Logo UAB
2021/2022

Principis d'epidemiologia, salut pública i bioètica

Codi: 101901 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2501230 Ciències Biomèdiques OB 3 A
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Josep Santaló Pedro
Correu electrònic:
Josep.Santalo@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Susana Otero Romero

Prerequisits

No existeixen prerequisits per cursar aquest mòdul. Malgrat això, per garantir el bon seguiment de la matèria per part de l’alumne i l’assoliment dels resultats d’aprenentatge plantejats, es recomana que l’alumne tingui uns coneixements previs bàsics sobre tècniques emprades  en Biomedicina i la recerca associada car moltes d’elles apareixeran al llarg del desenvolupament del seu contingut i es donaran per conegudes. En particular conèixer els principis, mètodes i aplicacions de la bioestadística, així com les bases anatomo-fisiològiques del cos humà i els principis generals de la producció de malaltia

D’altra banda, en un disciplina científica com les Ciències Biomèdiques és freqüent utilitzar fonts d’informació, normatives i directrius internacionals, en anglès. És per tant recomanable que els estudiants tinguin uns coneixements bàsics d’aquest idioma.

Objectius

L’assignatura consta de dos mòduls ben definits: a) epidemiologia i salut pública (4 crèdits) i b) bioètica (2 crèdits). El primer mòdul es dóna a les UUDD de Can Ruti, Sant Pau, Vall d’Hebrón i Hospital Parc Taulí, concentrant-se l’activitat dirigida en una sóla UUDD de forma rotativa cada any. El segon es dóna al campus de Bellaterra.


El mòdul d’Epidemiologia i Salut Pública té com a propòsits aprofundir en el coneixement dels aspectes metodològics i d’anàlisi, així com en conèixer els determinants de la salut i de les intervencions preventives.

L’epidemiologia és la ciència que estudia la distribució i els determinants de les malalties en la població. La finalitat del programa és comprendre els fonaments del raonament epidemiològic, saber aplicar la metodologia epidemiològica als problemes de la salut pública, de la medicina clínica i comunitària,  i a la recerca, així com entendre la salut i la malaltia com el resultat de processos biològics, socials i culturals. Els seus objectius principals són: observar, definir i quantificar els problemes de salut de la comunitat, conèixer les causes de les malalties, explicar els patrons locals de la malaltia, descriure la història natural de la malaltia, dissenyar i avaluar mesures d’actuació per reduir la càrrega dels problemes de salut, i valorar les evidències (etiològiques, preventives i terapèutiques) dels problemes de salut. Els objectius d’aquesta part de l’assignatura es centren en l’adquisició de competències i habilitats sobre les mesures i els dissenys epidemiològics, i en l’aprenentatge del raonament científic i epidemiològic (mitjançant exercicis de lectura crítica d’articles científics, i el plantejament i la resolució de problemes clínics, de recerca i de salut pública).

La part de Salut Pública de l’assignatura  revisa els aspectes més actuals relacionats amb la prevenció de la malaltia en la societat moderna. En particular,  el manteniment i promoció de la salut dels individus, requereix tant el funcionament dels programes de Salut Pública i d’assistència sanitària, com la labor diària dels professionals sanitaris en el desplegament de les activitats preventives i de promoció de la salut. La notable longevitat de la població, l’elevada prevalença de les malalties cròniques, i la persistència de les malalties transmissibles, requereixen una activitat continuada en accions preventives, immunitzacions, cribratges, educació sanitària i consells preventius.

Durant els curs es revisarà l’aplicació del mètode epidemiològic en la recerca aplicada en l’àmbit de la Salut Pública i en acabar l’estudiant haurà de conèixer els àmbits d’aplicació de la investigació epidemiològica, així com haver adquirir les habilitats bàsiques per fer una crítica d’una publicació científica i integrar-se en un equip multidisciplinari per donar suport a projectes de recerca biomèdica.


Els dos blocs distributius incorporen:

Blocs distributius. Epidemiologia. 

Demografia sanitària.

Mètode epidemiològic.

Principals dissenys epidemiològics.

Introducció a l'anàlisi de les dades en epidemiologia.

Medicina basada en l'evidència

Epidemiologia aplicada


Blocs distributius.Salut Pública

Introducció a la Medicina Preventiva i Salut Pública.

