Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500239 Història de l'Art | OB | 2 | 2 |
No n’hi ha.
L’assignatura, de formació bàsica i de 6 ECTS, s’inclou dins la matèria “Història general de l’art modern” (24 ECTS).
L'objectiu fonamental de l'assignatura és el de proporcionar a l'estudiant algunes claus bàsiques per interpretar un cicle de l'art italià i europeu que generalment s'identifica amb la denominació de "Barroc", que emergeix a finals del segle XVI i es prolonga fins al segle XVIII. Al mateix temps, es pretén fomentar l'autonomia intel·lectual de l'alumne i particularment una actitud crítica davant de les fonts bibliogràfiques, que li permeti questionar, quen sigui necessari, els models interpretatius vigents.
1. La complexitat de l'univers barroc. És el barroc l'art de la Contrareforma? La política artística dels papes i les noves ordes religioses.
2. La ideologia de la Roma Triumphans i el paradigma de ciutat capital. Arquitectura barroca italiana. Roma: Maderno, Pietro da Cortona, Bernini i Borromini
3. Bernini escultor.
4. La pintura barroca italiana: Classicisme (Carracci i l'escola bolonyesa) vs. Naturalisme (Caravaggio i “caravaggisti”).
6. El segle d'or de la pintura holandesa: el retrat i les escenes burgeses (Frans Hals). L'escola de Delft: Vermeer i Pieter de Hooch. Rembrandt: pintor d'històries.
7. L'escola flamenca: Rubens o el triomf d'un pintor europeu.
8. L'art hispànic del segle XVII. Arquitectura i urbanismo . Pintura de género y pintua Espanya i Llatinoamèrica. Pintura religiosa (Zurbarán i Murillo) vs. Pintura de cort (Velázquez). L'escultura religiosa hispànica.
9. Versalles: el cant del cigne de l'univers barroc.
Metodologia docent
Classes presencials a l’aula:
Desenvolupament del temari per part del professor
Comentari i discussió de textos; eventuals seminaris (en funció del nombre de matriculats)
Tutories
Orientació metodològica i bibliogràfica; assessorament en la realització dels treballs
Activitats supervisades (resolució de dubtes relacionats amb l’assignatura)
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes Magistrals | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14 |
Tipus: Supervisades | |||
Entrega d'un treball escrit sobre el tema triat | 70 | 2,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14 |
Tipus: Autònomes | |||
Entrega d'un treball escrit sobre el tema triat | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13 |
Evidència 1. Prova escrita a partir del temari impartit (abans de Setmana Santa): 35% de la qualificació final.
Evidència 3. Prova escrita a partir del temari impartit (a final de curs): 35% de la qualificació final.
Evidència 3. Treball individual, 30% de la qualificació final.
Format de les evidències
Altres detalls sobre el format de les evidències es comunicaran a l'inici del curs amb suficient antelació.
L’estudiant ha de realitzar les tres evidències per poder ser avaluat.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Recuperació
Es podran recuperar les tres evidències.
Si la mitjana de les dues proves escrites és inferior a 4, s'hauran de recuperar les dues proves en una de sola, independentment de la nota del treball escrit.
Plagi
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Presentació d'un treball escrit individual | 30 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Prova escrita | 35 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13 |
Prova escrita | 35 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13 |
A l'inici de curs es donaran indicacions sobre quina bibliografia té caràcter més obligatori o aconsellable per seguir els continguts de la matèria.
BIBLIOGRAFIA GENERAL
Argan, G. C., Renacimiento y Barroco II, Akal, Madrid, 1997
Battisti, E., Renacimiento y barroco, Madrid, Catedra, 1990
Bazin, G., Barroco y Rococó, Barcelona, Destino, 1992
Bottineau-Fuchs, Y., El arte del barroco, Madrid, Akal, 1990
Carrasco Ferrer, M., Ex Roma Lux: la Roma antigua en el Renacimiento y el Barroco, Madrid : Ministerio de Educación y Cultura, Biblioteca Nacional, Electa España, 1997
Castex,J. "El trágico siglo XVll: divergencias de interpretación". p. 219-231." El nuevo orden urbano del campo: El jardin a la francesa", p. 325-333. Renacimiento, Barroco y Clasicismo, 1420-1720. Madrid: Akal, 1994.
