Llengua catalana per a traductors i intèrprets 1
Codi: 101281 Crèdits: 9| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500249 Traducció i Interpretació | FB | 1 | A |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jaume Solà Pujols
- Correu electrònic:
- Jaume.Sola@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Jaume Solà
- Francesc Josep Gómez Martín
Prerequisits
Comprendre i produir textos orals i escrits en català, d'una certa complexitat, de temes generals i d’una àmplia gamma d’àmbits i registres.
Objectius
La funció de l'assignatura és consolidar la competència gramatical de l’estudiant en català i capacitar-lo per a produir textos no especialitzats i per a comprendre textos d’una certa complexitat a fi de preparar-lo per a la traducció directa i la traducció inversa.
En acabar l’assignatura l’estudiant serà capaç de:
• Demostrar que posseeix coneixements gramaticals fonamentals per a traduir i interpretar.
• Produir textos no especialitzats de tipologia diversa, d’una manera clara, ben estructurada i amb un estil adequat al lector a qui vagin destinats.
• Comprendre textos d’un cert grau de complexitat de tipologia diversa.
Competències
- Comprendre textos escrits en llengua A per a poder traduir
- Comprendre textos orals en llengua A per poder interpretar.
- Produir textos escrits en llengua A per poder traduir.
- Utilitzar els recursos de documentació per poder traduir.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements fonològics, lèxics, morfosintàctics i textuals.
- Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements gràfics, lèxics, morfosintàctics i textuals.
- Aplicar estratègies per comprendre textos escrits de diversos àmbits: Aplicar estratègies per a comprendre textos escrits de tipologia diversa (narratius, descriptius, expositius, argumentatius i instructius) i amb un cert grau de complexitat.
- Aplicar estratègies per comprendre textos orals de diversos àmbits: Aplicar estratègies per a comprendre textos orals clars sobre temes personals i temes generals.
- Aplicar estratègies per produir textos escrits de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Aplicar estratègies per produir textos escrits no especialitzats de tipologia diversa (narratius, descriptius, expositius, argumentatius i instructius).
- Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits de diversos àmbits: Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits de tipologia diversa i amb un cert grau de complexitat.
- Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos orals de diversos àmbits: Comprendre la informació essencial de textos orals clars sobre temes personals i temes generals.
- Formular adequadament les necessitats informatives per poder traduir: Formular adequadament les necessitats informatives per a poder traduir textos no especialitzats en llengua estàndard.
- Interrogar eficientment les fonts de documentació per poder traduir: Interrogar eficientment les fonts de documentació (digitals i analògiques) necessàries per a poder comprendre i produir textos escrits no especialitzats de tipologia diversa i amb un cert grau de complexitat.
- Produir textos escrits adequats al context i amb correcció lingüística: Produir textos escrits no especialitzats de tipologia diversa, adequats al context i amb correcció lingüística.
Continguts
• Nocions lingüístiques bàsiques per a l'estudi de la llengua catalana.
• Ús d’eines de consulta rellevants per a l'estudi autònom de la llengua catalana.
• Coneixements ortotipogràfics, morfosintàctics i lèxics per a traduir i interpretar.
• Estratègies i tècniques per a la producció de textos no especialitzats de tipologia diversa (narratius, descriptius, expositius, argumentatius i instructius).
• Estratègies i tècniques per a la comprensió de textos amb un cert grau de complexitat de tipologia diversa (narratius, descriptius, expositius, argumentatius i instructius).
Metodologia
1. Explicacions teòriques
Exposició i discussió de problemes gramaticals i textuals des del punt de vista normatiu.
2. Treball dirigit
Les lliçons del professor s’acompanyen d’exercicis pràctics amb vista a refermar les explicacions teòriques i desenvolupar les competències i habilitats previstes. L’estudiant també haurà de resoldre problemes (correcció de textos). Aquestes activitats seran corregides i comentades a l’aula.
3. Treball supervisat
L’estudiant ha de fer individualment o en grup diverses tasques de producció de textos escrits.
