Trastorns de la Comunicació i del Llenguatge Derivats del Dèficit Auditiu
Codi: 43614 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4315497 Trastorns de la Comunicació i del Llenguatge | OT | 0 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jesús Valero García
- Correu electrònic:
- Desconegut
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
Altres indicacions sobre les llengües
Si hi ha estudiants de fora de Catalunya no competents amb la llengua catalana, la docència es farà en castellàEquip docent
- Cristina Cambra Verges
- Carrasumada Serrano Pau
- Mario Figueroa González
Equip docent extern a la UAB
- Ana Belén Mallén
- Elisenda Roig
- Franz Zenker
- Jesús Valero
- Núria Rosich
- Rubén Díaz
Prerequisits
S'aconsella repassar els continguts del mòdul 6: Actualització en trastorns específics de la comunicació i del llenguatge oral i escrit.
Objectius
Ampliar la formació del professional de la logopèdia, oferint continguts teòrics i pràctics que possibilitin la seva qualificació i l'especialització en la investigació, diagnòstic i intervenció dels trastorns de la comunicació i del llenguatge derivats del dèficit auditiu, així com l'actualització en la investigació d'implants coclears i altres avenços tecnològics de suport a l'audició.
Competències
- Adequar i supervisar plans d'intervenció logopèdica, en funció de l'avaluació i de les variables individuals i socials concurrents, enfront de problemàtiques noves i complexes.
- Aplicar el mètode científic en la pràctica professional.
- Dissenyar i aplicar estratègies per intervenir des d'un enfocament biopsicosocial a fi de facilitar la inclusió social de les persones afectades per trastorns de la comunicació i del llenguatge.
- Mostrar habilitats de comunicació interpersonal i de maneig de les emocions per a una interacció efectiva amb els pacients, familiars i cuidadors en els processos d'identificació del problema, avaluació, comunicació del diagnòstic i intervenció i seguiment.
Resultats d'aprenentatge
- Adequar el discurs a les competències lingüístiques i comunicatives de l'usuari amb dèficit auditiu i la seva família.
- Conèixer i intervenir sobre els facilitadors i barreres de l'adhesió terapèutica de l'usuari amb dèficit auditiu.
- Dissenyar estratègies d'intervenció logopèdica en l'àmbit dels trastorns de la comunicació i del llenguatge derivats del dèficit auditiu adaptades a l'especificitat de cada cas, atenent al context personal, familiar i social.
- Dissenyar i aplicar estratègies de sensibilització i de canvi social per facilitar la inclusió de les persones afectades per trastorns de la comunicació i del llenguatge.
- Dur a terme una revisió sistemàtica per sintetitzar la millor evidència científica disponible.
- Elaborar i aplicar estratègies que dotin a la persona amb el risc d'exclusió social de recursos per afrontar les dificultats en els diferents contextos.
- Establir els objectius de la intervenció logopèdica en l'àmbit dels trastorns de la comunicació i del llenguatge derivats del dèficit auditiu des d'una perspectiva interdisciplinària.
- Identificar i seleccionar les estratègies d'intervenció logopèdica en l'àmbit dels trastorns de la comunicació i del llenguatge derivats del dèficit auditiu més adequades en cada cas, atenent al context personal, familiar i social.
- Identificar les característiques de l'entorn familiar i social per determinar la seva influència en el procés d'intervenció en l'àmbit dels trastorns de la comunicació i del llenguatge derivats del dèficit auditiu.
- Intervenir sobre les barreres i facilitadors que incideixen en els diferents contextos de la persona per facilitar la seva inclusió social.
- Reconèixer els estats afectius i processos vivencials de l'usuari amb dèficit auditiu i la seva família.
- Seleccionar de forma argumentada, sobre la base de criteris de garbellat i de qualitat, les fonts documentals pertinents per a l'objectiu de la recerca, l'avaluació o la intervenció logopèdica en el context dels trastorns de la comunicació i del llenguatge derivats del dèficit auditiu.
Continguts
1.- Situació actual del coneixement en trastorns de l'audició
2.- El processament auditiu en els trastorns de neurodesenvolupament.
3.- Pròtesis auditives:
3.1 L'implant coclear
3.2. Els audiòfons digitals
4.- La intervenció logopèdica en l'adquisició del llenguatge oral i escrit.
5.- Investigació i atenció a l'alumnat amb sordesa.
