Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500262 Sociologia | OB | 3 | 2 |
No s'han previst
L'objectiu del curs és doble. Per un costat, es pretén entendre les relacions entre naturalesa i societat a través de diferents aportacions teòriques de les ciències socials, en particular des de la ja llarga tradició de la sociologia ambiental. Per un altre costat, es pretén reflexionar sobre els riscos ambientals, les seves implicacions socials i polítiques i els principals debats teòrics i pràctics relatius a la seva percepció social, gestió i governança. En tots dos objectius es posarà l'accent en la qüestió del poder i les desigualtats, en el paper del coneixement científic en la definició i gestió de les problemàtiques ambientals, en els diferents tipus de respostes socials i polítiques implementades per afrontar aquestes qüestions.
Continguts:
1. Relacions naturalesa / societat
Diferents interpretacions teòriques
Vectors ambientals: aigua, energia, residus, alimentació, biodiversitat, territori i urbanisme, qualitat de l'aire i canvi climàtic (aquests vectors aniran apareixent també en la resta d'apartats del programa)
2. Preocupacions ambientals contemporànies
Orígens i evolució. Diferents interpretacions teòriques (causes basades en la tecnologia, en la economia, en la política, en les institucions, construccionisme social, etc.).
Explicacions ecològiques: Escola de Chicago (Park, Burgess, etc.); Model POET (Duncan); Model HEP-NEP (Catton & Dunlap), etc.
Explicacions des de l'economia política: Model Roda de la producció (Schnaiberg); Segona contradicció del capitalisme (O'Connor); Ecologisme popular (Martínez-Alier); Societat del Risc (Beck), ettc.
Del debat e la Modernització Ecològica (Mol i Spargaaren).
3. Riscos ambientals i tecnològics:
Concepte de risc i les seves implicacions socials i polítiques. Les dimensions socials del risc.
Percepció social dels riscos ambientals i tecnològics: Diferents perspectives (psicomètriques, culturals, institucionals, etc.).
Conflictes ambientals: Models d'anàlisi de l'estructura dels conflictes.
4. Moviments socials i medi ambient
Els orígens de la mobilització socioambiental: El conservacionisme i l'ambientalisme obrer.
L'increment (de la percepció) dels riscos ambientals i el nou ecologisme (o ecologisme polític).
Altres moviments socials (naturisme, etc.) i evolució contemporània (plataformes, etc.)
5. Polítiques ambientals
Modernització ecològica i desenvolupament sostenible
Governança ambiental i el principi de precaució
Decreixement i transicions vers la sostenibilitat
La metodologia docent inclou les següents activitats:
1- Classes magistrals
2- Seminaris: Conferències, treball en petits grups a l'aula i debats.
3- Realització de treball en grup
4- Preparació de prova escrita. Anàlisi i estudi de lectures i materials.
5- Prova escrita (examen).
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 23 | 0,92 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 18 |
Seminaris | 15 | 0,6 | 1, 2, 5, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 18 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 15 | 0,6 | 3, 5, 12 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball de l'estudiant | 90 | 3,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18 |
L'avaluació de l'assignatura consta de:
a) Assistència a dos seminaris, que requeriran una posterior reflexió individual escrita (20% de la nota final, 10% cada seminari).
b) Un treball col·lectiu d’anàlisi d’un conflicte ambiental (30% de la nota final).
c) Un examen (50% de la nota final).
Criteris:
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen | 50 | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Reflexions dels seminaris | 20 | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Treball de grup | 30 | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Bibliografia bàsica:
Contextualització sociologia i medi ambient:
1- Pardo, M. (1998) “Sociología y Medioambiente: Estado de la cuestión”. Revista Internacional de Sociología, (RIS), nº 19-20:329-367.
http://socioilogico.com/PARDO_sociologia_ambiental.pdf
2- Lemkow, L. & Espluga, J. (2017) “La Modernización Ecológica y las políticas de Sostenibilidad: críticas y alternativas”. Cap VIII de: Sociología Ambiental. Barcelona: Icària. Págs. 125-140.
Perspectiva de la percepció social del risc:
3- Espluga, J. (2007) “Per una sociología dels riscos tecnològics”. Àmbits de Política i Societat, núm. 36, p. 34-38. http://blogs.uab.cat/josepesplugatrenc/files/2011/08/Consultar-aqu%C3%AD.pdf
4- Prades, A.; Espluga, J.; Horlick-Jones, T. (2015) “Riesgos tecnológicos, conflictos sociales y políticas ambientales. Del estudio de las percepciones a la implicación pública”. Papers, Revista de Sociologia, núm. 100 (4): 395-423. http://papers.uab.cat/article/view/v100-n4-prades-espluga-horlick-jones
Selecció de lectures teòriques:
5- Commoner, B. (1992) “En guerra con el planeta” + “El fracaso ambiental”. En paz con el planeta. Barcelona: Crítica. Pàgs. 11-44.