Protecció de la salut: Salut Ambiental i Seguretat Alimentària.

Problemes de salut i actuacions preventives específiques en les malalties transmissibles.

Problemes de salut i actuacions preventives específiques en les malalties cròniques.

Promoció de la salut.

Sistema sanitari. Gestió i avaluació sanitària.

Salut internacional


El mòdul de Bioètica té un caràcter complementari dins la titulació i amb ella es pretén que l'alumne adquireixi coneixements sobre els aspectes ètics i legals relacionats amb les Ciències Biomèdiques i amb la recerca associada.

Els objectius formatius són que l’estudiant, en finalitzar l’assignatura, sigui capaç de:

  1. Aplicar els coneixements adquirits en la planificació i implementació de projectes de recerca, desenvolupament i innovació en un laboratori d'investigació biomèdica, un laboratori d'un departament clínic i en la indústria biomèdica.
  2. Aplicar els principis bàsics inspiradors de la Bioètica en el disseny dels experiments relacionats amb la Biomedicina.
  3. Aplicar la legislació vigent en la investigació Biomèdica acord amb els principis bioètics.
  4. Demostrar que posseeix una visió integrada d'un procés de R + D + I, des del descobriment del coneixement bàsic, el desenvolupament d'aplicacions i la introducció en el mercat i aplicar els principals conceptes d'organització i gestió en un procés biotecnològic.
  5. Llegir i criticar articles científics originals i de revisió en el camp de la biomedicina,i ser capaç d'avaluar i triar les descripcions metodològiques adequades per al treball de laboratori biomèdic.
  6. Comprendre i criticar articles científics relatius a la biomedicina i la societat
  7. Treballar com a part d'un grup juntament amb altres professionals, comprendre els seus punts de vista i cooperar de manera constructiva.
  8. Comunicar i aplicar els coneixements en el debat públic i cultural.
  9. Identificar i comprendre els continus avenços i reptes en la investigació
  10. Desenvolupar habilitats d'autoaprenentatge i motivació per continuar la seva formació a nivell de postgrau
  11. Actuar respectant els aspectes ètics i legals de la investigació i de les activitats professionals
  12. Desenvolupar coneixement científic, pensament crític i creativitat
  13. Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  14. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  15. Respectar la diversitat i pluralitat d'idees, persones i situacions.
  16.  Generar propostes innovadores i competitives en la investigació i en l'activitat professional 

Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l’àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l’àmbit de coneixement propi valorant l’impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Aplicar els coneixements adquirits en la planificació i la implementació de projectes de recerca, desenvolupament i innovació en un laboratori de recerca biomèdica, en un laboratori d'un departament clínic o en la indústria biomèdica.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l’àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Treballar com a part d'un grup juntament amb altres professionals, comprendre'n els punts de vista i cooperar-hi de forma constructiva.

Resultats d'aprenentatge

  1. Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  2. Actuar en l’àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  3. Actuar en l’àmbit de coneixement propi valorant l’impacte social, econòmic i mediambiental.
  4. Aplicar els principis bàsics inspiradors de la bioètica en el disseny dels experiments relacionats amb la biomedicina.
  5. Aplicar la legislació vigent en la investigació biomèdica d'acord amb els principis bioètics.
  6. Introduir canvis en els mètodes i els processos de l’àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  7. Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  8. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  9. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  10. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  11. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  12. Treballar com a part d'un grup juntament amb altres professionals, comprendre'n els punts de vista i cooperar-hi de forma constructiva.

Continguts

Mòdul d'Epidemiologia i Salut Pública*:

ACTIVITATS DIRIGIDES. CLASSES (1h)

 EPIDEMIOLOGIA 

  1. Introducció a l’Epidemiologia i la Salut Pública.

 2. Mesures de freqüència i d’efecte.

 3. L’estudi de la salut de les poblacions. Indicadors demogràfics i sanitaris.

 4. Dissenys epidemiològics descriptius i observacional

 5. Dissenys epidemiològics d’intervenció.

 6. Epidemiologia molecular. 

 7. Medicina Basada en l’Evidència

 8. Avaluació de les proves diagnòstiques.

 9. Validesa. Errors i biaixos.

 

