Ecologia microbiana
Codi: 100773 Crčdits: 6| Titulaciķ | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500250 Biologia | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Ramos Martinez Alonso
- Correu electrōnic:
- maira.martinez@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaį. Per consultar l'idioma us caldrā introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informaciķ és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Equip docent
- Olga Sanchez Martinez
Prerequisits
Tot i que no hi ha cap prerequisit oficial, s'aconsella a l'alumnat revisar els conceptes que es refereixen al món microbià, estudiats prèviament. Així mateix, és convenient tenir un bon coneixement de les assignatures cursades del grau de Microbiologia, així com de la resta d'assignatures que es cursin simultàniament durant el segon semestre.
Objectius
És una assignatura obligatòria, nuclear del grau de Microbiologia, que introdueix l’alumnat en els principis i terminologia, així com en els mètodes d'estudi de l’Ecologia Microbiana.
Els objectius de l'assignatura són:
1. Adquirir els conceptes bàsics i els mètodes d'estudi de l'Ecologia Microbiana.
2. Conèixer els microorganismes en els seus hàbitats naturals i els factors ambientals que afecten la seva distribució.
3. Reconèixer les principals relacions que estableixen els microorganismes entre ells i amb altres éssers vius, com les plantes i els animals.
4. Entendre el paper dels microorganismes en els cicles biogeoquímics.
Competčncies
- Actuar amb responsabilitat čtica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democrātics.
- Actuar en l'āmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raķ de sexe/gčnere.
- Actuar en l'āmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econōmic i mediambiental.
- Comprendre els processos que determinen el funcionament dels éssers vius en cada un dels seus nivells d'organitzaciķ.
- Introduir canvis en els mčtodes i els processos de l'āmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una ārea d'estudi que parteix de la base de l'educaciķ secundāria general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avanįats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessāries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informaciķ, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sāpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocaciķ d'una manera professional i tinguin les competčncies que se solen demostrar per mitjā de l'elaboraciķ i la defensa d'arguments i la resoluciķ de problemes dins de la seva ārea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva ārea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexiķ sobre temes destacats d'índole social, científica o čtica.
- Tenir capacitat d'anālisi i de síntesi.
- Tenir capacitat d'organitzaciķ i planificaciķ
Resultats d'aprenentatge
- Actuar en l'āmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raķ de sexe/gčnere.
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professiķ.
- Analitzar una situaciķ i identificar-ne els punts de millora.
- Identificar el paper dels diferents grups microbians en el medi i en els cicles dels elements, i les seves implicacions mediambientals.
- Proposar nous mčtodes o solucions alternatives fonamentades.
- Proposar projectes i accions viables que potenciīn els beneficis socials, econōmics i mediambientals.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una ārea d'estudi que parteix de la base de l'educaciķ secundāria general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avanįats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessāries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informaciķ, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sāpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocaciķ d'una manera professional i tinguin les competčncies que se solen demostrar per mitjā de l'elaboraciķ i la defensa d'arguments i la resoluciķ de problemes dins de la seva ārea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva ārea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexiķ sobre temes destacats d'índole social, científica o čtica.
- Tenir capacitat d'anālisi i de síntesi.
- Tenir capacitat d'organitzaciķ i planificaciķ.
Continguts
I. INTRODUCCIÓ I MÈTODES
1. Ecología Microbiana: concepte i desenvolupament històric
Desenvolupament històric. L’Ecologia Microbiana a l’actualitat. Conceptes d’ecologia microbiana.
2. Mètodes d’estudi de l’Ecologia Microbiana (I)
Característiques i objectius del mostreig en Ecología Microbiana. Aparells de mostreig en diferents hàbitats. Preservació de mostres.
3. Mètodes d’estudi (II)
Quantificació de microorganismes en l’ambient natural. Estimació de la biomassa. Estimació de la biodiversitat microbiana amb tècniques genético-moleculars.
4. Mètodes d’estudi (III)
Detecció i mesura de l’activitat microbiana.
II. ELS MICROORGANISMES EN ELS SEUS HÀBITATS NATURALS
5. Comunitats microbianes i factors abiòtics
Ecosistemes microbians: estructura i dinàmica. Factors ambientals que afecten la distribució dels microorganismes. Ambients extrems.
6. Els microorganismes en els seus hàbitats naturals: ambients marins i d’aigua dolça
Introducció als ambients naturals. L’aigua com a hàbitat microbià. Ecosistemes lòtics i lèntics. Ecosistemes marins costaners. Mar obert. Ambients bentònics de les profunditats marines.
