Didàctica de la llengua escrita i la literatura en educació infantil
Codi: 103680 Crèdits: 7| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500797 Educació Infantil | OB | 3 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Martina Fittipaldi
- Correu electrònic:
- Martina.Fittipaldi@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Martina Fittipaldi
- Mariona Pascual Peñas
Prerequisits
És absolutament recomanable haver fet anteriorment i tenir aprovada l'assignatura de segon curs Didàctica de la llengua a l'Educació Infantil.
Objectius
L'assignatura se centra bàsicament en els àmbits següents:
a) el coneixement de les característiques de la llengua escrita i de les activitats de llegir i escriure;
b) els processos d'aprenentatge de l'infant i, específicament, els que fan referència a la lectura i l'escriptura;
c) els coneixements amb relació a l'ensenyament i l'aprenentatge del llenguatge escrit i els aspectes metodològics del treball a l'aula;
d) les diferents finalitats de l'educació literària en aquestes edats, amb especial atenció al context d'immersió lingüística a l'escola;
e) les característiques dels diferents tipus de llibres i literatura per a infants en els diferents formats i suports impresos i en pantalla;
f) els criteris de valoració i selecció escolar dels llibres infantils segons els objectius educatius i la manera d'utilitzar-los en la interacció amb els infants a l'aula.
En finalitzar l'assignatura, l'alumnat haurà de:
- Haver integrat sabers (lingüístics, psicolingüístics, sociolingüístics i didàctics) relacionats amb els processos d'adquisició, ensenyament i aprenentatge de la llengua escrita.
- Conèixer els continguts referits a l'ensenyament i l'aprenentatge inicial de la llengua escrita i els processos d'aprenentatge en els infants.
- Reconèixer i identificar el paper crucial del llenguatge escrit en els diferents àmbits de l'ensenyament i l'aprenentatge escolar.
- Conèixer les finalitats de l'educació literària i les característiques dels llibres infantils.
- Haver integrat els criteris de valoració i selecció escolar d'aquests darrers mitjançant el disseny d'una biblioteca d'aula.
- Haver preparat una proposta de mobilització d'aquesta biblioteca (una programació didàctica centrada en els aprenenatges literaris) i haver-ne assajat alguna/es activitat/s.
Competències
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Adquirir formació literària i en especial conèixer la literatura infantil.
- Afavorir les capacitats de parla i d'escriptura.
- Comprendre el pas de l'oralitat a l'escriptura i conèixer els diferents registres i usos de la llengua.
- Conèixer el currículum de llengua i lectoescriptura d'aquesta etapa així com les teories sobre l'adquisició i desenvolupament dels aprenentatges corresponents.
- Conèixer el procés d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. Afrontar situacions d'aprenentatge de llengües en contextos multilingües.
- Conèixer i dominar tècniques d'expressió oral i escrita.
- Conèixer i utilitzar adequadament recursos per a l'animació a la lectura i a l'escriptura.
- Conèixer la tradició oral i el folklore.
- Demostrar que coneix i comprèn els objectius, continguts curriculars i criteris d'avaluació de l'Educació Infantil.
- Demostrar que coneix l'evolució de les implicacions educatives de les tecnologies de la informació i la comunicació i, en particular, de la televisió en la primera infància.
- Expressar-se adequadament oralment i per escrit i dominar l'ús de diferents tècniques d'expressió.
- Expressar-se i utilitzar amb finalitats educatives altres llenguatges: corporal, musical, audiovisual.
- Gestionar la informació relativa a l'àmbit professional per a la presa de decisions.
- Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets humans.
- Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació a l'acció.
Resultats d'aprenentatge
- Adequar l'ús de la llengua als contextos socials i a les situacions comunicatives pròpies de l'àmbit professional.
- Adquirir un coneixement aprofundit de les dimensions socials i cognitives del llenguatge escrit i de les distintes dinàmiques de l'oralitat.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Analitzar situacions d'aprenentatge de la llengua escrita. Analitzar i argumentar l'ús adequat o no del llenguatge escrit, del verbal oral i del no verbal.
