Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2502442 Medicina | OB | 4 | 0 |
És recomanable tenir coneixements bàsics de fisiopatologia general, del sistema cardiocirculatori, de l’aparell respiratori i de les malalties de la sang.
També és bàsic tenir coneixements d’anatomia humana, genètica, biologia molecular i farmacologia.
És convenient un coneixement suficient sobre les bases psicològiques dels estats de salut i malaltia, així com un nivell adequat de coneixements en comunicació interpersonal i comportament professional.
L'estudiant adquirirà el compromís de preservar la confidencialitat i secret professional de les dades que pugui tenir accés per raó dels aprenentatges als serveis assistencials. També en mantenir una actitud d'ètica professional en totes les seves accions.
Hematologia:
Els estudiants assoliran els coneixements necessaris sobre les malalties de la sang i dels òrgans hemopoètics, i aprendran a interpretar les alteracions hemàtiques de les malalties no primàriament hematològiques,
Les malalties que afecten a la sang i els òrgans hematopoètics, la seva classificació nosològica, els seus factors de risc i prevenció, les manifestacions clíniques i de laboratori més característiques, el seu diagnòstic i el tractament, incloent els diversos tipus de trasplantament i immunoterapia/terapia cel.lular, les alteracions de l’hemostàsia, les transfusions de sang i hemoderivats, i la patologia i tractament quirúrgic de la melsa.
Cardiologia:
Els estudiants aprendran a identificar i conèixer la fisiopatologia de les malalties que afecten el cor i els grans vasos. L’estudiant ha d’aprendre a fer un diagnòstic diferencial acurat mitjançant l’ús de les proves complementaries adients (electrocardiograma, Rx torax, ecocardiograma, TC, ressonància magnètica, marcadors bioquímics, etc).
Les malalties del sistema cardiovascular, els seus factors de risc i prevenció; la fisiopatologia i expressió clínica de les malalties del miocardi, aparell valvular, el pericardi, la aorta, el sistema venós i el limfàtic. La base i l’ús clínic dels diversos procediments i tècniques diagnòstiques utilitzats en Cardiologia i Cirurgia cardiovascular, el tractament més adient a cada una de les malalties del sistema, mèdic, instrumental o quirúrgic, i la rehabilitació del malalt cardiovascular.
Pneumologia:
Els estudiants assoliran els coneixements necessaris sobre les malalties respiratòries, congènites o adquirides, per disfunció, tòxics, fàrmacs, infecció, al·lèrgia, ocupació, medi ambient, inhalació accidental, neoplàsia, traumatisme o origen desconegut; les seves manifestacions, conseqüències, els seus factors de risc i prevenció, tècniques i procediments diagnòstics, tractament mèdic i instrumental, incloent les tècniques quirúrgiques i el trasplantament pulmonar, i la rehabilitació.
A) HEMATOLOGIA
Classes teòriques (20 hores)
1. Principals síndromes hematològiques. Proves hematològiques
Conèixer i identificar les principals síndromes hematològiques (anèmica, neutropènica, hemorràgica, d’insuficiència medul·lar, poliglobúlica, adenopàtica, disglobulinèmica i esplenomegàlica)
Conèixer i interpretar els resultats de les proves analítiques bàsiques en hematologia.
2. Anèmia. Classificació. Anèmia ferropènica. Anèmia de les malalties cròniques. Anèmies megaloblàstiques i altres anèmies macrocítiques.
Conèixer, interpretar adequadament els índexs eritrocitaris en els malalts amb anèmia. Classificar adequadament una anèmia. Diagnosticar la causa i tractar una anèmia ferropènica. Diagnosticar l’anèmia associada a les malalties cròniques. Diferenciar macrocitosi de megaloblastosi. Conèixer les diverses causes d'anèmies macrocítiques. Diagnosticar i tractar una anèmia megaloblàstic per dèficit de vitamina B12 i d'àcid fòl.lic.
3. Anèmies hemolítiques congènites i adquirides
Identificar una síndrome hemolítica. Fer el diagnòstic etiològic. Conèixer els diversos tractaments emprats en les anèmies hemolítiques en funció del tipus.
