Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats | FB | 1 | 1 |
Cap.
Aquesta assignatura proporciona a l’estudiant les bases argumentals i els coneixements bàsics necessaris per abordar alguns temes i problemes centrals de la filosofia i l’ètica, com el coneixement, la llibertat, el bé, la justícia i la vida.
L’objectiu és que l’estudiant adquireixi uns coneixements filosòfics introductoris, però també que desenvolupi les capacitats necessàries per emprendre l’estudi interdisciplinari de la ciència, la tecnologia i les humanitats des d’una perspectiva filosófica.
1— ¿Què és la filosofia?
2— ¿Com sabem alguna cosa?
3— El problema de la llibertat.
4— El bé i la felicitat.
5— La justícia i el bé comú.
6— El significat de la vida.
7— Ètica aplicada.
8— Ètica i ciència.
1. Classes teòriques: es tracta de classes magistrals puntuals on el/la professor/a presentarà el pensament global de l’autor del text i l’emmarcarà dins de la història del pensament filosòfic. On aprofitarà per comentar els trets fonamentals del text a llegir.
2. Lectura dels textos: és necessari que l’estudiant faci una primera lectura individual dels textos que es treballaran a classe col·lectivament (el dia indicat pel docent), assenyalant les idees que ha entès i les dificultats que ha trobat.
3. Relectura colectiva a classe dels fragments més rellevants, o que han presentat alguna dificultat, i discussió de conceptes claus. El/la professor/a guiarà la classe en funció dels continguts i dubtes que surtin de la lectura realitzada pels alumnes.
4. Anàlisi crítica de les idees fonamentals del text global: els alumnes exposaran a l’aula una anàlisi crítica dels textos, activitat que serà valorada, la qual cosa permetrà una discussió col·lectiva tutelada pel professor. Es valorarà la capacitat d’argumentació clara, ordenada i amb certa dificultat.
5. Debat temàtic crític: es valorarà la capacitat de fonamentació dels propis arguments, així com el respecte a la diversitat d’opinions, és a dir, cal criticar amb respecte però amb reflexions sòlides.
* al campus virtual es proporcionaran els detalls, materials i dates de les diverses activitats proposades al llarg del curs.
Activitats dirigides: S'adaptaran, si cal, en el percentatge que sigui, a la docència virtual, a través dels diversos sistemes existents (Teams, powerpoints narrats, vídeos, podcasts, etc.).
El professorat haurà de destinar uns 15 minuts d’una classe a permetre que els estudiants puguin respondre les enquestes d’avaluació de l’actuació docent i de l’assignatura o mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 33 | 1,32 | 5, 8, 9 |
Pràctiques d'aula | 16 | 0,64 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories i supervisió de treballs | 4,25 | 0,17 | 1, 2, 6, 7 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura i comentari de textos | 35 | 1,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
Treball de conceptes i terminologia | 30,75 | 1,23 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
L'avaluació de l'assignatura constarà de quatre ítems:
Les proves escrites (x2): Dues activitats de síntesi al llarg del curs, que consistiran en un qüestionari (50%) i un comentari de text (50%), una a mitjans de curs i l'altra a finals de curs.
Les exposicions orals: Identificació, anàlisi i aprofundiment per grups d'una temàtica concreta en l'obra de l'autor treballat. S'avaluarà el guió presentat i la realització de l'exposició a classe.
El treball escrit: Monografia amb treball cooperatiu (per grups).
Nota final: cal presentar-se a totes les proves per ser avaluat. La nota final serà el resultat de la suma de totes les proves. S'aprovarà el curs a partir del 5 sobre 10.
Les revisions de les activitats avaluatives es faran a classe, en sessions concebudes a tal efecte.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Recuperacions: es poden presentar aquells/es alumnes que no hagin superat algunes de les quatre proves, realitzades o lliurades en el termini establert. Només per causa major (justificada formalment) es podran presentar a la recuperació aquells alumnes que no s'hagin presentat en o lliurat algunes de les proves d'avaluació. En aquest cas, la nota mitjana ha de ser superior a 3,5. En tots els altres casos, l'alumne serà avaluat dels continguts amb un no superat.
Recordeu: en el cas que un/a alumne/a no hagi pogut avaluar-se en almenys un 30 % de les proves d'aquesta assignatura, en el seu expedient constarà un NO AVALUABLE.
