Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500256 Antropologia Social i Cultural | FB | 1 | 1 |
No hi ha prerequisits
CONTEXTUALITZACIÓ I OBJECTIUS FORMATIUS DE L’ASSIGNATURA
Assignatura de Primer curs que desenvolupa la formació bàsica per cursar els estudis d’Antropologia Social i Cultural i que correspon a la matèria bàsica ‘Conceptes i camps bàsics de l’Antropologia’.
Introducció als camps clàssics de l’Antropologia (economia, política, parentiu, religió) a través de casos etnogràfics específics i el detall d'una monografia, per tal de proporcionar una aproximació holista a la diversitat cultural i permetre el contrast amb el nostre context sociocultural i amb d’altres exemples etnogràfics.
Aproximació etnogràfica a la diversitat cultural. Magreb
Professor. Josep Lluís Mateo Dieste
OBJECTIUS FORMATIUS:
L'alumnat haurà de reconèixer i identificar la realitat complexa i canviant dels pobles del Magreb, des del passat recent fins a la situació social actual, marcada per processos de modernització, globalització i diàspora, i rebrà les eines per deconstruir els estereotips sobre l'alteritat i els seus usos polítics. L’alumnat haurà de ser capaç de detectar i analitzar les dimensions sòcioculturals centrals així com els principals canvis i continuïtats de les societats magribines en els seus principals àmbits: l’àmbit econòmic i ecològic, l’àmbit polític i d’organització social, les relacions de parentiu, i les varietats simbòliques, religioses i rituals. A partir d’aquí es presentaran estudis de cas etnogràfics, especialment de la zona nord del Marroc, i s’oferiran eines per analitzar aquestaàrea des d’un punt de vista dinàmic, tot considerant el conflicte pel poder, la construcció de desigualtats de gènere i comunitàries i l’impacte dels processos de modernització (colonització, urbanització, emigració), per tal de poder interpretar fenòmens contemporanis.
Aproximació etnogràfica a la diversitat cultural. Magreb
Professor. Josep Lluís Mateo Dieste
1. Introducció
2. Relacions econòmiques i organització social
3. Poder, parentiu i organització social
4. Parentiu i relacions de gènere
5. Islam, text i religió popular
Metodologia Docent:
Activitats Formatives:
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Debats sobre audiovisuals i lectures | 10 | 0,4 | 2, 3, 6, 7, 8 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories individuals i col·lectives | 10 | 0,4 | 3, 4, 6, 7 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració i presentació de treballs | 30 | 1,2 | 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 11 |
Estudi i treball personal | 52 | 2,08 | 1, 5, 6, 7, 9, 11 |
Al principi del curs es presentarà un cronograma amb les dates de les proves d'avaluació i el contingut específic dels exercicis. Aquesta informació estarà disponible al Moodle. Consulteu regularment el Moodle.
AVALUACIÓ
40% |
Lliurament de treballs |
20% |
Presentacions i participació |
40% |
Proves escrites |
- En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
- L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
- Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació final. I per optar a la recuperació d'una prova suspesa, cal haver obtingut una nota mínima de 2.
- Activitats excloses de recuperació: la no presència durant una sortida, pràctica o presentació no es podrà recuperar.
- PLAGI: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi puguiinstruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
- En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Lliurament de treballs | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11 |
Presentacions i participació activa a classe | 20% | 6 | 0,24 | 2, 4, 6, 7, 8, 11 |
Proves teòriques | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11 |
BIBLIOGRAFIA BÀSICA EN ANTROPOLOGIA
Bonte, Pierre, Izard, Michel. 1996 [1991]. Diccionario de Etnología y Antropología, Madrid, Akal.
Cavalli-Sforza, Luigi, Cavalli-Sforza, Francesco. 1994. ¿Qui som? Història de la diversitat humana, Barcelona, Institut Català d’Estudis Mediterranis.
Friedman, Jonathan. 2001. Identidad cultural y proceso global, Buenos Aires, Amorrortu.
Gledhill, John. 2000 [1999]. El poder y sus disfraces. Perspectivas antropológicas de la política, Barcelona, Edicions Bellaterra.
González, Aurora, San Román, Teresa, Grau, Jorge. 2003. Las relaciones de parentesco, Bellaterra, Publicacions d’Antropologia Cultural-UAB.
