Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500249 Traducció i Interpretació | OT | 4 | 0 |
Comprendre i produir textos orals en llengua espanyola d'una certa complexitat, de temes generals i d’una àmplia gamma d’àmbits i registres.
La funció de l'assignatura és desenvolupar la competència oral de l'alumne en llengua espanyola i capacitar-lo per produir discursos orals, ben estructurats, amb una expressió correcta, a fi de preparar-lo per a la mediació i la interpretació.
En acabar l’assignatura l’estudiant serà capaç de produir textos orals amb correcció ortològica, lèxica i discursiva.
Els blocs temàtics de l'assignatura són:
1. L'especificitat del discurs oral. Diferències entre el discurs oral i el discurs escrit. El prestigi de la llengua escrita enfront de la prioritat de la llengua oral. Usos del discurs escrit i del discurs oral. El discurs oral formal.
2. Els aspectes fònics: articulació. La claredat en l'articulació, els problemes de pronunciació. Fases en la producció de la parla: respiració, fonació, articulació.
3. Els aspectes fònics: prosòdia. Forma segmental i entonativa. Trets prosòdics amb funció fonològica en espanyol: entonació, accent, pauses. La velocitat d'elocució, el valor de la intensitat, els contrastos rítmics.
4. La comunicació no verbal. Comunicació verbal i no verbal. El moviment i el gest, l'entorn, l'espai social, la gestió del temps.
5. Les varietats del discurs oral formal. Estudi de casos i pràctiques de construcció de textos orals.
Aquesta assignatura consta de 3 ECTS, que corresponen a 75 hores de dedicació de l'estudiant.
A fi i efecte d’assolir els objectius establerts, el treball que han de portar a terme els estudiants consisteix en classes teòriques, presentacions, debats i discussions, cerca de documentació, lectures de materials, proves d'avaluació.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitats d'anàlisi, comprensió i correcció de textos orals | 3 | 0,12 | |
Activitats d'autocorrecció dels textos orals produïts. | 4 | 0,16 | |
Activitats de producció de textos orals. | 10 | 0,4 | |
Tipus: Supervisades | |||
Preparació de les proves d'avaluació. | 7 | 0,28 | |
Tipus: Autònomes | |||
Preparació dels exercicis. Lectures. | 45 | 1,8 |
El sistema d'avaluació continuada s'organitza en tres tipus de proves, cadascuna de les quals té assignat un pes específic en la qualificació final.
1. Prova d'anàlisi, comprensió i correcció de textos orals. Se'n farà una i valdrà el 20% de la nota final.
2. Proves de producció de textos orals. Se'n faran dues al llarg del curs i cadascuna valdrà el 30% de la nota final.
3. Proves d'autocorrecció dels textos orals produïts. Se'n faran dues al llarg del curs i cadascuna valdrà el 10% de la nota final.
Nota: La informació sobre l'avaluació, el tipus d'activitats d'avaluació i el seu pes sobre l'assignatura és a títol orientatiu. El professor responsable de l'assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el docent i l’alumnat.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació qui s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas es podrà fer una activitat de reavaluació pel valor del 100% de la nota final.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que s’hagin aportat equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova d'anàlisi, comprensió i correcció de textos orals. Se'n farà una i valdrà el 20% de la nota final. | 20 | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 6, 7 |
Proves d'autocorrecció dels textos orals produïts. Se'n faran dues al llarg del curs i cadascuna valdrà el 10% de la nota final. | 20 | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 6 |
Proves de producció de textos orals: confecció d'un vídeo currículum. | 30 | 1,5 | 0,06 | 3, 4, 5, 6 |
Proves de producció de textos orals: resum oral d'una sessió temàtica. | 30 | 1,5 | 0,06 | 3, 4, 5, 6, 7 |
Alcoba, Santiago (coord.) (2000). La expresión oral, Barcelona: Ariel Practicum.
Álvarez, A.I (2005) Hablar en español, ed. Nobel, Oviedo.
Bados López, Arturo. Hablar en público: guía práctica para lograr habilidad y confianza. Pyrámide. Madrid, 1991.
Briz, A. (coord.) (2008) Saber hablar, Instituto Cervantes, Aguilar, Madrid.
Bustos Sánchez, I. (2003). La voz: la técnica y la expresión, Barcelona: Paidotribo.
Campo Vidal, Manuel (2008). ¿Por qué los españoles comunicamos tan mal?. Plaza y Janés. Barcelona, 2008.
Castellà Lidon, Josep M., M. Vilà i Santasusana, M. Casas Deseuras (2018) Secretos para hablar bien en público, Ed. Plataforma.
Davis, Flora. La comunicación no verbal. Alianza. Madrid, 1978.
Fernández de la Torriente, G. La comunicación oral. Playor. Madrid, 1990.
Laborda Gil, X. (2019). Claves de la comunicación oral. Prácticas para el orador afable. Barcelona: Univesitat Oberta de Catalunya (UOC).
Martín, E. B. (2013). La atenuación y la intensificación: herramientas para un mensaje adecuado. Tinkuy: Boletín de investigación y debate, (19), 47-55.
París, C. (2014). Reflexiones sobre el discurso oral. Hablar en público. Ribalta: Quaderns d´ aplicació didàctica i investigació, (21), 75-90.
Tusón Valls, A. (1995). Anàlisi de la conversa. Barcelona: Empúries (Biblioteca Universal Empúries, 73). Vers. cast. Análisis de la conversación. Barcelona: Ariel (Ariel Practicum), 1997.