Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2503878 Estudis Socioculturals de Gènere | FB | 1 | 2 |
No n'hi ha
L'objectiu principal d'aquesta assignatura és la construcció d'una història del feminisme en l'educació a partir de problematitzacions, teories, metodologies i interpretacions necessàries en el desenvolupament d'una recerca històrica. El focus d’aquesta l’assignatura és la comprensió de les pràctiques pedagògiques localitzades en els marges de l’educació, i simultàniament, l’escriptura d’una història feminista des dels marges. Les històries i relats que es construiran des del present de l'educació es basen en les aportacions dels feminismes per a una recerca basada en la narració d'experiències, subjectivitats, cossos i afectes. L'assignatura aborda la interacció entre el feminisme i l'educació des d'una perspectiva històrica, fent visible simultàniament la història de les comunitats vulnerables i de les “altres” en l'educació, les estratègies feministes en la recerca històrica i les propostes pedagògiques que s’hi vinculen. Aquesta re-construcció dels sabers subjugats i de les vides invisibilitzades de col·lectius i subjectivitats vulnerables implica l’aprenentatge de noves formes de narrar i documentar l’educació.
BLOC I. HISTÒRIA i PROBLEMATITZACIÓ DEL PRESENT
Història preposterada de l'educació
Sabers subjugats, objectes i escenaris de la vida quotidiana
Coneixement situat enfront del coneixement universal
Evolució i transformació dels rols de gènere en l'educació
Història del currículum i dels materials didàctics desde la perspectiva de gènere
BLOC II. SUBJECTIVITATS I EXPERIÈNCIES EN LA HISTÒRIA DEL FEMINISME EN L'EDUCACIÓ
Feminisme i educació en la història d'occident
Feminisme descolonial: epistemologies, metodologies i cossos del sud
Nous materialismes: corporeïtats (l'incorpori), relacionalitat i afectes
Teoria i fenomenologia queer: percepcions, desitjos, aprenentatges
Resistències, vulnerabilitats i agència en la història de les dones
BLOC III. NARRATIVES FEMINISTES DE L'EDUCACIÓ
La construcció de relats en la història de l'educació des dels feminismes
Mètodes, fonts i tècniques de la investigació històrica-feminista
Producció de la memòria: trajectòries i narratives feministes de l’educació
Cultures, gèneres i poètiques dels cossos
Relats de l'educació i de la pedagogia de les dones, pedagogies desgenerades
Aquesta assignatura es desenvoluparà en una metodologia d'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP). Després d'un treball inicial individual i de classes expositives per part del professorat, les estudiants hauran d'escollir un projecte a desenvolupar. Les professores proporcionaran els materials que seran el punt de partida dels projectes. Aquests projectes es desenvoluparan per fases i inclouen les següents tasques:
- Lectures i reflexions a partir dels textos del projecte
- Cerca d'informació i construcció d'un problema de recerca històrica
- Desenvolupament de la recerca històrica a partir de casos
- Filmació i edició de documentals sobre els casos estudiats
- Presentacions orals dels treballs per part de l’estudiantat.
També hi haurà tutories i seguiment d’activitats en relació a la realització del projecte final sobre les propostes metodològiques.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Lectura, comprensió de textos i elaboració d'una ressenya crítica | 25 | 1 | 1, 3, 6, 7 |
Tipus: Supervisades | |||
Cerca d'informació i construcció d'un problema de recerca històrica | 0 | 0 | 1, 2, 6, 7 |
Desenvolupament de la recerca històrica a partir de casos | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
Presentacions orals | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Tipus: Autònomes | |||
Filmació i edició de documentals sobre els casos estudiats | 0 | 0 | 4, 5, 6, 7, 8 |
El calendari d’avaluació que se seguirà serà el següent:
- Individualment, es realitzarà una activitat en què l’estudiantat haurà de situar un relat a través d'objectes i escenaris en els contextos històrics i les teories de l’educació amb perspectiva de gènere (15%)
- Grupalment, l’estudiantat desenvoluparà un projecte de treball del qual se n'avaluaran les següents fases i activitats: lectures i reflexions (20%); disseny i desenvolupament de la recerca (25%); filmació i edició d'un documental (25%); i presentació oral (15%).