Kottak, Conrad Phillip. 2003 [2002]. Introducción a la antropología cultural. Espejo para la humanidad, Madrid, McGraw-Hill.
Lewellen, Ted. C. 1994. Antropología política, Barcelona, Edicions Bellaterra.
Molina, José Luis, Valenzuela, Hugo. 2007. Invitación a la antropología económica, Barcelona, Edicions Bellaterra.
Morris, Brian. 1995. Introducción al estudio antropológico de la religión, Barcelona, Paidós.
San Román, Teresa. 1996. Los muros de la separación. Ensayo sobre alterofobia y filantropía, Madrid, Tecnos.
Aproximació etnogràfica a la diversitat cultural. Magreb
Monografia obligatòria que es llegirà al llarg del curs: Rosander, Eva Evers. 2004 [1991]. Mujeres en la frontera. Tradición e identidad musulmanas en Ceuta. Barcelona, Edicions Bellaterra.
Bibliografia bàsica sobre el Magreb
(*Obra general de referència recomanada)
Aixelá, Yolanda. 2000. Mujeres en Marruecos. Un análisis desde el parentesco y el género. Barcelona, Edicions Bellaterra.
Bennani-Chraïbi, Mounia / Fillieuele, Olivier (eds.). 2004. Resistencia y protesta en las sociedades musulmanas. Barcelona, Edicions Bellaterra.
Berque, Jacques. 1978. Structures sociales du Haut-Atlas, Paris, Presses Universitaires de France (1955).
Bonte, Pierre / Conte, Édouard / Hamès, Constant / Ould Cheikh, Abdel Wedoud. 1991. Al-Ansâb. La quête des origines. Anthropologie historique de la société tribale arabe, Paris, Éditions de la Maison des Sciences de l’Homme.
Bonte, Pierre (ed.). 1994. Épouser au plus proche. Inceste, prohibition et stratégies matrimoniales autour de la Méditerranée, Paris, Ed. de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales.
Bourdieu, Pierre. 1991. El sentido práctico. Madrid, Taurus [1980].
–-–2006. Sociología de Argelia y Tres estudios de etnología cabilia. Madrid, CIS.
Brett, Michael / Fentress, Elizabeth. 1996. The Berbers. Oxford, Cambridge, Blackwell.
Caro Baroja, Julio. 1990. Estudios saharianos, Madrid, Júcar Universidad [1955].
Chaker, Salem (dir.). 1987. “Berbères. Une identité en construction”, monogràfic Revue de l'Occident Musulman et de la Méditerranée, 44.
Davis, John.1977. Antropología de las sociedades mediterráneas. Barcelona, Editorial Anagrama.
*Eickelman, Dale F. 2003. Antropología del mundo islámico. Barcelona, Edicions Bellaterra.
Gellner, Ernest. 1986. La sociedad musulmana. México, Fondo de Cultura Económica [1981].
Gellner, E. / Micaud C. (eds.).1972. Arabs and Berbers From Tribe to Nation in North Africa. Duckworth.
Geertz, Clifford / Geertz, Hildred / Rosen, Lawrence. 1979. Meaning and Order in Moroccan Society: Three Essays in Cultural Analysis, New York, Cambridge University Press.
González Turmo, Isabel. 2001. La antropología social de los pueblos del Mediterráneo. Granada, Editorial Comares.
Lacoste, Camille & Yves. 2004. Maghreb, peuples et civilisations. Paris, La Découverte [1995].
Lacoste-Dujardin, Camille. 1993. Las madres contra las mujeres. Patriarcado y maternidad en el mundo árabe, Madrid, Cátedra.
López García, Bernabé & Berriane, Mohamed (dir.). 2004. Atlas de la emigración marroquí en España, Madrid, Taller de Estudios Internacionales Mediterráneos - Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales - UAM Ediciones.
Ramírez, Ángeles / López García, Bernabé (eds.). 2002. Antropología y antropólogos en Marruecos. Homenaje a David M. Hart. Barcelona, Edicions Bellaterra.
Roque, Maria-Àngels (ed.). 1996. Las culturas del Magreb. Antropología, historia y sociedad. Barcelona, Institut Català de la Mediterrània.
Valensi, Lucette. 1986. “La tour de babel: Groupes et relations ethniques au Moyen-Orient et en Afrique du Nord”, Annales ESC, nº4, pp. 817-838.
Processador de textos (tipus Word).