Logo UAB
2022/2023

Polítiques Públiques II

Codi: 42733 Crèdits: 10
Titulació Tipus Curs Semestre
4310025 Economia i Administració d'Empreses / Economics and Business Administration OT 0 2

Professor/a de contacte

Nom:
Guadalupe Souto Nieves
Correu electrònic:
guadalupe.souto@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
anglès (eng)

Altres indicacions sobre les llengües

Aquest màster s'imparteix i avalua exclusivament en anglès.

Equip docent

Pau Olivella Cunill
Emilio Padilla Rosa

Prerequisits

Fundamentals of Economics and Business I

Fundamentals of Economics and Business II

Objectius

El MEBA s'imparteix i s'avalua íntegrament en anglès. Només el domini acreditat de l'anglès permet cursar aquest màster.

 

Polítiques mediambientals

Els objectius d'aquesta assignatura són: revisar l'anàlisi econòmica dels principals problemes mediambientals així com les diferents eines de política mediambiental. Entendre la relació entre els sistemes econòmic, social i ecològic. Estudiar les eines analítiques de l'economia del mediambient. Analitzar els principals debats actuals en aquest camp.

 

Economia de la Salut i Anàlisi de Polítiques

El curs proporcionarà una visió general del camp de l’economia de la salut. Està dissenyat per il·lustrar com els economistes analitzem temes relacionats amb la producció de salut i la provisió de l’atenció sanitària. Ens centrarem en com es poden utilitzar eines de microeconomia per entendre les decisions relacionades amb la salut preses pels individus, proveïdors i autoritats sanitàries. També estudiarà l’aplicació de l’economia a la política assistencial, amb una atenció especial en com l’anàlisi econòmica pot ajudar en el desenvolupament de solucions del mercat i fora del mercat diversos problemes assistencials.

 

 

 

 

Competències

  • Argumentar i redactar de manera precisa, clara i concisa informes sobre problemes plantejats, en anglès.
  • Comprendre la recerca acadèmica en les àrees assenyalades.
  • Contextualitzar els problemes mitjançant la utilització de models formals que permetin una anàlisi quantitativa.
  • Demostrar que es comprenen els principis econòmics d'eficiència i equitat en les diverses àrees esmentades més amunt, i aplicar-los.
  • Demostrar que es comprenen estudis econòmics d'organitzacions internacionals com l'OCDE o la Comissió Europea sobre polítiques econòmiques en les àrees assenyalades, i dur a terme anàlisis crítiques d'aquests estudis.
  • Distingir en casos concrets entre situacions en què els mercats no són eficients i situacions en què sí que ho són, així com entre intervencions públiques que condueixen a l'eficiència i les que no ho fan.
  • Dur a terme estudis empírics per avaluar l'impacte de diverses polítiques: identificar fonts de dades existents o dissenyar la recollida de dades, aplicar tècniques estadístiques i economètriques adequades per a l'avaluació de programes i polítiques, formular estratègies empíriques, interpretar adequadament els resultats.
  • Dur a terme estudis empírics.
  • Fer presentacions orals, en anglès.
  • Respectar els valors ètics, socials i mediambientals.
  • Utilitzar diversos programes estadístics per processar dades.

Resultats d'aprenentatge

  1. Argumentar i redactar de manera precisa, clara i concisa informes sobre problemes plantejats, en anglès.
  2. Comprendre la recerca acadèmica en les àrees assenyalades.
  3. Contextualitzar els problemes mitjançant la utilització de models formals que permetin una anàlisi quantitativa.
  4. Demostrar que es comprenen els principis econòmics d'eficiència i equitat en les diverses àrees esmentades més amunt, i aplicar-los.
  5. Demostrar que es comprenen estudis econòmics d'organitzacions internacionals com l'OCDE o la Comissió Europea sobre polítiques econòmiques en les àrees assenyalades, i dur a terme anàlisis crítiques d'aquests estudis.
  6. Distingir en casos concrets entre situacions en què els mercats no són eficients i situacions en què sí que ho són, així com entre intervencions públiques que condueixen a l'eficiència i les que no ho fan.
  7. Dur a terme estudis empírics per avaluar l'impacte de diverses polítiques: identificar fonts de dades existents o dissenyar la recollida de dades, aplicar tècniques estadístiques i economètriques adequades per a l'avaluació de programes i polítiques, formular estratègies empíriques, interpretar adequadament els resultats.
  8. Dur a terme estudis empírics.
  9. Fer presentacions orals, en anglès.
  10. Respectar els valors ètics, socials i mediambientals.
  11. Utilitzar diversos programes estadístics per processar dades.