4. Insuficiències medul·lars. Alteracions quantitatives i qualitatives del sistema leucocitari.
Conèixer les causes de les insuficiències medul·lars globals i selectives. Diagnosticar, conèixer la gravetat i tractar una aplàsia medul·lar. Diagnosticar i tractar la hemoglobinúria paroxística nocturna. Conèixer les principals causes de leucopènia, especialment de neutropènia. Identificar i tractar una agranulocitosi. Conèixer les principals causes de leucocitosi. Identificar i fer el diagnòstic diferencial d’una síndrome leucoeritroblàstic
5. Síndromes mielodisplàsiques
Tenir clar el concepte i diagnòstic d’una síndrome mielodisplàsica. Conèixer el pronòstic i els diferents tractaments emprats en funció del risc de la malaltia
6. Leucèmies agudes
Classificar les leucèmies agudes en funció dels criteris morfològics, immunològics, citogenètics i moleculars. Identificar el pronòstic. Conèixer els tipus de tractament i els seus resultats. Conèixer els aspectes especials del tractament dels malalts amb leucèmia aguda.
7. Neoplàsies mieloproliferatives cròniques
Identificar els quatre grans tipus de neoplàsies mieloproliferatives cròniques. Conèixer els criteris diagnòstics de cadascun d’ells i diferenciar-los entre si i dels casos secundaris. Conèixer les alteracions moleculars característiques i els tractaments clàssics i moderns.
8. Patologia ganglionar benigna i maligna. Diagnòstic i estudi d’extensió dels limfomes.
Conèixer la sistemàtica d’estudi d’una síndrome adenopàtica. Conèixer els processos benignes i els de malignitat incerta que cursen amb adenopaties. Conèixer la metodologia diagnòstica i l’estudi d’extensió d’un limfoma.
9. Limfomes malignes.
Conèixer les bases de la classificació moderna dels limfomes. Conèixer les característiques anatomopatològiques, immunològiques, genètiquesimoleculars dels tipus més frequents de limfomes no hodgkinians i de Hodking, así com les bases i els resultats del seu tractament.
10. Síndromes limfoproliferatives cróniques.
Classificar els diversos tipus de síndromes limfoproliferatives cròniques de línia B i T. Conèixer les característiques anatomopatològiques, immunològiques, genètiques i moleculars dels tipus més freqüents, així com les bases i els resultats del seu tractament.
11. Gammapaties monoclonals
Distingir amb claredat una gammapatia monoclonal secundaria i una de significat incert d’una gammapatia monoclonal maligna. Conèixer la clínica, diagnòstic, pronòstic i tractament del mieloma múltiple, la macroglobulinèmia de Waldenstrom i la amiloïdosi AL.
12. Patologia de la melsa.
Conèixer l’hipersplenisme i la hipofunció esplènica. Classificació de les esplenomegàlies. Saber les malalties tributàries de cirurgia sobre la melsa. Conèixer els principals tipus i indicacions de les intervencions quirúrgiques sobre la melsa: esplenectomia oberta i laparoscòpica, cirurgia conservadora. Atenció del malalt esplenectomitzat.
13. Malalties del sistema mononuclear fagocític
Classificar les principals malalties del sistema mononuclear fagocític. Síndrome hemofagocítica. Histiocitosi acumulatives (tesaurismosis). Principals tipus d'histiocitosi proliferatives.
14. Trastorns de la hemostàsia. Púrpures angiopàtiques, trombocitopènies i trombocitopaties.
Conèixer la semiologia i principals proves d’estudi de la hemostàsia. Classificar els principals tipus de trastorns de la hemostàsia. Conèixer les principals causes de púrpures vasculopàtiques, trombocitopèniques i trombocitopàtiques. Tractar lescauses més freqüents (p. ex: púrpura trombocitopènica immune).
15. Coagulopaties congènites i adquirides.
Conèixer les principals causes de coagulopaties, tant congènites com adquirides, així com les proves diagnòstiques, els criteris de gravetat i el tractament.
