Logo UAB
2021/2022

Geografia del turisme

Codi: 101607 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2502758 Humanitats OT 3 0
2502758 Humanitats OT 4 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Asunción Blanco Romero
Correu electrònic:
Asuncion.Blanco@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Gemma Cànoves Valiente

Prerequisits

Cap en concret i d’específic. Només tenir una idea general de què passa avui dia arreu pel que fa a àmbits com el turisme i problemàtiques diverses relacionades, recursos culturals més rellevants, què s’hi fa arreu a nivell turístic, actualitat en general, geografia, etc. En altres paraules, tenir una mica de cultura general i seguir mínimament l'actualitat, general i també turística.

Objectius

L’assignatura pretén oferir una breu exposició del que s’entén per Turisme cultural des del punt de vista geogràfic.

Això implica, entre altres aspectes, la situació del turisme contemporani i les darreres tendències (i com s’inscriu el turisme cultural en aquestes), les àrees geogràfiques que “aposten” més fort per aquesta opció turística, estratègies de desenvolupament local a través del turisme cultural, la gestió del patrimoni i els recursos culturals, etc. Tanmateix, es pretén que aquestes qüestions, que es desplegaran d’una manera molt més concreta al llarg del semestre, s’exemplifiquin en la mesura del possible, a partir de casos d’estudi propers a l’estudiant (catalans i espanyols).

És per això que, malgrat no es necessiti un coneixement acurat de l’activitat turística en general, si convindria que l’estudiant tingués un cert domini pel que fa a coneixements geogràfics, que d’altra banda és una qüestió del que podríem dir “coneixements generals”. 

Cal dir també que la previsió és que bona gran part dels materials explicats a l’aula estiguin disponibles a la plataforma del Campus Virtual o de Moodle, així com també d’altres que s’hi publicaran a títol complementari (articles de diaris, revistes especialitzades, anuncis de congressos, etc.).

OBJECTIUS

  • L’estudiant haurà de ser capaç d’entendre la realitat actual del turisme cultural general i del seu país, i veure com aquest turisme ésuna activitat en franca expansió, tant a nivell econòmic com de pràctica social.
  • L’estudiant haurà de ser capaç de relacionar el concepte de desenvolupament local amb el creixement del turisme cultural, i entendre com aquest hi té un paper cabdal.
  • L’estudiant haurà de ser capaç d’entendre els mecanismes més bàsics de la gestió de recursos culturals, la planificació territorial, i els impactes positius i negatius que se’n poden derivar, etc. No se li ha de demanar, però, que acabi sent un expert en el desenvolupament de productes turístics culturals.
  • L’estudiant haurà de ser capaç d’inserir els coneixements de l’assignatura a la realitat catalana i espanyola, per ser aquestes dues les més properes.
  • L’estudiant haurà de ser capaç de buscar al web i altres fonts informació i dades rellevants (hemeroteques, biblioteques, Internet, etc.) com per configurar una part del seu propi recull de materials, que a més, els servirà com a part de l’avaluació de l’assignatura.
  • L’estudiant haurà de ser capaç de sintetitzar la informació i presentar-la adientment, depenent del que se li demani (informe, treball, examen, etc.).

Competències

    Humanitats
  • Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  • Identificar les característiques de l'espai i del territori per a poder gestionar els recursos per al desenvolupament local i territorial.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Descriure les principals problemàtiques econòmiques, socials i culturals del món.
  2. Descriure les relacions espacials, a diferents escales territorials, de la diversitat física, econòmica, social i cultural dels territoris
  3. Plantejar problemes relacionats amb l'ordenació dels recursos i del territori.
  4. Plantejar problemes sobre la diversitat física, econòmica, social i cultural dels territoris aplicant coneixements de geografia regional.
  5. Resumir característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.

Continguts

Els continguts de l’assignatura es divideixen en tres grans blocs, dos que podríem qualificar de més teòrics i un tercer amb un caràcter molt més pràctic. Els blocs són aquests:

  • Relació entre turisme, patrimoni i territori: marc conceptual i contextual, tipus de recursos i modalitats turístiques, els impactes derivats i la relació del patrimoni i la cultura amb el desenvolupament endogen, etc.
  • Planificació estratègica i territorial: estratègies de desenvolupament local a través del turisme, gestió de recursos patrimonials, elaboració de productes de turisme cultural, impactes del turisme i mecanismes de correcció, etc.
  • Casos d’estudi: estudi de casos concrets relacionats amb el turisme urbà i patrimonial, la dinamització d’àrees rurals amb fons europeus, etc.