7. Els microorganismes en els seus hàbitats naturals: ecosistemes terrestres
Composició i formació del sòl. El sòl com a hàbitat microbià. La biosfera del subsòl.
III. INTERACCIONS ENTRE POBLACIONS
8. Interaccions entre poblacions microbianes
Transmissió de senyals químiquesentre microorganismes: quòrum sensing. Neutralisme. Interaccions positives: comensalisme, sinergisme i mutualisme. Interaccions negatives: competició, amensalisme, predació i parasitisme.
9. Interaccions entre plantes i microorganismes
Rizosfera. Micorrizes, Fixació de nitrogen en els nòduls radicals. Fil·losfera.
10. Interaccions entre microorganismes i animals
Contribució dels microorganismes a la nutrició animal. Depredació d’animals per fongs. Altres relacions simbiòtiques.
IV. CICLES BIOGEOQUÍMICS
11. Els microorganismes en els cicles dels nutrients I
Cicle del carboni: transferencia del carboni a través de les xarxes tròfiques. Cicle de l’hidrogen. Cicle de l’oxigen.
12. Els microorganismes en els cicles dels nutrients II
Cicle del nitrogen, del sofre i del fósfor, ferro i altres elements. Interrelacions entre els cicles de diferents elements.
Metodologia
L'assignatura d'Ecologia Microbiana consta de dos mòduls, els quals s'han programat de manera integrada de forma que l'alumnat haurà de relacionar al llarg de tot el curs el contingut i les activitats programades per tal d'assolir les competències indicades en l'apartat 5 d'aquesta guia.
Els dos mòduls són els següents:
Classes teòriques. Dins d'aquest mòdul, les classes magistrals o expositives representen la principal activitat a realitzar a l’aula i permeten transmetre conceptes bàsics a un gran nombre d'alumnat en relativament poc temps. Es complementaran amb presentacions tipus PowerPoint i material didàctic divers que serà lliurat a l'alumnat a l’inici del curs.
Seminaris. Són sessions de treball per grups amb un nombre reduït d’alumnat, basades en treballs proposats per les professores, que l'alumnat treballarà de manera autònoma i que seran discutits i exposats posteriorment a l'aula. L'assistència a les sessions de seminaris és obligatòria. En cas de falta d'assistència per causa no justificada hi haurà una penalització en la nota del mòdul de seminaris.
Informació addicional:
Per tal de donar suport a les activitats formatives indicades anteriorment, a petició de l'alumnat es podran realitzar tutories individuals al despatx de les professores Olga Sánchez (C3-335) i Maira Martínez-Alonso (C3-329).
L'estudiantat disposarà en l'espai Moodle de l'assignatura de tota la documentació que facilitarà el professorat per a un bon seguiment de la mateixa. També podran consultar l'espai docent de la Coordinació de Grau per obtenir informació actualitzada referent al mateix.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulaciķ, per a la complementaciķ per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluaciķ de l'actuaciķ del professorat i d'avaluaciķ de l'assignatura/mōdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teoria | 34 | 1,36 | 1, 2, 4, 7, 12 |
| Seminaris | 12 | 0,48 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories individuals/en grup | 4 | 0,16 | 4, 7, 10, 11, 12, 13 |
| Tipus: Autōnomes | |||
| Estudi | 35 | 1,4 | 1, 2, 4, 7, 10, 11, 12, 13 |
| Lectura de textos | 20 | 0,8 | 1, 2, 7, 10, 11, 12 |
| Preparaciķ presentaciķ oral | 15 | 0,6 | 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 13 |
| Recerca bibliogrāfica | 15 | 0,6 | 7 |
| Redacciķ de treballs | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 11, 12, 13 |
Avaluaciķ
L'avaluació de l'assignatura serà individual i continuada a través de les següents proves:
Avaluació del mòdul de classes teòriques (65% de la nota global): Al llarg del curs es programaran dues proves escrites d'avaluació d'aquest mòdul, el primer parcial inclourà del tema 1 al 7, i el segon parcial del tema 8 al 12. Cadascuna de les proves tindrà un pes del 50% de la nota global del mòdul i caldrà obtenir una qualificació igual o superior a 5 per promitjar entre elles. Cada prova constarà de preguntes tipus test d'elecció mútiple, que permetran valorar una gran part dels continguts, i/o preguntes de resposta curta dirigides a valorar si s’han assolit els objectius conceptuals clau.