16. Hipercogulabilitat. Tractament anticoagulant i trombolític.
Conèixer la gènesi de la trombosi arterial i venosa, els factors de risc i les bases genètiques de la trombosi. Conèixer les indicacions, contraindicacions i riscos dels diversos fàrmacs emprats tant en el tractament anticoagulant com en el trombolític. Conèixer l’organització d’una consulta de tractament anticoagulant i d’una unitat d’estudi i tractament de la trombosi.
17. Hemoteràpia
Conèixer els principals hemoderivats i les indicacions específiques de la transfusió de cadascun d’ells. Conèixer els diversos procediments d’afèresi (citafèresi, recanvi plasmàtic). Conèixer el funcionament d’un banc de sang.
18.Trasplantament de progenitors hematopoètics i teràpia cel·lular
Conèixer les indicacions, procediment, complicacions, tipus i resultats del trasplantament de progenitors hematopoètics. Immunoterapia i terapia cel.lular
Seminaris de casos clínics (5 hores)
1. Resolució de casos clínics: anèmies
Discussió en grup, supervisada i estructurada dels signes guia, diagnòstic diferencial, diagnòstic clínic, proposta de tractament d’un cas clínic prèviament preparat a nivell individual en les tutories programades de patologia de la sèrie vermella.
2. Resolució casosclínics: pancitopènia
Discussió en grup, supervisada i estructurada dels signes guia, diagnòstic diferencial, diagnòstic clínic, proposta de tractament d’un cas clínic prèviament preparat a nivell individual en les tutories programades de pancitopènia.
3. Resolució casos clínics: adenopatia
Discussió en grup, supervisada i estructurada dels signes guia, diagnòstic diferencial, diagnòstic clínic, proposta de tractament d’un cas clínic prèviament preparat a nivell individual en les tutories programades corresponent a una malaltia ganglionar.
4. Resolució casos clínics: trastorns hemorràgics
Discussió en grup, supervisada i estructurada dels signes guia, diagnòstic diferencial, diagnòstic clínic, proposta de tractament d’un cas clínic prèviament preparat a nivell individual en les tutories programades d’un trastorn hemorràgic.
5. Resolució casos clínics: trombosi
Discussió en grup, supervisada i estructurada dels signes guia, diagnòstic diferencial, diagnòstic clínic, proposta de tractament d’un cas clínic prèviament preparat a nivell individual en les tutories programades de una malaltia trombòtica.
6. Resolució de casos clínics: Repercussió hematològica d'una malatia no hematològica
Discussió en grup, supervisada i estructurada dels signes guia, diagnòstic diferencial, diagnòstic clínic, proposta de tractament d’un cas clínic prèviament preparat a nivell individual en les tutories programades, corresponent a una malatia no hematològica amb manifestacions hematològiques.
7. Resolució de casos clínics. Esplenomegàlia
Discussió engrup, supervisada i estructurada dels signes guia, diagnòstic diferencial, diagnòstic clínic, proposta de tractament d’un cas clínic prèviament preparat a nivell individual en les tutories programades, corresponent a una malaltia que cursi amb esplenomegàlia.
Pràctiques clíniques assistencials
Inclouen estada a la unitat d'hospitalatzació, a consultes externes/hospitla de dia, laboratori d'hematologia (general i especialitzat) i Banc de Sang
B) CARDIOVASCULAR
Classes teòriques (28 hores)
1. Cardiopatia isquèmica I (fisiopatologia i factors de risc)
Descriure els mecanismes de l’aterosclerosi coronària. Identificar els factor de risc cardiovascular.
Explicar els mecanismes de regulació de la circulació coronària i del consum d’oxigen del miocardi.
Explicar el concepte d’isquèmia miocàrdica.
2. Cardiopatiaisquèmica II (diagnòstic)
Descriure les formes clíniques de la isquèmia miocàrdica. Numerar i contrastar les diferents proves diagnòstiques. Descriure les alteracions electrocardiogràfiques de la isquèmia miocàrdica.
3. Cardiopatia isquèmica III (angina estable i inestable)
Identificar el pacient amb angina estable i establir les mesures diagnòstiques, valoració pronòstica i la línia terapèutica. Identificar el pacient amb angina inestable i establir les mesures diagnòstiques, valoració pronòstica i la línia terapèutica.