SALUT PÚBLICA

10. Bases de la Medicina Preventiva. Determinants de la salut. La promoció de la salut. La prevenció primària.

11. La prevenció secundària: els cribratges

12. Els factors ambientals i la salut

13. Seguretat alimentària. Nutrició i salut

14. Prevenció i control de les malalties transmissibles

15. Malalties immunoprevenibles. Vacunacions preventives

16. Les malalties cròniques. Envelliment i salut

17. Epidemiologia i prevenció del càncer

18. Epidemiologia i prevenció de les malalties cardiovasculars

19. Salut global. Salut sexual i reproductiva

20. Sistema sanitari. Gestió i Avaluació Sanitària

 

ACTIVITATS DIRIGIDES. SEMINARIS (1h)

1. Sistemes d’informació en Salut Pública

2. El protocol de recerca.

3. L’anàlisi de dades

4. Estratificació i estandardització

5. La mesura de la supervivència

6. Lectura crítica d’un article científic: assaig clínic controlat

7. Revisions sistemàtiques i metanàlisi 

8. Gradació de l’evidència. Elaboració i qualitat de les guies de pràctica clínica.

 

ACTIVITATS DIRIGIDES. EXERCICIS DIRIGITS (1h + treball autònom)

1. Disseny i avaluació d’un estudi observacional

2. Disseny i avaluació d’un estudi d’intervenció

3. Avaluació de les proves diagnòstiques

4. Mesura de la supervivència

5. Estudi d’un brot de toxiinfecció alimentària

  

Mòdul de Bioètica*

PART I. PRINCIPIS DE BIOÈTICA

         Definició de Bioètica

         Teories ètiques fonamentals en Bioètica

         Anàlisi en bioètica

         Principis bàsics en Bioètica

         Altres principis rellevants en Bioètica

PART II. L’ÈTICA EN LA RECERCA

         Els principis ètics en la pràctica científica

         Obligacions dels investigadors

         Els Codis de Bones Pràctiques en la Recerca

          Principis ètics de la recerca en Biomedicina

PART III. EL DISSENY ÈTIC DE L’EXPERIMENTACIÓ AMB ANIMALS

         Aspectes ètics de la recerca en animals

         Els principis bàsics: les 3R

         Aspectes legals de la utilització d’animals d’experimentació: RD 53/2013

PART IV. EL DISSENY ÈTIC DE L’EXPERIMENTACIÓ AMB ÉSSERS HUMANS

         Principis ètics

         Els subjectes

         Aspectes legals de la recerca en éssers humans, embrions i cèl·lules reproductives: Llei 14/2007 i 14/2006

PART V: ASPECTES ÈTICS DE LES NOVES TECNOLOGIES

         Preocupacions generals

         Medicina regenerativa

         Medicina personalitzada

         Medicina reproductiva

         Modificació genètica

         Consell genètic

          Test genètics en incapaços de consentir

           Ús de la informació genètica

     Patents

PART VI: ALTRES ASPECTES LEGALS

         Llei 15/1999

         Llei 9/2003

 

*Llevat que les restriccions imposades per les autoritats sanitàries obliguin a una priorització o reducció d’aquests continguts.

Metodologia

L'assignatura es base en activitats docents en col.laboració amb el professorat i amb el treball propi de l'alumne, tant individual com en grup.

Módul d'Epidemiologia i Salut Pública:

Les activitats dirigides constan de les classes teòriques on el professor revisarà un tema previament calendaritzat i els seminaris on s'analitzaran temes de contingut analític més important i es demenarà la partcipació activa de l'alumne per resoldre questions i exercicis durant la classe. Per ales activitat dirigides es donarà informació durant la classe o prèviament ala mateixa.

Les activitats superviades seran tutelades pel professor, però els alumnes en portaran el lideratge.  S'en faran de dos tipus, els seminaris pràctics on es resoldran casos pràctics i exercicis que previament s'hauran distribuit iels comentaris a articles científics, també distribuits previament. En ambdos casos es podran fer grups de treball dels alumnes per tratar parts específiques dels treballs.

 

MÒDUL BIOÈTICA

El mòdul de Bioètica consta de classes teòriques i d'anàlisi i comentaris de casos proposats en un format de Seminaris.