Plagi: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actesd’avaluació d’una mateixa assignatura, la
qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen 1 | 25% | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
Examen 2 | 25% | 3 | 0,12 | 2, 4, 5, 6, 8, 9 |
Exposició oral | 25% | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Monografia | 25% | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Ballacci, Giuseppe: Political Theory between Philosophy and Rhetoric, London: Springer, 2018.
Brugger, Bill: Republican Theory in Political Thought. Virtuos or Virtual?, London: Macmillan, 1999.
Cattani, Adelino: Los usos de la retórica, Madrid: Alianza, 2003.
Cattani, Adelino: "Filósofos y oradores. Filosofía en la retórica, retórica en la filosofía : Filosofi e oratori. Filosofia nella retorica, retorica nella filosofia", Rétor. 2011 1(. 2):119-130.
Charney Colmo, Ann: "The Virtues and the Audience in Aristotle’s Rhetoric", Interpretation, 47 (3), 2021.
Frogel, Shai: The Rhetoric of Philosophy, Amsterdam: John Benjamins BV, 2005.
Hamper, Michael: What Philosophy Is For, Chicago: The University of Chicago Press, 2018.
Heller, Michael: Philosophy in science : an historical introduction, Heidelberg, Springer, 2011.
Honohan, Iseult: Civic Republicanism, London: Routledge, 2002.
IJsseling, Samuel: Rhetoric and Philosophy in Conflict: An Historical Survey, Dordrecht : Springer, 2012.
Kennerly, Michelle & Smith Pfister, Damien: Ancient Rhetorics and Digital Networks, Tuscaloosa: The University of Alabama Press, 2018.
Macdonald, Michael J: The Oxford Handbook of Rhetorical Studies. Oxford: Oxford University Press, 2017.
Mackie, John Leslie: Ética : la invención de lo bueno y lo malo. Barcelona : Gedisa, 2000.
McGinn, Robert E.: "Culture as Prophylactic: Nietzsche's Birth of Tragedy as Culture Criticism", Nietzsche Studien: Internationales Jahrbuch für die Nietzsche-Forschung; 1975; 4: 75-138.
Miller, James: Examined Lives. From Socrates to Nietzsche, New York: Farrar, Straus and Giroux, 2011.
Nussbaum, Martha C. Love's Knowledge: Essays on Philosophy and Literature. New York: Oxford UP, 1990.
Patočka, Jan: Platón y Europa, Barcelona: Península, 1991.
Perelman Chaïm: The New Rhetoric: A Theory of Practical Reasoning. In: The New Rhetoric and the Humanities. Synthese Library (Studies in Epistemology, Logic, Methodology, and Philosophy of Science), vol 140. Springer, Dordrecht. https://doi.org/10.1007/978-94-009-9482-9_1 , 1979.
Singer, Peter: Applied Ethics, Oxford: Oxford University Press, 1986.
Skinner, Quentin: Visions of Politics (3V), Cambridge: Cambridge University Press, 2002.
Bibliografia sobre els mètodes de lectura de textos filosòfics:
Olivier Abiteboul, Comprendre les textes philosophiques, París, L’Harmattan, 2008
Jacqueline Russ, Les méthodes en philosophie, París, Armand Colin, 2008
Philippe Choulet, Dominique Folscheid, Jean-Jacques Wunenburger, Méthodologie philosophique, París, PUF, 2003
Clare Saunders, David Mossley, George McDonald Ross, Daniele Lamb, Doing Philosophy. A Practical Guide for Philosophers, Continuum, 2008
Samuel Guttenplan, Jenifer Hornsby, Christopher Janaway, Reading Philosophy. Selected Texts with a Method for Begginers, Wiley Blackwell, 2002
Bibliografia complementària
Manuals de consulta
Bréhier, Émile, (1928) Historia de la filosofia y laciencia; Madrid: Tecnos, 1998.
Châtelet, François, (1972) La philosophie et l'histoire, 8 Vol.V. Paris: Hachatte, 2000.
Copleston, Frederick., (2001) Manual de filosofia, 9 vol. Barcelona: Ariel, 2011.
Geymonat, Ludovico, (1998) Historia dela filosofia y de la ciencia.Barcelona: Crítica, 2005.
Reale, Giovanni et. Al. (1983) Historia del pensamiento filosóficoy científico, 3 Vol. Barcelona:Herder, 1995.
Diccionari
Ferrater Mora, Josep, (1979), Diccionario de filosofia, Madrid: Alianza, 1990.
No escau.