4. Cardiopatia isquèmica IV (Infart de miocardi)
Identificar el pacient amb infart de miocardi i establir les mesures diagnòstiques, valoració pronòstica i la línia terapèutica.
5. Cirurgia de la cardiopatia isquèmica
Indicació de revascularització coronària. Tècniques de revascularització coronària. Tractament quirúrgicde les complicacions de l’infart de miocardi.
6. Malalties pericardi
Descriure els mecanismes fisiopatològics d’afectació del pericardi. Descriure les principals formes clíniques, avaluar el risc i instaurar les mesures terapèutiques.
7. Malalties del miocardi I (miocarditis, miocardiopatia dilatada)
Descriure els mecanismes fisiopatològics d’afectació del miocardi. Identificar les diferents formes clíniques i valorar el risc. Indicar les proves diagnòstiques i establir les mesures terapèutiques.
8. Malalties del miocardi II (miocardiopatia hipertròfica i restrictiva)
Descriure els mecanismes fisiopatològics d’afectació del miocardi. Identificar les diferents formes clíniques i valorar el risc. Indicar les proves diagnòstiques i establir les mesures terapèutiques.
9. Insuficiència cardíaca I (concepte, quadre clínic i diagnòstic)
Descriure els mecanismes fisiopatològics que aboquen a la insuficiència cardíaca. Identificar les diferents formes clíniques de presentació. Establir les proves diagnòstiques.
10. Insuficiència cardíaca II (tractament)
Valorar el risc i establir el tractament farmacològic. Identificar els pacients tributaris de tractaments especials com la resincronització cardíaca i el trasplantament cardíac. Conèixer l’activitat de les unitats de tractament especialitzades (unitats d’insuficiència cardíaca).
11. Arítmies I (bradiarítmies)
Descriure les bases fisiològiques del ritme normal del cor. Enumerar els trastorns de la conducció auriculo-ventricular i establir el diagnòstic electrocardiogràfic. Indicar les proves diagnòstiques i establir el risc.
12. ArítmiesII (Taquiarítmies supraventriculars)
Enumerar les arítmies supraventriculars amb especial èmfasi en la fibril·lació auricular i establir el diagnòstic electrocardiogràfic. Indicar les proves diagnòstiques adequades
13. Arítmies III (taquiarítmies ventriculars)
Descriure les bases fisiopatològiques de les arítmies ventriculars. Establir el diagnòstic electrocardiogràfic i valorar el risc. Indicar les proves diagnòstiques adequades .
14. Arítmies IV (terapèutica Antiarítmica)
Establir les mesures terapèutiques a les diferents arítmies. Tractament farmacològic i no farmacològic. .
Indicacions d’ablació en lareentrada. Identificar les indicacions d’implantació d’un marcapassos i un desfibril·lador.
15. Síncope i mort sobtada
Descriure les bases fisiopatològiques de la síncope i mort sobtada. Enumerar les causes. Valorar el risc. Indicar les proves diagnòstiques i establir les mesures terapèutiques
16. Valvulopaties I (mitral)
Descriure els mecanismes fisiopatològics de l’afectació de la vàlvula mitral.
Enumerar les principals causes. Descriure les alteracions hemodinàmiques.
Identificar la severitat de la malaltia en base a les dades clíniques i proves diagnòstiques.
Reconèixer les formes clíniques més freqüents de la valvulopatia mitral. Avaluar el risc.
Establir les mesures terapèutiques. Conèixer les indicacions de cirurgia.
17. Valvulopaties II (aorta)
Descriure els mecanismes fisiopatològics de l’afectació de la vàlvula aorta
Enumerar les principals causes. Descriure les alteracions hemodinàmiques.
Identificar la severitat dela malaltia en base a les dades clíniques i proves diagnòstiques.
Reconèixer les formes clíniques més freqüents de la valvulopatia aòrtica. Avaluar el risc.
Establir les mesures terapèutiques. Conèixer les indicacions de cirurgia.
18. Endocarditis infecciosa
Identificar els mecanismes fisiopatològics d’afectació infecciosa de les vàlvules cardíaques. Descriure les principals formes clíniques. Estimar el risc i aplicar les mesures terapèutiques farmacològiques i quirúrgiques.