A continuació es descriu la organització i la metodologia docent que es seguirà en aquests dos tipus d’activitats formatives.

L'assignatura consta de classes teòriques i d'anàlisi i comentaris de casos proposats en un format de Seminaris. A continuació es descriu la organització i la metodologia docent que es seguirà en aquests dos tipus d’activitats formatives.

Classes de teoria:

El contingut del programa de teoria serà impartit principalment pel professor en forma de classes magistrals amb suport audiovisual. Alternativament també s'utilitzarà la metodologia de les flipped lessons en la qual els temes son preparats prèviament per l'alumne a partir de material proporcionat pel professor i treballats posteriorments amb cassos pràctics en les sessions presencials. Les presentacions utilitzades a classe pel professorestaran prèviament disponibles al Campus Virtual de l’assignatura. Es recomanable que els alumnes accedeixin a aquest material i el portin a classe, per utilitzar-lo com a suport.

Tot i que no és imprescindible ampliar els continguts de les classes impartides pel professor, a no ser que aquest ho demani de forma expressa, s’aconsella que els alumnes consultin de forma regular els llibres i textos normatius recomanats a l’apartat de Bibliografia d’aquesta guia docent per tal de consolidar i clarificar, si és necessari, els continguts explicats a classe.

D’altra banda, l’alumne haurà de treballar individualment el contingut dels textos legals a què fa referència aquesta guia. Es proporcionarà a l’alumne documents on apareixerà el text complert i també un buidat del text normatiu per tal de facilitar aquesta tasca.

A més de l’assistència a les classes, el seguiment de l’assignatura també implicarà un paper actiu de l’alumne, que haurà d'analitzar i comentar un seguit de  casos i  supòsits  reals relacionats amb els continguts del programa de teoria. Es pretén que aquests casos serveixin per consolidar els continguts prèviament treballats a les classes de teoria i també perquè l’alumne desenvolupi un esperit crític en front de problemes ètics i legals relacionats amb la recerca en Biomedicina. Com sigui que aquest comentari dels casos es farà en el si de grups de treball reduïts es pretén promoure en l’alumne l’hàbit del treball en equip i de l’argumentació crítica entre iguals.

Seminaris:

Els alumnes faran l’anàlisi i comentari fora de l’horari de classe de 2 casos proposats, en grups de treball d’entre 4 i6 persones que els propis alumnes han de formar a l’inici del curs. Aquesta discussió quedarà plasmada en sengles treball que els alumnes entregaran (dos lliuraments únics per grup) en els terminis establerts, treballs que seran avaluat pel professor, compartint tots els membres del grup la mateixa nota (avaluació grupal).

Posteriorment hi haurà 2 sessions de seminaris, que es dedicaran a l’anàlisi i comentari dels casos i supòsits entre els diferents grups. A cadascuna d’aquestes sessions hi assistiran la meitat del conjunt de grups, essent-hi presents tots els membres del grup de discussió, la qual cosa suposarà uns 30 alumnes en 5-6 grups. Després de la lectura del cas per part del professor, s’iniciarà la discussió entre els alumnes moderada i orientada pel professor. Les intervencions dels diferents alumnes serà també avaluada pel professor en el sentit de destacar els alumnes més brillants i els més passius.

La proposta dels temes serà feta pel professor a l’inici del curs i serà assignada a cada subconjunt de grups de discussió. La proposta inclourà les pautes i els punts a tractar. 

 

*La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 32 1,28 4
Seminaris 10 0,4 4, 12
Seminaris pràctics 12 0,48 12
Tipus: Autònomes      
Anàlisi de casos 12 0,48
Estudi individual i lectura de textos 66,5 2,66

Avaluació

Mòdul d'Epidemiologia i Salut Pública:

1. Tipus avaluació: Es realitzarà un examen d’avaluació dels coneixements teòrics i pràctics. L’examen constarà de preguntes de tipus test amb 5 opcions de respostes possibles i una única verdadera. Cada pregunta correcta val un punt i les respostes equivocades resten 0,25 punts.

2. Qualificació: Nota numèrica amb un decimal, de 0 a 10. Qualificació qualitativa: suspens, aprovat, notable, excel·lent.