Continguts

El MEBA s'imparteix i s'avalua íntegrament en anglès. Només el domini acreditat de l'anglès permet cursar aquest màster.

 

Polítiques mediambientals

1. L'anàlisi econòmica del medi ambient i l'economia ecològica. La relació entre l'economia i el medi ambient. L'economia i els problemes ambientals.

2. El funcionament dels mercats i la degradació ambiental. Justificacions per a la intervenció pública amb polítiques ambientals. Anàlisi microeconòmica de la contaminació.

3. Diferents concepcions del desenvolupament sostenible i les seves aplicacions.

4. Avaluació econòmica de les polítiques ambientals. Problemes de valoració.

5. Anàlisi econòmica de medi ambient i les generacions futures. Ètica i economia ecològica.

6. Instruments de política ambiental: impostos ambientals.

7. Instruments de política ambiental: permisos negociables i altres.

8. La relació entre creixement econòmic, qualitat ambiental i polítiques ambientals.

9. Problemes ambientals globals: economia i política del canvi climàtic.

 

Economia de la Salut i Anàlisi de Polítiques

1. Què és Economia de la salut

1.1  Característiques diferencials de l’economia de la salut

1.2  L'organització d'un sistema assistencial

1.3  Estructura d’un sistema d’atenció sanitària

2.     Demanda de salut i assistència sanitària

2.1  Valor de vida i qualitat de vida

2.2  Demanda de salut

3.     Assegurança mèdica

3.1  Conceptes bàsics

3.2  Incertesa i risc

3.3  Assegurances mèdiques

4.     Contractes i informació asimètrica

4.1  Introducció: acció oculta versus tipus ocult

4.2  Acció oculta (risc moral)

4.2.1       L’àmbit metge-pacient

4.2.2       Ajustament d’acord al risc sistemes de capitació

4.2.3       El risc moral i les assegurances mèdiques

4.3  Informació asimètrica (selecció adversa)

4.3.1       Selecció inversa en l’assegurança mèdica privada

4.3.2       La interacció entre el Sistema Nacional de Salut i l’assegurament privat voluntari

4.3.3       Informació incompleta i competència

5.     Competència i regulació 

5.1.1       Avaluació del rendiment relatiu

5.1.2       Presentació de l’elecció hospitalària

 

 

 

Metodologia

El MEBA s'imparteix i s'avalua íntegrament en anglès. Només el domini acreditat de l'anglès permet cursar aquest màster.

Les activitats que permetran als estudiants aprendre els conceptes bàsics inclosos en aquest curs són :

1. Classes teòriques en les quals el/la professor/a explica els conceptes principals.

L’objectiu d’aquesta activitat és introduir les nocions bàsiques i guiar l’estudiant en els procés d’aprenentatge.

 2. Problemes

En algunes assignatures s’inclouen llistats d’exercicis que els estudiants han de resoldre individualment o en grup. Aquesta activitat té un objectiu doble. D’una banda, els estudiants treballen els conceptes teòrics explicats a l’aula i, de l’altra banda, mitjançant aquesta pràctica desenvolupen les habilitats necessàries per a resolució de problemes.

 3. Classes pràctiques

El propòsit d’aquesta activitat és comentar i resoldre qualsevol dubte que els estudiants puguin haver tingut resolent els exercicis. D’aquesta forma seran capaços d’entendre i corregir els errors que hagin pogut cometre durant aquest procés.

 4. Redacció d’assaigs

En algunes assignatures els estudiants redacten assaigs sobre temes proposats.

5. Hores de tutories

Els estudiants compten amb hores de tutories en les quals el/la professor/a els ajuda a resoldre els dubtes que puguin tenir.

 

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Lectures amb suport de TIC 37,5 1,5 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11
Resolució d'exercicis 37,5 1,5 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11
Tipus: Supervisades      
Tutories i monitorització del treball dels estudiants 62,5 2,5 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Tipus: Autònomes      
Estudi, Lectures, Resolució d'exercicis, Assajos 79,5 3,18 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11

Avaluació

El MEBA s'imparteix i s'avalua íntegrament en anglès. Només el domini acreditat de l'anglès permet cursar aquest màster.

1. El mòdul es composa de diferents assignatures o parts impartides per diferents professors/es. La nota final del mòdul s’obté com a mitjana de les notes de cada assignatura que integren el mòdul.