- Aplicar els coneixements adquirits a la selecció, lectura i interpretació de textos literaris.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Conèixer els diferents registres i usos de la llengua escrita i reconèixer, en les produccions infantils escrites, el pas de l'oralitat a l'escriptura.
- Conèixer i saber utilitzar els principals recursos i eines de consulta de la llengua.
- Conèixer i saber utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i les tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC) relacionades amb l'ús de la llengua oral a l'escola.
- Conèixer i valorar el programari educatiu i espais web adients per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la literatura en educació infantil.
- Conèixer i valorar les característiques dels productes literaris audiovisuals i digitals per a primers lectors.
- Conèixer la literatura de tradició oral i el folklore i valorar-los amb criteris literaris i educatius.
- Conèixer la literatura infantil per a primers lectors i tenir criteris adequats de selecció escolar a partir de les seves característiques formals i literàries.
- Conèixer recursos per a l'animació a la lectura i l'escriptura i valorar-los per la seva aportació a l'educació literària.
- Demostrar que coneix l'evolució de les implicacions educatives de les tecnologies de la informació i la comunicació i, en particular, de la televisió en la primera infància.
- Dominar els registres formals i col·loquials propis de l'àmbit professional en els usos orals i escrits de les llengües catalana i castellana.
- Dominar l'ús de diferents tècniques d'expressió i expressar-se adequadament oralment i per escrit en situacions pròpies de l'àmbit professional.
- Explicitar oralment i per escrit els objectius, continguts curriculars i criteris d'avaluació de la llengua oral a l'educació infantil.
- Expressar-se i saber usar amb finalitats educatives diferents llenguatges: corporal, musical, audiovisual.
- Haver adquirit els coneixements relatius al currículum de llengua escrita d'aquesta etapa així com de les teories sobre l'adquisició i desenvolupament dels aprenentatges que s'hi relacionen.
- Haver adquirit formació literària i en especial conèixer la literatura infantil.
- Haver integrat una actitud de respecte al mitjà (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques sostenibles.
- Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació a l'acció.
- Reconèixer les tècniques literàries pròpies de la narració i de la poesia.
- Reconèixer, saber analitzar i produir amb suficient fonament teòric i argumental els gèneres discursius propis de l'àmbit acadèmic i professional.
- Saber analitzar i gestionar la informació relativa a l'àmbit professional per a la presa de decisions.
- Saber fer ús de la tradició oral i el folklore també en els processos d' adquisició de llenguatge escrit.
- Saber utilitzar els diferents registres i usos de la llengua oral catalana.
- Saber utilitzar la literatura infantil amb relació a l'aprenentatge de la llengua oral, el primer aprenentatge de la llengua escrita i l'educació literària amb dispositius adequats als seus objectius.
- Tenir els coneixements i saber utilitzar les estratègies metodològiques que faciliten i estimulen el desenvolupament de les capacitats de infantils relacionades amb l'adquisició del llenguatge escrit.
- Utilitzar la interacció verbal a l'aula per promoure un intercanvi d'idees sobre els textos literaris que ensenyi els nens a parlar sobre els llibres i a interpretar-los.
Continguts
APARTAT 1: LLENGUA ESCRITA
Bloc A. L'objecte de coneixement: la llengua escrita.
1. Alfabetització: valor i funcions socials de la llengua escrita a l'actualitat.
2. Les relacions entre la llengua oral i la llengua escrita.
3. Què és escriure? El procés d'escriptura. Activitats cognitives implicades en l'activitat d'escriure.
4. Què és llegir? El procés de lectura: el model interactiu. Estratègies de lectura. Activitats cognitives implicades en l'activitat de llegir.
Bloc B. L'infant que aprèn.
5. L'aprenentatge de la llengua escrita des d'una perspectiva constructivista.
6. Procés d'adquisició de la capacitat de llegir i d'escriure.
Bloc C. El procés d'ensenyament.
7. La funció del mestre / la mestra.
8. La planificació: els objectius, els continguts, les activitats.
9. Aspectes metodològics.
10. L'avaluació.
APARTAT 2: LITERATURA
Bloc D. Llibres i literatura per a infants.
