Àmbits de la Intervenció Psicosocial. Inclusió i Diversitat: Cultura, Minories i Gènere
Codi: 42586 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313402 Recerca i Intervenció Psicosocial | OT | 0 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Beatriz San Román Sobrino
- Correu electrònic:
- Beatriz.SanRoman@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
Altres indicacions sobre les llengües
Les classes són en castellà, tot i que algun material docent pot ser ofert, ocasionalment, en català o anglès i el professorat pot respondre en català a les preguntes o comentaris formulats en català per l'alumnat.Equip docent
- José Luis Lalueza Sazatornil
- Vicent Borrás Català
- Jenny Cubells Serra
- Marisela Montenegro Montenegro Martinez
Prerequisits
No hi ha prerequisits específics.
Objectius
1. Conèixer els conceptes fonamentals que caracteritzen els àmbits d'estudi: "Estudis culturals i minories" i "Estudis de gènere en el camp psicosocial"
2. Analitzar els marcs jurídics actuals que regeixen aquests àmbits
3. Identificar les polítiques i programes d'intervenció més adequats en aquests àmbits
4. Conèixer les eines de diagnòstic, implantació i avaluació en projectes d'intervenció en aquests àmbits
Competències
- Defensar arguments i justificar una idea amb claredat i precisió, d’una manera apropiada al context, valorant les aportacions d'altres persones
- Identificar, relacionar i aplicar conceptes, teories i perspectives en l'abordatge teoricopràctic de la realitat psicosocial
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit
- Seleccionar, dissenyar, adaptar i aplicar instruments de descripció i diagnòstic de fenòmens i problemàtiques psicosocials que contribueixin al desenvolupament i a l'avaluació de plans i programes d'intervenció psicosocial.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca
- Treballar en equip i generar sinergies en entorns de treball amb diverses persones que treballen de manera coordinada i col·laborativa
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar investigacions concretes dels àmbits estudiats: Estudis culturals i minories i relacions de gènere i intervenció social
- Defensar arguments i justificar una idea amb claredat i precisió, d’una manera apropiada al context, valorant les aportacions d'altres persones
- Descriure diferents marcs teòrics i pràctics dels àmbits de la intervenció psicosocial: Estudis culturals i minories i relacions de gènere i intervenció social
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca
- Treballar en equip i generar sinergies en entorns de treball amb diverses persones que treballen de manera coordinada i col·laborativa
Continguts
- Diferències culturals i construcció d'identitat
- Ciutadania i immigració: Pensar l'alteritat
- Interseccionalitat i anàlisi de la intervenció social
- Racialització, etnicitat, orígens
- Famílies LGBTI
- Violències de gènere: context legal i prevenció des de la perspectiva de gènere
- Violències de gènere: intervenció des de la perspectiva de gènere
Metodologia
La metodologia consisteix en 5 tipus d'activitat:
- Classes magistrals: sessions de classes teòriques amb tot el grup on el/la docent desenvolupa les perspectives i els elements teòrics de les temàtiques de l'assignatura.
- Seminaris: sessions amb tot el grup on el/la docent conjuntament amb la participació dels/ de les estudiants, treballen casos d'anàlisi i intervenció psicosocial en els àmbits de l'assignatura (minories i relacions de gènere).
- Tutories: atenció personalitzada als/ a les estudiants a partir dels dubtes, ja sigui en relació a les classes o en relació a les lectures o treballs que realitzen al llarg del curs.
- Elaboració de treballs: supervisió del procés d'elaboració dels treballs per a cadascún dels àmbits.
- Activitats d'autoaprenentatge: lectura d'articles i informes d'interés, i estudi personal.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe magistral | 20 | 0,8 | 3, 5 |
| Seminari | 17,5 | 0,7 | 2, 4, 6 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Elaboració de treballs | 27,5 | 1,1 | 1 |
| Tutories | 10 | 0,4 | 2, 6 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi Personal | 35 | 1,4 | 4 |
| Lectura d'articles/informes d'interés | 40 | 1,6 | 1, 4 |
Avaluació
Mòdul superat: El mòdul es considerarà superat si l'estudiant obté una nota mitjana superior a 5 en el conjunt de les proves d'avaluació.