3. Sistema de revisió d’exàmens. La revisió dels exàmens es farà de forma individual amb l’alumne, prèvia sol·licitud per escrit en els terminis establerts.

4. L’assistència i participació en classes i seminaris podrà ser avaluada amb una puntuació màxima del 10%.

5. Examen de Síntesi: poden presentar-se tant els alumnes que hagin obtingut la qualificació final de suspès, com els que desitgin millora la nota; en aquest darrer cas la nota de l’examen de recuperació serà la que prevaldrà. La metodologia de l’examen podrà ser diferent de la utilitzada en la avaluació prèvia

7. No avaluables: Es consideraran com a "No avaluables" els alumnes que no es presentin ni a l'avaluació dels coneixements teòrics ni a l'examen pràctic ni al de recuperació.

El pes de l'avaluació d'aquest mòdul en el global de l'assignatura serà de 2/3, corresponent a la proporció en crèdits del contingut total de l'assignatura.

 

Mòdul de bioètica:

L’avaluació del mòdul, que serà una avaluació continuada al llarg del semestre, constarà de les següents activitats d’avaluació:

1. Prova dels continguts de teoria (avaluació individual): Al llarg del semestre es realitzarà una prova parcial escrita sobre els continguts teòrics de l’assignatura, que els alumnes hauran de respondre de manera individual. Hi haurà un model d’aquesta prova al Campus Virtual de l’assignatura. Aquesta prova constara d’una sèrie de preguntes objectives i semiobjectives sobre els corresponents temes del programa de teoria. Les preguntes objectives seran generalment preguntes amb resposta d’opció múltiple. Les preguntes semiobjectives seran preguntes de resposta curta, però en les que caldrà que l’alumne construeixi la seva resposta i la raoni.

2. Avaluació dels comentaris als casos proposats (avaluació grupal): S’avaluaran els dos treballs presentats per cada grup. Es tindrà en consideració el compliment dels terminis d’entrega, de forma que no seran vàlids els treball presentats posteriorment a la discussió dels casos en els seminaris.

3. Avaluació de la discussió pública dels casos. Seminaris (avaluació individual): S’avaluarà de forma individualitzada les intervencions més brillants que tinguin lloc durant la discussió pública dels cassos, així com les actituds de passivitat per part dels alumnes durant aquesta activitat.

El pes relatiu de cadascuna d’aquestes activitats d’avaluació dins d’aquest mòdul serà:

Prova de continguts de teoria:

          Test objectiu:40%

          Test semiobjectiu: 40%

Avaluació dels comentaris dels casos: 20% (10% de cada seminari)

Avaluació de la discussió pública dels casos. Seminaris (avaluació individual): +5%

L’objectiu d’aquestes proves és avaluar no tant sols que els alumnes hagin adquirit els coneixements conceptuals del mòdul sinó, més important, que els hagin comprés i els sàpiguen integrar i relacionar entre sí. D’altra banda, també es valorarà que els alumnes utilitzin la terminologia adequada en tractar les qüestions plantejades durant l’avaluació, així com la capacitat de treballar en grup i d’argumentar i discutir de forma crítica i racional els temes tractats.

4. No avaluables

Es consideraran com a "No avaluables" els alumnes que no es presentin ni als tests objectius, ni al semiobjectiu, ni a l'examen de recuperació.

5. Examen de recuperació

Hi haurà un examen de recuperació del mòdul per a aquells alumnes que no hagin superat una qualificació mínima de 4 punts (<4) o no s'hagin presentat a la prova de continguts de teoria.

L'alumne tindrà l'opció de renunciar a la nota de la prova de continguts de teoría  i presentar-se a l'examen de recuperació.

6. Revisió d'exàmens

La revisió d'exàmens es farà amb cita prèvia i dins de l'horari proposat pel professor.

El pes de l'avaluació d'aquest mòdul en el global de l'assignatura serà de 1/3, corresponent a la proporcióen crèdits del contingut total de l'assignatura.

 

Qualificació global

El pes en la nota global de l’assignatura del mòdul d’Epidemiologia i Salut Pública serà de 2/3.

El pes en la nota global de l’assignatura del mòdul de Bioètica serà d’1/3.

