Parasitologia
Codi: 101004 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500502 Microbiologia | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Constenla Matalobos
- Correu electrònic:
- maria.constenla@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Sara Maria Dallares Villar
Prerequisits
No hi ha cap prerequisit oficial, però es recomana repassar els conceptes generals de Biologia Animal, Ecologia, Biologia Cel·lular i Histologia i Protistologia estudiats els cursos previs.
Objectius
En finalitzar aquesta assignatura, l'alumnat podrà demostrar coneixement sobre les espècies parasitàries més importants, pel que fa a les seves característiques específiques i generals, sistemàtica, adaptacions, cicles biològics ... i interpretar i comprendre la seva importància en la biodiversitat de les espècies i la complexitat de la seva contribució a nivell ecològic. A més, comprendran l'efecte que tenen els paràsits en la salut dels seus hostes i en el funcionament dels ecosistemes i la seva funció en modelar l'ecologia dels seus hostes, des de diferents punts de vista: poblacions, comunitats i xarxes tròfiques. Finalment, seran conscients de la utilitat dels paràsits com biomarcadors en estudis poblacionals i biològics dels seus hostes i del deteriorament ambiental.
Competències
- Aplicar les metodologies adequades per aïllar, analitzar, observar, cultivar, identificar i conservar microorganismes.
- Caracteritzar els agents causals de malalties microbianes en l'home, en els animals i les plantes per diagnosticar-les i controlar-les, fer estudis epidemiològics i conèixer la problemàtica actual i les estratègies de lluita contra aquestes malalties.
- Obtenir, seleccionar i gestionar la informació.
- Saber treballar individualment, en grup, en equips de caràcter multidisciplinari i en un context internacional.
- Utilitzar bibliografia o eines d'Internet, específiques de microbiologia i d'altres ciències afins, tant en llengua anglesa com en la llengua pròpia.
Resultats d'aprenentatge
- Comprendre les relacions que s'estableixen entre un possible patogen i el seu hoste.
- Conèixer els grups més importants de microorganismes patògens.
- Conèixer i definir les grans síndromes en patologia infecciosa.
- Descriure les metodologies que s'apliquen a l'anàlisi dels diferents tipus de microorganismes i paràsits presents als aliments.
- Identificar les tècniques emprades en l'aïllament, el cultiu i la identificació de microorganismes patògens.
- Obtenir, seleccionar i gestionar la informació.
- Saber treballar individualment, en grup, en equips de caràcter multidisciplinari i en un context internacional.
- Utilitzar bibliografia o eines d'Internet, específiques de microbiologia i d'altres ciències afins, tant en llengua anglesa com en la llengua pròpia.
Continguts
Els continguts generals són els següents:
I CONCEPTES GENERALS
1. Parasitisme. Conceptes bàsics en parasitologia. Categories del parasitisme. Vies d'entrada, contacte i penetració dels paràsits. Vies de sortida dels paràsits.
2. Cicles vitals dels paràsits. Tipus d'hostes i paràsits. Adaptacions al parasitisme.
II DIVERSITAT DE GRUPS PARÀSITS
3. Protistes: Excavata (Diplomonadids, Parabasàlids, Quinetoplàstids), Chromalveolata (Apicomplexes, Ciliats), Amebozous, Opisthokonta (Microsporidis). Mixozous. Generalitats, diversitat, cicles vitals, patogènia i paper ecològic.
4. Platihelmints: Trematodes, Monogenis, Cestodes. Acantocèfals. Generalitats, diversitat, cicles vitals, patogènia i paper ecològic.
5. Nematodes. Artròpodes paràsits: Crustacis, Aràcnids, Insectes. Generalitats, diversitat, cicles vitals, patogènia i paperecològic.
6. Altres grups amb espècies paràsites: porífers, mesozous, nematomorfs, anèl·lids, mol·luscs i cordats. Generalitats, diversitat, cicles vitals, patogènia i paper ecològic.
III ADAPTACIONS I EVOLUCIÓ DEL PARASITISME
7. Origen i evolució de la vida parasitària: Adaptació gradual al parasitisme. Origen directe del parasitisme. Origen de l'ectoparasitisme i de l'endoparasitisme. Microhàbitat dels paràsits. Origen dels cicles vitals. Conseqüències evolutives i ecològiques dels cicles vitals complexos. Origen dels hostes intermediaris. Cadenes i xarxes tròfiques.
8. Especificitat. Origen i graus de la especificitat parasitària. Determinants i patrons d'especificitat. Coevolució paràsit - hoste: patrons macroevolutius i microevolutius.
9. Equilibri paràsit - hoste. Estratègies d'explotació de l'hoste. Estratègies de l’hoste en front a paràsits. Evasió de la resposta immunitària. Virulència.
