Intervenció Psicopedagògica en Població amb Dificultats Socials
Codi: 42977 Crèdits: 10| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313754 Psicopedagogia | OT | 0 | A |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Nair Elizabeth Zárate Alva
- Correu electrònic:
- NairElizabeth.Zarate@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
Altres indicacions sobre les llengües
Una part de l'bloc es donarà en català.Equip docent
- Nair Elizabeth Zárate Alva
- Angelina Sánchez Martí
Prerequisits
Un cop accedit al màster no es necessiten prerequisits per realitzar aquest mòdul.
Objectius
L’assignatura d’Intervenció psicopedagògica en població amb dificultats socials està orientada a que els i les estudiants adquireixin les competències necessàries per atendre integralment des del context escolar a l’alumnat en situació social desfavorida.
En aquest context, l'assignatura té com a objectius generals:
- Formar professionals de l'educació capaços de garantir la integració escolar i social de tot l'alumnat, amb una atenció especial a l'alumnat amb major risc d'exclusió social.
- Capacitar professionals per a que puguin desplegar les eines necessàries i mostrar expectatives positives respecte d’incrementar les possibilitats d’integració i aprenentatge de la població escolar en contextos de desigualtat social i educativa.
I com a objectius específics, els següents:
- Analitzar les característiques singulars de l’alumnat en contextos de desigualtat social i educativa, així com de les seves famílies.
- Identificar les diferents estratègies d'intervenció psicopedagògica amb població escolar en situació social desfavorida.
Competències
- Desenvolupar habilitats i tècniques per a l'assessorament i l'orientació de les famílies.
- Determinar les necessitats psicopedagògiques dels alumnes, els grups i les organitzacions a partir de l'aplicació de diferents metodologies, instruments i tècniques avaluatives.
- Generar propostes innovadores i competitives en l'activitat professional
- Gestionar i dinamitzar equips educatius amb l'objectiu de donar una resposta adequada a les necessitats psicopedagògiques de l'alumnat, els grups i les organitzacions.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca
- Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinaris) i desenvolupar actituds de participació i col·laboració com a membre actiu de la comunitat.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar programes preventius d'abast sociocomunitari en què s'impliquin les famílies.
- Elaborar un pla d'actuació que afavoreixi la participació i col·laboració de les famílies en els processos educatius per minimitzar les dificultats socials.
- Elaborar un pla de dinamització dels equips psicopedagògics de les diferents institucions socioeducatives.
- Generar propostes innovadores i competitives en l'activitat professional.
- Identificar els elements clau que permeten liderar i dinamitzar els equips educatius que treballen amb població amb dificultats socials.
- Identificar les necessitats personals, socials i educatives de la població amb dificultats socials.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca
- Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinaris) i desenvolupar actituds de participació i col·laboració com a membre actiu de la comunitat.
Continguts
1. Serveis i plans d’intervenció i acció sociocomunitària inclusiva
- Plans locals d’inclusió social
- Plans de desenvolupament comunitari
- Programes d’acció comunitària integral
- Serveis singulars especialitzats
2. Població escolar en situació social desfavorida
- Justícia social i equitat educativa
- Desigualtats socials i educatives
- La teoria interseccional com a resposta al problema de la fragmentació
- Infàncies i joves als marges
- Projectes educatius inclusius
3. Acollida i inclusió d’infants i joves de famílies migrants
- Acollida i inclusió dels fills i filles de famílies migrants. Figura i rol del psicopedagog/a
- Migració i refugi. Els infants i joves que migren sols
- Dispositius d’acollida, inclusió i segregació escolar. L’aula d'acollida i la seva evolució
- Processos de transició i vinculació acadèmica i social. Trajectòries escolars, continuïtat i abandonament
- Racisme. Concepte, dimensions i intervenció psicopedagògica
4. Intervenció psicopedagògica de l’alumnat amb NESE
- Atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu
- Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE)
- Plans de suport individualitzat
- Escolarització i entorns escolars
- Mesures, suports i xarxes per l’educació inclusiva
- NESE derivades de situació de malaltia
5. Indicadors de vulnerabilitat social
- El maltractament infantil. Fonts, bases biològiques i conseqüències
- Aclariment de conceptes
- Factors de protecció i de risc
- Estratègies i actuacions
- Del maltractament al bon tracte
- Cura familiar, salut integral, suport afectiu, recursos materials bàsics...
