Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500246 Filosofia | OT | 3 | 0 |
2500246 Filosofia | OT | 4 | 0 |
Es recomana vivament el coneixement de la llengua anglesa a nivell de comprensió lectora fluida.
Aquesta assignatura pretén dotar l’alumne de les eines teòriques, metodològiques i instrumentals imprescindibles per poder analitzar la relació entre l’art i la crítica, en el doble sentit de la tasca crítica que pot fer l’art i en el sentit de la pràctica de la crítica d’art. Així, es busca millorar el vocabulari del l’estudiant a l’hora d’escriure i parlar críticament sobre art, especialment sobre art contemporani. En aquest sentit, es concep com una assignatura de caire teòric i pràctic.
Enguany el curs se centrarà en els problemes de l’estètica i la crítica de les imatges, indagant en quina mesura les imatges constitueixen una possibilitat de pensament que es resisteixi al caràcter disciplinar amb el qual s’ha abordat el tractament de les imatges, especialment des de la metodología de la història de l’art. En aquest sentit, es tracta de propiciar una comprensió de la “crítica” que no sigui entesa merament com una activitat consistent a jutjar idees, pràctiques artístiques o moviments socials, sinó singularment com aquella que n’investiga les condicions de possibilitat.
Els objectius específics de l’assignatura són els següents:
El curs planteja el problema filosòfic de les formes de coneixement no proposicionals, centrant-se en els problemes de les epistemologies estètiques i de la crítica de les imatges, tot indagant en quina mesura les imatges constitueixen una possibilitat de pensament que es resisteix al caràcter disciplinar amb el qual s’ha abordat el tractament de les imatges, especialment des de la metodologia de la història de l’art. En aquest sentit, es tracta de propiciar una comprensió de la “crítica” que no sigui entesa merament com una activitat consistent a jutjar idees, pràctiques artístiques o moviments socials, sinó singularment com aquella que n’investiga les condicions de possibilitat i els modes de la creació en el marc d’una concepció ampliada del que es pot considerar “coneixement”.
1. Les imatges com a triple possibilitat del pensament 2. Crisi de la representació 3. L'irrepresentable 4. La societat de l’espectacle 5. La imatge com a símptoma 6. La creació de les imatges-pensament 7. Pensar amb imatges |
La metodologia treballa en tres fronts:
1. Classe teòrica. El programa està configurat segons un calendari. Cada dia el professor presentarà un tema que els alumnes hauran d’haver preparat. La sessió funcionarà a partir d'una presentació digital amb conceptes i textos i inclourà la discussió amb els alumnes.
2. Tutories individualitzades o en grups petits.
3. Elaboració d’itineraris personalitzats pel treball autònom de l’alumne.
|
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Clases | 45 | 1,8 | 1, 2, 7, 14, 17, 18, 20, 23, 24, 27 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories i elaboració d'itineraris personals | 26 | 1,04 | 4, 13, 15, 16, 18, 26 |
Tipus: Autònomes | |||
Treballs a casa | 71,5 | 2,86 | 9, 12, 13, 15, 26, 29 |
L'avaluació serà continuada y consta de tres parts:
TIPUS DE PROVA
1.Realització de dos exàmens parcials
Parcial 1
Parcial 2
2. Redacció d'un assaig breu de 2000 paraules
Informació general
- A principis de curs es comunicarà el format a seguir per a la redacció de l'assaig filosòfic i es proporcionarà una llista ampliada de lecturas recomenades.
- En el calendari d'activitats que s'adjuntarà a l'inici del curs s'indiquen les dates de realització dels exàmens escrits i del lliurament dels restants exercicis. Per a una correcta avaluació continuada, no s'acceptaran treballs fora de les dates fixades. Per a més informació, veure els criteris de reavaluació.
- Qualsevol canvi en les dates d'avaluació o dels continguts s'avisarà amb suficient temps d'antelació a classe.
- En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
- En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
ALUMNES NO AVALUABLES
Els / les estudiants que no es presentin com a mínim a un dels dos exàmens parcials no seran avaluats al final del curs, llevat que es posin contacte amb el responsable de l'assignatura amb el suficient de temps d'antelacióper a considerar unaforma d'avaluació alternativa consensuada entre el professor i l'alumne / a.
Criteris de reavaluació
Per tenir una nota final cal que l'estudiant s'avalui de tant dels parcials com de l'assaig.
Data de reavaluació: per determinar.
