Logo UAB
2020/2021

Filosofia moderna

Codi: 100310 CrŔdits: 6
Titulaciˇ Tipus Curs Semestre
2500246 Filosofia OB 2 1
La metodologia docent i l'avaluaciˇ proposades a la guia poden experimentar alguna modificaciˇ en funciˇ de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitÓries.

Professor/a de contacte

Nom:
Alejandro Mumbru Mora
Correu electr˛nic:
Alejandro.Mumbru@uab.cat

Utilitzaciˇ d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritÓria:
catalÓ (cat)
Grup Ýntegre en anglŔs:
No
Grup Ýntegre en catalÓ:
Grup Ýntegre en espanyol:
No

Equip docent extern a la UAB

└lex Mumbr˙ Mora

Prerequisits

 No hi ha prerequisits.

Objectius

Entenem per filosofia moderna el conjunt de filosofies produïdes en el món occidental després dels processos de la Reforma i la Contrareforma, i que no reneguen del nou mode de llei que la ciència ha descobert en la natura. Les guerres de religió deixen pas a un període de pau relativa, amb la constitució de l’estat nació i de les religions nacionals. D’altra banda, la revolució galileana fa possible de pensar una forma de llei eterna no lligada a la revelació bíblica, sinó a la matematització de la naturalesa. Queda enrere doncs la gran retòrica naturalista del Renaixement. L’obra de Descartes inaugura una nova època en la filosofia. En efecte, allà on el Renaixement centrava tot pensament en la centralitat de la figura humana, fi últim de la creació divina, Descartes introdueix un subjecte deduït de manera purament racional del propi pensament, desprovist per tant de tota subjectivitat. La filosofia, a més, es posa a parlar les llengües nacionals. Per això descrivim com a anglesa i com a francesa unes tradicions filosòfiques relativament nacionals. Sempre, però, distingint dos grans autors de la filosofia racionalista que no es poden restringir a la seva nació d'origen. Amb ells culmina el gran esforç de recuperar una metafísica que no sigui esclava de la revelació teològica i que respecti la nova forma de causalitat no aristotèlica introduïda per la ciència. Així, la unicitat extraordinària de la substància en Spinoza i la multiplicitat infinita de les substàncies de Leibniz preparen el que serà la gran obra crítica de la raó en el segle següent.

CompetŔncies

  • Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una Órea d'estudi que parteix de la base de l'educaciˇ secundÓria general, i se sol trobar a un nivell que, si bÚ es basa en llibres de text avanšats, inclou tambÚ alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda dĺ'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessÓries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informaciˇ, idees, problemes i solucions a un p˙blic tant especialitzat com no especialitzat.
  • ReconŔixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Situar les idees i els arguments filos˛fics mÚs representatius d'una Ŕpoca en el seu rerefons hist˛ric i relacionar els autors mÚs rellevants de cada Ŕpoca en qualsevol de les disciplines filos˛fiques.
  • Utilitzar la simbologia i els procediments de les ciŔncies formals en l'anÓlisi i la construcciˇ d'arguments.
  • Utilitzar un pensament crÝtic i independent a partir dels temes, els debats i els problemes que planteja la filosofia tant hist˛ricament com conceptualment.