- La violència masclista
- La violència entre iguals
6. Família i centres
- Assessorament, Orientació i Intervenció familiar
- Participació i pluralitat d’experiències de les famílies
- Intervenció en els supòsits de problemes dels progenitors en relació amb els fills i filles
7. Intervenció multidisciplinària coordinada
- Multidisciplinarietat i interdisciplinarietat
- Model de treball en xarxa i corresponsabilitat educativa
- Coordinació entre primària i secundària; traspàs de cicles; centres i serveis formals i no formals
- Prevenció i orientació. Estratègies
8. Recursos, equipaments i serveis dins de la comunitat i derivació
- Serveis educatius externs i específics
- Serveis de salut
- Serveis del Departament de Drets Socials
- Altres recursos i serveis singulars
Metodologia
La metodologia de l’assignatura es basa en l’aprenentatge cooperatiu i el mètode de l’estudi de cas. Les sessions de treball són de caire teòric, pràctic i/o mixt, en coherència amb la docència del màster de psicopedagogia de caràcter eminentment presencial.
Les sessions teòriques s’organitzen a partir d’exposicions magistrals per part del professorat complementades amb recursos audiovisuals (presentacions de diapositives, vídeos, etc.) així com de bibliografia bàsica recomanada. Es portaran a terme activitats diferenciades de treball de formació personal i de treball en grup.
Breument, l’assignatura fa ús de les següents metodologies de aprendizaje:
- Exposicions magistrals
- Anàlisi i reflexió de documents de bibliografia bàsica
- Estudis de cas i simulacions de situacions professionals
- Treball en grups cooperatius
- Tutories
- Dinàmica de grups i treball interpersonal
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques: exposicions per part del professorat sobre els continguts del mòdul. | 65 | 2,6 | 1, 4, 5, 6, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Treball en grup i individual supervisades pel professorat que ajudaran l'alumnat a analitzar i a aprofundir en les temàtiques treballades al llarg del mòdul. | 119 | 4,76 | 2, 3 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Activitats individuals que permetran assolir les competències necessàries per superar el mòdul. | 60 | 2,4 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8 |
Avaluació
L’assignatura adopta el criteri de l'avaluació continuada, la qual cosa fa preceptiva l'assistència a classe per tal de garantir l’adquisició i el desenvolupament de les competències específiques del programa.
Es tindran en compte els següents elements:
- Assistència i participació a classe (compartir i expressar opinions i reflexions) (10%). Inclou l'assistència a classe, la participació en les activitats d’aula i el lliurament individual d'una recensió sobre una de les temàtiques tractades en el mòdul i triada per l'alumne/a.
- Pràctiques teòric-pràctiques (85%). Consta de 3 evidències d’aprenentatge (dues individuals i una grupal) fruit de l'anàlisi de casos i del treball de formació personal realitzat. Una d'elles fa referència als temes 1, 2, 3 i 4; l’altra, als temes 5, 6, i 7. La tercera evidència abasta i integra la totalitat dels temes. Cadascuna es concretarà a l'inici de cada tema.
Les dates de les evidències són:
- Durant el mes del febrer del 2022 s'elaborarà l'evidència grupal.
- A l'abril del 2022 es desenvoluparà una de les evidències individuals.
- A finals del mes d'abril del 2022 és lliurarà l’altre evidència individual.
- Al maig del 2022 es farà la recuperació de les evidències anteriors (si s'escau).
- Autoavaluació de l'estudiant (5%). Consisteix en una reflexió final escrita dels aprenentatges derivats del mòdul. S’elabora de forma individual. Per autoavaluació s’entén la pròpia participació de l'estudiant, de la seva implicació en el seu procés d'aprenentatge, de la transferència dels aprenentatges al seu rol professional, etc.). Aquesta autoavaluació s'integra dins el treball de la tercera evidència. El seu lliurament té lloc al final d'abril del 2022.
Els resultats de l'avaluació de cadascuna de les evidències lliurades es publicaran al campus virtual en el termini màxim d'un mes després de la seva realització.