IV ECOLOGIA PARASITÀRIA I BIOGEOGRAFIA
10. Introducció a l'ecologia parasitària. Naturalesa jeràrquica de les poblacions i comunitats de paràsits.
11. Poblacions paràsites. Factors reguladors denso-dependents i factors independents de la densitat. Interaccions intra-específiques.
12. Efecte dels paràsits sobre les poblacions d'hostes. Regulació de les poblacions d'hostes. Implicacions epidemiològiques. Canvis comportamentals. Autoestopistes.
13. Comunitats paràsites. Tipus de paràsits dins les comunitats. Relacions interespecífiques i el seu efecte en la selecció de nínxol.
14. Biogeografia parasitària. Factors relacionats amb la distribució geogràfica dels paràsits.
V. ASPECTES SANITARIS I UTILITAT DELS PARÀSITS PER AL SER HUMÀ
15. Zoonosis principals. Interès i classificació. Zoonosis alimentàries i transmeses per l’aigua, la problemàtica de la utilització d'aigües residuals. Mesures de sanitat ambiental i alimentària. Emergències i/o re-emergències degut a canvis mediambientals.
16. Parasitosis principals. La problemàtica de la producció agrícola i ramadera, les espècies invasores i de les àrees protegides.
17. Paràsits com a indicadors de la biologia dels seus hostes, d’ estocs ecològics i del deteriorament ambiental.
Metodologia
La metodologia emprada en aquesta assignatura per assolir el procés d'aprenentatge es basa en fer que l'alumnat treballi i desenvolupi la informació que la professora posa al seu abast. Així, la funció de la professora és donar la informació, o indicar on aconseguir-la, i ajudar i tutoritzar perquè el procés d'aprenentatge pugui realitzar-se eficaçment.
Per assolir aquest objectiu, l'assignatura es basa en les següents activitats:
Classes teòriques:
El contingut del programa de teoria s'impartirà principalment per la professora amb el suport de vídeos i animacions relacionats amb els temes tractats a classe i/o amb activitats d'avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat, mitjançant la resolució de qüestions plantejades per la professora. Els ajuts visuals utilitzats a classe per la professora estaran disponibles al Campus Virtual. Amb aquestes classes expositives l'alumnat adquireix els coneixements científico-tècnics bàsics de l'assignatura que ha de complementar amb l'estudi personal dels temes explicats. S'aconsella que l'alumnat consulti de forma regular els llibres recomanats a l'apartat de Bibliografia per tal de consolidar i clarificar, si és necessari, els continguts explicats a clase.
Seminaris:
Als seminaris es treballen els coneixements científico-tècnics exposats a les classes de teoria per a completar la seva comprensió i aprofundir en ells, desenvolupant diverses activitats com per exemple l'anàlisi i discussió de material audiovisual o d'articles científics, la resolució de qüestions relacionades amb els temes tractats, anàlisi d'informació parasitològica, xerrades de professionals, etc. Els seminaris és caracteritzen peltreball actiu de l'alumnat i la seva missió és promoure la capacitat d'anàlisi i síntesi, el raonament crític i la capacitat de resolució de problemes. A més, una petita part del temari també será explicada per els i les estudiants durant els seminaris amb un treball que hauran de presentar en forma de presentació oral a la resta d’alumnat.
Pràctiques:
El treball experimental que es realitza a les pràctiques es fa individualment o en grups de 2 i sota la supervisió de la professora responsable. Abans de començar cada sessió de pràctiques, l'alumnat ha d'haver llegit el guió de pràctiques a fi de conèixer els objectius de la pràctica, els fonaments i els procediments que ha de realitzar i el protocol que ha de desenvolupar. L'objectiu de les classes pràctiques és complementar i reforçar els coneixements adquirits a les classes teòriques i als seminaris. A les sessions pràctiques s'estimularan i desenvoluparan en l'alumnat habilitats empíriques com la capacitat d'observació, anàlisi i reconeixement de la diversitat parasitològica. A l'inici de cada sessió de pràctiques es farà una introducció en la què s'explicaran els fonaments teòrics de la pràctica a realitzar. Al final de cada pràctica s'haurà de respondre a les preguntes plantejades per la professora.
Les pràctiques de laboratori consten de:
- 3 sessions de 3h per familiaritzar-se amb la identificació de diferents grups taxonòmics.
- 2 sessions de 4h destinades a treballar el procés d'obtenció i preparació del material parasitològic. A més, també es realitzaran càlculs per a l'estimació de paràmetres parasitològics necessaris a l'hora de descriure quantitativament el nivell d’ infestació per una espècie de paràsit que és la base per a qualsevol estudi ecològic posterior.
- 1 sessió de 3 h a la sala d’audiovisuals on s'estudiarà el comportament conjunt de poblacions de paràsits i hostes d'acord amb models poblacionals simples mitjançant simulacions per ordinador.