Resultats d'aprenentatge

  1. Argumentar sobre diversos temes i problemes filos˛fics a prop˛sit d'obres diferents i avaluar els resultats
  2. Assenyalar i resumir el contingut filos˛fic com˙ a diverses manifestacions de diferents Ómbits de la cultura.
  3. Construir arguments filos˛fics amb rigor.
  4. Debatre a partir del coneixement especialitzat adquirit en un context interdisciplinari
  5. Demostrar una posiciˇ pr˛pia davant d'un problema o una controvŔrsia de rellevÓncia filos˛fica, o en un treball de recerca filos˛fica.
  6. Discriminar els trets que defineixen el lloc d'un autor en el context d'una problemÓtica i reorganitzar-los en un esquema coherent.
  7. Distingir i esquematitzar el contingut fonamental d'un text filos˛fic.
  8. Establir relacions entre ciŔncia, filosofia, art, religiˇ, polÝtica, etc.
  9. Establir una planificaciˇ per desenvolupar un treball sobre la matŔria
  10. Exposar els conceptes propis de la hist˛ria de la filosofia
  11. Expressar, tant oralment com per escrit, els temes i els problemes bÓsics de la tradiciˇ filos˛fica.
  12. Expressar-se eficašment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i cientÝfics
  13. Fer servir la terminologia adequada en la construcciˇ d'un text acadŔmic.
  14. Indicar els principals temes de la hist˛ria de la filosofia.
  15. Indicar i discutir les principals caracterÝstiques del pensament definitori d'una Ŕpoca, emmarcant-les en el context.
  16. Llegir comprensivament textos filos˛fics bÓsics.
  17. Llegir comprensivament textos filos˛fics de la hist˛ria de la filosofia.
  18. Participar en debats sobre fets hist˛rics filos˛fics respectant les opinions dels altres participants
  19. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  20. Relacionar diversos ordres que es poden descobrir entre les idees filos˛fiques de diferents autors i moments hist˛rics.
  21. Resoldre problemes de manera aut˛noma.
  22. Resumir els temes i els arguments exposats en un debat filos˛fic clÓssic.
  23. Utilitzar correctament el lŔxic especÝfic de la hist˛ria de la filosofia.

Continguts

I. Consideracions generals sobre la <<Modernitat>> 

II. Descartes

III. El segle XVII i la recepció de l’obra cartesiana: <<racionalisme>> i <<empirisme>>

IV. El <<racionalisme>>: Spinoza i Leibniz

V. L’<<empirisme>>: Locke, Berkeley i Hume

VI. Consideracions generals sobre la filosofia transcendental: Kant

Metodologia

Les classes s'organitzen al voltant de les explicacions del professor, amb espai per a qüestions i debats amb la participació dels estudiants.

Els estudiants treballen a partir de les exposicions i de la bibliografia recomanada.

En una atenció personalitzada, els/les estudiants poden formular dubtes, demanar esclariments o ampliacions de la bibliografia.

Activitats formatives

TÝtol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes a l'aula 50 2 2, 4, 5, 11, 16, 18
Tipus: Supervisades      
Treballs individuals supervisats 30 1,2 1, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 20, 21, 23
Tipus: Aut˛nomes      
Treball individual aut˛nom 50 2 2, 6, 7, 8, 9, 16, 17, 20, 21, 22, 23

Avaluaciˇ

L’avaluació de l’assignatura consistirà en l’entrega de dues activitats al llarg del quadrimestre (30% + 30%) i la realització d’un treball final (40%) a pactar amb el professor. El format d'aquestes activitats s'indicarà a principi de curs. 

Les/els alumnes que no hagin entregat les dues primeres activitats seran no avaluables i hauran de presentar-se directament a l'examen de recuperació. 

No s'acceptarà qualsevol treball que no s'entregui en la data fixada. Qualsevol indici de plagi serà penalitzat amb un 0 en l'activitat presentada. 

Per poder presentar-se a l'examen de recuperació s'haurà d'haver tret un mínim de 3.5 sobre 10 punts. 

 

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

 

Activitats d'avaluaciˇ

TÝtol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Dos treballs a presentar en dates que s'indiquin. 30% + 30% de la nota final 10 0,4 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23
Treball final 40% de la nota final 10 0,4 1, 3, 10, 11, 12, 13, 16, 17, 23

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA

Fonts:

BERKELEY, G., Tratado sobre los principios del conocimiento humano, trad. C. Mellizo, Alianza editorial, Madrid, 1992. 

--- : Tres diálogos entre Hilas y Filonús, trad. G. L. Sastre, Espasa Calpe, Madrid, 1996.

DESCARTES, R., Regles per a la direcció de l’enginy, trad. Salvi Turró, Barcelona, Edicions 62, 1998.