19. Cirurgia valvular. Transplantament cardíac
Reparació o substitució protèsica. Pròtesismecàniques. Pròtesis biològiques. Complicacionsen l’evolució del malalt portador de pròtesis.
Indicacions de cirurgia en les miocardiopaties i la insuficiència cardíaca. Transplantament cardíac.
20. Hipertensió arterial
Descriure les principals formes clíniques. Establir els procediments diagnòstics. Avaluar el risc i determinar l’estratègia terapèutica.
21. Hipertensió arterial pulmonar i tromboembolisme pulmonar
Enumerar les principals causes. Descriure els mecanismes fisiopatològics. Reconèixer el quadre clínic i establir el risc. Indicar les proves diagnòstiques i establir les mesures terapèutiques.
22. Malalties de l’aorta toràcica
Identificar els mecanismes causals. Descriure les formes clíniques i establir el risc. Indicar les proves diagnòstiques i establir les mesures terapèutiques.
23. Cardiopaties congènites de l’adult
Conèixer les principals cardiopaties congènites que es presenten a l’edat adulta. Descriure la seva expressió fisiopatològica i clínica. Indicar les proves diagnòstiques més adients. Descriure les lesions residuals i seqüeles habituals de les cardiopatiescongènites intervingudes quirúrgicament. Conèixer les mesures terapèutiques a emprar especialment en les cardiopaties congènites cianòtiques.
24. Isquèmia aguda i traumatismes vasculars.
Etiologia. Diagnòstic diferencial trombosi-embòlia. Actitud terapèutica. Particularitats dels traumatismes vasculars.
25. Isquèmia crònica. Peu diabètic.
Etiologia. Estadis. Tractament mèdic. Indicació de cirurgia. Particularitats dels pacients diabètics.
26. Patologia aneurismàtica.
Etiologia. Localitzacions. Indicació quirúrgica. Evolució de les opcions terapèutiques.
27. Tumors i angiodisplàsies. Fístules arterovenoses.
Tumors vasculars. Tipus i opcions terapèutiques. Fístules arterovenoses: congènites, traumàtiques i iatrogèniques.
28. Arteritis i vasculopaties funcionals.
Malaltia de Takayasu. Arteritis de la temporal. S. de Raynaud. Tromboangiïtis obliterant.
Seminaris especialitzats (6 hores)
1. ECG normal
Interpretació de l’ECG normal, amb aprenentatge de la rutina de lectura de l’ECG: Ritme cardíac. Reconeixement del ritme sinusal. Freqüència cardíaca. Càlcul de la Fca. Càlcul del eix del QRS en el pla frontal
Interval PR, QT. Medició dels intervals. Anàlisi de la ona p i del QRS QT i ona T
2. Arítmies
Discussió de casos clínics. Interpretar l’ECG. Seleccionar les tècniques diagnòstiques indicades. Valorar lespossibilitats terapèutiques
3. Insuficiència cardíaca
Discussió de casos clínics. Recollir la historia clínica. Reconèixer els factors desencadenants i la cardiopatia responsable. Valorar les opcions terapèutiques.
4. Cardiopatia isquèmica. Infart agut de miocardi
Discussió de casos clínics. Recollir la historia clínica. Identificar les alteracions de l’ECG. Discutir les opcions terapèutiques.
5. Patologia aneurismàtica.
Casos clínics. Diagnòstic per la imatge i actitud terapèutica.
6. Isquèmia de les extremitats.
Casos clínics. Diagnòstic per la imatge i actitud terapèutica.