Avaluable: Es considerarà "Avaluable" l’estudiant que hagi presentat evidències d'aprenentatge amb un pes igual o superior al 40% del total del mòdul.
No avaluable: Es considerarà "No avaluable" el fet que el pes total de les evidències presentades en relació amb el conjunt del mòdul sigui inferior al 40%.
Reavaluació: No hi ha reavaluació
Pautes d'avaluació de la Facultat de Psicologia: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Activitats d'avaluació
El mòdul s’avaluarà mitjançant 2 Evidències d’aprenentatge (realitzades entre 3-4 persones) i un informe individual d'aprenentatge del mòdul pel TFM:
- Ev1: Estudi i reflexió a partir dels conceptes treballats a les classes i lectures sobre les temàtiques de convivència i/o inclusió social de minories ètniques i/o immigració a partir d'un article (2500 - 3000 paraules). (40%)
- Ev2: Disseny de material audiovisual orientat a la prevenció i/o intervenció contra la violència de gènere, el racisme o la LGTBI-fòbia. (40%)
- Ev3: Informe d'aprenentatge del mòdul pel TFM: Informe sobre l'aplicació del mòdul al procés del TFM, corregit pel tutor/a de l'estudiant seguint les directrius de qui coordina el mòdul. (20%)
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| EV1. Entrega treball 1 | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| EV2. Entrega treball 2 | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5, 6 |
| EV3. Informe d'aprenentatge del mòdul pel TFM | 20% | 0 | 0 | 4, 5 |
Bibliografia
1- Estudis culturals i minories:
Agrela, B. (2004). La acción social y las mujeres inmigrantes: ¿Hacia unos modelos de intervención? Portuaria, 4: 31-42.
Blanch, A. (2004). La inmigración como problema: un análisis de las prácticas discursivas de la población autóctona. Papers, 74: 175-201.
Berry, J.W. (2001). A Psychology of Immigration. Journal of Social Issues, 57(3): 615–631.
Bruner, J.S. (1991). Actos de significado. Más allá de la revolución cognitiva. Madrid: Alianza.
Bruner, J. (2008). Culture and Mind: Their Fruitful Inconmensurability. Ethos, 36(1): 29-45.
Cole, M. (1999). Psicología Cultural. Madrid: Morata.
Crespo, I.; Rubio, R.; López C. i Padrós, M. (2012). Lenguaje social, identidad e inclusión escolar en el discurso de los maestros. Cultura & Educación, 24(2): 163-175.
De la Mata, M. L. i Cubero, M. (2003). Cultural Psychology: Approaches to the study of the relationship between mind and culture. Infancia y Aprendizaje, 26(2): 181-199
Greenfield, P.M. & Cocking, R.R. (Eds.) (1994): Cross-cultural Roots of Minority Child Development. Hillsdale: LEA.
Hedegaard, M. (2009). Children’s development from a cultural-historical approach: children’s activity in everyday local settings as foundation for their development. Mind Culture and Activity, 16(1): 149-168.
Institut Diversitas (2009). MANUAL [ANTI]RUMORS. Material pedagògic per a combatre rumors i estereotips fonamentats en la diversitat cultural. Barcelona: Institut Diversitas.
Lalueza, J. L. (2012). Modelos psicológicos para la explicación de la diversidad cultural. Cultura & Educación, 24(2): 149-162.
Lalueza, J. L. & Crespo, I. (2009). Voices in the “Gipsy Developmental Project”. Mind, Culture & Activity,16(3): 263-280.
Lurbe, K. i Santamaría, E. (2007). Entre (nos)otros… o la necesidad de re-pensar la construcción de las alteridades en contextos migratorios. Papers, 85: 57-69.
Mora, B. y Montenegro, M. (2009). Fronteras internas, cuerpos marcados y experiencia de fuera de lugar. Las migraciones internacionales bajo las actuales lógicas de explotación y exclusión del capitalismo global. Athenea Digital, 15:1-19.
