Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2502758 Humanitats | OB | 2 | 1 |
No n'hi ha.
L’assignatura Llengua catalana: cultura i societat té com a objectius oferir una visió panoràmica de la situació actual del català, analitzar els principals fets històrics que n’han condicionat l’ús, aprofundir en els conceptes d’estàndard i normativa, identificar les obres que conformen el corpus normatiu del català, conèixer els prinicipals trets de l'estàndard oral català, endinsar-se en els àmbits d’ús de l’estàndard i tenir notícia les institucions més rellevants relacionades amb la llengua catalana.
1. Situació actual de la llengua catalana. Estatus jurídic, extensió territorial i nombre de parlants.
2. La divisió geolectal del català i la seva justificació històrica.
3. La llengua catalana durant la història. Fets que n’han condicionat l’ús.
4. L’autoritat i el corpus normatiu de la llengua catalana. L’obra de Pompeu Fabra. La difusió de la normativa.
5. La varietat estàndard: definició, procés de construcció i àmbits d’ús.
6. L’estàndard oral de la llengua catalana.
7. L’estàndard als mitjans de comunicació de massa. Els llibres d’estil.
8. Institucions i organismes vinculats a la llengua catalana.
L’assignatura Llengua catalana: cultura i societat combina dos tipus d’activitats formatives: (a) dirigides (33%), com classes teòriques i resolució d'exercicis elaborats a casa, i (b) autònomes (66%), com la lectura de bibliografia, l’elaboració d’exercicis i l’estudi.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques, seminaris de discussió de textos, resolució a l'aula d'activitats elaborades a casa | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de bibliografia, elaboració d'exercicis, estudi | 100,5 | 4,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
L’avaluació d’aquesta assignatura comprèn tres activitats que es faran a classe en les dates fixades: (1) qüestionari (25%), (2) exposició oral (35%) i (3) test (40%).
A l’inici de cada activitat d’avaluació, el professor o la professora informarà els estudiants del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
Si un estudiant ha estat avaluat de menys de 2/3 de l’assignatura, rebrà la consideració de “no avaluable”. Per optar a la recuperació cal complir dues condicions: (1) haver estat avaluat almenys de 2/3 de l’assignatura i (2) tenir una nota d’avaluació continuada compresa entre 3,5 i 4,9. La qualificació màxima de la recuperació és 5.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes d’avaluació, la qualificació final d’aquesta assignatura serà zero.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment, s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Primera prova puntuable | 25% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Segona prova puntuable | 35% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Tercera prova puntuable | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10 |
Casals, Daniel [ed.] (2015): Quan la llengua ven. Estudis de llenguatge publicitari català. Aachen: Shaker.
Casals, Daniel.; Faura, Neus. (2010): El català als mitjans de comunicació. Barcelona: Editorial UOC.
Casals, Daniel; Massanell, Mar [eds.] (2020): La premsa, la ràdio i la televisió com a agents difusors de coneixements lingüístics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Casals, Daniel; Massanell, Mar; Segarra, Mila [eds.] (2018): L'extensió social de la normativa als mitjans de comunicació. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Casals, Daniel; Torrent, Anna M.; Bassols, Margarida (2017): Allò que el corrector no s'endugué. La correcció postdigital. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
Coromina, Eusebi. (2008): El 9 Nou / El 9 TV. Manual de redacció i estil. Vic: Eumo Editorial.
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2006): ésAdir. Barcelona [en línia: http://esadir.cat]
Fabra, Pompeu (1918 [1933]7): Gramàtica catalana. Barcelona: IEC [edició facsímil].
Ferré, Carme.; Nogués, Anna. (2010). Llibre d'estil. Agència Catalana de Notícies. Barcelona: UOC, INCOM.
Ferrando, Antoni.; Nicolás, Miquel. (1993): Panorama d'història de la llengua catalana. València: Tàndem.
Institut d'Estudis Catalans (1990 [1999]4): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica.Barcelona: IEC [www.iec.cat].
Institut d'Estudis Catalans (1992 [1999]3): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia. Barcelona: IEC [www.iec.cat].
Institut d'Estudis Catalans (2018): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III Lèxic. Barcelona: IEC [www.iec.cat]
Institut d'Estudis Catalans (1995 [2007]2): Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: IEC, PAMSA, Edicions 62. Edició en línia [www.iec.cat]
Institut d'Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: IEC.
Institut d'Estudis Catalans (2017): Ortografia catalana. Barcelona: IEC.
Institut d'Estudis Catalans (2018): Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona: IEC.
Segarra, Mila. (1998): Pompeu Fabra. Barcelona: Empúries.
Solà, Joan. (1987): L'obra de Pompeu Fabra. Barcelona: Teide.
Solà, Joan. [dir.] (1995): Llibre d'estil de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Veny, Joan.; Massanell, Mar. (2015): Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans. Barcelona, Alacant i València: Universitat de Barcelona, Universitat d'Alacant i Universitat de València.
Cap