Castria Marchetti, F., Zuffi, S., et. al., El Barroco 1600-1700: el arte europeo de Caravaggio a Tiepolo, Barcelona, Electa, 2005
Cortes del barroco: de Bernini y Velázquez a Luca Giordano (proyecto científico de Fernando Checa Cremades), Madrid, Patrimonio Nacional, 2003
Checa Cremades, F., i Morán Turina, J. M., El Barroco, Madrid, Istmo, 1989
Haskell, F., Patronos y pintores: arte y sociedad en la Italia barroca, Madrid, Catedra, 1984
Kostof, S., "Absolutismo y burguesia europea, 1600-1750", p. 908-945. Historia de la arquitectura. Madrid: Alianza, 1985.
Mâle, E., El Barroco: arte religioso del siglo XVII: Italia, Francia, España, Flandes, Madrid, Encuentro, 1985
Martin, J. R., El Barroco, Xarait, Bilbao, 1986
Minor,Vernon H., Baroque & Rococo: art & culture, Londres, Laurence King, 1999
Ors, Eugeni d', Lo Barroco, Madrid, Aguilar, 1936
Tapié, V., Barroco y Clasicismo, Madrid, Cátedra, 1978
Toman, R., El Barroco: Arquitectura, escultura, pintura, Colonia, Könemann, 1997
Valverde, J. M., El Barroco, una visión de conjunto, Barcelona, Montesinos, 1981 (2ª ed.)
Weisbach, W., El Barroco: arte de la contrarreforma, Madrid, Espasa Calpe, 1942
Wölfflin, H., Renacimiento y Barroco, Paidós, Barcelona, 1986 (1888)
PINTURA BARROCA ITALIANA
Annibale Caracci: Venus, Adonis y Cupido (cat.exp.), Museo Nacional del Prado, Madrid, 2005
Caravaggio (cat. exp.), Electa, Museo Nacional del Prado, Madrid, 1999
Caravaggio y la pintura realista europea (cat. exp.), Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, 2005
Berne-Joffroy, A, Dossier Caravaggio, Suffolk, 2005
Longhi, R., Il Caravaggio, Milan, A. Martello, 1952
Pacciarotti, G., La pintura barroca en Italia, Istmo, Madrid, 2000
Hibbard Howard, Caravaggio, Thames and Hudson, Londres, 1983
La Scuola dei Carracci: I seguaci di Annibale e Agostino, Modena, Artioli, 1995
Strinati, C., Caravaggio (cat. exp. Roma, Scuderie del Quirinale), Skira, Roma, 2010
Vodret, R., Caravaggio. Opera completa, Roma, Silvana Editoriale, 2010.
ARQUITECTURA BARROCA ITALIANA
Alonso García, E., San Carlino: la máquina geométrica de Borromini, Valladolid, Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial de la Universidad de Valladolid, 2003
Argan, G. C., La arquitectura barroca en Italia, Argentina, Nueva Visión, 1984
Argan, G.C., Borromini, Xarrait, Madrid, 1980
Blunt,A., Borromini, Alianza, Madrid, 1982
Francesco Borromini: atti del convengo internazionale, Roma 13-15 gennaio 2000, acura di Christoph Luitpold Frommei, Elisabeth Sladek, Milán, Electa, 2000
Portoghesi, P., Franesco Borromini, Milán, Electa, 1977 (2ª. edició).
Portoghesi, P., Roma baroca: storia di una civilità architettonica, Roma, C. Bestetti, 1966.
Rámirez, J.A. "Hacia una iconología de las connotaciones. La cultura de Borromini". p. 187-251. "La política de la puesta en práctica del clasicismo bajo Luis XIV". p. 361-378. Edificios y Sueños. Ensayos sobre arquitectura y utopia. Málaga: Universidad de Málaga. 1983.