Nilsson, M. & Nocon, H. (Eds.) (2005). School of Tomorrow. Developing Expansive Learning Environments. Berna: Peter Lang.
Ogbu, J.U. (1994). From Cultural Differences to Differences in Cultural frame of Reference. In P.M. Greenfield & R.R. Cocking (Eds.), Cross-cultural Roots of Minority Child Development (pp. 365-391). Hillsdale: LEA.
Rogoff, B. (2003). The Cultural Nature of Human Development. Oxford: Oxford University Press.
San Román, B. (2015). De la dificultad de pensar la construcción de la identidad sin anclajes: la adopción transnacional en España. Scripta Nova, Revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales (Número extraordinario: "Nuevos enfoques sobre nomadismo, desplazamiento y transitoriedad"), XIX(510-5). http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-510-5-pdf
Valsiner, J. (2009). Cultural Psychology Today: Innovations and Oversights. Culture & Psychology, 15(1): 5-39.
Verkuyten & de Wolf (2002). Being, feeling and doing: Discourses and ethnic self-definitions among minority group members. Culture & Psychology, 8(4): 371-399.
Wenger, E. (2001). Comunidades de práctica. Aprendizaje, significado e identidad. Barcelona: Paidós.
Wertsch, J.V. (1991). Voices of the mind: a sociocultural approach to mediated action. London: Harvester Whetsheaf.
Wertsch, J.V. (2002). Voices of collective remembering. Cambridge: Cambridge University Press.
2. Relacions de gènere i intervenció social:
Friedan, B. (1965). Cap. 1: El problema que no tiene nombre. A: B. Friedan, La mística de la feminidad (pp. 29-46). Barcelona: Sagitario.
Friedan, B. (1965). Cap. XII: La deshumanización progresiva. Los confortables campos de concentración». A B. Friedan, La mística de la feminidad (pp. 315-344). Barcelona: Sagitario.
Generalitat de Catalunya. Departamento de Salud; Dirección General de Planificación y Evaluación (2009). Protocolo para el abordaje de la violencia machista en el ámbito de la salud en Cataluña. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Recuperado de www.gencat.cat/salut
Lagarde y de los Ríos, M. (2020). Claves feministas para la autoestima de las mujeres. Madrid: Horas y Horas.
Millet, K. (1973 [1969]). Cap. 2.: Teoría de la política sexual. A K. Millet, Política sexual (pp. 31-77). México: Aguilar.
Mora, E.; Pujal i Llombart, M. & Albertín, P. (2017). Los contextos de vulnerabilidad de género del dolor cronificado. Revista Internacional de Sociología, 75(2): e058. https://doi.org/10.3989/ris.2017.75.2.
Obra colectiva (2021). Descolonizar la enfermedad. Ed. El Descubrimiento de Europa. http://eldescubrimientodeeuropa.org/wp-content/uploads/2021/06/PDFdigital_links-EDDE_deslaenfermedad.pdf
Pujal i Llombart, M. i Mora, E. (2013) Trabajo, dolor y su diagnóstico psicosocial de género. Un ejemplo. Universitas Psychologica, 12(4): 1181-1193.
Pujal, M. i Garcia Dauder, S. (2010). Hacia una psicología más igualitaria y transdisciplinar. Quaderns de Psicología, 12(2).
Rubin, G. (1986 [1975]). El tráfico de mujeres: Notas sobre la “economía política” del sexo. Nueva Antropología, VIII(30): 95-145.
Scott, Joan W. (1996 [1986]). El género: Una categoría útil para el análisis histórico. A: Marta Lamas (Comp.), El género: La construcción cultural de la diferencia sexual (pp. 265-302) México: PUEG.
Stolcke, V. (2004). La mujer es puro cuento. La cultura del género. Estudios Feministas, Florianópolis, 12(2): 264.
Velasco, S. (2009). Sexos, Género y Salud. Madrid: Minerva Ediciones.