4. Treball autònom
L’estudiant prepara les activitats dirigides i supervisades fent exercicis, consultant fonts documentals i fent la lectura dels textos que proposi l’equip docent.
5. També es fan proves diagnòstiques a fi d’avaluar el procés d’aprenentatge.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Correcció i comentari d'exercicis | 30 | 1,2 | 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10 |
| Lliçons magistrals | 40 | 1,6 | 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10 |
| Producció de textos | 3 | 0,12 | 2, 5, 8, 9, 10 |
| Proves diagnòstiques | 5,5 | 0,22 | 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Exercicis de comprensió escrita i de producció de textos escrits de tipologia diversa | 22,5 | 0,9 | 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Consulta de fonts de documentació | 10 | 0,4 | 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10 |
| Lectura d'un text breu de tipologia diversa | 2,5 | 0,1 | 2, 3, 6, 8, 9 |
| Lectura de textos complexos de tipologia diversa (entre dos o tres llibres) | 30 | 1,2 | 2, 3, 6, 8, 9 |
| Preparació d'activitats d'avaluació | 35 | 1,4 | 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10 |
| Resolució d'exercicis i problemes | 35 | 1,4 | 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10 |
Avaluació
Les tasques i els projectes que l’alumne realitza durant el curs permeten d’avaluar l’aplicació coordinada de competències diverses. A part d’una sèrie de proves de competència ortogràfica (10%), formen part de l’avaluació les activitats següents: una redacció produïda a l'aula sobre algun aspecte d'una lectura obligatòria feta prèviament 10%), un text formal de tipologia diversa (10%), i una redacció produïda a l’aula sobre un tema proposat per l’equip docent (20%). El comentari d’un text breu de tipologia diversa té un valor estrictament diagnòstic. L'avaluació de les competències gramaticals es fa per mitjà de dues proves (20% + 30%).
Si el professor ho considera convenient, pot proposar als alumnes de fer un informe editorial com a activitat voluntària. Aquesta activitat servirà per a matisar la nota de l'alumne, sempre que tingui l'assignatura aprovada.
En els exercicis de producció textual es valora especialment la correcció gramatical i ortotipogràfica, la riquesa i la precisió del vocabulari i dels recursos expressius, l’aplicació adequada de coneixements culturals, l’ús de les eines professionals que l’alumne té a l’abast (diccionaris, gramàtiques, manuals d’ortotipografia, enciclopèdies), la coherència del discurs i la seva adequació a la tipologia i la situació plantejada. En les activitats que suposen una lectura prèvia, es valora també, de manera específica, la capacitat d’anàlisi i de comprensió.
Les activitats d’avaluació que es lliurin més enllà de la data fixada no seran acceptades.
La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitat d’avaluació i el seu pes sobre l’assignatura és a títol informatiu. El professor responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exercicis de comprensió escrita i de producció de textos escrits de tipologia diversa | 30% | 3 | 0,12 | 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10 |
| Prova de correcció d'un text i de pronominalització | 30% | 1,5 | 0,06 | 2, 8 |
| Prova de correcció de frases i de morfologia nominal i verbal | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 6, 7 |
| Proves de competència ortogràfica | 10% | 1 | 0,04 | 2, 5, 10 |
| Text escrit en grup | 10% | 4,5 | 0,18 | 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10 |
Bibliografia
Diccionaris
DCVB] A. M. Alcover i F. de B. Moll, Diccionari català-valencià-balear, 10 vols., Palma de Mallorca, Moll, 1988. [1a ed. 1930-1962] <http://dcvb.iecat.net>
DIEC2] Diccionari de la llengua catalana, 2a ed., Barcelona - Palma de Mallorca - València, Institut d’Estudis Catalans, 2007 [1a ed. 1995] <http://dlc.iec.cat>
Diccionari castellà-català, 4a ed., Barcelona, Enciclopèdia catalana, 2005 [1a ed. 1985].
Diccionari valencià, 2a ed., Alzira-València, Bromera - Generalitat Valenciana - Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1996 [1a ed. 1995].