6- Riechmann, J. (2016) “Barry Commoner y la oportunidad perdida”. Encrucijadas, 11. [u] http://www.encrucijadas.org/index.php/ojs/article/view/255/212 ].
7- Schnaiberg, A. (1998) "Politizando la rueda de producción: Los programas de reciclaje de residuos sólidos en Estados Unidos”.Revista Internacional de Sociología, 19-20: 181-222. [u]
[Versió en anglès: “Politicizing the treadmill of production: reshaping social outcomes of ‘efficient’ recycling”. Working paper, Institute for Policy Research, Northwestern University, Evanston, IL USA. (Disponible a: http://www.ipr.northwestern.edu/publications/papers/urban-policy-and-community-development/docs/schnaiberg/politicizing-the-treadmill.pdf )
8- Beck, U. (2002) “De la sociedad industrial a la sociedad del riesgo: cuestiones de supervivencia, estructura social e ilustración ecológica”. Cap. 3 de: La sociedad del riesgo global. Madrid: Siglo XXI. Pàgs. 75-112
Sobre moviments socials ambientals:
9- Riechmann, J. & Fernández Buey, F. (1994) “Ecologismo, proteccionismo, ambientalismo: una aproximación histórica” Caps. 3 de: Redes que dan libertad. Introducción a los nuevos movimientos sociales. Barcelona: Paidós. Pàgs. 103-116.
10- Espluga, J. (2013) “Riscos ambientals i moviments socials a Catalunya”. A: Societat Catalana 2012. Barcelona: Associació Catalana de Sociologia – Institut d’Estudis Catalans. Pàgs. 135-156. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000190%255C00000045.pdf
(Nota: algun d'aquests textos pot ser substituït al dossier definitiu)
Altra bibliografia recomanable:
Sociologia ambiental en general (manuals i articles de síntesi en castellà):
Aledo, A.; Domínguez, J.A. (2001) Sociología ambiental. Granada: Grupo Editorial Universitario.
Garcia, E. (2004), Medio Ambiente y Sociedad. Madrid: Alianza.
Lemkow, L.; Espluga, J. (2017), Sociología Ambiental. Barcelona: Icària.
Sempere, J.; Riechmann, J. (2000), Sociología y Medio Ambiente. Madrid: Síntesis.
Pardo, M. (1998) “Sociología Y Medio Ambiente: Estado de la cuestión”. Revista Internacional de Sociología, 19-20: 329-367.
Tábara, J.D. (2003) “Teoría socioambiental y Sociología Ecológica”. En: S. Giner (coord.), Teoría Sociológica Moderna (págs. 431-457). Barcelona: Editorial Ariel.
Sobre les relacions naturalesa / societat
Barley, N. (1998) El antropólogo inocente. Barcelona: Anagrama.
Carson, R. (2002) Silent Spring, New York, Mariner Books (Houghton).
Diamond, J. (1998) Armas, gérmenes y acero. Barcelona: Random House Mondadori.
Harari, Y.N. (2014) Sàpiens. Una breu història de la humanitat. Barcelona: Edicions 62.
Masjuan Codina, J.M. (2016) Materials per repensar la sociologia a partir de Darwin. Barcelona: Octaedro.
Naredo, J.M. (2006) Raíces económicas del deterioro ecológico y social. Madrid: Siglo XXI.
Riechmann, J.; González-Reyes, L.; Herrero, Y.; Madorrán, C. (2012) Qué Hacemos Hoy Cuando Nos Encontramos Frente A La Amenaza De Una Crisis Mayor Que La Econòmica: La Ecològica. Madrid: Akal.
Sapolsky, R.M. (2007) El mono enamorado. Y otros ensayos sobre nuestra vida animal. Barcelona: Paidós.
Tello, E. (2005) La historia cuenta. Del crecimiento económico al desarrollo humano sostenible. Barcelona: El Viejo Topo.
Sobre teories socials i medi ambient
Arriaga Legarda, A.; Pardo Buendía, M. (2011) “Justicia ambiental. Estado de la cuestión”. Revista Internacional de Sociología, Vol 69 (3): 627-648. http://revintsociologia.revistas.csic.es/index.php/revintsociologia/article/view/406
Beck, U. (1992) Risk Society; Towards a New Modernity, London, Sage. [La Sociedad del riesgo. Barcelona: Paidós, 1998]
Beck, U. (1999) World Risk Society. Cambridge. Polity Press. [La Sociedad del riesgo global. Madrid: Siglo XXI, 2002]
Beck, U. (2009) The World at Risk, Cambridge, Polity Press.