A.1) Introducció al turisme.

  1. Context turístic. D’on venim i cap a on anem? Del Gran Tour al Turisme contemporani.

A.2) Turisme cultural

  1. Algunes qüestions prèvies.
  2. Per què creix?
  3. Què és? Algunes definicions
  4. Tipologies del turista cultural.
  5. Tipologies de recursos de turisme cultural.
  6. Modalitats de turisme cultural.

B.1) Turisme cultural i el seu paper en el desenvolupament local (endogen).

  1. Introducció al desenvolupament local.
  2. Efectes econòmics del turisme de patrimoni en les economies locals i consideracions sobre aquests efectes.
  3. Fortaleses i oportunitats del turisme cultural.
  4. Febleses i amenaces del turisme cultural.
  5. Dificultats i criteris per desenvolupar productes de turisme cultural.

B.2) Turisme cultural i planificació estratègica

  1. Què és la Planificació estratègia?
  2. Justificacions de la Planificació estratègica.
  3. Dificultats de la Planificació estratègica.
  4. Fases per a un procés de Planificació estratègica.
  5. Exemples de Planificació estratègica (escala local).

B.3) Anàlisi crítica del turisme

  1. Quina realitat ha viscut el turisme fins 2020
  2. Problemàtiques del turisme: overtourism-undertourism
  3. Després de la COVID-19 què?

C.1) Turisme cultural. Itineraris, rutes i circuits

  1. Introducció. Conceptes bàsics.
  2. Elaboració d’itineraris. Principals aspectes a considerar.
  3. Tipologies d’itineraris. Una possible modelització.
  4. Alguns exemples d’itineraris.

C.2) Turisme d'interior i turisme cultural

  1. Introducció.
  2. Característiques del turisme d'interior.
  3. Objectius a assolir.
  4. Factors de creixement.
  5. Dificultats del turisme d'interior
  6. Alguns exemples

C.3) Turisme de patrimoni industrial.

  1. Introducció.
  2. Característiques del turisme de patrimoni industrial.
  3. Objectius a assolir.
  4. Factors de creixement.
  5. Què ésel turisme de patrimoni industrial i principals elements d’interès.
  6. Dificultats d’expansió del turisme de patrimoni industrial.
  7. Alguns exemples a Catalunya.

C.4) Turisme en destinacions urbanes i de patrimoni.

  1. Introducció. Conceptes bàsics (riscos, interrogants, reptes, problemes).
  2. Impactes del turisme cultural en espais patrimonials.
  3. Planificació i gestió patrimonial i turística.
  4. Alguns exemples de la inclusió dels recursos patrimonials en plans de gestió nacionals.

C.5) Noves formes de turisme: Dark tourism

  1. Introducció.
  2. Característiques dels anomenats "nous" turismes.
  3. Diversitat de nous turismes.
  4. Elements identificadors i línies de creixement

Metodologia

Activitats dirigides: sessions presencials per explicar el temari i per a la revisió a l’aula dels exercicis efectuats al llarg del curs.

Activitats supervisades: revisió dels exercicis proposats com a eina d’avaluació i que estaran disponibles a la plataforma virtual de l'assignatura.

Activitats autònomes: tot allò que caldria fer per compte de l’estudiantat de cara a la preparació de l’assignatura. Inclou la consulta de material divers (articles, informes, etc.) disponible a la plataforma virtual de l'assignatura, així com també de bibliografia especialitzada, tant la més general com la que incidentalment es vagi citant. Val a dir que hauria de quedar clar d'entrada que, com es podrà comprovar, el docent no segueix cap manual de turisme, malgrat haver-n'hi diversos d'excel·lents en el mercat. Es podrà fer servir qualsevol material adequat, com per exemple, articles de diari, de revistes de premsa, etc.

Activitats d’avaluació: especificades a l'apartat corresponent.

En aquesta assignatura no es permetrà un ús sexista del llenguatge a les contribucions orals i escrites de l’alumnat.