Per superar el mòdul, cal haver aprovat totes les evidències. En cas que el mòdul estigui suspès, l'estudiant haurà de matricular-se novament del mòdul en la propera edició del Màster. En aquest cas, no es guardarà cap nota de les evidències.
Al llarg del procés avaluatiu, s'orientarà a l'estudiant sobre les evidències a presentar.
D'acord amb la normativa UAB, el plagi o còpia d'algun treball o prova escrita es penalitzarà amb un 0 com a nota de l'evidència perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0).
L'assistència a les sessions presencials és obligatòria, l'estudiant ha d'assistir a un mínim del 80%. En cas contrari l'avaluació correspondrà a un No Presentat.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència a classe | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Auto avaluació de l'estudiant | 5% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8 |
| Proves teorico-pràctiques | 85% | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8 |
Bibliografia
Adlbi Sibai, S. (2014). Pedagogía de la alteridad: experiencias en el sistema educativo de las alumnas españolas musulmanas. Teoría de la Educación. Educación y Cultura en la Sociedad de la Información, 15(4), 212-240. https://doi.org/10.14201/eks.12352
Baldassar, L., i Merla, L. (2013). Transnational families, migration and the circulation of care. Understanding mobility and absence in family life. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203077535
Ballestín, B. (2017). Infants i joves d’origen immigrant a Catalunya: un estat de la qüestió socioeducativa. Fundació Jaume Bofill. https://fundaciobofill.cat/uploads/docs/i/8/o/x/7/f/q/m/i/estatquestio_documenttreball_30_beaballestin_300317.pdf
Barudy, J., Dantagnan, M., Comas, E., i Vergara, M. (2014). La Inteligencia Maternal. Manual para apoyar la crianza bien tratante y promover la resiliencia de madres y padres. Gedisa.
Bennett-Levy, J., Thwaites, R., Haarhoff, B., i Perry H. (2018). Experimentar la TCC desde dentro. Manual de autopráctica/autorreflexión para terapeutas. Desclée De Brouwer.
Bhabha, J. (2019). Children on the move in the twenty-first century: developing a rights-based plan of action. A, Suárez-Orozco, M. (ed.), Humanitarism and mass migration (pp. 83-98). Simpson.
Castillo, M. (2005). Algunes reflexions entorn de la conceptualització de la infància i adolescència en risc social a l'Estat espanyol. Educar, 36, 31-47. https://raco.cat/index.php/Educar/article/view/39741
Colell, F. (2021). La pandèmia i l’escolarització de l’alumnat nouvingut i en risc social. Àmbits de psicopedagogia i orientació, 54. https://doi.org/10.32093/ambits.vi54.5017
Cored, A. (2015). De la terapia racional emotivo conductual a la educación racional emotiva diversidad de pensamientos. Educación y diversidad, 9 (1-2), 61-72.
Del Olmo, C. (2013). ¿Dónde está mi tribu? Maternidad y crianza en una sociedad individualista. Clave Intelectual.
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (2015). Pla d’acció per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya. Generalitat de Catalunya. https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/06pobresa_i_inclusio_social/lluita_contra_pobresa/pla_pobresa.pdf
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (2018). Document de bases del procés d’integració dels PLIS-PDC: Pla local d’acció comunitària inclusiva (PLACI). Generalitat de Catalunya. https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/18_accio_comunitaria_i_voluntariat/01_accio_comunitaria/jornada_acciocomunitaria_inclusiva/documentacio/Doc_Bases_Proces_Integracio_PLIS_PDC.pdf
Departament d'Ensenyament (2018). El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L'aprenentatge i l'ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural. Generalitat de Catalunya. http://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/monografies/model-linguistic/model-linguistic-Catalunya-CAT.pdf
Fernández, L. (2013). Intervención con familias y atención a menores en riesgo social. McGraw-Hill.
Guerrero, R. (2018). Educación emocional y apego. Pautas prácticas para gestionar las emociones en casa y en el aula. Planeta.
Heras, J. B. (2013). Adolescentes en conflicto: una experiencia educativa con jóvenes en riesgo social. Editorial CCS.