Avaluació del mòdul de seminaris (35% de la nota global): Es realitzaran diferents activitats avaluatives relacionades amb un article científic, les quals inclouràn els següents aspectes:
1. Entregues autònomes que es lliuren a través de l'aula moodle i en les sessions de treball a l'aula (10% de la nota global).
2. Exposició oral del treball realitzat (10% de la nota global).
3. Proves escrites de les exposicions orals que constaran de preguntes tipus test d'elecció múltiple (15% de la nota global).
Consideracions finals:
Per superar l'assignatura s'ha d'obtenir una qualificació de 5 o superior en cada mòdul. L'alumnat que no superi algun dels mòduls, el podran recuperar en la data programada per l'avaluació final de l'assignatura, on entrarà tot el temari de teoria i/o la prova escrita de seminaris. Les entregues autònomes, l'exposició orali la memòria escrita no es podran recuperar.
Per participar a la recuperació,l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de No Avaluable quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.
La presentació de l'estudiant a pujar nota comporta la renúncia a la qualificació obtinguda per parcials i haurà de realitzar l'examen de tots els continguts de la matèria el dia fixat per l'examen de recuperació.
A partir de la segona matrícula, l'alumnat repetidor no haurà de dur a terme les activitats docents, ni les avaluacions d'aquelles competències superades al mòdul de seminaris. És a dir, es guardarà la nota obtinguda al mòdul de seminaris, sempre i quan hagi estat superat.
Avaluació única
Aquesta assignatura preveu el sistema d'avaluació única que consisteix en una única prova de síntesi en la que s’avaluaran els continguts de tot el programa de teoria de l'assignatura. La prova constarà de preguntes de resposta curta dirigides a valorar si s’han assolit els objectius conceptuals clau de l’assignatura i preguntes tipus test d'elecció múltiple i/o de cert/fals, que permetran valorar una gran part dels continguts. La nota obtinguda en aquesta prova de síntesi suposarà el 65% de la nota final de l’assignatura i haurà de ser igual o superior a 5 per fer mitjana amb el mòdul de seminaris. L’avaluació única es farà el mateix dia que el 2n parcial de l’assignatura.
L’avaluació del mòdul de seminaris seguirà el mateix procés que l’avaluació continua. La nota obtinguda suposarà el 35 % de la nota final de l’assignatura. El mòdul de seminaris és d’assistència obligatòria a totes les sessions. És requisit tenir aprovat el mòdul de seminaris (nota igual o superior a 5) per a poder superar l'assignatura.
Activitats d'avaluaciķ continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluaciķ de seminaris | 35 | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Avaluaciķ de teoria, primer parcial | 32,5 | 1,5 | 0,06 | 4, 7, 8, 12 |
| Avaluaciķ de teoria, segon parcial | 32,5 | 1,5 | 0,06 | 4, 7, 8, 12 |
Bibliografia
Llibres de text:
Atlas RM, Bartha R. 2002. Ecología microbiana y microbiologia ambiental. 4a ed., Pearson Educación SA.
Kirchman DL. 2018. Processes in microbial ecology. 2nd ed. Oxford University Press. Recurs electrònic.
Madigan MT, Martinko JM, Bender KS, Buckley DH, Stahl DA. 2015. Brock Biología de los Microorganismos. 14a ed. Pearson Education. Recurs electrònic.
Madigan MT, Bender KS, Buckley DH, Sattley WM, Stahl DA. 2021. Brock Biology of Microorganisms. 16th ed. Pearson SA.
Martín A, Béjar V, Gutiérrez JC, Llagostera M, Quesada E. 2019. Microbiología Esencial. 1a ed. Editorial Médica Panamericana. Recurs electrònic.
Willey J, Sherwood LM, Woolverton CJ. 2009. Microbiología de Prescott, Harley y Klein. 7a ed. MacGraw-Hill.
Willey JM, Sherwood LM, Woolverton CJ. 2020. Prescott's Microbiology. 11th ed. MacGraw-Hill.
Willey JM, Sandman KM. 2021. Prescott's Principles of Microbiology. 2nd ed. MacGraw-Hill. Recurs electrònic.
En aquest enllaç, es pot trobar una infografia que ha preparat el Servei de Biblioteques per facilitar la localització de llibres electrònics: https://bibcercador.uab.cat/discovery/search?search_scope=CourseReserves&vid=34CSUC_UAB:VU1&query=course_code,contains,100773
Programari
No es necessita un programari específic en aquesta assignatura.