Practiques clíniques assitencials
Esta ala unitat convencional, Unitat coronària, gabinets d'exploracions i consulta externa
C) PNEUMOLOGIA ICIRURGIA TORÀCICA
Classes teòriques (23 hores)
1.Estudi del pacient amb malaltia respiratòria
Tècniques i procediments en Pneumologia. Broncoscòpia. Biòpsies . Videotoracoscòpia
2. Insuficiència respiratòria
3. Trastorns de la Ventilació: Hipoventilació i Hiperventilació
4. Trastorns respiratoris durant el son
5. Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)
6. Asma
7. Bronquiectasis. Fibrosi Quística.
8. Infeccions respiratòries: Refredat comú, grip, COVID-19, pneumònia adquirida a la comunitat, absces pulmonar
9. Pneumònia Nosocomial. Infecció pulmonar en el malalt immunodeprimit
10. Tuberculosi Pulmonar i micobacteriosi atípiques
11. Hipertensió pulmonar. Tromboembòlia pulmonar
12. Malalties Ocupacionals i Ambientals
13. Eosinofílies Pulmonars. Alveolitis Al·lèrgica extrínseca
14. Pneumopaties Intersticials i Infiltratives
15. Sarcoïdosi
16. Alteració pulmonar per malalties Sistèmiques i Vasculitis Pulmonars
17. Neoplàsies de pulmó I; epidemiologia, etiologia,classificació, histologia, clínica, radiologia, diagnòstic,síndromes paraneoplàsics, tractament mèdic. Cribratge del càncer de pulmó
18. Neoplàsies de pulmó II; estadificació quirúrgica, indicació del tractament quirúrgic, tècniques quirúrgiques, tractament combinat, Nòdul pulmonar solitari.
19.Neoplàsies de pulmó III ; Metàstasis Pulmonars, Tumors pulmonars benignes. Aspectes quirúrgics del tractament dels tumors.
20. Patologia del mediastí; diagnòstic i tractament de tumors mediastínics. Quist pleuropericàrdic i broncogènic. Tumors neurogènics. Mediastinitis agudes i cròniques
21. Patologia pleural benigne i maligne: Etiologia. Classificació, Diagnòstic.
22.Traumatismes toràcics; formes anatomopatològiques i maneig terapèutic.
23. Trasplantament pulmonar i cirurgia de reducció de volum.
Seminaris especialitzats (3 hores)
1. Dispositius d'oxigenoteràpia
2. Proves funcionals respiratòries. Tabac
3. Ecografia toràcica. Drenatges pleurals
Seminaris de casos clínics (4 hores)
1. Pneumonia
2. Hemoptisis
3. Patología intersticial
4. Asma. Malaltia pulmonar obstructiva crònica
D )Pràctiques clíniques assistencials
Pràctiques clíniques assistencials en l’àmbit mèdic i quirúrgic en les sales d’hospitalització, hospital de dia, consultes externes, laboratori, banc de sang, quiròfans, gabinets d’exploració.
Aquesta guia descriu el marc, continguts, metodologia i normes generals de l'assignatura, d'acord amb el pla d'estudis vigent. L'organització final de l'assignatura pel que fa al nombre i mida de grups, distribució en el calendari i dates d'exàmens, criteris específics d'avaluació i revisió d'exàmens, es concretaran a cada una de les Unitats Docents Hospitalàries (UDH), que ho explicitaran a través de les seves pàgines web i el primer dia de classe de cada assignatura, a través del professors responsables de l'assignatura a les UDH.
Com a norma general de metodologia docent, les classes i seminaris han de tenir un sentit pràctic, fugint en el possible de la classe magistral i basar-la en suposits clínics, orientats a la formacio de metges generals, evitant els continguts de superespecialització. Cal recordar que es tracta de formar metges generals, no especialistes en les materies de l'assignatura. A cada classe hauran de quedar clarament especificats els objectius i els missatges finals que l'alumne ha de tenir presents i que seran essencials per la seva futura pràctica mèdica
Pel present curs, els professors designats pels Departaments com a responsables de l'assignatura a nivell de Facultat i de les UDH són:
Departaments responsables: Medicina i Cirurgia
Responsables de Facultat: Josep-Maria Ribera Santasusana,
Responsables UDH
Unitat Docent Sant Pau
Responsable assignatura/part a la UDH |
Responsable assignatura/part a la UDH - Cirurgia |
Responsable assignatura/part |
|
Medicina icirurgia II |