11. Tipologia de la producció de llibres i literatura per a infants no lectors i per a primers lectors. Llibres i literatura impresa, audiovisual i digital.
12. La valoració de la qualitat dels textos en els seus diferents codis i elements. La literatura infantil com a reflex del món, proposta de valors educatius, situació en les tendències artístiques de l'època i situació en la tradició cultural catalana.
Bloc E. La planificació escolar de la literatura a l'etapa infantil.
13. Les funcions de l'educació literària: el desenvolupament lingüístic, cognitiu, emocional i artístic, la socialització cultural, l'accés a l'imaginari col·lectiu i la cohesió social.
14. La planificació de l'educació literària: la biblioteca i l'espai de l'aula, l'oralitat, l'exploració i la lectura autònoma, la lectura compartida i guiada.
15. Els criteris de selecció dels textos literaris segons la qualitat, els objectius educatius i els destinataris.
16. La interacció entre els llibres, l'adult i els infants. Ensenyar a parlar sobre els llibres i a interpretar-los. L'aprenentatge de la lectura i l'escriptura amb textos literaris.
17. La interrelació entre les activitats literàries escolars i familiars.
Tots aquests continguts es treballen tenint en compte la perspectiva de gènere.
Metodologia
La metodologia de l’assignatura s’ha planificat sota la premissa que l’alumne/a és el protagonista en el procés d’ensenyament aprenentatge, com es mostra en el quadre següent:
|
Activitat |
Hores |
Metodologia |
Resultats Aprenentatge |
|
Teoria |
18 |
Exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Permet l’exposició dels principals continguts a través d’una participació oberta i activa per part dels estudiants. |
TF.8, EI.13, DDIL.1.1, DDIL.2.1, DDIL.3.1, DDIL.3..2, DDIL.3.3, DDIL.4, DDIL.5, DDIL.7, DDIL.8, DDIL.8.1, DDIL.8.2,EI.11.3, EI.11.4, |
|
Seminaris |
35 |
Espais de treball en grups reduïts dirigits pel professorat, en què s’aprofundeix en els continguts teòrics mitjançant activitats diverses. |
TF.8, DDIL.3.1, DDIL.3.2, DDIL.3.3, DDIL.4, DDIL 4.1, DDIL.6, EI.1.1, EI. 9.1, EI.10.1, EI.11.1, EI. 11.2, EI.11.3, TF.1.1 |
De manera autònoma i/o supervisada, així mateix, l'alumnat haurà de dedicar hores a l’estudi i a preparari dur a terme diverses lectures, activitats i treballs, que completaran i complementaran la feina a l'aula (vegeu l'apartat d'avaluació per a les tasques específiques objecte de qualificació).
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Desdoblament | 35 | 1,4 | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
| Teoria | 18 | 0,72 | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Preparació d'activitats i elaboració de treballs | 35 | 1,4 | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Hores d'estudi, recerca de materials, lectures, preparació d'activitats i elaboració de treballs | 87 | 3,48 | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
Avaluació
CONDICIONS PRÈVIES:
L'assoliment del Nivell 2 de Llengua Catalana per a Mestres d'Educació Infantil i Primària és un requisit imprescindible per poder aprovar l'assignatura. Per mostrar que es disposa d'aquest nivell, l'estudiant ha de superar la prova de Nivell 2 que es realitza al final del semestre per als estudiants matriculats a l'assignatura (o bé haver-la superada en una de les convocatòries que es fan durant el mes de juny).
Els estudiants que disposin del Certificat de Nivell C2 de Llengua Catalana que atorga la Direcció General de Política Lingüística o el Servei de Llengües de la UAB estaran exempts de realitzar la prova, ja que el nivell quedarà acreditat amb la presentació d'aquest certificat.
En cas que l’estudiant no hagi assolit el Nivell 2 de Llengua Catalana per a Mestres d’Educació Infantil i Primària, la nota que constarà a l’acta de qualificació serà un 3.