--- : Discurs del mètode, trad. Pere Lluís Font, Barcelona, Edicions 62, 1996.

---: Meditacions metafísiques, trad. Miquel Costa, Barcelona, Edicions 62, 2008.

--- : Libertad y generosidad. Textos morales, trad. i ed. Salvi Turró, ed. Proteus, 2010. 

HUME, D., Investigación sobre el entendimiento humano, ed. bilingüe, trad. V. Sanfélix y C. Ors, Madrid, ed. Istmo, 2004.

KANT, I., Crítica de la razón pura, trad. P. Ribas, ed. Alfaguara, Madrid, 1978.

---: Crítica de la razón práctica, trad. M. García Morente, ed. Sígueme, Salamanca, 1995. 

---: Crítica de la facultad de juzgar, trad. R. R. Aramayo, Madrid, A. Machado Libros, 2003. 

LEIBNIZ, G. W., Meditaciones sobre el conocimiento, la verdad y las ideas, trad. Miguel Candel Sanmartín (versión hipertexto en http://www.ub.es/telemac)

LEIBNIZ, G. W., Discurs de metafísica; Monadologia, trad. Josep Olesti, Barcelona, Marbot ed., 2018. 

LEIBNIZ, G.W., Nous assaigs sobre l'enteniment humà, trad. Josep Olesti, Barcelona, ed. 62, 1997.  

LOCKE, J, Ensayo sobre el entendimiento humano, trad. Edmundo O’Gorman, FCE, México, 1999.

SPINOZA, B., Tratado de la reforma del entendimiento, trad. Atilano Domínguez, Madrid, Alianza, 1988. 

--- : Ètica demostrada segons l’ordre geomètric, trad. J. Olesti, Marbot ed., Barcelona, 2013.

 

Obres de caràcter general:

AA.VV., Estudis cartesians, Societat Catalana de Filosofia, Barcelonesa d’Edicions, Barcelona, 1996.

CASSIRER, E., La filosofía de la Ilustración, México, FCE, 1972.

--- : El problema del conocimiento en la filosofía y en la ciencia modernas, México, FCE, 1979 (vol. I y II).

--- : Kant. Vida y doctrina, México, FCE, 1993.

DELEUZE, G., Empirismo y subjetividad, ed. Gedisa, 1981. 

DUQUE, F., Historia de la Filosofía moderna: la era de la crítica, ed. Akal, 1998. 

FOUCAULT, “¿Qué es la Ilustración?” (diverses traduccions disponibles en línia) 

--- : Las palabras y las cosas. Una arqueología de las ciencias humanas, ed. Siglo XXI, 1968.  

HAZARD, P., La crisis de la conciencia europea, Madrid, Alianza, 1983.

--- : El pensamiento europeo en el siglo XVIII, Madrid, Alianza, 1985.

HEIDEGGER, M., “La era de la técnica” i “La época de la imagen del mundo” (Die Zeit des Weltbildes) en Caminos del bosque (Holzwege), trad. Helena Cortés y Arturo Leyte, Madrid, Alianza, 1995.

MARTÍNEZ MARZOA, F., Historia de la filosofía, Madrid, ed. Istmo, 1973 y 1994, (vol. II).

--- : Cálculo y ser (Aproximación a Leibniz), Madrid, Visor, 1991.

--- : Releer a Kant, Barcelona, ed. Anthropos, 1992.

MORRIS, C.R., Locke, Berkeley y Hume, Oxford University Press, 1987.

TURRÓ, S., Descartes. Del hermetismo a la nueva ciencia, Barcelona, ed. Anthropos, 1987.

--- : Filosofia i Modernitat. La reconstrucció de l’ordre del món, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016.

 

Materials en línia

- http://www.philosophica.info/

-http://plato.stanford.edu 

-http://frank.mtsu.edu/~rbombard/RB/spinoza.new.html (Studia Spinoziana)

-www.leibniz.es

-http://www.maths.tcd.ie/~dwilkins/Berkeley/

-http://www.davidhume.org