Jorge Sierra Gil Eduard Targarona etargarona@santpau.cat
|
Eduardo Targarona etargarona@santpau.cat |
Jorge Sierra Gil jsierra@santpau.cat |
• Malalties cardiovasculars |
Jose Mª Guerra Ramos |
Jose Román Escudero Rodriguez |
Jose Mª Guerra Ramos jguerra@santpau.cat |
• Malalties de l'aparell respiratori |
Vicente Plaza Moral |
Elisabet Martinez Tellez |
Vicente Plaza Moral |
• Malalties de la sang | Jorge Sierra Gil jsierra@santpau.cat |
Eduardo Targarona etargarona@santpau.cat |
Jorge Sierra Gil jsierra@santpau.cat |
Unitat Docent Vall d'Hebron
|
Responsible UDH |
Responsible surgery |
Responsible medicine |
MIC II |
Joan Genesca |
Sergi Bellmunt |
Joan Genesca |
• Cardiovascular diseases |
Ignacio Ferreira |
Sergi Bellmunt Montoya (sbellmunt@vhebron.net)
|
Ignacio Ferreira |
Respiratory diseases |
Jaume Ferrer Albert Jauregui |
Albert Jauregui |
Jaume Ferrer |
• Hematologic diseases |
Francesc Bosch fbosch@vhebron.net |
Nivardo Rodriguez Conde |
Francesc Bosch fbosch@vhebron.net |
Unitat Docent Germans Trias i Pujol
|
Responsable assignatura/part a la UDH |
Responsable assignatura/part a la UDH - Cirurgia |
Responsable assignatura/part a la UDH - Medicina |
||
Medicina i cirurgia II |
Josep-Maria Ribera Santasusana David.Pares@uab.cat |
David Pares Martínez David.Pares@uab.cat |
Josep-Maria Ribera Santasusana jribera@iconcologia.net |
||
• Malalties cardiovasculars |
AntoniBayés Genís |
Secundino Llagostera Pujol |
Antoni Bayés Genís abayesgenis@gmail.com |
||
• Malalties de l'aparell respiratori |
Antoni Rosell Gratacos Antoni.Rosell.Gratacos@uab.cat |
Pedro Enrique López de Castro plopezdecastro.germanstrias@gencat.cat |
Antoni Rosell Gratacos Antoni.Rosell.Gratacos@uab.cat |
||
• Malalties de la sang |
Josep Ma. Ribera Santasusana David.Pares@uab.cat |
David Pares Martínez David.Pares@uab.cat |
Josep M. Ribera Santasusana jribera@iconcologia.net |
Unitat Docent Parc Taulí
Responsable assignatura/part a la UDH |
Responsable assignatura/part a la UDH - Cirurgia |
Responsable assignatura/part a la UDH - Medicina |
|
Medicina i cirurgia II |
Cristian Domingo Ribas |
Salvador Navarro Soto snavarro@tauli.cat |
Cristian Domingo Ribas Cdomingo@tauli.cat |
• Malalties cardiovasculars |
Antoni Martinez Rubio |
Salvador Navarro Soto |
Cristian Domingo Ribas Cdomingo@tauli.cat |
• Malalties de l'aparell respiratori Christian Domingo Manuela Iglesias |
|||
• Malalties de la sang | Luz Muñoz Marin Lmunoz@tauli.cat |
SalvadorNavarro Soto snavarro@tauli.cat |
Luz Muñoz Marin Lmunoz@tuli.cat |
Excepcionalment i segons criteri del professorat responsable, els recursos disponibles i la situació sanitària de cada moment a les diferents Unitats Docents, part dels continguts corresponents a les lliçons teòriques, pràctiques i seminaris podran ser impartits de forma presencial o virtual.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
PRÀCTIQUES CLÍNIQUES ASSISTENCIALS (PCAh) | 62 | 2,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
SEMINARIS DE CASOS CLÍNICS (SCC) | 9 | 0,36 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
SEMINARIS ESPECIALITZATS (SEM) | 9 | 0,36 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
TEORIA (TE) | 73 | 2,92 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Tipus: Autònomes | |||
ESTUDI PERSONAL / LECTURA D'ARTICLES / INFORMES D'INTERÈS | 167,5 | 6,7 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
El sistema d’avaluació de cadascuna de les assignatures de MIC II es basarà en un examen teòric escrit (40% de la nota final), un examen pràctic basat en casos clinics (40% de la nota final), una anàlisi d'imatges cliniques i citol.lògiques-hitològiques, radiològiques, ECG o altres proves d'imatge (10%) i l'avaluacio de les pràctiques (10%). Per l'avaluacio final es tindra en compte l'avaluacio continuada de l'alumne durant el curs
L’avaluació de la part pràctica s’especificarà en el programa de cada UDH d’acord amb seves particularitats i es basarà en l'avaluació dels casos clínics (minim 2): 40% de la nota final.
