Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500262 Sociologia | OT | 4 | 0 |
Preferiblemente, los estudiantes deberían tener nociones de temas educativos (en materias como la sociología de la educación, las ciencias de la educación o la economía de la educación).
1. Introduir una varietat de perspectives teòriques i metodològiques amb les que analitzar processos de política educativa, els seus continguts i resultats.
2. Oferir una perspectiva internacional a l'estudi de política educativa (ens centrarem en el rol d'organitzacions internacionals, estudis de casos internacionals i bases de dades internacionals) i desenvolupar un enfocament de governança global per a l'anàlisi de polítiques.
3. Desenvolupar una comprensió del poder, però també dels límits de la política, com a palanca per millorar les institucions educatives.
4. Aplicar aquestes perspectives en diversos nivells educatius (educació bàsica, educació superior) i dimensions d'impacte (equitat educativa, eficiència, aprenentatge, etc.).
5. Ajudar els estudiants a aplicar el contingut del curs en tasques individuals i col·lectives sobre temes relacionats amb l'anàlisi de polítiques educatives.
6. Estimular l'interès per aprofundir en l'estudi de la política educativa i la consciència de la naturalesa complexa, interdisciplinària i sovint polèmica de l'anàlisi de la política educativa.
1. L'anàlisi sociològica de la política educativa.
1.1. La sociologia política de l'educació.
1.2. Teories sobre el paper de l'estat en l'educació.
1.3. La formació dels sistemes educatius.
1.4. El paradigma de la governança: el paper dels actors no estatals i de l'acció col·lectiva en l'educació.
1.5. Aproximacions sociològiques a l'avaluació de polítiques educatives (avaluació realista, enfocament de perspectives múltiples).
1.6. La promulgació de polítiques educatives i la micro-política escolar
2. Globalització i política educativa
2.1. Aproximacions teòriques a la relació globalització i educació i als mecanismes globals i la influència de la política educativa.
2.2. El paper de les organitzacions internacionals: OCDE (p. Ex., PISA), Banc Mundial, UNESCO, OMC i UE (per exemple, el procés de Bolonya).
2.3. L'emergent autoritat privada/no-estatal en política educativa: societat civil transnacional, fundacions privades i corporacions transnacionals.
3. Polítiques i idees programàtiques en la reforma educativa
3.1. Autonomia, descentralització i municipalización.
3.2. Privatització i quasi-mercats en l'educació: privatització exògena i endògena; associacions publicoprivades educatives; vals i cartes.
3.3. Elecció i zonificació escolar.
3.4. Noves reformes de gestió pública: autonomia i rendició de comptes.
3.5. Proves externes estandarditzatdes: avaluacions a gran escala nacionals i internacionals.
4. Dimensions de l'impacte de la política educativa
4.1.La cadena educativa: finançament, processos, resultats i resultats.
4.2. Finançament i eficiència.
4.3. Processos pedagògics: agrupació d'habilitats, repetició, innovació.
4.4. Segregació i diversificació escolar.
4.5. Equitat i desigualtats (classe social, gènere, ètnica i migració, territorial).
4.6. Qualitat educativa i assoliment de resultats.
4.7. Organització i gestió escolar.
4.8. Professorat, situació laboral i professionalisme.
La asignatura se estructura según cuatro tipos de actividades que seguirán principios metodológicos diferenciados:
1. Clases teóricas organizadas en torno a la presentación del profesor, pero que estarán abiertas a la intervención y participación de los alumnos.
2. Sesiones prácticas (debates en torno a las lecturas, documentales y otros materiales multimedia y ejercicios prácticos para resolver problemas).
3. Reuniones tutoriales para orientar a los estudiantes individualmente y / o en grupos reducidos.
4. Actividades autónomas de los estudiantes (tanto individuales como colectivos), como leer los textos del curso o escribir los trabajos.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 23 | 0,92 | 2, 3, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 18, 19, 20, 22 |
Seminaris | 15 | 0,6 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 16, 17, 19, 21 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 30 | 1,2 | 4, 7, 16 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball autònom | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
La nota final estarà formada per:
1. Examen final (40%)
2. Treball grupal (30%)
3. Presentació a classe d'estudi de cas (15%)
4. Participació a classe i lectura (15%).
Els i les alumnes que obtenguin una nota mitjana inferior a 5 es podran presentar a un examen de recuperació
D’acord amb l’article 117.2 de la Normativa acadèmica de la UAB, l’avaluació de l'alumnat repetidor podrà consistir en una sola prova de síntesi. L’alumnat repetidor que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi en contacte amb el professorat a principi de curs.
En cas de detectar-se plagi l'avaluació de la prova serà 0
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Final exam | 40% | 2 | 0,08 | 2, 3, 5, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 18, 19, 20, 22 |
Presentació del treball a classe | 15% | 1 | 0,04 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 18, 19, 21 |
Treball en grup | 30% | 2 | 0,08 | 1, 4, 6, 8, 14, 16, 18 |
treball a classe i participació | 15% | 2 | 0,08 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 21 |
Cabalin, C., & Bellei, C. (2013). Chilean Student Movements: Sustained Struggle to Transform a Market-oriented Educational System. Current Issues in Comparative Education, 15(2), 108–123.
Bonal, X. (2012). Education policy and school segregation of migrant students in Catalonia: the politics of non-decision-making.
Breakspear, S. (2012). The policy impact of PISA: An Exploration of the Normative Effects of International Benchmarking in School System Performance. OECD Education Working Papers, (71), 1–31.
Dale, R. (1999). Specifying globalization effects on national policy: a focus on the mechanisms. Journal of Education Policy, 14(1), 1–17.
Day Ashley, L., Mcloughin, C., Engel, J., Wales, J., Rawal, S., Batley, R., … Rose, P. (2014). The role and impact of private schools in developing countries. Final report. Education Rigorous Literature Review. Department for International Development. London: Department for International Development.
Grek, S. (2009). Governing by Numbers: The PISA effect in Europe. Journal of Education Policy, 24(1), 23–37.
Heyneman, S. P. (2003). The history and problems in the making of education policy at the World Bank 1960–2000.International journal of educational development,23(3), 315-337.
Mundy, K., & Verger, A. (2015). The World Bank and the global governance of education in a changing world order. International Journal of Educational Development,40, 9-18.
Robertson, S., Mundy, K., Verger, A., & Menashy, F. (2012). Public Private Partnerships In Education. (S. Robertson, A. Verger, K. Mundy, & F. Menashy, Eds.), Edward Elgar Publishing Limited. London: Edward Elgar Publishing. (only introduction)
Verger, A., Bonal, X., & Zancajo, A. (2016). What Are the Role and Impact of Public-Private Partnerships in Education? A Realist Evaluation of the Chilean Education Quasi-Market. Comparative Education Review, 60(2), 223–248.
Verger, A., Novelli, M., & Altinyelken, H. (2018). Global Education Policy and International Development: A Revisited Introduction. In The Handbook of Global Education Policy (2nd ed., pp. 1–32). Oxford: Wiley Blackwell. (only the introduction)
Verger, A., & Parcerisa, L. (2017). A Difficult Relationship Accountability Policies and Teachers: International Evidence and Key Premises for Future Research. In M. Akiba & G. LeTendre (Eds.), International Handbook of Teacher Quality and Policy (pp. 241–254). New York: Routledge.