Commoner, B. (1992) En paz con el planeta. Barcelona: Crítica.
Dunlap, R.E.; Buttel, F.H.; Dickens, P.; Gijswitj, A. (2002) Sociological Theory and the Environment. Classical Foundations, Contemporary Insights. Lanhan: Rowman & Littlefield Publishers.
Foster, J.B. (2012) “The Planetary Rift and the New Human Exemptionalism: A Political-Economic Critique of Ecological Modernization Theory”. Organization Environment, 25: 211-237.
Giddens, Anthony (1993): Las consecuencias de la modernidad, Madrid: Alianza.
Giddens, Anthony (2000): Un mundo desbocado, Madrid: Taurus.
Irwin, A. (2001) Sociology and the Environment. Oxford. Polity Press.
Lash, S.; Szerszynski, B.; Wynne, B. (1996), Risk, Environment and Modernity. London: Sage.
Ramos Torre, Ramón y Fernando García Selgas (eds.) (1999). Globalización, riesgo y reflexividad. Madrid: CIS.
Redclift, M And Benton, T. (1994) Social Theory And The Global Environment. London. Routledge.
Riechmann, J. (2016) “Barrry Commoner y la oportunidad perdida”. Encrucijadas, 11. http://www.encrucijadas.org/index.php/ojs/article/view/255/212
Schnaiberg, A. And Gould, K. A. (1994) Environment and Society. The Enduring Conflict. Caldwell: The Blackburn Press.
Spaargaren, G.; Mol, A.P.J.; Buttel, F. (2000), Environment and Global Modernity. London: Sage.
Sobre riscos tecnològics i ambientals
Douglas, M. (1996). La aceptabilidad del riesgo según las ciencias sociales. Barcelona: Paidós. [1985].
Douglas, M.; Wildavsky, A. (1982). Risk and Culture. Berkeley, Los Angeles, London: University of California Press.
Espluga, J. (2004) “Conflictes socioambientals i estudi de la percepció social del risc”. Papers. Revista de Sociologia., núm. 72, p. 145-162.
Espluga, J. (2012) “Riscos ambientals, plans d’emergència i desigualtats de gènere”. A: M. Freixanet (coord.) Sostenibilitats. Polítiques públiques des del feminisme i l’ecologisme. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials. Pàgs. 189-226.
Espluga, J.; Prades, A.; Gamero, N.; Solà, R. (2009) “El papel de la confianza en los conflictos socioambientales“. Política y Sociedad, Vol. 46, núm. 1 y 2: 255-273. http://revistas.ucm.es/index.php/POSO/article/view/POSO0909130255A
Espluga, J.; Farré, J.; Gonzalo, J.; Horlick-Jones, T.; Prades, A.; Oltra, J.; Navajas, J. (2009) “Do the people exposed to a technological risk always want more information about it? Some observations on cases of rejection“. In: S. Martorell, C. Guedes & J. Barnett (eds.) Safety, Reliability and Risk Analysis, London: CRC Press – Taylor & Francis, p. 1301-1308.
Espluga, J.; Farré, J.; Gonzalo, J. Prades, A. (2014) “Factores que inhiben la movilización social: el caso del área petroquímica de Tarragona”. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, núm. 146: 191-216. http://www.reis.cis.es/REIS/jsp/REIS.jsp?opcion=articulo&ktitulo=2435&autor=JOSEP+ESPLUGA+TRENC%2C+JORDI+FARR%C9+COMA%2C+JAN+GONZALO+IGLESIAS%2C+ANA+PRADES+L%D3PEZ
Fischhoff, B.; Slovic, P.; Lichtenstein, S.; Read, S.; Coombs, B. (1978). “How Safe is Safe Enough: A Psychometric Study of Attitudes towards Technological Risk and Benefits”. Policy Sciences, núm. 8: 127-152.
Krimsky, S.; Golding, D. (eds.)(1992) Social Theories of Risk, London: Praeger.
López Cerezo, J.A.; Luján, J.L. (2000) Ciencia y Política del Riesgo. Madrid: Alianza.
Luján, J.L; Echeverría, J. (eds.) (2004). Gobernar los riesgos. Ciencia y valores en la sociedad del riesgo. Madrid: Biblioteca Nueva
Horlick-Jones, T.; Prades, A. (2009). “On interpretative risk perception research: Some reflections on its origins; its nature; and its possible applications in risk communication practice”. Health, Risk & Society, 11 (5): 409-430.
Otway, Harry y Detlof Von Winterfeldt (1982): “Beyond Acceptable Risk: On the Social Acceptability of Technologies”, Policy Sciences, 14: 247-256.
Renn, Ortwin (1992): “Concepts of risk: A Classification”, pp. 53-81, en S. Krimsky y D. Golding (eds.) Social Theories of Risk, Westport: Praeger.