Si l’estudiant aprova la resta de l’assignatura i té pendent aquest Nivell 2, el curs següent haurà de demostrar que l'ha assolit; pel que fa al conjunt de l'assignatura, seguirà l’avaluació de síntesi que li indiqui el professor o professora.
Els estudiants també han de mostrar una actitud compatible amb la professió educativa com a requisit per aprovar l'assignatura, la qual cosa implica escolta activa, respecte, participació, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat i ús adequat dels dispositius electrònics.
AVALUACIÓ (ÚNICAMENT ASSOLIDES LES CONDICIONS PRÊVIES):
L’avaluació de l’assignatura es desdoblarà en els dos grans apartats que la constitueixen formalment (llengua escrita i literatura), ique cal tenir aprovats de manera independent (amb un 5 cadascun) per tal que puguin fer mitjana i derivar en la nota final global. Dins de cada apartat, l’avaluació es durà a terme mitjançant els mecanismes i les activitats que es mostren en la graella següent:
|
|
Activitats d’Avaluació
|
% de la nota |
Resultats Aprenentatge |
|
Blocs A-C |
Examen individual de llengua escrita |
20% |
TF.8, DDIL.1.1, DDIL.2.1, DDIL.3.1, DDIL.3.2, DDIL.3.3,DDIL.4, DDIL.4.1, DDIL.5, DDIL.6,DDIL.7, EI.1.1,EI.9.1,EI.10.1, EI.11.1, EI.11.2, EI.11.4, G01, G01.26, TF.1.1 |
|
Treball de curs en grup de llengua escrita |
15% |
||
|
Activitats de seminari individuals i grupals de llengua escrita |
10% |
||
|
Blocs D-E |
Treball de curs en grup de literatura: treball escrit i exposició oral
|
15% |
TF.8,EI.13, DDIL.3.3,DDIL.4, DDIL.4.1,DDIL.7, DDIL.8, DDIL.8.1, DDIL.8.2, EI.9.1,EI.10.1, EI.11.1, EI.11.2,EI.11.3,EI.11.4, G01, G01.26,TF.1.1 |
|
Treball individual d’anàlisi literària de literatura |
20% |
||
|
Exercici individual de diagnòstic final de literatura |
20% |
Blocs A-C. Per poder superar aquesta part de l’assignatura (llengua escrita) s’ha de tenir almenys un 5 tant de l’examen individual com del treball de curs, i almenys un 4 de les activitats de seminari. No s’aprovarà cap examen, treball, activitat escrita ni activitat oral que no demostri un bon domini de la llengua.
Blocs D-E. Per poder superar aquesta part de l’assignatura (literatura) s’ha de tenir almenys un 5 tant del treball de curs en grup com del treball individual d’anàlisi literària i de l'exercici individual de diagnòstic final. No s’aprovarà cap treball, activitat escrita, exposició oral, etc, que no demostri el domini de la llengua que consta en els prerequisits.
L'avaluació es durà a terme:
(a) de manera continuada al llarg de tot el curs, i
(b) mitjançant la correcció final de les proves i de les activitats o treballs que està previst que s'entreguin en acabar cadascun dels dos apartats de l'assignatura.
Les qualificacions es faran públiques al campus virtual en els 20 dies següents al lliurament. L'alumne/a que vulgui revisar la nota haurà de fer-ho en les dues setmanes posteriors a la seva publicació en l'horari de tutories del professorat, consignat en el programa. La còpia i el plagi de qualsevol tipus implicaran, en tots els casos, un zero en tota l'assignatura.
Les activitats de seminari de llengua escrita s'avaluaran durant el desenvolupament de l'assignatura, entre el novembre i el desembre. Si en cal la recuperació, aquesta es durà a terme mitjançant activitats específiques que el professorat especificarà en el moment d'entrega de les qualificacions, i que caldrà entregar al febrer (període de recuperació).
L'exercici de diagnòstic individual final del bloc de literatura tindrà lloc al novembre i s'avaluarà durant el mes de desembre. Si en cal la recuperació, aquesta es durà a terme mitjançant un exercici equivalent al febrer (període de recuperació).