El professorat destinà aproximadament uns 15 minuts d’alguna classe a permetre que el grup classe pugui respondre les enquestes d’avaluació de l’actuació docent i d’avaluació de l’assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Debats 6 0,24 1, 5
Explicacions del temari 32 1,28 1, 2, 3, 4, 5
Explicacions exercicis pràctics 2 0,08 1, 2
Exposició oral de treballs 2 0,08 1, 2
Tipus: Supervisades      
Exercicis pràctics 8 0,32 1, 2, 3, 4, 5
Tipus: Autònomes      
Treball d'estudi i exercis tutoritzat individualment. 82 3,28 1, 2, 3, 4, 5

Avaluació

L’avaluació de l’assignatura es concreta de la següent forma:

  • Una prova escrita. El pes en la nota final és d’un 45%. Individual i de caràcter obligatori. S'ha d'obtenir mínim un 5.
  • 3 pràctiques amb un caràcter eminentment pràctic i de qüestions concretes exposades al temari. El seu pes en la nota final és d’un 10% cadascuna d'elles (30%)
  • 1 exposició oral de la pràctica 3 a través d'una activitat de debat que s'explicarà en el seu moment. Compta amb un 20% de la nota.

Aquestes activitats pràctiques tenen un caràcter optatiu (però no es podran recuperar si no s'han presentat).

  • El 5% restant es determinarà en funció de l’assistència i participació a classe, que es comptabilitzarà un cop iniciat oficialment el semestre segons la situació sanitaria existent. Podrà ser computada tant en presencialitat a l'aula com on-line.

Requisits per a l’avaluació (1ª convocatòria):

  • Obtenir a la prova escrita una nota mínima de 5, per tal de fer promig amb les altres parts de l’avaluació. En cas de no complir aquest requisit, aquesta nota no podrà ser compensada amb una altra i caldrà presentar-se a la recuperació.
  • No hi ha obligació d’una puntuació mínima en les 3 pràctiques i la que s’obtingui serà sumada a les altres per a la nota final de l’assignatura. Això vol dir que poden no fer-se, amb el risc, però, que després la resta de notes no siguin suficients per superar l’assignatura. Cal tenir en compte que l’optativitat de les pràctiques té un “preu”: s’han de lliurar dins el període establert (que s’anunciarà a inici de curs) i quan aquest hagi acabat no seran admeses.

Requisits per a la recuperació:

  • La no realització de la prova escrita comportarà que l’alumnat s’hagi de presentar a la recuperació. És a dir, malgrat la possibilitat “matemàtica” que l’estudiant aprovi havent lliurat les pràctiques i assistit a totes les sessions d’aula, no serà així sense dita prova.
  • En cas que no s’obtingui la nota mínima exigida a la prova escrita, la persona afectada caldrà que es presenti a la recuperació. La resta de notes es guardaran per a la qualificació final.
  • Pel que fa a les pràctiques, només s’acceptarà la recuperació (o millora de nota) d’una, sempre i quan s’hagi lliurat en el termini establert al llarg del semestre. És a dir, en el cas de les pràctiques, la reavaluació no implica poder lliurar-ne una que abans no s’hagi fet.
  • D’altra banda no es preveu cap altre mecanisme d’avaluació “alternatiu” (presentació d’un treball, ressenyes de lectures, etc.).
  • L'exposició oral no podrà ser reavaluada o recuperada.

Segons normativa de la UAB, per participar en el procés de recuperació s'ha d'haver obtingut una qualificación mínima en la mitjana de l'assignatura no superior al 3,5. (Aquestes condicions s'adapten a la normativa sobre l'avaluació de la UAB en el l'Article 112 ter. La recuperació http://www.uab.cat/doc/Modificacio_normativa_academica_CG120717).

Consideració de “No Avaluable” (antigament “No presentat”):

D'acord amb la Normativa Acadèmica aprovada, i modificada pel Consell de Govern en data del dia 19 de març de 2015, la consideració de NO AVALUABLE en aquesta assignatura s’aplicarà a tot aquell estudiantat que no entregui la prova escrita, ni tampoc un mínim de dos de les quatre parts avaluatives.