Vinogradov, S. i Irvin, D., Y. (2018). Guía breve de psicoterapia de grupo. Barcelona: Paidós.
Bibliografia complementària sobre teoria de gènere:
Butler, J. (2001 [1990]). El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Madrid: Cátedra.
Butler, J. (2001 [1997]). Mecanismos psíquicos del poder: teorías sobre la sujeción. Madrid: Cátedra.
Butler, J. (2001). La cuestión de la transformación social. En: Elisabeth Beck-Gensheeim, Judith Butler y Lidia Puigvert, Mujeres y transformaciones sociales. Barcelona: El Roure.
Foucault, M. (1976). Histoire de la sexualité I: La volonté de savoir. Paris: Gallimard.
Foucault, M. (1979). Microfísica del poder. Madrid: La Piquet.
McRobbie, A. (2007). Top Girls. Cultural Studies, 21(4-5): 718-737.
Miqueo, C. et al. (Eds.) (2001). Perspectivas de género en salud. Fundamentos científicos y socioprofesionales de diferencias sexuales no previstas. Madrid: Minerva Ediciones.
Rose, N. (2001). The politics of life itself. Theory, culture and society, 18: 1-30.
Wittig, M. (2004 [1980]). El pensamiento heterosexual. A: Monique Wittig, El pensamiento heterosexual y otros ensayos (pp. 45-57). Barcelona: Egalés.
Bibliografia complementària sobre violència de gènere:
Álvarez, M.; Sánchez, A.M. y Bojó, P. (Coords.) (2016). Manual de atención psicológica a víctimas de maltrato machista. Colegio Oficial de la Psicología de Gipuzkoa.
Bodelón, E. (2012). Violencia de género y las respuestas de los sistemas penales. Barcelona: Ediciones Didot, Universidad de Barcelona.
Cubells, J; Calsamiglia, A; Albertín, P. (2008). Una aproximación psicosocial a la valoración sobre la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de medidas de protección integral contra la violencia de género. Revista de derecho y proceso penal, 20: 43-60.
Cubells, J. i Calsamiglia, P. (2013). La construcción de subjetividades por parte del sistema jurídico en el abordaje de la violencia de género. Prisma Social: Revista de Ciencias Sociales, 11: 205-259.
Cubells, J.; Calsamiglia, A. i Albertín, P. (2010). El ejercicio profesional en el abordaje de la violencia de género en el ámbito jurídico-penal: un análisis psicosocial. Anales de Psicología, 26(2): 369-377.
Cubells, J.; Calsamiglia, A. i Albertín, P. (2010). Sistema y subjetividad: la invisibilización de las diferencias entre las mujeres víctimas de violencia machista. Quaderns de Psicologia, 12(2): 195-207.
Larrauri, E. (2007). Criminología crítica y violencia de género. Editorial Trotta. Madrid.
Pérez-Tarrés, Alicia; Cantera Espinosa, Leonor María, & Silva, Joilson Pereira da (2018). Health and self-care of professionals working against gender-based violence: an analysis based on the grounded theory. Salud mental, 41(5), 213 -222. https://doi.org/10.17711/sm.0185-3325.2018.032
Romero, I., Álvarez, R., Cazalbowski, S., Soria, T.N. y Villota, M.T. (2015). Guía de intervención en casos de violencia de género. Una mirada para ver. Madrid: Síntesis.
Segato, Rita L. (2003). Las estructuras elementales de la violencia: contrato y estatus en la etiología de la violencia. A: Las estructuras elementales de la violencia (pp. 131-148). Buenos Aires: Universidad Nacional de Quilmes - Prometeo.
Segato, Rita L. (2016). Cinco debates feministas. Temas para una reflexión divergente sobre la violencia contra las mujeres. A: La guerra contra las mujeres (pp. 153-175). Madrid: Traficantes de sueños.
Segato, Rita L. (2016). Colonialidad y patriarcado moderno. A: La guerra contra las mujeres (pp. 109-126). Madrid: Traficantes de sueños.
Programari
Tot i que no existeix cap programari específic per al mòdul, recomanem la utilització de programari de codi obert.