Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500260 Educació Social | OT | 3 | 2 |
2500260 Educació Social | OT | 4 | 0 |
Aquesta assignatura forma part de dues mencions d'educación social, la menció d'educació de joves, i la menció d’educació d'adults.
1. Conèixer les institucions totals i obertes en l'àmbit de justícia: centres penitenciaris i centres de justícia juvenil.
2. Analitzar el marc conceptual i normatiu bàsic que regula les institucions de justícia.
3. Adquirir els conceptes de reeducació, rehabilitació i reinserció social.
4. Saber confeccionar programes reeducatius de tractament.
5. Analitzar les funcions de l'educador social en institucions de justícia i en institucions obertes.
1. REEDUCACIÓ I REINSERCIÓ
1.1. Definició i comprensió dels conceptes.
1.2. Diferències amb nocions afins.
1.3. Marc conceptual i normatiu.
1.4. Aproximació a les teories de la funció de la pena.
2.SERVEIS PENITENCIARIS
2.1. Els centres penitenciaris: tipus i característiques.
2.2. Aproximació a la normativa bàsica.
2.3. Organització dels centres penitenciaris i professionals i funcions genèriques que desenvolupen.
2.4. Efectes de la privació de llibertat en els interns.
3. EL TRACTAMENT PENITENCIARI
3.1. Tractament penitenciari i programes de rehabilitació.
3.2. Funcions dels educadors socials en els centres penitenciaris.
3.3. Competències dels educadors socials en l'àmbit penitenciari.
4. JUSTÍCIA JUVENIL
4.1. Els centres de justícia juvenil: tipus i característiques
4.2. Aproximació a la normativa bàsica.
4.3. Funcions dels educadors socials en els centres de justícia juvenil.
Presentacions del professor i dels estudiants; treball participatiu i debat sobre articles o aspectes de l’actualitat professional relacionats amb l’assignatura.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Es realitza amb tot el grup classe i permet l'exposició dels principals continguts a través d'una participació oberta i activa per part dels estudiants. | 45 | 1,8 | 5, 7, 18, 19 |
Tipus: Supervisades | |||
Treball no presencial dirigit a partir de pautes proporcionades del professorat- | 30 | 1,2 | 5, 7, 18, 19 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball propi per adquirir les competències de manera autoregulada. | 75 | 3 | 5, 7, 18, 19 |
Partirà d'un criteri basat en l'avaluació continua, fet que fa preceptiu l' assistència a classe i que ens permetrà mesurar el grau de competències específiques del programa que l' alumne ha assolit.
Es valoraran criteris generals com el nivell de participació de l'alumne, la capacitat de relacionar els contingut conceptuals amb els procedimentals emmarcat tot pels valors deontològics de la professió.
L'avaluació estarà constituïda per tres dades avaluatives. Una primera que consisteix en la superació d'un exàmen de tot el contingut treballat a l'assignatura mitjançant l'explicació del professor, visualització de document gràfics, lectures, conclusions de treball grupal, etc. que constituirà el 50% de la qualificació final.
Una segona activitat avaluativa serà un treball grupal final de curs que el seu contingut serà consensuat amb el professor de l'assignatura, el treball constituirà el 25% de la qualificació final.
Finalment el 25% de la qualificació final serà la nota resultant del treball d'anàlisis i síntesis de treball en grup sobre presentacions i temes monogràfics proposat pel professor. Per superar l' assignatura caldrà haver superat satisfactòriament les tres activitats avaluatives.
L'avaluació de l'assignatura relativa a les explicacions del professor, lectures... es realitzarà el dia 12 de gener. La data de la recuperació serà el 26 de gener. Per aquells alumnes que ho demanin, la data de revisió s'acordarà amb el professor. Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estat avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui aun mínim dedues terceres parts de l'assignatura.
A més dels tres àmbits avaluatius que determinen la qualificació final, es valorarà la competència comunicativa general, oral i escrita, i un bon domini de la llengua. En totes les activitats es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L'alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluidesa i correcció. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si es considera que no compleix aquest requisit.
Cal obtenir una nota mínima del 40% de la qualificació a cada àmbit avaluatiu per poder fer promig. Per superar l'assignatura serà necessari obtenir un 5 sobre 10.
L'assistència a les classes presencials és obligatòria. S'ha d'acreditar un mínim d'assistència del 80% per poder presentar-se a l'avaluació. En cas contrari es considerarà com a no presentat
Cal advertir que el plagi de qualsevol text en els treballs de curs o la còpia a les activitats avaluatives serà motiu de suspens.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen individual dels continguts més rellevants. | 50% | 0 | 0 | 3, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 15, 17, 18, 19 |
Participació a classe i treballs individuals de caràcter pràctic que es proposaran a classe i s'aniran resolent al llarg de l'assignatura. | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
Treball grupal que es va elaborant en relació a una temàtica concreta a escollir entre diverses que presenta el professor | 25% | 0 | 0 | 3, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 15, 17, 18, 19, 20 |
AYO FERNÁNDEZ, M. (2004), Las garantías del menor infractor (Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, sobre Responsabilidad Penal de los Menores y sus modificaciones posteriores), RdPP monografía, núm. 12, Navarra: Thomson-Aranzadi.Institucions de justícia i reeducació 2015 - 2016
CANTARERO BANDRÉS, R. (2002), Delincuencia juvenil. ¿Asistencia terapéutica versus justicia penal?, Logroño: Universidad de la Rioja
CENTRE INICIATIVES PER LA REINSERCIÓ CIRE (2004): Centre Iniciatives per la Reinserció CIRE Presentació; Barcelona
COYLE, ANDREW. (2002): La administración penitenciaria en el contexto de los derechos humanos; Centro Internacional de Estudios Penitenciarios; Londres
FACAL FONDO, T. (2002): La reinserción social en el medio penitenciario 2002; Tesis Doctoral; A Coruña
LARRAURI, E., ROVIRA, M., SALES, A. (2017): Qualitat de vida als centres penitenciaris i programes d'intervenció; Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Generalitat de Catalunya
LÓPEZ PAYAN, Samuel y otros (2018): Gènere i presó; Programa de perspeciva i equitat de gènere en l'àmbit penitenciari; Programa compartim; Edició Generalitat de Catalunya.
MANZANOS BILBAO, C., ELIAS, ANGEL, Y OTROS (2000): Cárcel, drogas y sida. Trabajo Social Frente al Sistema Penal; Salhaketa; Vitoria-Gasteiz
REDONDO, S.,(2000) Psicología aplicada: Los programas de rehabilitación en Europa. Barcelona
ROMANS, M., PETRUS, A. y TRILLA, J. (2000): De profesión, educador(a) social. Papeles de Pedagogía; Editorial Paidós; Barcelona
SAINZ, M Y GONZÁLEZ, S. (2004). "El Vis a Vis como un espacio psicoterapéutico para la reestructuración familiar dentro de la prisión". Comunicación del II Congreso la Familia en la sociedad del siglo XXI Fundación de Ayuda contra la Drogadicción.
L'assignatura no empra programari específic