Els treballs s'avaluaran entre el desembre i el febrer segons si són individuals o col·lectius i si corresponen al bloc de llengua escrita o de literatura. No hi haurà opció de recuperació de cap d'aquests treballs perquè constitueixen el fruit de processos llargs, sota la tutorització del professorat i amb temps suficient per evitar-hi problemes greus que, si es donen, indiquen en si mateixos la insuficiència d'uns resultats d'aprenentatge que no es poden assolir, després, en el poc temps que es podria oferir per a la recuperació.
L'examen de llengua tindrà lloc la setmana següent a la finalització de l'assignatura. En cas d'haver suspès aquest examen amb una nota igual o superior a 3,6 punts sobre 10, hi haurà opció de recuperació amb un altre examen al mes de febrer. En cas d'haver-lo suspès amb una nota igual o inferior a 3,5 punts sobre 10, no hi haurà opció de recuperació.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitats de seminari individuals i en grup de llengua escrita | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
| Examen individual de llengua escrita, treball individual d'anàlisi literària de literatura i exercici de diagnòstic final de literatura | 60% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 15, 16, 17, 18, 20, 22, 23, 25, 26, 27, 28, 30 |
| Treballs en grup de llengua escrita i de literatura | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 |
Bibliografia
Bibliografia i altres fonts d'informació (elaborada tenint en compte la perspectiva de gènere, amb predomini d'autores)
BLOCS A, B i C
DDAA (2006). “El primer aprenentatge de la lectura i l’escriptura” (monogràfic). Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura 40.
Bigas, M.; Correig, M. (eds.) (2000). Didáctica del lenguaje en la Educación Infantil. Madrid: Síntesis.
Carlino y Santana, D. (coord.) (1999). Leer y escribir con sentido: una experiencia constructivista en educación infantil y primaria. Madrid: Visor.
Diez, A. (1998). L’aprenentatge de la lectoescriptura des d’una perspectiva constructivista. Vol. I i II. Barcelona: Graó.
Diez, C. (2004). La Escritura colaborativa en educación infantil: estrategias para el trabajo en el aula. Barcelona: ICE/Horsori.
Fons, M. (1999). Llegir i escriure per viure. Barcelona: La Galera.
Julia, T. (1995). Encetar l’escriure. Per un aprenentatge lúdic i funcional de la llengua escrita. Barcelona: Rosa Sensat.
Nemirovsky, M. (2009). Experiencias escolares con la lectura y la escritura. Barcelona: Graó.
Nemirovsky, M. (1999). Sobre la enseñanza del lenguaje escrito y temas aledaños. Barcelona: Paidós.
Ribera, P. (2008). El repte d’ensenyar a escriure. Perifèric Edicions SL.
Teberosky, A. (1992). Aprendiendo a escribir. Barcelona: ICE/Horsori.
Tolchinsky, L. (1993). Aprendizaje del lenguaje escrito. Procesos evolutivos e implicaciones didácticas. Barcelona: Anthropos.
Tolchinsky, L.; Simó, R. (2001). Escribir y leer a través del currículum. Barcelona: ICE-Horsori.
Tolchinsky, L. (2003). The cradle of culture and what children know about writing and numbers before being taught. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum.
Portals i recursos digitals
- http://www.xtec.es/~mjulia/projecte/
- http://www.xtec.es/~mmulas/projecte/index.htm
BLOCS D-E
Lectures obligatòries
Correro, C. i Real, N. (coord.) (2017). La literatura a l'educació infantil. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Colomer, T. (dir.) (2002). Siete llaves para valorar las historias infantiles. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.
General
Bosch, E. (2020). Sense paraules. Sis tallers de lectura d’àlbums sense mots per a totes les edats. Barcelona: Rosa Sensat.
Chambers, A. (2007). El ambiente de la lectura. México: FCE.
Chambers, A. (2009). Dime. Los niños, la lectura y la conversación. México: FCE.
Colomer, T. (2005). Andar entre libros. La lectura literaria en la escuela. México: FCE.