  • Es considera que s’ha superat satisfactòriament el mòdul si:
    • la nota de cada assignatura dins del mòdul és superior o igual a 3.0 (en una escala de 0 a 10), i
    • la nota final del mòdul és superior o igual a 5.0 (en una escala de 0 a 10).

IMPORTANT: Per tal de poder superar cada assignatura, els estudiants han d’haver assistit almenys al 80% de les classes (els casos especials, degudament justificats, seran considerats de forma individual pels professors/es juntament amb els coordinadors del MEBA).

Si un mòdul no s’ha superat, els coordinadors del MEBA demanaran al/la estudiant de presentar-se a l’examen de recuperació d’aquelles assignatures que, segons la valoració dels coordinadors i els/les professors/es, li puguin permetre superar el mòdul. Si l’estudiant aprova el mòdul després de/ls examen/s de recuperació, la nota del mòdul serà convenientment actualitzada. Altrament, prevaldrà la nota obtinguda inicialment. Els resultats després dels examens de recuperació compliran aquestes dues restriccions:

  • La nota màxima per a qualsevol assignatura recuperada és 6.0; i
  • La nota final del mòdul després de les recuperacions no pot ser superior a 7.0.

 El calendari dels exàmens de recuperació es donarà a conèixer juntament amb les notes dels examens finals

2. La nota – entre 0 i 10 – per a cada assignatura serà calculada per cada professor/a d’acord amb el seu criteri i l’actuació de l’estudiant. Com a norma general, el 35% de la nota correspondrà a l’avaluació contínua realitzada durant el curs i el 65% provindrà de l’examen final de cada assignatura. La duració i el tipus d’examen final es fixa per part de cada professor/a.

3. Els exàmens finals són obligatoris. Els exàmens de recuperació només s’adrecen a aquells/es estudiants que prèviament hagin fet l’examen final i l’hagin suspès.

 

Environmental Policies

  • Assajos escrits individuals (35%)
  • Examen final (65%)

IMPORTANT: Per aprovar aquest curs, els estudiants han d’assistir, com a mínim, al 80% de les classes (els casos especials, amb la justificació adequada, seran considerats individualment pels professors juntament amb els coordinadors del MEBA).

Health Economics

Avaluació continuada (llistes de problemes, presentacions a classe i participació): 30% de la nota final

Examen parcial: 30% de la nota final

Avaluació final (examen escrit): 40% de la nota final

IMPORTANT: Per aprovar aquest curs, els estudiants han d’assistir, com a mínim, al 80% de les classes (els casos especials, amb la justificació adequada, seran considerats individualment pels professors juntament amb els coordinadors del MEBA).

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen: Economia de la Salut i Polítiques de Salut 41.33% 4 0,16 1, 2, 3, 4, 6, 10
Examen: Polítiques Ambientals 21.66% 2 0,08 1, 2, 3, 5, 7, 10
Exercicis i assajos 35% 27 1,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

Bibliografia

Environmental Policies

 

Main books

 Common, M., Stagl, S. (2005). Ecological Economics. Cambridge University Press, Cambridge.

 Jacobs, M. (1991) The Green Economy. Pluto Press, London.

 Pearce, D.W., Turner R.K. (1990) Economics of Natural Resources and the Environment. Harvester Wheatsheaf, London.

 

 Books of readings

 Bergh, J.C.J.M van den (ed.) (1999). Handbook of Environmental and Resource Economics. Edward Elgar, Cheltenham.

 Mollica, D., and Campdell, T. (2009). Sustainability. Ashgate, Burlington.

 Stavins, R. N. (ed.) (2019) Economics of the Environment, Selected Readings, W. W. Northon and Company, New York and London. (Seventh edition).

  

There are several journals, which you can refer to. These include:

  Ecological Economics, Environmental Values, Environmental and Resource Economics, Energy Policy, Energy Economics, Energy Policy, Journal of Environmental Economics and Management, Land Economics, Environment and Planning (A) and (C), Environment & Development Economics, Journal of Environment and Development.

 

Extended bibliography

 Unit 1:

 Boulding, K.E. (1966) “The Economics of the Coming Spaceship Earth” H. Jarrett (ed.), Environmental Quality in a Growing Economy, pp. 3–14. Baltimore, MD: Resources for the Future/Johns Hopkins University Press.

 Daly, H. E. (1987) “The Economic Growth Debate: What Some Economist Have Learned But Many Have Not”, Journal of Environmental Economics and Management, Vol. 14 (4), pp. 323–336.

