Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500501 Història | OT | 4 | 0 |
Assignatura de caràcter optatiu que s’inscriu dins de la matèria “Història de Catalunya” que constitueix una menció del títol de Grau en Història. Es recomana haver cursat prèviament assignatures com “Història contemporània d’Espanya I. L’època de la revolució liberal”, o “Història Moderna de Catalunya”.
L’objectiu fonamental que persegueix aquesta assignatura és el d’analitzar les bases de la construcció històrica catalana als orígens de l’època contemporània, des de l’esfondrament de la societat de l’Antic Règim fins a l’esclat de la Revolució de setembre de 1868. S’exploraran els fonaments de la contemporaneïtat de la societat catalana des de la instal·lació de l’Estat Borbònic el 1714, la Guerra del Francès i fins al Sexenni Democràtic, tenint en compte una diversitat de línies de desenvolupament que es podrien englobar en dos grans eixos.
El primer eix fa èmfasi en el vessant polític i cultural, i cobreix la lenta desfeta i crisi de l’Antic Règim i el procés de revolució liberal, així com les diverses respostes polítiques i intel·lectuals a la institucionalització del nou estat centralitzat i de la nova societat liberal.
El segon eix se centra en els aspectes socials i econòmics, i posa l’accent en les característiques que adopta Catalunya durant el procés de revolució industrial, l’aparició de la societat de classes i les fractures que provoca, i l’evolució de les diferents formes de treball, d’associació i de producció.
Igualment es procurarà treballar línies transversals i mostrar-se sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.
2. L'ESFONDRAMENT DE L'ANTIC RÈGIM I ELS INICIS DE LA REVOLUCIÓ LIBERAL I DE LA CONTRAREVOLUCIÓ (1808 - 1833).
3. EL TEMPS DE LES BULLANGUES: INDUSTRIALITZACIÓ. OBRERISME. CARLISME I LIBERALISME (1833-1843).
4. LA CONSOLIDACIÓ POLÍTICA DE L'ESTAT LIBERAL A CATALUNYA (1843-1868)
5. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874): UN LABORATORI D'EXPERIÈNCIES
Activitat dirigida i examen (60%): Classes magistrals amb suport de la Tecnologies de la Informació (TIC) i debats en el grup-classe.
Sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professor (10%): introducció de la sessió, presentació del text, valoració i discussió col·lectiva. Presentacions individuals i/o col·lectives i ronda de valoracions.
Activitat supervisada : sessions concertades per a resoldre dubtes i mantenir discussions sobre continguts específics de la matèria, els problemes i seminaris. Realització i correcció d’exercicis pautats d’aprenentatge.
Activitat autònoma (10%): lectura comprensiva de textos, redacció de treballs, preparació de comentaris orals i seminaris. Recerca d’informació bibliogràfica. Estudi personal de cara a la integració dels coneixements. |
Es recomana la lectura atenta de les pautes contingudes a la pàgina web http://antalya.uab.es/gab-llengua-catalana/web_argumenta_obert/, que ha estat elaborada pel conjunt de les universitats de parla catalana. Aquí hi trobareu des de com preparar els exàmens, a com preparar una ressenya o redactar un article.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 35 | 1,4 | 2, 5, 9, 11 |
Seminaris i pràctiques dirigides | 5 | 0,2 | 5, 6, 8, 11 |
Tipus: Supervisades | |||
Avaluació | 10 | 0,4 | 1, 2, 4, 7, 8 |
tutories | 15 | 0,6 | 1, 5, 6, 8, 9, 10, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi Personal | 45 | 1,8 | 1, 5, 6 |
Lectura de textos, Redacció de treballs, Preparació de comentaris orals i seminaris: Recerca d'informació bibliogràfica. | 33 | 1,32 |
El sistema d'avaluació constarà de dues parts:
- 2 proves escrites: un prova 35% i una altra 35%.
- 3 seminaris : 30%, cadascun un 10%
Les activitats d'avaluació es programaran al llarg del curs acadèmic. S'avisaran les dates d'entrega provsionals en el primer dia de classe. Si es realitzès qualsevol canvi s'avisaria amb la suficient antelació.
L'alumne té dret a revisar els resultats de les proves analitzades. El professor establirà un procediment i un horari específic per la revisió d'aquestes activitats d'avaluació.
En les activitats escrites es tenen en compte les faltes ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques. La penalització pot ser d'entre 0,1-0,2 punts per cada falta comesa sobre la nota final. Les faltes repetides poden descomptar.
Per superar l'assignatura la nota final ha de ser igual o superior a 5'0. No superar aquest límit suposa anar a la recuperació posterior en la data establerta. Només es recuperaran les proves escrites en un darrer examen. La nota a la recuperació serà de "suspès," o"aprovat."
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Un alumne tindrà la qualificació de "No avaluable" quan no hagi participat en el 30% de les proves avaluables i se l'impedirà presentar-se a les proves de recuperació.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Proves escrites teòriques | 70 % | 4 | 0,16 | 2, 3, 4, 5, 6, 9 |
Seminaris i pràctiques | 30% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11 |
BIBLIOGRAFIA GENERAL:
AA.DD; Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, 12 volums, Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999.
BALCELLS, Albert (dir), Història de Catalunya, Barcelona, L’Esfera dels Llibres,2004.
FERRER, Ll.; RODO, J.; RUBÍ, G.; TORRAS, M., Història de l’autogovern de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2006. Edició en castellà del 2007.
FONTANA, Josep, La fi de l’Antic Règim i la industrialització (1787-1868), Barcelona, Edicions 62, 1998.
GABRIEL, Pere (dir), Història de la Cultura Catalana, 10 vols., Eds. 62, Barcelona, 1998-1999.
HURTADO, Víctor, MESTRE, Jesús i MISERACHS, Toni, Atles d’Història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1995.
MALUQUER DE MOTES, Jordi, Història económica de Catalunya, Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, 2008.
MESTRE, Jesús (dir.), Diccionari d’Història de Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 1992.
RISQUES, Manuel (dir.), DUARTE, Àngel, RIQUER, Borja de, ROIG ROSICH, Josep Maria, Història de la Catalunya contemporània. De la guerra del Francès al nou Estatut, Barcelona, Mina Editorial, 2006.
SOBREQUÉS I CALLICÓ, Jaume (director), Història contemporània de Catalunya, vols. I i II, Barcelona, Columna, 1997-1998.
La bibliografia específica de cada bloc es proporcionarà a través del campus virtual, així com algunes referències es comentaran directament a classe.