Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500249 Traducció i Interpretació | OB | 2 | 0 |
Estar matriculat de l'assignatura.
La funció d’aquesta assignatura és que l’alumnat conegui els aspectes bàsics de l’evolució de la traducció i de la interpretació, com també del pensament que la sustenta.
En acabar l’assignatura l’alumnat serà capaç de:
Els grans eixos temàtics de l’assignatura són:
El paper de la traducció en la història del coneixement.
Per a assolir-los, se centrarà, concretament, en les qüestions següents:
Atès el nombre reduït de crèdits i hores de què disposa l’assignatura, com també el nombre d’alumnes per grup, es reservarà una part substancial de les activitats dirigides a acccions dirigides pel professorat, en les quals es presentaran i desenvoluparan sintèticament els grans temes del curs. Aquestes sessions resulten indispensables per tal que l'alumnat pugui dur a terme les activitats supervisades i autònomes.
Observacions
1. El compliment del calendari dependrà del ritme de feina i de les necessitats del grup.
2. Els continguts d’aprenentagte —i, en conseqüència, l’avaluació— podran canviar al llarg del semestre si ho consensuen el professorat i la majoria de l'alumnat que segueix regularment el curs.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Ampliació de coneixements | 2,5 | 0,1 | 3, 4 |
Classes magistrals | 15 | 0,6 | 1, 4 |
Resolució d'execicis | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Tipus: Supervisades | |||
Lectura dirigida | 5,5 | 0,22 | 1, 4 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca de documentació | 5 | 0,2 | 2 |
Lectura de la bibliografia | 25 | 1 | 1, 2 |
Preparació d'exercicis | 10 | 0,4 | 1, 2 |
L’avaluació consistirà en dues proves, l’una amb preguntes obertes i l’altra amb preguntes tancades, a més d’un informe de lectura.
En la qualificació final es tindrà en compte la correcció i la qualitat lingüística dels diversos exercicis (en català o en castellà), com també l’argumentació i la capacitat d’emetre judicis personals fonamentats en el seguiment i les lectures del curs.
Revisió. En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, l'equip docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre l'equip docent i l’alumnat.
Recuperació parcial de la nota. Podran accedir a la recuperació els i les estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més. En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, l'equip docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació, el qual pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.
Consideració de “no avaluable”. S’assignarà un “no avaluable” quan les proves d’avaluació que hagi aportat l’alumne equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació totalde l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació. En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Nota: La informació sobre l'avaluació, el tipus d'activitats d'avaluació i el seu pes sobre l'assignatura és a títol orientatiu. Aquesta informació es concretarà a començament de curs pel professor o professora responsable de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Informe de lectura | 30% | 1 | 0,04 | 3, 4, 5 |
Prova amb preguntes obertes | 40% | 2 | 0,08 | 2, 3 |
Prova amb preguntes tancades | 30% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3 |
ANTOLOGIES
Albanese, Angela; Nasi, Franco (eds.). L’artefice aggiunto. Riflessionisulla traduzione in Italia: 1900-1975. Ravenna: Longo Editore Ravenna, 2015.
Bacardí, Montserrat; Fontcuberta, Joan; Parcerisas, Francesc (eds.). Cent anys de traducció al català (1891-1990). Antologia. Vic: Eumo, 1998.
Catelli, Nora; Gargatagli, Marietta (eds.). El tabaco que fumaba Plinio. Escenas de la traducción en España y América: relatos, leyes y reflexiones sobre los otros. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1998.
Gallén, Enric (et al.) (eds.). L’art de traduir. Reflexions sobre la traducció al llarg de la història. Vic: Eumo, 2000.
Lafarga, Francisco (ed.). El discurso sobre la traducción en la historia. Barcelona: EUB, 1996.
Lefevere, André (ed.). Translation, History, Culture. A Sourcebook. Londres: Routledge, 1992.
López García, Dámaso (ed.). Teorías de la traducción. Antología de textos. Conca: Universidad de Castilla-La Mancha, 1996.
Robinson, Douglas (ed.). Western Translation Theory. From Herodotus to Nietzsche. Manchester: St. Jerome, 1997.
Santoyo, Julio-César (ed.). Teoría y crítica de la traducción: antología. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1987.
Vega, Miguel Ángel (ed.). Textos clásicos de teoría de la traducción. Madrid: Cátedra, 1994.
ESTUDIS D’HISTÒRIA DE LA TRADUCCIÓ
Bacardí, Montserrat. “Notes on the History of Translation into Catalan”. Catalan Writing, 17-18 (2002), p. 13-99.
Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar (dir.). Diccionari de la traducció catalana. Vic: Eumo, 2011.
Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar. Les traductores i la tradició. Lleida: Punctum, 2013.
Baigorri Jalón, Jesús. La interpretación de conferencias. El nacimiento de una profesión. De París a Nuremberg. Granada: Comares: 2000.
Baker, Mona (ed.). The Routledge Encyclopediaof Translations Studies. Londres: Routledge, 1998.
Ballard, Michel. De Ciceron à Benjamin. Traducteurs, traductions, réflexions. Lilla: Presses Universitaires de Lille, 1992.
Ballard, Michel. Histoire de la traduction. Brussel·les: De Boeck, 2013.
Ballard, Michel. Antiquité et traduction. De l'Égypte ancienne à Jérôme. Lilla: Presses Universitaires du Septentrion, 2019.
Delisle, Jean; Woodsworth, Judith (eds.). Les traducteurs dans l’historie. Ottawa: Université d’Otawa, 1995.
Calvo, Javier. El fantasma en el libro. Barcelona: Seix Barral, 2016.
Folema, Gianfranco. Volgarizzare e Tradurre. Torí: Einaudi, 1994.
García Yebra, Valentín. Traducción: historia y teoría. Madrid: Gredos, 1994.
Garcñia Yebra, Valentín. Traducción y enriquecimiento de la lengua del traductor. Madrid: Gredos, 2004.
Lafarga, Francisco; Pegenaute, Luis (eds.). Historia de la traducción en España. Salamanca: Ambos Mundos, 2004.
Lafarga, Francisco; Pegenaute, Luis (eds.). Diccionario histórico de la traducción en España. Madrid: Gredos, 2009.
Mounin, Georges. Teoria e storia della traduzione. Torí: Einaudi, 1965.
Parcerisas, Francesc. Traducció, edició, ideologia. Aspectes sociològicsde les traduccions de la Bíbliai de l’Odissea. Vic: Eumo, 2009.
Parcerisas, Francesc. Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció. Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2013.
Pascua Febles, Isabel. Las múltiples caras de la historia de la traducción. Madrid / Las Palmas, 2011.
Pym, Anthony. Method in Translation History. Manchester: St. Jerome, 1998.
Ruiz Casanova, José Francisco. Ensayo de una historia de la traducción en España. Madrid: Cátedra, 2018.
Van Hoof, Henri. Histoire de la traduction en Occident. París: Duculot, 1991.
Venuti, Lawrence. The Translator’s Invisibility. A History of Translation. Londres: Routledge, 1995.
No