 Daly, H. E. (1999) “Steady-state economics: avoiding uneconomic growth” in J.C.J.M. van den Bergh (ed), Handbook of Environmental and Resource Economics, Edward Elgar, Chelktenham, UK.

 Georgescu-Roegen, N. (1977) “What thermodynamics and biology can teach economists”, Atlantic Economic Journal, Vol.5 (1), pp. 13–21.

 Kapp, K. W. (1976) “The open system character of the economy and its implications”, in Kurt Dopfer (ed.) Economics in the Future: Towards a New Paradigm, Macmillan, London.

 

Unit 2:

 Aguilera-Klink, F. (1994) “Some Notes on the Misuse of Classic Writings in Economics on the Subject of Common Property”, Ecological Economics, Vol. 9 (3), pp. 221–228.

 Ayres, R.U., Kneese, A. V. (1969) “Production, Consumption, and Externalities”, American Economic Review, Vol. 59 (3), pp. 282–297.

 Coase R.H. (1960) “The Problem of Social Cost”, Journal of Law and Economics, Vol. 3, pp. 1–44.

 Gordon, H.S. (1954), “Economic Theory of a Common-Property Resource: the Fishery”, Journal of Political Economy, Vol. 62, pp. 124–142.

 Hardin, G. (1968) “The Tragedy of Commons”, Science, Vol. 162, pp. 1243–1248.

 Mishan E.J. (1971) “The postwar literature on externalities: An interpretative essay”, Journal ofEconomic Literature, Vol. 9 (1), pp. 1–28.

 Ostrom, E. et al. (1999) “Revisiting the Commons: Local Lessons, Global Challenges”, Science 284. pp. 278–282.

 Pigou A. C. (1920) The Economics of Welfare. Macmillan and Co, London.

 

 Unit 3:

 Alcántara, V., Padilla, E. (2003) “Key sectors in final energy consumption: an input–outputapplication to the Spanish case”, Energy Policy, Vol. 31, pp. 1673–1678.

 Bergh, J.C.J.M van den, Verbruggen, H. (1999) “Spatial sustainability, trade and indicators: an evaluation of the ‘ecological footprint’”, Ecological Economics, Vol 29, pp. 61–72.

 Daly, H.E. (1997) “Georgescu-Roegen versus Solow/Stiglitz”, Ecological Economics, Vol. 22 (3), pp. 261–270. (and answers of Solow, R.M. and Stiglitz, J.E.)

 Hamilton, K., Clemens, M. (1999), “Genuine savings rates in developing countries”, World Bank Economic Review, Vol. 13: 333–356.

 Mathews, E. et. al, (2000) The Weight of Nations, World Resources Institute.

 Naredo, J.M. (1999), “Sobre la “sostenibilidad” de los sistemas”, Ch. 5 of Naredo, J.M. and Valero, A. (dir), Desarrollo Económico y Deterioro Ecológico, Fundación Argentaria/Visor dist., Madrid.

 Pearce, D.W., Atkinson, G.D. (1993) “Capital Theory and the measurement of sustainable development: an indicator of “weak” Sustainability”, Ecological Economics, Vol. 8, pp. 103–108.

 Solow, R.M. (1992) “Sustainability: An Economist’s Perspective”, National Geographic Research and Exploration, Vol. 8, pp. 10–21.

 Victor, P. A. (1991), “Indicators of sustainable development: some lessons from capital theory”, Ecological Economics, Vol. 4, pp. 191–213.

 Wackernagel, M., Rees, W. (1997) “Perceptual and structural barriers to investing in natural capital: economics from an ecological footprint perspective”, Ecological Economics, Vol. 20 (1), pp. 3–24.

 

 Units 4 and 5:

 Arrow, K.J., Cline, W.R., Mäler, K.J., Munashinghe, M., Stiglitz, J.E. (1995) “Intertemporal Equity and Discounting” en Munashinghe, M. (ed), Global Climate Change: Economic and Policy Issues, World Bank Environment Paper, n. 12, Washington.

 Bromley (1989) “Entitlements, missing markets and environmental uncertainty”, Journal of Environmental Economics and Management, Vol. 17, pp. 181–194.

 Brown, P.G. (1998) “Towards an economics of stewardship: the case of climate”, Ecological Economics, Vol. 26, pp.11–21

 Carlson, R. T. et al. (2003) “Contingent Valuation and Lost Passive Use: Damages from the Exxon Valdez Oil Spill”, Environmental and Resource Economics, Vol. 25 (3), pp. 257–286.