5.1 Comprensió lectora, teoria de la ment i funcions executives en l'adolescent amb sordesa
5.2 La utilització dels audiovisuals a l'aula
5.3 Investigació sobre l'aprenentatge de les matemàtiques i interrelació amb la percepció visual.
6. Actualització en la investigació sobre presbiacúsia.
Metodologia
La metodologia d'aquest mòdul inclou:
- Classes magistrals
- Anàlisi de casos pràctics
- Tutories per aclarir dubtes i per fer el seguiment del treball escrit
- Treball autònom: lectura d'articles i documents bibliogràfics, i redacció del treball
La metodologia d'ensenyament i l'avaluació de les propostes poden experimentar alguna modificació en el funcionament de les restriccions d'assistència imposades per les autoritats sanitàries. L'equip docent detallarà a l'aula o en els mitjans habituals de comunicació el format presencial o virtual / en línia de les diferents activitats dirigides i d'avaluació, tenint en compte les indicacions del professorat i en funció del que permet la situació sanitària.
A la darrera classe, es destinarà un temps per permetre que els estudiants puguin respondre les enquestes d’avaluació de l’actuació docent i d’avaluació de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 31,5 | 1,26 | 1, 2, 4, 6, 9, 10, 11 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Anàlisi de casos pràctics i tutories | 13,5 | 0,54 | 3, 7, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura d'articles i documents bibliogràfics, i redacció d'un treball | 105 | 4,2 | 5, 12 |
Avaluació
L’avaluació d’aquest mòdul es realitzarà a partir de tres evidències d’aprenentatge:
EV1: Treball escrit individual a partir de la lectura d’articles científics sobre algú dels continguts del programa del mòdul (30%).
EV2: Un examen individual d’opció múltiple en línia (60%).
EV3: Assistència mínima del 80% de les sessions presencials i realització correcta i puntual de les activitats proposades (10%).
Un / a estudiant que presenti únicament una de les dues evidències d’aprenentatge (EV1 i EV2) constarà com a “no avaluable”.
No es descarta que el professorat faci una activitat (exposició i debat d’un article, p.ej.) i que també aquesta activitat sigui avaluada. En aquest supòsit, s'afegirà una nova evidència (que mai excedirà del 10% del pes de la nota final) i, en aquest cas, es reduirà el pes de l'eV2, proporcionalment.
Mòdul superat: l'estudiant supera el mòdul si obté una calificació mínima de 5 punts (escala 0-10) com a nota mitja de les tres evidències d'aprenentatge. L’alumne que no hagi assistit al 80% de les classes, tindrà una qualificació màxima de 9 en la nota final.
Prova de recuperació: Podrà realitzar una prova de recuperació aquell alumnat que no hagi superat els criteris establerts per superar l'assignatura i que hagi estat avaluat prèviament en un conjunt d'activitats el pes sigui equivalent a un mínim de dues terceres parts de qualificació de l'assignatura . L'estudiant /a pot optar a una recuperació de les dues evidències d'aprenentatge no superades (l'evidència 3 no es pot recuperar), si la qualificació final de l'avaluació continuada és com a mínim de 3,5 punts (escala 0-10).
- Cal superar amb una puntuació igual o superior a 5 punts cadascuna de les evidències d'aprenentatge fins quel'alumne es presenti a la recuperació.
- No es preveu per a l'alumnat de segona o posterior matrícula l'avaluació mitjançant una única prova de síntesi.
El link de l'avaluació és: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència a les sessions presencials | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 5, 6, 7, 11 |
| Examen escrit | 60% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Treball escrit individual sobre un contingut del programa | 30% | 0 | 0 | 3, 4, 5, 6, 7, 10, 12 |
Bibliografia
Bibliografia complementaria:
Batten, G., Oakes, P.M. y Alexander, T. (2013). Factors associated with social interactions between deaf children and their hearing peers: a systematic literature review. Journal of Deaf Studies and Deaf Education, 18 (4).
Cambra, C., Silvestre, N., i Leal, A. (2008). Comprehension of television messages by deaf students at various stages of education. American Annals of the Deaf, 153(5), 425-434.
CSIC (2011) Informe sobre envejecimiento .
Figueroa, M., Darbra, S., & Silvestre, N. (2020). Reading and theory of mind in adolescents with cochlear implant. Journal of Deaf Studies and Deaf Education, 25(2), 212–223. https://doi.org/10.1093/deafed/enz046
Lin, F. R., Yaffe, K., Xia, J., Qian-Le, X., Harris, T. B., Purchase-Helzner, E. y Simonsick, E. M. (2013). Hearing loss and cognitive decline in older adults. JAMA Internal Medicine, 173 (4), 293-299.
Marschark,M., Morrison C., Lukomski, J., Borgna, G., i Convertino, C. (2013). Are deaf students visual learners?. Learning and individual differences, 25, 156-162.