Per tal de superar l’assignatura els estudiants hauran de realitzar totes les proves de cadascun dels mòduls i superar una nota global de 5 sobre 10. Els estudiants que no assoleixin la qualificació mínima de 4 punts en qualsevol dels dos mòduls no podran superar l’assignatura i rebran una qualificació final màxima de l’assignatura de 4 punts.

No avaluables: L'alumne rebra la qualificació de global de No avaluable quan hagi estat considerat com a No avaluable en cadascun dels dos mòduls de l'assignatura.

 

*L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen teòrico-pràctic 70 % 2,5 0,1 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 11
Exercicis específics associats als seminaris 30 % 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12

Bibliografia

Módul d'Epidemiologia i Salut Pública:

Bibliografia específica

  • Ahlbom A, Norell S. Fundamentos de Epidemiología. 3ª ed. Madrid: Siglo XXI Editores, 2000.
  • Departament de Salut. Pla de salut de Catalunya a l'horitzó 2010. Informe de salut a Catalunya. Avaluació dels objectius de salut.Barcelona; Generalitat de Catalunya, 2007.
  • Departament de Sanitat i Seguretat Social. Pla de Salut de Catalunya. Barcelona: Departament de Sanitat i Seguretat Social, 2005.
  • Fletcher RH, Fletcher SW, Wagner EH. Epidemiología clínica. 4ª ed. Barcelona: Masson-Williams & Wilkins, 2008.
  • Gordis L. Epidemiología, 3ª ed. Madrid: Harcourt, 2003.
  • MacMahon B, Trichopoulos C. Epidemiología. Madrid: Marban, 2001.
  • Rose G. La estrategia de la Medicina Preventiva. Barcelona: Masson-Salvat, 1994.
  • Salleras L. Vacunaciones preventivas. Principios y aplicaciones. 2ª ed. Barcelona: Masson SA, 2003.
  • Sackett DL, Haynes RB, Guyatt GH, Tugwell P. Epidemiología clínica. Ciencia básica para la Medicina Clínica. 2ª ed. Buenos Aires: Editorial Panamericana, 1994.
  • Sierra A, Sáenz MªC, et al, eds. Piédrola Gil. Medicina Preventiva y Salud Pública. 11ª ed. Barcelona: Elsevier, 2008.
  • Szklo M, Nieto J. Epidemiologia intermedia: conceptos y aplicaciones. Madrid: Díez de Santos, 2003.
  • A dictionary of epidemiology / edited for the International Epidemiological Association by John M. Last ; associate editors, Robert A. Spasoff ... [et al.]. New York : Oxford University Press, cop. 2001. Edición 4th ed.

Bibliografia de consulta

  • Brownson RC, Remington PL, Davis JR. Chronic disease epidemiology and control. 2ª ed. Washington: American Public Health Organization, 1998.
  • Detels R, Holland WW, McEwen J, Omenn GS, eds. 4ª ed. Oxford Textbook of Public Health. 3 vols. New York: Oxford University Press, 2002.
  • Greenberg RS, Daniels SR, Flanders WD, Eley JW, Boring JR. Medical Epidemiology. 4ª ed. New York: Lange Medical Books/McGraw-Hill, 2005.
  • Pencheon D, Guest C, Melzer D, Muir Gray JA, eds. 2ª ed. Oxford Handbook of Public Health Practice. Oxford: Oxford University Press, 2006.
  • Straus SE, Richardson WS, Glasziou P, Haynes BR. Medicina basada en la evidencia. Cómo practicar y enseñar la MBE. 3ª ed. Madrid: Elsevier, 2006.
  • Rothman KJ. Epidemiology: An introduction. New York: Oxford University Press, 2002.
  • Rothman KJ, Greenland S, Lash TL. Modern Epidemiology. 3ª ed. Philadelphia: Lipincott, 2008.
  • U.S. Preventive Services Task Force. Guide to clinical preventive services. 2ª ed. Baltimore: Williams & Wilkins, 1996.
  • Wallace RB, Doebbeling BN, eds. Public Health & Preventive Medicine. Stamford: Appleton & Lange, 2008.

 Recursos d’Internet

 

Módul de bioètica :

• Busquets E., Mir J. Fem bioètica. Institut Borja de Bioètica. Universitat Ramon Llull. Esplugues de Llobregat. 2009.   