 Diamond, P.A., Hausman, J.A. (1994) “Contingent valuation: is some number better than no number?”, Journal of Economic Perspectives, Vol. 8, pp. 45–64.

 Kahneman, D., J.L. Knetsch (1992) Valuing public goods: the purchase of moral satisfaction, Journal of Environmental Economics and Management, Vol. 22, n.1, pp. 57–70.

 Kelman, S. (1981) “Cost Benefit Analysis: An Ethical Critique” (and answers of different authors), Regulation: AEI Journal on Government and Society, Vol. 5(1), pp. 33–40.

 Kula, E. (1992), Economics of Natural Resources and the Environment, Chapman and may, Londres, Chap. 2.

 Markandya, A., Pearce, D. (1988) “Natural environments and the social rate of discount”, Project Appraisal, Vol. 3, pp. 2–12.

 Padilla, E. (2002) “Intergenerational equity and sustainability”, Ecological Economics, Vol. 41 (1), pp. 69–83.

 Sterner, T. (1994) “Discounting in a World of Limited Growth”, Environmental and Resource Economics, Vol. 4, pp. 527–534.

  

Units 6 and 7:

 Baranzini, A., van den Bergh, J., Carattini, S., Howarth, R., Padilla, E., Roca, J. (2017) “Carbon pricing in climate policy: Seven reasons, complementary instruments, and political-economy considerations”, WIREs Climate Change, Vol. 8(4), pp. 1–17.

 Baumol W., Oates W. (1975). Theory of Environmental Policy. Cambridge University Press.

 Bergh, J.C.J.M., Angelsen, A., Baranzini, A., Botzen, W.J.W., Carattini, S., Drews, S., Dunlop, T, Galbraith, E., Gsottbauer, E., Howarth, R.B., Padilla, E., Roca, J., Schmidt,  R.C. (2020) “A dual-track transition to global carbon pricing: the glass is half full”, Climate Policy, 20(10), 1349–1354.

 Hotelling, H., (1931) “The Economics of Exhaustible Resources”, Journal of Political Economy, Vol. 22 (9), pp. 137–175.

 Krutilla, J.V. (1967) “Conservation reconsidered”, American Economic Review, Vol. LVII, pp. 778–786.

 Padilla, E., Roca, J. (2004) “The proposals for a European tax on CO2 and their implications for intercountry distribution”, Environmental and Resource Economics, Vol. 27 (3), pp. 273–295.

 Palmer, K., Oates, W.E., Portney, P.R. (1995) “Tightening Environmental Standards: The Benefit–Cost or the No-Cost Paradigm?”, The Journal of Economic Perspectives, Vol. 9 (4), pp. 119–132.

 Porter, M., van der Linde, C. (1995) “Toward a New Conception of the Environment–Competitiveness Relationship”, The Journal of Economic Perspectives, Vol. 9 (4),  pp. 97–118.

 Schmalense, R., Joskow, P.L., Ellerman, A.D., Montero, J.P., Bailey, E.M. (1998) “An Interim Evaluation of Sulfur Dioxide Emissions Trading?”, Journal of Economic Perspectives, 12 (3), pp. 53–68.

 Spash, C. L.(2010) “The Brave New World of Carbon Trading”,  New Political Economy, Vol. 15 (2), pp. 169–195.

  

Unit 8:

 Dasgupta, S., Laplante, B. Wang, H., Wheeler, D. (2002) “Confronting the environmental Kuznets curve”, Journal of Economic Perspectives, Vol. 16, pp. 147–168.

 Dinda, S. (2004) “Environmental Kuznets curve hypothesis: A survey”, Ecological Economics, Vol. 49(4), 431–455.

 Ekins, P. (1997) “The Kuznets curve for the environment and economic growth: examining the evidence”, Environment and Planning A, Vol. 29, pp. 805–830.

 Roca, J., Padilla, E., Farré, M., Galletto, V. (2001) “Economic Growth and Atmospheric Pollution in Spain: Discussing the Environmental Kuznets Curve Hypothesis”, Ecological Economics, Vol. 39 (1), pp. 85–99.

 Shahbaz, M., Sinha, A. (2019) “Environmental Kuznets curve for CO2 emissions: a literature survey”, Journal of Economic Studies, Vol. 46 (1), 106–168.

 Stern, D.I., Common, M.S. and Barbier, E.B., (1996) “Economic growth and environmental degradation: the environmental Kuznets curve and sustainable development”, World Development, Vol. 24, pp. 1151–1160.