L’estudiant que no hagi aprovat aquest examen en qualsevol de les assignatures de MIC II (nota mínima 5) podra optar a una prova de recuperacio, que es regira amb els mateixos criteris esmentats anteriorment.
La qualificació final de MIC II és el promig ponderat de les tres assignatures.
Els estudiants que no realitzin les proves d’avaluació tant teòrica com pràctica seran considerats com No avaluats exhaurint els drets a la matrícula de l’assignatura
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluació pràctica: Registres oberts i descriptius i/o registres tancats; Registres narratius. Seminaris i/o problemes i/o casos clínics: Avaluació escrita mitjançant proves objectives | 40% | 7 | 0,28 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Teoria. Avaluació escrita mitjançant proves objectives: proves d'assaig (preguntes obertes/preguntes restringides). Avaluació oral | 60% | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
La bibliografia per cada aparell i sistema de l'assignatura de MIC II es pot consultar als programes específics penjats a la web de cada Unitat Docent i/o al Campus Virtual de l’assignatura.
Hematologia
Woessner S, Florensa L. La citología óptica en el diagnóstico hematológico. 5ª ed. Madrid, Fundación Española de Hematología y Hemoterapia FEHH, 2006.
Sanz MA, Carreras E. Manual práctico de Hematología Clínica. 5ª ed. Sabadell, Ed. Antares, 2020
Hoffman R, Benz Jr. EJ, Astil SJ, et al. Hematology. Basic principles and practice. 7ª ed. Churchill Livingstone, Philadelphia, 2018.
Greer JP, Foerster J, Lukens JN, Rodgers GM, Paraskevas F, Glader B. Wintrobe’s Clinical Hematology 14ª ed. Philadelphia, Lippincott Williams & Wilkins, 2018.
Lichtman M, Beutler E, Kaushansky K, Kipps TJ, Seligsohn U, Prchal J. Williams Haematology. 9ª ed. McGraw-Hill, 2016.
Medicina Interna Farreras Rozman. Sección 14 Hematología. 19ª ed. Madrid Elsevier España S.A. 2020
Harrison’s Principles of Internal Medicine, 20th Edición, McGraw-Hill, 2018
http://asheducationbook.hematologylibrary.org/
http://www.ash-sap.org/
http://ashimagebank.hematologylibrary.org/
http://teachingcases.hematology.org/
http://www.hematology.org/Publications/Videos/
http://www.ehaweb.org
http://www.esh.org/
http://www.hematologyatlas.com/
Pneumologia
Farreras A y Rozman C. Medicina Interna.1
7ª edición. Elsevier. Barcelona 2012.
Braunwald, Fauci, Kasper, Hauser, Longo, Jameson. Principios de Medicina Interna 17ª Ed.McGraw‐Hill, Interamericana. Madrid 2010.
JL Álvarez-Sala et al,. Neumología Clínica. Elsevier España SL. Barcelona 2010
Recomendaciones SEPAR. Normativas disponibles en la página Web de la SEPAR
Sabinston. Tratado de cirurgia. Townsend et al. 19ª ed. 2013. Elsevier.
Tratado de cirurgia torácica SEPAR. Ed SEPAR- EDIMSA Madrid 2010
Societat Catalana de Pneumologia (SOCAP): www.socapnet.org
Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica (SEPAR): www.separ.es
European Respiratory Society (ERS): www.ersnet.org
American Thoracic Society (ATS): www.thoracic.org
Cardiologia
Llibres
Revistes
Recursos d’Internet
A cada Unitat Docent figurarà el programa de l'assignatura, amb adaptacions a les característiques de cada Unitat Docent, especialment en el referent als horaris de les classes, pràctiques, seminaris i dates d'avaluacio