat.
16- La història després de la fi de la història.
Metodologia
Assistència a classes teòriques dirigides pel professor.
Debats historiogràfics dirigits pel professor sobre temes centrals de la historiografia moderna i contemporània (exposicions orals en grups de discussió), per exemple: concepte de romanització, concepte de “reconquesta”, concepte de “Llegenda negre”, concepte d’“Imperi”, concepte de "genicidi". El contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.
Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics individuals i/o col•lectius.
Lectura comprensiva de textos.
Estudi personal.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques i pràctiques d'àula | 39 | 1,56 | 1, 2, 3, 11 |
| Pràctiques d'aula i exercicis pautats d'aprenentatge | 13,5 | 0,54 | 8, 9, 10 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 15 | 0,6 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal i Lectura de textos. Redacció de treballs. Preparació de comentaris orals i seminaris i recerca de informació bibliogràfica. Elaboració d'un vocabulari específic de l'època | 75 | 3 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 9, 11 |
Avaluació
Les activitats d'avaluació es programaran al llarg del curs acadèmic. Les dates de realització de les proves a l'aula i de lliurament de treballs i recensions seran comunicades a l'alumnat amb antelació suficient. El professor establirà un horari específic de tutories per procedir al comentari de les activitats d'avaluació realitzades. Les proves escrites computaran un 60% de la nota final. Els treballs (30% de la nota) podran incloure la redacció d'assaigs, ressenyes de llibres, comentari de documentació històrica, presentacions orals, etc. Els debats historiogràfics amb exposicions orals en grups de discussió computaran el 10% restant.
La modalitat concreta dels treballs a realitzar s'explicarà el primer dia de classe i s'exposarà també en el Campus Virtual.
Normativa de correcció ortogràfica. Com a iniciativa de la comissió de docència del grau d'Història a partir del curs 2017-2018 es pot fer constar a les guies docents una clàusula sobre correcció ortogràfica, d'expressió, lèxic i sintaxi dels documents escrits de l'avaluació continuada i dels exàmens. D'acord amb les guies d'expressió escrita del nostre grau, la penalització pot ser d'entre 0'2-0'25 per cada falta comesa sobre la nota final, fins a un màxim de nota descomptada de 4 punts.
L'alumne que no realitzi tots els exàmens d'avaluacio programats a l'aula o no es presenti a activitats d'avaluació obligatòria per valor superior al 60% de la nota final serà qualificat amb un No Avaluable, i no podrà presentar-se a la recuperació.
Tota irregularitat comesaper un alumne durant la realització d'una prova (còpia, plagi) implicarà una nota de zero en l'apartat concret d'avaluació. Diverses irregularitats comeses implicaran una nota global de zero.
La recuperació consistirà en un examen global de la matèria de l'assignatura i se celebrarà en les dates oficials establertes per la Facultat. En cap cas, es podrà plantejar la recuperació com un mitjà de millorar la qualificació de l'alumnat que ja hagués aprovat l'assignatura en el procés normal d'avaluació continuada. La nota màxima que es podrà obtenir en la reavaluació és de 5,0 (Aprovat).
Es podrà establir amb l'alumnat que no pugui assistir a les classes o seguir de manera presencial l'assignatura i pugui justificar-ho, un pla específic de evaluació que cada docent concretarà.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova escrita | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Proves d'avaluació continuada (lectures, comentaris etc) | 30% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Treballs dirigits, ressenyes. Seguiment continuat de l'assignatura. | 30% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Bibliografia
- Balcells. Albert (coord.) (2004). Història de la historiografia catalana. IEC, Barcelona.
- Fontana, J., La història dels homes, Barcelona, Crítica, 2000.
- Kaye, Harvey J., Los historiadores marxistas britanicos, Zaragoza, Universidad de Zaragoza, 1989.
- Burke, Peter, La revolución historiògrafica francesa. La escuela de los Annales: 1929 – 1989, Barcelona, Gedisa, 1994.
- Iggers, Georg G., La ciència històrica en el siglo XX, Barcelona, Idea Universitaria, 1998.
- Simon, A., Tendències de la historiografía catalana, València, PUV, 2009.