Varriano, J., Arquitectura italiana del barroco al rococó, Madrid, Alianza, 1990
Wittkower, R., Arte y arquitectura en Italia 1600-1750, Madrid, Cátedra, 1995
Wittkover, R. "Edificios centralizados de Bernini, Cortona y Borromini". p. 92-97. "Palladio y Bernini. p.17-28. "Francesco Baromini, su vida y su caràcter", p. 170-182. "Guarini, el hombre". p. 207-216. Fundamentos de la arquitectura en la Edad del Humanismo. Madrid: Alianza, 1993.
BERNINI ESCULTOR
Bernini scultore: la nasita del barroco in Casa Borghese (cat. exp. acàrrec de A. Coliva), Galeria Borghese, [S.l.] : De Luca, 1998
I Marmi vivi: Bernini e la nasita del ritratto barocco (cat. exp. a càrrec de A. Bacchi et al.), Firenze : Firenze Musei : Giunti.
Wittkower, R., Gian Lorenzo Bernini: el escultor del barroco romano, Alianza, Madrid, 1990 (1963)
BARROC FLAMENC
Ayala Mallory, N., La pintura flamenca del siglo XVII, Alianza, Madrid, 1995
Brown, J. i Brown, C., Velázquez, Rubens y Van Dyck: pintores cortesanos del siglo XVII, (cat. exp.),Museo Nacional del Prado, Madrid, 1999.
Rubens, Van Dyck, Jordaens. Mestres de la pintura flamenca del segle XVII a les col.leccions del museu Ermitage (cat. exp.), Barcelona, 2003.
Vergara, A., Rubens and his spanish patrons, Cambridge i Nova York, 1999.
Vosters S. A., Rubens y España: esudio artístico-literario sobre la estética del barroco, Cátedra, Madrid, 1990.
BARROC HOLANDÈS
The Glory of the Golden Age: Dutch Art of the 17th Century, Rijksmuseum, Amsterdam, 2000
Rembrandt pintor de historias (cat. exp. ), Museo del Prado, Madrid, 2008
Rosenberg J., Slive, S. i Ter Kuile, E. H., Arte y arquitectura en Holanda 1600-1800, Cátedra, Madrid, 1994 (1966)
Slive, S., Frans Hals (3.v), Londres, Phaidon, 1970-1974.
Vermeer y el interior holandés (cat. exp. A. Vergara), Museo del Prado, Madrid, 2003
BARROC HISPÀNIC
Brown, J., La edad de oro de la pintura en España, Madrid, Nerea, 1990
Brown, J., Escritos completos sobre Velázquez, Centro de Estudios Europa Hispánica, 2008
Coliva, A., Velázquez a Roma, Milan, Skira, 1999.
Gallego, J., Visión y símbolos en la pintura española del Siglo de Oro, Madrid, Catedra, 1984.
González Sánchez, C.A., El espíritu de la imagen. Arte y religión en el mundo hispánico de la Contrareforma, Madrid, Cátedra, 2017.
Harris, E., Velázquez, Vitoria-Gasteiz : Ephialte Instituto Municipal de EstudiosIconográficos, 1991.
El palacio del Rey Planeta: Felipe IV y el Buen Retiro (cat. ex.), Madrid, Museo Nacional del Prado, 2005.
Navarrete Prieto, B., Murillo y las metáforas de la imagen, Madrid, Cátedra, 2017,
Pérez Sánchez, A. E., Pintura barroca en España 1600-1750, Madrid, Catedra, 1992.
Portús Pérez, J., Pintura y pensamiento en la España de Lope de Vega, Hondarribia [Guipúzcoa] : Nerea, cop. 1999
Sebastián, S., Contrarreforma y Barroco: lecturas iconográficas e iconológicas, Madrid, Alianza, 1985
Sureda, J., La Gloria de los Siglos de Oro: mecenas, artistas y maravillas en la España imperial, Barcelona, Lunwerg, 2006
Sureda, J., Velázquez pintor y hombre del rey, Barcelona, Lunwerg, 2009
Valdivieso, E., Vanidades y desengaños en la pintura española del Siglo de Oro, [S.l.] : Fundación de Apoyo a la Historia del Arte Hispánico, 2002
Els avisos i indicacions es donaran, més enllà de l'aula, a través del campus virtual. En cas d'utilitzar programari específic, s'indicaria oportunament.