Colomer, T. (2010). Introducción a la literatura infantil y juvenil actual. Madrid: Síntesis.
Correro, C.; Gil, M. R.; Juan, A.; Real, N. (2016). “Joc, llengua i literatura: de l’oralitat a la multimodalitat”. Dins Edo, M.; Blanch, S.; Anton, M. (eds.). El joc a la primera infància (pp. 109-124). Barcelona: Octaedro.
Correro, C.; Real, N. (2014). Literatura infantil digital 0-6. Present i futur. Faristol 79. En línia: http://www.clijcat.cat/faristol/paginas/detall_articles.php?recordID=294.
Molist, P. (2008). Dins del mirall. La literatura infantil explicada als adults. Barcelona: Graó.
Munita, F.; Real, N. (2019). Simple o ximple? Una reflexió sobre la poesia infantil. Faristol 89. En línia: https://www.clijcat.cat/faristol/descargas/89/6_89.pdf.
Teixidor, E. (2007). La lectura i la vida. Barcelona: Columna.
Literatura de tradició oral
Bullich, E.; Maure, M. (1996). Manual del rondallaire. Barcelona: La Magrana.
Lluch, G. (ed.) (2000). De la narrativa oral a la literatura per a infants. Invenció d'una tradició literària. Alzira: Bromera.
Pelegrín, A. (2004). La aventura de oír. Cuentos tradicionales y literatura infantil. Madrid: Anaya.
Llibres per a petits
Bonnafé, M. (2008). Los libros, eso es bueno para los bebés. México: Océano.
Duran, T. (2002). Leer antes de leer. Madrid: Anaya.
Teberosky, A. (2001). Proposta constructivista per aprendre a llegir i a escriure. Barcelona: Vicens Vives.
Història de la LIJ
Duran, T.; Luna, M. (2002). Un i un i un… fan cent! Barcelona: La Galera.
Valriu, C. (2010). Història de la literatura infantil i juvenil catalana. Barcelona: La Galera.
Webs de recursos i centres de documentació
- Biblioteca Xavier Benguerel. Centre de Documentació del Llibre infantil: http://www.bcn.cat/bibxavierbenguerel
- ClijCAT (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil): http://www.clijcat.cat/
- Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Centro de Documentación e Investigación: <ahref="http://www.fundaciongsr.es/">http://www.fundaciongsr.es
- GRETEL: Pàgina de Literatura infantil de la UAB: http://www.gretel.cat/
- JOCS DE FALDA (blog):https://jocsdefaldablog.wordpress.com/
- Revista Faristol, publicació de referència en l’àmbit dela LIJ a Catalunya: http://www.clijcat.cat/faristol/paginas/
- Per a educació infantil (amb poemes recitats, escrits i il·lustrats per temes i d’autors molt diversos): http://www.edu365.cat/infantil/poesia/portada.htm
- Musiquetes.cat: recull de cançons infantils tradicionals per escoltar en xarxa, forma part d’un dels projectes de la Bressola de la Catalunya Nord: http://www.musiquetes.cat/canco/num/16
- Seminari de bibliografia infantil i juvenil de Rosa Sensat (llibres recomanats): http://www2.rosasensat.org/pagina/el-garbell
- Canal Lector (FGSR): http://canallector.com/
- Una màde contes: contes per veure i escoltar, que es poden triar a partir del tema, l’autor, l’il·lustrador, l’origen geogràfic...: http://www.unamadecontes.cat/
- ANIN: Associació de narradores i narradors: http://www.anincat.org/narradores-i-narradors/
- XTEC, web del Departament d’Educació: http://www.xtec.cat/ 8en podem destacar l’apartat “Escola oberta”, que inclou materials de tot tipus per a totes les assignatures i tots els nivells educatius: http://www.xtec.cat/escola/index.htm; a l’apartat de llengua catalana: “Una mà de contes”, “Racó de contes”, “El pou de la goja. Revista interactiva de literatura oral”, “Els contes d’en Tom i la Laia”, etc.)
Programari
Teams