Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501913 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 3 | 0 |
2501913 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 4 | 0 |
2502533 Estudis Francesos | OB | 3 | 2 |
No s’escau.
En aquesta assignatura, inclosa en la matèria Lingüística francesa, es pretén dotar l’estudiant dels recursos necessaris per a dur a terme l’anàlisi semàntica i pragmàtica de documents actuals en llengua francesa tant en la seva dimensió oral com escrita.
Introduction : les composantes sémantique et pragmatique de la linguistique
I la sémantique
1. la sémantique lexicale
2. La sémantique grammaticale
II La pragmatique
En l’assignatura de Semàntica i pragmàtica de la llengua francesa es dirigirà l’aprenentatge mitjançant el següent conjunt de tècniques i accions:
- Classe magistral amb suport TIC i discussió col·lectiva
- Anàlisi de fenòmens lèxics, semàntics i pragmàtics
- Realització d’activitats autònomes: exercicis, preparació de les proves, lectures, redaccions, recerca d’informacions a Internet…
- Intercanvis a classe (professor-estudiant, estudiant-estudiant)
- Proves escrites i/o orals
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals amb suport TIC, discussions, exposicions orals, examens, correccio d'exercicis | 45 | 1,8 | 1, 2, 4, 5, 6, 8, 9, 11 |
Tipus: Supervisades | |||
tutories | 20 | 0,8 | 2, 4, 5, 8, 9, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi, lectures proposades, exercicis | 80 | 3,2 | 1, 2, 4, 5, 8, 9, 11 |
L’avaluació del curs serà contínua, i inclourà la feina feta al llarg del curs, tant les diverses proves (el nombre de les quals dependrà del ritme en què avanci el programa) com els treballs lliurats durant tot el semestre. Les proves parcials es corregiran a classe i l'alumnat podrà preguntar sobre qualsevol dubte en l'avaluació. En l'examen final, es preveu un dia i hora de revisió. - Es considerarà com a ‘NO AVALUABLE’ un alumne que no hagi fet cap prova. - La recuperació sols s’oferirà a aquells alumnes que, havent fet l'avaluació contínua, hagin suspès. Però no tindran dret a la recuperació si tenen una mitjana de menys de 3,5 /10 o no hagin realitzat almenys 2/3 de les tasques demanades. No es podran recuperar els treballs no lliurats (la nota dels treballs no lliurats serà un 0/10) o les activitats realitzades a classe. En cas de no haver assolit la mitjana d'aprovat, caldrà fer un examen global de tota l'assignatura per tal de superar la matèria. El plagi: El plagi total i parcial de qualsevol dels exercicis es considerarà automàticament un SUSPENS (0) de l’exercici plagiat. PLAGIAR és copiar de fonts no identificades d’un text, sigui una sola frase o més, que es fa passar per producció pròpia (això inclou copiar frases o fragments d’Internet i afegir-los sense modificacions al text que es presenta com a propi), i és una ofensa greu. En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. Casos particulars: Els estudiants francòfons hauran de complir les mateixes condicions d’avaluació que la resta d’estudiants. La responsabilitat del seguiment de les activitats formatives id’avaluació recau exclusivament en l’estudiant. En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir. |
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exàmens | 50% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15 |
Lliurament de treballs | 25% | 0 | 0 | 1, 4, 6, 8, 10, 11, 13, 14, 15 |
Participació en l'anàlisi col·lectiva | 25% | 1 | 0,04 | 4, 6, 8, 10, 11, 12, 16 |
BAYLON, Christian. et MIGNOT Xavier. (1995). Sémantique du langage, collection « Fac linguistique ». Paris : Nathan.
BENVENISTE, Emile. (1966). Problèmes de linguistique générale. Paris : Gallimard.
DUCROT, Oswald. et alii (1980). Les mots du discours. Paris : Les Ed. de Minuit.
GARDES-TAMINE, Joëlle. (1990). La Grammaire, collection « Cursus ». Paris : Armand Colin.
Tome I Phonologie, morphologie, lexicologie ; tome II Syntaxe
GARRIC Nathalie et CALAS Frédérice. (2007). Introduction à la pragmatique. Paris : Hachette
GROSS Gaston. (1996). Les expressions figées en français. Noms composés et autres locutions, Paris : Ophrys.
HUOT, Hélène. (2005). La morphologie. Forme et sens des mots du français, 2e éd., collection « Cursus ». Paris : Armand Colin.
KLEIBER, Georges. (1999). Problèmes de sémantique. La polysémie en questions, collection « Sens et structure». Villeneuve d'Ascq : Presses universitaires du Septentrion.
LEHMANN Alise et MARTIN-BERTHET Françoise. (2008). Introduction à la lexicologie. Sémantique et morphologie, collection « Lettres sup ». Paris : Armand-Colin.
KERBRAT-ORECCHIONI, Catherine. (1996). La conversation. Paris : Seuil.
MORTUREUX, Marie Françoise. (2004). La lexicologie entre langue et discours, collection « Campus ». Paris : Armand-Colin.
POLGUÈRE, Alain (2008). Lexicologie et sémantique lexicale. Les Presses de l'Université de Montréal.
POTTIER, Bernard. (1974). Linguistique générale. Théorie et description. Paris : Klincksieck.
REBOUL, Anne et MOESCHLER Jacques (1998). La pragmatique aujourd'hui, collection « Points Essais », n° 371. Paris : Éditions du Seuil.
SARFATI Georges Elia et PAVEAU Marie-Anne (2014). Les grandes théories linguistiques. De la grammaire comparée à la pragmatique, collection U. Paris : Armand Colin.
TESNIÈRE, Lucien (1982). Éléments de syntaxe structurale. Paris : Klincksieck.
Grammaires :
CHARAUDEAU, Patrick (1992). Grammaire du sens et de l’expression. Paris : Hachette.
GREVISSE, Maurice et GOOSSE André (1989). Nouvelle grammaire française. Louvain : Duculot.
LE GOFFIC, Pierre (1992). Grammaire de la phrase française. Paris : Hachette.
RIEGEL, Martin et alii (1998). Grammaire méthodique du français. Paris : P.U.F.
No escau.