 

 Unit 9:

 Azar, C. (1998) “Are Optimal CO2 Emissions Really Optimal?”, Environmental and Resource Economics, Vol. 11 (3–4), pp. 301–315.

 Azar, C. (2000) “Economics and distribution in the greenhouse”, Climatic Change, Vol. 47, pp. 233–238.

 Cline, W.R. (1992) The Economics of Global Warming. Institute for International Economics, Washington, DC.

 IPCC (2001) Climate Change 2001: Mitigation. Contribution of Working Group III to the ThirdAssessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Cambridge University Press, Cambridge.

 IPCC (2007) Climate Change 2007: The Physical Science Basis, Summary for Policymakers, Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Cambridge University Press, Cambridge.

 IPCC (2014) Climate Change 2014: Synthesis Report. Contribution of Working Groups I, II and III to the Fifth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. IPCC, Geneva, Switzerland, 151 pp.

 Nordhaus, W.D. (1993) “Reflections on the Economics of Climate Change”, The Journal of Economic Perspectives, Vol. 7 (4), pp. 11–25.

 Nordhaus, W.D. (2007) “A Review of the “Stern Review on the Economics of Climate Change”, Journal of Economic Literature, Vol. 45 (3), pp. 686–702.

 Nordhaus, W. (2018) “Evolution of modelling of the economics of global warming: changes in the DICE model, 1992-2017”, Climatic Change, Vol. 148, pp. 623–640.

 Padilla, E. (2004) “Climate Change, Economic Analysis and Sustainable Development”, Environmental Values, Vol. 13 (4), pp. 523–544.

 Pearce, D., Cline, W.R., Achanta, A.N., Fankhauser, S., Pachauri, R.K., Tol, R.S.J., Vellinga, P. (1996) The Social Costs of Climate Change: Damages and Benefits of Control, Intergovernmental Panel of Climate Change: Working Group III Report, Cambridge University Press, Cambridge.

 Pindyck, R.S. (2017) “The Use and Misuse of Models for Climate Change”, Review of Environmental Economics and Policy, Vol. 11, pp. 100–114.

 Spash, C.L., (2007). “The economics of climate change impacts a la Stern: Novel and nuanced or rhetorically restricted?”, Ecological Economics, Vol. 63 (4), pp. 706–713.

 Stern, N. (2006) Stern Review Report on the Economics of Climate Change; Cambridge University Press, Cambridge.

 Weitzman, M.L. (2012): “GHG targets as insurance against catastrophic climate damages”, Journal of Public Economic Theory, vol. 14, n. 2, pp. 221–244.

 

Health Economics

Main references

 Barros, P.P. and X. Martinez-Giralt, 2012, Health Economics. An Industrial Organization Perspective, New York, Routledge.

 Rolland, S., A.C. Goodman, and M. Stano, 2004, The Economics of Health and Health Care,  Upper Saddle River, NJ, Prentice Hall.

 Glied, S. and P.C. Smith (eds.), 2011, The Oxford Handbook of Health Economics, Oxford, Oxford University Press.

 Zweifel, P., F. Breyer and M. Kifmann, 2009, Health Economics, Springer, Berlin.

 

Complementary references

 Anderson, G. and P. Markovich, 2010, Multinational Comparisons of Health Systems Data, 2008, The Commonwealth Fund.

 Feldstein, P.J., 2002, Health Care Economics, Thomson, Delmar Learning, Clifton Park, NY.

 Jones, A.M. (ed.), 2006, Elgar Companion to Health Economics, Cheltenham, Edward Elgar.        

 OECD, 2010, Health Policy Studies - Improving Value in Health Care: Measuring Quality, OECD Publishing.

 OECD, 2010, Health Policy Studies - Value for Money in Health Spending, OECD Publishing.

 OECD, 2011, Economic Policy Reforms 2011: Going for Growth, OECD Publishing, Chapter 6.

 Olivella, Pau, 2018, “Healthcare and Health Insurance Markets” in The Handbook in Game Theory and Industrial Organization, eds. Marco Marini and Luis Corchón, Edgar Elgar.

 Olivella, Pau, 2016, “Why Do People Buy Private Health Insurance in the Presence of a Public Option”, Els Opuscles del CREI N. 41, Universitat Pompeu Fabra,Barcelona.

 Phelps, C.E., 1992, Health Economics, Harper Collins, New York.

 Puig-Junoy, Jaume, 2013, Paying for Free Healthcare. The role of prices in our healthcare decisions, (e-book), Barcelona, Los libros del lince.

Programari

No