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, les professores informaran a l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Recuperació. Els estudiants que durant el curs hagin fet un seguiment adequat de l'assignatura i tot i així els quedi algun aspecte no assolit se'ls donarà l'oportunitat de poder superar la matèria, realitzant un treball autònom addicional o refent alguna de les activitats lliurades o realitzades. S'haurà d'estudiar cada cas en funció de la situació de cada estudiant i en cas que sigui necessari, es fixarà un dia per fer recuperacions un cop acabades les classes (pendent de publicar el calendari i els horaris a la web de la Facultat de Filosofia i Lletres).
Activitats avaluatives excloses de la recuperació. El projecte final no serà recuperable perquè es farà un seguiment a través de seminari/tutoria, a on els i les alumnes seran acompanyades durant tot el procés d’elaboració d’aquest. Així doncs, l’avaluació serà formativa i sumativa al final, i s’entén que l’alumne ha d’anar incorporant les millores i els avenços a partir d’aquest acompanyament.
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les tasques no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Lectures i reflexions | 20 | 20 | 0,8 | 3, 6 |
Presentacions a través d'objectes i escenaris de la història de l'educació | 20 | 20 | 0,8 | 1 |
Projecte de treball (1): Filmació i edició d'un documental. Presentació oral | 20 | 40 | 1,6 | 4, 8 |
Projecte de treball (2): Recollida i anàlisi de dades. Relatoria del procés | 20 | 40 | 1,6 | 1, 2, 7 |
Projecte de treball (3): Co-avaluació | 20 | 5 | 0,2 | 1, 5, 6 |
Ahmed, Sarah (2006). Fenomenología Queer. Bellaterra: edicions Bellaterra.
Ahmed, Sarah (2018b). Vivir una vida feminista. Bellaterra: edicions Bellaterra.
Ahmed, Sarah (2019). La promesa de la Felicidad. Una crítica cultural de la alegría. Buenos Aires: Caja negra editora.
Anderson, Bonnie & Zinsser, Judith (1991). Historia de las mujeres: una historia propia. Barcelona: Crítica.
Bailey, Lucy e. & Graves, Karen (2019). Gendering the History of Education. A Rury, John L. & Tamura, Eileen H. The Oxford Handbook of History of Education, 355-371
Bal, Mieke. (1999). Quoting Caravaggio. Contemporary Art, Preposterious History. Chicago & Londres: The University of Chicago Press.
Bal, Mieke. (2009). Conceptos viajeros en las humanidades. Una guía de viaje. Murcia: CENDEAC.
Balfour, Beatrice Jane Vittoria (2016). Feminist tales of teaching and resistance: reimagining gender in early childhood education (Reggio Emilia, Italy). Gender and Education, Volume 28.
Ballarín, P. (2001). La educación de las mujeres en la España contemporánea (siglos XIX y XX). Madrid: Editorial Síntesis.
Bennett, Judith M. (2006). History Matters. Patriarchy and the Challenge of Feminism. Philadelphia: University of Pennsylvania Press.
Braidotti, Rosi (2005). Metamorfosis: hacia una teoría materialista del devenir. Madrid: Akal.
Braidotti, Rosi (2009). Transposiciones: Sobre la ética nómada. Barcelona: Gedisa.
Coole, Diana & Frost, Samantha (eds) (2010). New Materialisms: Ontology, Agency, and Politics. Durham: Duke University Press.
Davis, Angela (2005). Mujeres, clase y raza. Barcelona: Akal.
Davis, Angela (2005). Autobiografía.Madrid: Capitán Swing.
Delamont, Sara (2013). Girl trouble: panic and progress in the history of young women. Gender and Education, Volume 25.
Dolphijn, Rick y Tuin, Iris van der (2012). New materialism: interviews and cartographies. Michigan: Open Humanities Press Imprint.
Garcés, Marina (2016). Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla. Barcelona: Arcàdia.
Garcés, Marina (2017). Nova il·lustracióradical. Barcelona: Anagrama
Goldman, E. (2017). Feminismo y anarquismo. Madrid: Enclave.