Nicholas,J.G.& Geers,A.E. (2006) Effects of Early Auditory Experience on the Spoken Language of Deaf Children at 3 Years of Age. Ear Hear 27, (3) 286-298
Rosich, N.; Núñez, J.M.; Fernádez del Campo, J.E. (1996): Matemáticas y deficiencia sensorial. Madrid.Síntesis.
Rosich, N. ; Serrano, C. (1998): " Las adquisiciones escolares: el aprendizaje matemático". En (Coord.Silvestre, N.) Sordera. Comunicación y aprendizaje. Madrid. Masson, pp. 133-141.
Rosich, N., Giménez, J., Latorre, R.M., Muria, S. (2006). Diversidad y geometría en la ESO. El caso de alumnado deficiente auditivo. Contextos Educativos. Revista de Educación. 8(9), 51-68.
Silvestre,N. & Laborda,C. (2006) Los inicios de la comunicación y la adquisición del lenguaje oral en el alumnado con sordera En Victor Acosta La Sordera desde la diversidad cultural y lingüística Construyendo centros inclusivos en la educación del alumnado con sordera. Masson Barcelona p.p. 83-114
Silvestre,N. (2010) Les famílies que tenen criatures amb necessitats educatives especifiques: Las famílies oïdores que tenen criatures sordes. Educar 45, 99 -115
Valero-Garcia, J.; Vila-Rovira, JM.; Porteiro, M.; Talleda, N.; Catalá, M. y Millet, N (2016) Valor predictivo de la Escala ADDA en la detección de la pérdida auditiva en personas mayores hospitalizadas. Revista de Logopedia, Audiología y Foniatría. 36, 135-141.
Valero-Garcia, J. Iglesias, L. Silvestre, N. (2021) Theory of Mind and its relation to presbycusis. A pilot study. Speech, Language and Hearing, https://doi.org/10.1080/2050571X.2021.1927591
Ziv,M.,Most,T,Cohen, S. (2013) Understanding of Emotions and False Beliefs among hearing children versus Deaf Children. Journal of Deaf Studies of Education 18:2 p.p. 161-174.
Bibliografía complementaria:
AAVV (2013) Manual básico de formación especializada sobre discapacidad auditiva. Madrid:Fiapas. 5a ed.
AAVV (2012) Sordera infantil. Del diagnóstico precoz a la inclusión educativa. Madrid: Fiapas. 2n ed.
Evelien Dirks, Lizet Ketelaar, Rosanne van der Zee, Anouk P. Netten, Johan H.M.Frijins and Caroline Rieffe (2017). Concerns for others: A study on Empaty in Toddlers with Moderate Hearing Loss. Journal of Deaf Studies and Deaf Education, 178-186. Doi: 10.1093/deafed/enw076
Laurent, A T.G (2014)., "An analysis of the problem solving skills of children who are deaf or hard of hearing". Independent Studies and Capstones. Paper 691. Program in Audiology and Communication Sciences, Washington University School of Medicine. http://digitalcommons.wustl.edu/pacs_capstones/691
Lizet Ketelaar, MSc, Carroline Rieffe, PhD, Carin H. Wiefferink, MA, and H.M.Frijins, MND,PhD (2012). Does Hearing Hearing Lead to Understanding? Theory of Mind in Toddlers and Preschoolers with Cochlear Implants?. Journal of Pediatric Psychology 37 (9) 1041-1050. Doi: 10.1093/jpepsy/jss086
Krejtz, I., Szarkowska, A., & Łogińska, M. (2016). Reading Function and Content Words in Subtitled Videos. Journal of Deaf Studies and Deaf Education, 21(2), 222–232. doi:10.1093/deafed/env061
Szarkowska, A., Krejtz, I., Klyszejko, Z., & Wieczorek, A. (2011). Verbatim, standard, or edited? Reading patterns of different captioning styles among deaf, hard of hearing, and hearing viewers. American Annals of the Deaf 156 (4), 363–378. doi:10.1353/aad.2011.0039
Rosich, N., Giménez, J., (2005) Improving geometry by using dialogic hypermedia tools: A case study. Interactive Educational Multimedia, Number 10, April , pp. 54-65 https://www.researchgate.net/publication/28156249_Improving_geometry_by_using_dialogic_hypermedia_tools_A_case_study
Zevenbergen, R.; Hyde,M. & Des Power (2001): Language, Arithmetic Word Problems, and Deaf Students: Linguistic Strategies Used to Solve Tasks. Mathematics Education Research Journal, Vol. 13, No.3, 204-218.
Programari
No s'inclou cap informació específica en aquest apartat.