•Casado M. (ed.). Materiales de Bioética y Derecho. Ed. Cedecs. Barcelona. 1996.

• Casado M. (ed.) Sobre la dignidad y los principios. Análisis de la Declaración Universal sobre Bioética y Derechos Humanos de la Unesco. Editorial Aranzadi. Cizur Menor. 2009.

• Cuadernos de la Fundación Victor Grífols i Lucas. Problemas prácticos del Consentimiento Informado. Fundación Victor Grífols i Lucas. Barcelona, 2002.

• Coughlin S. Case studies in public health ethics (2nd edition). American Public Health Association. Washington, 2009.

• De Semir, V. La ética, esencia de la comunicación científica y médica. Cuadernos de la Fundació Victor Grífols i Lucas nº 25. Barcelona .2010.

• Egozcue J., Shenfield. F. (eds.). Responses to human cloning. Sèrie Jornades Científiques nº 5. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. 1998.

• García Manrique R. La medida de la humano. Ensayo de bioética y cine. Materiales de Bioética. Associació de Bioètica i Dret de la UB i Observatori de Bioèticai Dret. Barcelona 2008.

• Harris J. On cloning. Routledge. London. 2004.

• Institut Borja de Bioètica URL (eds.). Bioètica aplicada. Ed. Proteus. Cànoves. 2011.

• Jonsen A.R., Siegler M., Winslade W.J. Ética clínica. Ariel. Barcelona. 2005.

• Kuhse H., Singer P. (eds) A Companion to Bioethics. Blackwell Companions to Philosophy. 2nd edition. Willey-Blackwell. Hong Kong. 2012.

• Macklin R. La ética y la investigación clínica. Cuadernos de la Fundació Victor Grífols i Lucas nª 23. Barcelona .2010.

• Martín A., Martín-Arribas M.C., di Donato J.H., Posada M. Las cuestiones ético-jurídicas más relevantes en relación con los biobancos. Instituto de Salud Carlos III. Madrid. 2005.

• Montero F., Morlans M. Para deliberar en los comités de ética. Fundació Doctor Robert. Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona. 2009.

• Rendtorff J.D. i Kemp P. (eds.) Basic ethical principles in European Bioethics and Biolaw. Institut Borja de Bioètica. Barcelona. 2000.

• Sánchez-Caro J., Abellán F. (eds.) Investigación Biomédica en España. Aspectos Bioéticos, Jurídicos y Científicos. Fundación Salud 2000 y Editorial Comares. Granada. 2007.

• SEF. Reproducción Humana Asistida. Protocolos de Consentimiento Informado. Madrid, 2002.

•Steinbock B. (ed.). The Oxford Handbook of Bioethics. Oxford University Press. Oxford. 2007.

Enllaços web:

Disponibles al Campus Virtual de l’assignatura (https://cv2008.uab.cat/)

Boletín Oficial del Estado: http://www.boe.es/

Berman Institute of Bioethics: http://www.bioethicsinstitute.org/

Clinical Trials: http://www.clinicaltrials.gov/

Comissió d’Ètica en Experimentació Animal i Humana de la UAB: http://www.recerca.uab.es/ceeah/

Comité de Bioética de España: http://www.comitedebioetica.es/

Council of Europe. Steering Committee on Bioethics: http://www.coe.int/t/dg3/healthbioethic/cdbi/default_en.asp

EuroBioBank: http://www.eurobiobank.org/

Fundació Grífols: http://www.fundaciogrifols.org/es/web/fundacio/home

Institut Borja de Bioètica: http://www.ibbioetica.org/es/#&panel1-1

Observatori de Bioètica i Dret: http://www.pcb.ub.es/bioeticaidret/

Stanford Encyclopedia of Philosophy: http://www.science.uva.nl/%7Eseop/

The European Group on Ethics in Science and New Technologies: https://ec.europa.eu/research/ege/index.cfm

The Hasting Center: http://www.thehastingscenter.org/

The Hinxston Group: http://www.hinxtongroup.org/

The Nuffield Council: http://www.nuffieldbioethics.org/

UNESCO. International Bioethics Committee: http://www.unesco.org/new/en/socialand-human-sciences/themes/bioethics/international-bioethics-committee/

 

Programari

No aplica