Tutories:
L'objectiu d'aquestes sessions és resoldre dubtes, aclarir conceptes bàsics i orientar sobre les fonts consultades. Igualment, aquestes tutories permeten l'orientació dels treballs que es realitzen als seminaris.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 24 | 0,96 | 1, 2, 3 |
| Pràctiques | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
| Seminaris | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 6, 7, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i resolució de problemes | 52,5 | 2,1 | 1, 2, 3, 6, 8 |
| Preparació de treballs i resolució de qüestions | 35 | 1,4 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8 |
Avaluació
L'avaluació d'aquesta assignatura es realitza al llarg de tot el curs, mitjançant diferents activitats:
Avaluació de les classes teòriques:
Es realitzaran dos exàmens parcials i un de recuperació.
Exàmens parcials: En aquesta part s'avaluarà individualment els coneixements assolits per l'alumnat a la assignatura, així com la seva capacitat d'anàlisi i síntesi, i de raonament crític. Es realitzaran 2 exàmens parcials eliminatoris de matèria (s'eliminarà matèria amb una nota mínima de 5 sobre 10).
Examen de recuperació: Les persones que no superin algun dels dos exàmens parcials podran recuperar-los a l'examen de recuperació. Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final. Igualment, les persones que desitgin millorar nota d'una o les dues parts ho podran fer presentant-se a l'examen de recuperació, però en aquest cas es perdrà la nota obtinguda prèviament.
La nota corresponent als dos exàmens té un pes global del 50% de la nota final, per tant cada examen parcial té un pes de 25% de la nota final.
Avaluació de seminaris:
S'avaluaran tant els treballs orals (contingut, capacitat de síntesi, rigor en l'expressió, qualitat deles fonts documentals i adequació al temps establert) com escrits, així com la participació i assistència a tots els seminaris. A més, els temes tractats als seminaris, al ser un complement dels tractats a les classes de teoria, poden ser matèria d’examen.
La nota corresponent als seminaris té un pes global del 20% de la nota final.
Avaluació de les pràctiques:
Després de cada pràctica l'alumnat realitzarà una prova individual que avaluï l'aprofitament i la consecució de les competències específiques i els continguts de cada pràctica. Tant mateix, es valorarà també la implicació de l'alumnat en les activitats que es realitzin durant el decurs de la pròpia pràctica. L'assistència a les sessions pràctiques és obligatòria. L'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan l'absència sigui superior al 20% de les sessions programades".
La nota corresponent a les pràctiques té un pes global del 30% de la nota final.
Consideracions finals:
Per aprovar l’assignatura es requereix una nota mínima de 4 en cada una de les diferents parts.
Es considerarà NO AVALUABLE quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluació de les classes de teoria | 50% | 4,5 | 0,18 | 1, 2, 3 |
| Avaluació de les pràctiques | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
| Avaluació de seminaris | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 6, 7, 8 |
Bibliografia
Llibres:
- BUSH, A.O., FERNANDEZ, J.C., ESCH, G.W., SEED, J.R. (2001). Parasitism. The Diversity and Ecology of Animal Parasites. Cambridge University Press, Cambridge.
- CHENG TC (1986) General Parasitology, 3rd ed. Academic Press, New York.
- ESCH G.W., FERNÁNDEZ J.C. (1993). A functional biology of parasitism. Ecological and
- evolutionary implications. Chapman & Hall, London.
- GÁLLEGO-BERENGUER (2006). Manual de Parasitología. Morfología y biología de los parásitos de interés sanitario. Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona
- GUNN A, PITT SJ (2014). Parasitology. An integrated Approach. Wiley-Blackwell, UK
- POULIN, R. (2007) Evolutionary ecology of parasites. Princeton University Press,Princeton.
- POULIN, R., MORAND S. (2004) Parasite Biodiversity. Smithsonian Books, Washington.
- HALTON D.W., BEHNKE J.M., MARSHALL I. (EDS) (2001) Practical exercises inparasitology. Cambridge University Press.
- ROBERTS, L.S., JANOVY, J. JR. (2000). Foundations of Parasitology ,6th Edition, Wm. C.Brown Publishers, Dubuque.
- SCHMID-HEMPEL, P (2014) Evolutionary Parasitology. The integrated study of infections,inmunology, ecology and genetics. Oxford, New York.
- SULLIVAN J.T. (2000). Electronic Atlas of Parasitology. McGraw Hill.
Llibres on-line:
- Veterinary parasitology: https://mirades.uab.cat/ebs/items/show/192797
- Human parasitology: https://mirades.uab.cat/ebs/items/show/155209
Webs:
Programari
No s'utilitza programari específic en aquesta assignatura, tan sols els programes en línia gratuïts com: Quantitative Parasitology (QP 3.0) i Populus 6.0.