GDLC] Gran diccionari de la llengua catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1998. <http://www.enciclopedia.cat>
Pey i Estrany, S., Diccionari de sinònims, idees afins i antònims, amb vocabulari de barbarismes, 6a ed., Barcelona, Teide, 1981 [1a ed. 1970]
Bibliografia bàsica
Badia, J.; N. Brugarolas; R. Torné, i X. Fargas, El llibre de la llengua catalana, 3a ed. act., Barcelona, Castellnou, 2004 [1a ed. 1997].
Fabra, P., Gramàtica catalana, 18a ed.,Barcelona, Teide, 2007 [1a ed. 1956].
Fabra, P., Converses filològiques,Barcelona, Barcino, 1954-1956. [També: ed. Joaquim Rafel,Barcelona, Edhasa, 1983-1984].
Gramàtica normativa valenciana, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2006.
Gramàtica valenciana, 5a ed., Alzira-València, Bromera - Generalitat Valenciana - Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002 [1a ed. 1995].
*Institut d’Estudis Catalans, Gramàtica de la llengua catalana. 2016.
*Institut d’Estudis Catalans, Ortografia catalana. 2017.
Moll, F. de B., Gramàtica catalana, referida especialment a les Illes Balears, 13a ed.,Palma de Mallorca, Moll, 2007 [1a ed. 1968].
Bibliografia complementària
Bruguera, J., Diccionari de dubtes i dificultats del català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2000.
Capó, J., Abreviacions, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1997. <http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Altres/Arxius/abrevia.pdf>
Costa, J.; R. Fité; J. M. Mestres, i M. Oliva, Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos, 3a ed. act. i ampl., [Vic]-Barcelona, Eumo - Universitat de Barcelona - Universitat Pompeu Fabra - Associació de Mestres Rosa Sensat, 2007 [1a ed. 1995].
Cursde correcció de textos orals i escrits: pràctiques autocorrectives, 3a ed., Vic, Eumo, 2006 [1a ed. 1998].
Estella, M., i M. Riera, Les majúscules i les minúscules, 2a ed., Bellaterra, Gabinet de Llengua Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1995 [1a ed. 1992].
Estella, M., i M. Riera, Els signes de puntuació, 2a ed., Bellaterra, Gabinet de Llengua Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1995 [1a ed. 1993].
Gelabert, J., Els pronoms febles. Combinacions i ús correcte, 4a ed., Barcelona, Teide, 1994 [1a ed. 1979].
Ginebra, J., i A. Montserrat, Diccionari d’ús dels verbs catalans, Barcelona, Edicions 62, 1999.
Jané, A., Aclariments lingüístics, 3 vols., Barcelona, Barcino, 1973.
Macià i Guilà, J., Faci’ls fàcils. Els pronoms febles, 3a ed., Barcelona, Teide, 1999 [1a ed. 1992].
Mascaró, J., i J. Rafel, Diccionari català invers amb informació morfològica, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990.
Majúscules i minúscules, 3a ed., Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2004 [1a ed. 1989].
< http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Altres/Arxius/majus.pdf >
Martínez, C. (coord.), Clicat. Curs interactiu de llengua catalana, 2a ed., Barcelona,Universitat de Barcelona, 2004 [1a ed. 2002].
Pujol i Bosch, A., Els verbs catalans. Conjugacions de les Illes Balears, Terrassa, El Tall - Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears, 2007.
Pujol, J. M., i J. Solà, Ortotipografia, 3a ed. rev., Barcelona, Columna, 2000 [1a ed. 1995].
Ruaix, J., Català complet. Curs superior de llengua, 3 vols., Moià, Ruaix, 1997-1998 [Vols. 1-2: 2a ed., Barcelona, Claret, 2006.]
Els verbs valencians, 3a ed., Alzira-València, Bromera - Generalitat Valenciana - Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1996 [1a ed. 1995].
Xuriguera, J. B., Els verbs catalans conjugats, Barcelona, Claret, 1972.
Programari
Campus virtual; projeccions.