Renn, Ortwin (2008): Risk Governance. Coping with Uncertainty in a Complex World, London: Earthscan.
Slovic, Paul (2000): The perception of risk, London: Earthscan.
Starr, Chauncey (1969): “Social Benefit versus Techonological Risck”, Science, 165: 1.232-1.238.
Taylor-Gooby, Peter y Jenns O. Zinn (2006): “Current Directions in Risk Research: New Developments in Psychology and Sociology”, Risk Analysis, 26 (2): 397-411.
Wynne, Brian (1996): “May the Sheep Safely Graze? A Reflexive View of the Expert-Lay Knowledge Divide”, pp. 44-83, en S. Lash; B. Szerszynski; y B. Wynne (eds.) Risk, Environment and Modernity. London: Sage.
Sobre moviments socials ambientals
Dobson, A. (1997) Pensamiento político verde. Barcelona: Paidós.
Espluga, J. (2013) “Riscos ambientals i moviments socials a Catalunya”. A: Societat Catalana 2012. Barcelona: Associació Catalana de Sociologia – Institut d’Estudis Catalans. Pàgs. 135-156. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000190%255C00000045.pdf
Jiménez Sánchez, M.l (2005). El impacto político de los movimientos sociales: un estudio de la protesta ambiental en España. Madrid: CIS.
Laraña, E. (1999) La construcción de los movimientos sociales. Madrid: Alianza.
Lemkow, L. (1984). La protesta antinuclear. Madrid: Mezquita.
Mora i Ticó, P. (2004) “El moviment ecologista: història i procés d’institucionalització”. A: E. Prat (coord.) Els moviments socials a la Catalunya contemporània. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
Riechmann, J. & Fernández Buey, F. (1994) Redes que dan libertad. Introducción a los nuevos movimientos sociales. Barcelona: Paidós.
Villasante, T.R.; Martín, P. (2006) “Redes y conjuntos de acción: para aplicaciones estratégicas en los tiempos de la complejidad social.” REDES- Revista hispana para el análisis de redes sociales, Vol.11,#2, URL: http://revista-redes.rediris.es/html-vol11/Vol11_2.htm
Sobre polítiques ambientals
Bulkeley, H.; Jordan, A.; Perkins, R.; Selin, H. (2013) “Governing sustainability: Rio+20 and the road beyond”, Environment and Planning C: Government and Policy, 31: 958 – 970.
Brundtland, G.H. (1989) Nuestro Futuro Común, Madrid, Alianza Editorial (Comisión Mundial Del Medio Ambiente Y Del Desarrollo).
D’Alisa, G.; Demaria, F.; Kallis, G. (eds.) (2015) "Decreixement. Vocabulari per a una nova era". Barcelona: Icària.
European Environment Agency (2013) Late Lessons from Early Warnings: Science, Precaution and Innovation. Luxembourg: Publications Office of the European Union.
Fernández, D. M., & López, A. G. (2010). “Del desarrollo sostenible al decrecimiento: por una re-estructuración del sistema económico”. Actas del XV Coloquio de Geografía Rural: Territorio, paisaje y patrimonio rural: Cáceres, 28 a 30 de abril de 2010 (p. 22). Servicio de Publicaciones. http://age.ieg.csic.es/geografia_rural/Actividades%20de%20grupo/Documentos/XVColoquio_Caceres%202010/Comunicaciones/contenido/1%C2%AA%20ponencia%20pdf/1.22.pdf
Garcia, E. (2011) “Sociology and degrowth: Visions of social change, entropy and evolution in a waydown era". Sociology Study 1(3), 212-220. http://www.davidpublisher.org/Public/uploads/Contribute/5514f8889d9d9.pdf
Garcia, E. (2012) "Degrowth, the past, the future, and the human nature". Futures 44(6), 546-552. http://www.uv.es/egarciag/index/degrowth2012.pdf
Jackson, T. (2011) Prosperidad sin crecimiento. Economía para un planeta finito. Barcelona: Icària.
Latouche, S. (2008), La Apuesta por el Decrecimiento. ¿Cómo Salir del Imaginario Dominante?, Barcelona, Icaria.
Martínez Alier, J.; Oliveres, A. (2005), ¿Quién Debe A Quién? Deuda Ecológica y Deuda Externa, Barcelona, Icaria.
Meadows, D. (coord.) (1972) Los límites del crecimiento. México: FCE.
OCDE (2008) Desarrollo sostenible: vincular la economía, la sociedad, el medio ambiente. (Resumen). París: OECD.
Sempere, J. (2009) Mejor con menos. Necesidades, explosión consumista y crisis ecològica. Barcelona: Crítica.