ADVERTÈNCIA - ELS ESTUDIANTS QUE DESITGIN PRESENTAR-SE A la reavaluació HAN DE POSAR-SE EN CONTACTE ELECTRÒNIC AMB EL PROFESSOR DE L'ASSIGNATURA ALMENYS AMBDOS SETMANES D'ANTELACIÓ A LA DATA ESTABLERTA. PER FAVOR, NO OBLIDEU ENVIAR-ME UN CORREU ELECTRÒNIC al meu correu institucional: gerard.vilar@uab.cat.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
3 Proves | 25 % cadascuna | 7,5 | 0,3 | 2, 3, 5, 6, 8, 10, 11, 12, 16, 19, 20, 21, 22, 28 |
Presència i participació a classe | 25 % | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29 |
Textos Teòrics Bàsics del curs
(Cal comprovar a la web del professor en començar el curs si hi ha alguna modificació d’aquest programa de temes i lectures)
Tema 1:
Hans Belting, «Image, Medium, Body », Critical Inquiry 31 (2005): 302-319. Tot.
W.T.J. Mitchell, « Qué es una imagen ». Tot.
Horst Bredekamp, Teoría del acto icónico, Madrid, Akal, 2017, pp. 15-39.
Tema 2:
George Steiner, « La crisis del lenguaje », en Presencias Reales, Destino, 1989, pp. 111-145.
Walter Benjamin, “La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica” en Obras, I.2, Madrid, Abada Editores, 2008.
Michel Foucault, Esto no es una pipa. Ensayo sobre Magritte, Barcelona, Anagrama, 1981, pp.47-51.
Tema3:
Jacques Rancière, « Si existe lo irrepresentable ». Todo.
Tema 4:
Guy Debord, La sociedad del espectáculo. [Fragmentos seleccionados] Ensayos, Madrid: Siruela, 2007.
Jacques Rancière, “Crítica de la crítica del espectáculo”, en: VV.AA, Pensar desde la izquierda, Madrid, Errata Naturae, 2012. Tot.
Tema 5:
Sigmund Freud, “Un recuerdo infantil de Leonardo da Vinci”, Obras Completas. Tot.
Jacques Rancière, “La imagen intolerable”, en El espectador emancipado, pp. 87-106.
Tema 6:
Nelson Goodman, "Maneras de hacer mundos", cap 1.
Gilles Deleuze, « Qué es un acto de creación ». Tot.
Tema 7:
Jacques Rancière, “Imágenes pensativas” en: El espectador emancipado, Castellón, Ellago, 2010, pp. 107-129.
Textos complementaris
Azoulay, Ariella, “What is a Photograph?”, Philosophy of Photography, 1 (2010), pp. 9-13.
Barthes, Roland, La cámara lúcida, Buenos Aires, Editorial Paidós, 2005.
Bellour, Raymond, Entre imágenes: foto, cine, video, Buenos Aires, Colihue, 2009.
Benjamin, Walter, Sobre la fotografía, Madrid, Pre-textos, 2004.
Brea, José Luis, Estudios visuales. La epistemología de la visualidad en la era de la globalización, Madrid, Akal, 2005.
Brea, José Luis, Las tres Eras de la imagen. Imagen-Materia, Filme, E-Imagen, Madrid, Ediciones Akal, 2010.
Debray, Regis, Vida y muerte de la imagen. Historia de la mirada en Occidente, Barcelona, Editorial Paidós, 1994.
Denisova, Anastasia, Internet Memes and Society, Routledge, 2019.
Didi-Huberman, Georges, La imagen superviviente. Historia del arte y tiempo de los fantasmas según Aby Warburg, Madrid, Abada Editores, 2009.
Elkins, James, “Un seminario sobre teoría de la imagen”, Revista Estudios Visuales, 7, pp. 132-173, 2010.
Foucault, Michel, Las palabras y las cosas. Una arqueología de las ciencias humanas,Madrid, Siglo XXI, 2010.
García, Ana María (Ed.) Filosofía de la imagen. Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 2011.
Guasch, Ana María, “Los estudios visuales. Un estado de la cuestión”, Revista Estudios Visuales, 1, pp. 8-16, 2003.
Heidegger, Martin, La época de la imagen del mundo, Santiago, Ediciones de los Anales de la Universidad de Chile, 1958.
Melot, Michel, Breve historia de la imagen, Madrid, Ediciones Siruela, 2010.
Mitchell, W. J. T. What do pictures want?: the lives and loves of images, Chicago and London, University of Chicago Press, 2005.
Nancy, Jean-Luc “The image-the distinct” en The Ground of the image, New York, Fordham University Press, 2005.
Els principals materials per al curs y una bibliografia completa estan penjats a la web del professor: greta.cat/grau