Haraway, Donna J. (1995). Ciencia, cyborgs y mujeres: La reinvención de la naturaleza. Madrid: Cátedra.
Harding, Sandra G. (1987). Is there a Feminist Method?, en Harding, Sandra G., Feminism and methodology. Milton Keynes: Open University Press, 2-14.
Harding, Sandra G. (1992). Rethinking standpoint epistemology: What is "strong objectivity"? The Centennial Review, 36(3), 437-470.
hooks, b. (1994). Teaching to Transgress. Education as the Practice of Freedom. New York: Routledge.
hooks, b. (2003). Teaching Community. A Pedagogy of Hope. New York: Routledge.
Kehily, Mary Jane (2014). Using photographs in social and historical research. Gender and Education, Volume 26.
Le Guin, Ursula K. (2018). Els desposseïts. Barcelona: Raig verd.
Le Guin, Ursula K. (2017). Contar es escuchar: sobre la escritura, la lectura, la imaginación. Madrid: Círculo de tiza.
Luxemburg, Rosa de (2015). Reforma o revolución. Argentina: Akal.
Nash, Mary (2004). Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos. Madrid, Alianza.
Preciado, Paul B. (2019). Un apartamento en Urano. Crónicas del cruce. Barcelona: Anagrama.
Rose, Sonya (2010). ¿Qué es la Historia de Género? Madrid: Alianza.
Sandoval, Chela (2004). Nuevas ciencias. Feminismo cyborg y metodología de los oprimidos. En hooks, bell, et.al. (2004). Otras inapropiables: Feminismos desde las fronteras. Madrid: Traficantes de sueños.
Segato, Rita (2015). La crítica a la colonialidad en ocho ensayos. Buenos Aires: Prometeo.
Segato, Rita (2018). Contrapedagías de la crueldad. Buenos Aires: Prometeo
Skelton, Christine, Becky Francis & Lisa Smulyan (eds.). 2007. The SAGE Handbook of Gender and Education. Thousand Oaks, CA: Sage.
Spivak, Gayatri (2009). ¿Pueden hablar los subalternos? Barcelona: Macba, edición crítica de Manuel Asensi.
Spivak, Gayatri (2010). Crítica a la razón postcolonial. Madrid: Akal.
Spivak, Gayatri (2012). Otras Asias. Madrid: Akal.
Stone, Lynda (ed.) (1994). The Education Feminism Reader. New York: Routledge.
Talburt & S.R. Steinberg (Eds.). Pensando queer. Sexualidad, cultura y educación. Barcelona: Graó.
Tamboukou, Maria (2015). Sewing, Fighting and Writing. Radical Practices in Work, Politics and Culture. Londres: Rowman and Littlefield.
Tamboukou, Maria (2017). Women Workers’ Education, Life Narratives and Politics: Geographies, Histories, Pedagogies. Londres: Routledge.
Thayer-Bacon, Barbara J.; Stone, Lynda, and Spreched, Katharine M. (Ed.). (2013). Education Feminism. Classic and Contemporary Readings. Albany, NY: Suny Press.
Tinkler, Penny & Jackson, Carolyn (2014). The past in the present: historicising contemporary debates about gender and education. Gender and Education, Volume 26.
Wallach Scott , Joan (2011). The Fantasy of FeministHistory. Durham, UK: Duke University Press.
Weiler, Kathleen (ed.) (2001). Feminist Engagements. Reading, Resisting, and Revisioning Male Theorists in Education and Cultural Studies. Nova York: Routledge.
Withers, Deborah M (2014). Strategic affinities: Historiography and epistemology in contemporary feminist knowledge politics. European Journal of Women's Studies, vol. 22, 2: 129-142.
Zetkin, Clara (1976). La cuestión femenina y la lucha contra el reformismo. Barcelona: Anagrama.
Campus Virtual MOODLE
Tractament de textos (amb possibilitat de conversió a Word i a pdfs)
Lector de pdfs
Power point o similar.
TEAMS
El software lliure és benvingut, sempre i quan pugui entregar-se els documents en el format demanat.