La còpia o plagi de qualsevol activitat mereixerà la qualificació de suspès i no es podrà recuperar. La còpia o plagi de material, en qualsevol de les activitats, constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero a l'activitat. En cas de reincidència es suspendrà tota l'assignatura. Recordem que es considera "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a. "Plagi"és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi sense citar les fonts, siguin en paper o en format digital. Veure documentació sobre "plagi" a: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Procediment de revisió de les qualificacions

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, s’informarà l’alumnat (a través de Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
3 Pràctiques 30% 10 0,4 1, 2, 3, 4, 5
Participació presencial (presencial/online) 5% 0 0 3, 4
Presentació oral Pràctica 3 20% 6 0,24 3, 4, 5
Prova escrita 45% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5

Bibliografia

L'equip docent de l'assignatura no segueix cap manual en concret. Per a informació específica sobre qualsevol tema de l'assignatura, l'estudiant haurà de consultar-ho directament amb ell i se li proporcionarà referències en forma d'article de premsa, de revista acadèmica, web, llibres i manuals de referència, etc.

Al llarg del curs, a cada tema es proporcionarà la bibliografia adequada a través del moodle de l'assignatura.

Bibliografia obligatoria

Bravo, Pedro. (2018). Exceso de equipaje. Por qué el turismo es un gran invento hasta que deja de serlo. Editorial DEBATE. 

Cañada, Ernest. & Murray, Ivan. (2019). Turistificación global. Perspectivas críticas en turismo. Editorial Icaria. 

 

Bibliografia complementària

Atchison, Cara, MacLedod, Nicola.E. & Shaw, Stephen J. (2002). Leisure and tourism landscapes: social and cultural geographies. Routledge, Londres.

Blanco-Romero, Asuncion, et al. (2021). Diccionario de turismo. Editorial Cátedra.

Blanco-Romero, Asunción; Blázquez-Salom, Macià; Cànoves, Gemma. (2018). “Barcelona, Housing Rent Bubble in a Tourist City. Social Responses and Local Policies”. Sustainability, 10(6), 2043. DOI: https://doi.org/10.3390/su10062043.

Boniface, Brian, Cooper, Robyn, & Cooper, Chris. (2012) (6th ediition). Worldwide destinations. The geography of travel and tourism. Routledge, Londres.

Cànoves, Gemma; Blanco-Romero, Asunción; Prats, Josep M.; Villarino, Montserrat. (eds.) (2017). Turismo de interior en España. Productos y dinámicas territoriales. València: Publicacions de la Universitat de València. Colección de Desarrollo Territorial, número 19.

Crouch, David. (ed) (1999). Leisure/tourism geographies: practices and geographical knowledge. Routledge, Londres.

Gormsen, Erdmann. (1997). “The impact of tourism on coastal areas”. GeoJournal, 42 (1), p. 39-54.

Hall, C.Michael & Page, Stephen J. (2005). The geography of tourism and recreation: environment, place, and space. Routledge, Abingdon, Oxon; New York.

Ioannides, Dimitri & Debbage, Keith G. (1998). The economic geography of the Tourism industry. London: Routledge.

Jurdao, F.rancisco (ed) (1992). Los mitos del turismo. Endymion, Madrid

Mowforth, Martin & Munt, Ian (2009) (3ª ed.). Tourism and sustainability: new tourism in the Third World. Routledge, Londres.

Murray, Ivan (2012). Geografies del capitalisme balear: poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d'una superpotència turística. Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Balears.

Pulido, Juan I. (2013). Turismo cultural. Editorial Síntesis.

Rullan, Onofre (2008). "Reconversión y crecimiento de las zonas turísticas. Del fordismo al postfordismo". en Troitiño, M.A.; García, J.S. i García, M. (coord.). Destinos turísticos: viejos problemas, ¿nuevas soluciones?. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, p. 587-624.

Sharpley, Richard & Telfer, David.J. (ed) (2002). Tourism and development. Concepts and issues. Channel View Publications, Clevedon.

Shaw, Gareth & Williams, Allan.M. (2004). Tourism and tourism spaces. SAGE, London.

Smith, Melanie k. & Richards, Greg (2013). The Routledge Handbook of Cultural Tourism. Routledge.

Urry, John. (1990). The tourist gaze. Sage, London

Vera, Fernando; López, Francisco; Marchena, Manuel & Anton, Salvador (coord.) (2013). Análisis territorial de turismo y planificación de destinos turísticos. Tirant lo Blanch, Valencia.

Williams, Stephen. (1998). Tourism Geography. Routledge, London

Programari

Cap especialment excepte les eines office habituals i el Teams en cas de realitzar les connexions on-line.