Marco, E. (2017). Dispositivos de control y reproducción de desigualdades en la intervención con jóvenes migrantes. Revista de Sociología de la Educación-RASE, 10(1), 50–63. https://doi.org/10.7203/RASE.10.1.9268
Morata, T., Burguet, M., Palasí, E., i Valencia, M. (2016). Guía pedagógica del programa de refuerzo educativo. Graó.
Muñoz, J. (2014). Sabiduría emocional y social. Protocolo de intervención social mediante la Inteligencia Emocional (PISIEM). Bosch.
Nanzer, N. (2015). La depresión postparto. Salir del silencio. Octaedro.
Narciso, L., i Carrasco, S. (2017). Mariama on the move. Capital migratorio y segundas generaciones en la emigración juvenil española. Migraciones, 43, 147-174. https://doi.org/10.14422/mig.i43.y2017.007
OECD (2017). Helping immigrant students to succeed at school and beyond. OCDE Publishing. https://www.oecd.org/education/Helping-immigrant-students-to-succeed-at-school-and-beyond.pdf
Pérez Lizeretti, N. (2012). Terapia basada en inteligencia emocional. Milenio.
Pàmies, J., Sánchez-Martí, A. i Carrasco, S. (2020). (Des)vinculación escolar y procesos de acompañamiento en educación secundaria por clase social y origen nacional en un municipio de la región metropolitana de Barcelona. Revista de Sociología de la Educación-RASE, 13 (4), 487-506. http://dx.doi.org/10.7203/RASE.13.4.18044
Pérez, G. (2011). Intervención sociocomunitaria. UNED.
Perry. B. i Szalavitz (2016). El chico a quien criaron como perro. Capitán Swing Libros.
Rivas Fernández, A., Rodríguez-Marrtín, A., i Forteza Forteza, D. (2021). Inclusión, Justicia Social y Desarrollo Comunitario: Desafíos y dilemas para la intervención socioeducativa avanzada en la era postcoronavirus. Revista Prisma Social, 33, 1–3. https://revistaprismasocial.es/article/view/4342
Roche, R., & Escotorin, P. (2018). Cuidar con actitud prosocial. Nuevas propuestas para cuidadores. Ciudad Nueva.
Rodó-Zárate, M. (2021). Interseccionalitat. Desigualats, llocs i emocions. Tigre de paper.
Rojas-Estapé, M. (2018). Cómo hacer que te pasen cosas buenas. Espasa.
Secanilla, E. (2016). La atención psicoeducativa en la primera infancia. Editorial UOC.
Secanilla, E. (2019). Supermentes. Reconocer las altas capacidades en la infancia. Gedisa
Sorribes, F., i Lega, L. (2013). Una nueva guía para manejar sus emociones. Instituto RET.
Subirana, M., i Cooperrider, D. (2013). Indagación apreciativa: Un enfoque innovador para la transformación personal y de las organizaciones. Kairós.
Suárez-Orozco, C. (2019). A compassionate perspective on immigrant children and youth. A, Suárez-Orozco, M. (ed.), Humanitarism and mass migration (pp. 99-122). Simpson.
Tarabini, A., Curran, M., Montes, A. i Parcerisa, L. (2015). La vinculación escolar como antídoto del abandono escolar prematuro: Explorando el papel del habitus institucional. Profesorado. Revista de Currículum y Formación de Profesorado, 19 (3), 196-212. https://recyt.fecyt.es/index.php/profesorado/article/view/43642
Valdés, M. (2021). Vulnerabilidad social, genealogía del concepto. Gazeta de Antropología, 37(1), artículo 01. http://hdl.handle.net/10481/68424
Van der Kolk, B. (2015). El cuerpo lleva la cuenta. Cerebro, mente y cuerpo en la superación del trauma. Olivella.
Vilà, R., Freixa, M., Sánchez-Martí, A., i Mateo, M. (2021). Child and Adolescent Care Services: Addressing the Vulnerability of Unaccompanied Minors in Barcelona. A, Handbook of Research on Promoting Social Justice for Immigrants and Refugees Through Active Citizenship and Intercultural Education (pp. 16-36). IGI Global. https://doi.org/10.4018/978-1-7998-7283-2.ch002
Programari
Sense programari associat.